Reina-Sànchez al Ganivet de Diables
La característica fissura en forma d’arc del Ganivet de Diables és una línia que indubtablement ha estat dissenyada per ser escalada, i la Reina-Sànchez segueix fil per randa la lògica que marca la característica cicatriu, per enfilar-se fins al capdamunt del Ganivet de Diables. La via és senzillament preciosa, d’escalada franca i respectuosament restaurada per ser forçada íntegrament en lliure o bé ser repetida en versió clàssica. L’itinerari roman molt equipat amb material divers, tot i que un joc de friends, sobretot mides mitjanes fins al #2 de Camalot, no ens faran nosa.
Potes d’estanteries que simulen ser bongs al penúltim llarg ♠
Ressenya de la via
- Via: Reina-Sànchez
- Zona: Montserrat – Diables
- Dificultat: V+/Ae (MD)
- Dificultat obligada: V+/Ae
- Llargària: 235 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via pràcticament equipada amb material divers. Ha estat restaurada quedant les reunions amb parabolts. Als llargs parabolts intercalats amb material antic
- Material: 16 cintes exprés, joc de friends mitjans fins al #2 de Camalot; algun cordino per escanyar claus, un estrep.
- Orientació: Est
- Valoració: *****
Primer llarg ♠
Aproximació:
Des del refugi de Santa Cecília anem a buscar el camí de l’Arrel direcció al Monestir. El seguim i passem per la paret de l’Aeri, Patriarques i quan estem a l’alçada de l’arc del Ganivet trobarem un corriol poc fresat que ens mena ràpidament fins al peu de via.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
Segon llarg
L1(IV-)
Per atènyer la primera reunió ens haurem d’enfilar per una mena de contrafort amb roca trencada. No és difícil però s’ha de parar compte on ens agafem. 20 metres.
L2(V)
Tercer llarg ♠
Enfilem la fissura i l’anem resseguint, ara escalant en diedre, ara per la placa segons ens demani la situació. Anirem trobant assegurances diverses i podem acabar de completar la protecció amb assegurances flotants. Per aquest llarg ens anirà bé un cordino prim per llaçar un clau molt enfonsat. 25 metres.
Tercer llarg
L3(V+)
Continuem per la fissura, ara amb escalada atlètica básicament en diedre sobre bons cantells. El pas clau el trobem a mitja tirada fins encintar un clau que ens queda a la dreta, a partir d’aquest punt la dificultat minva però ja no trobarem assegurances fixes havent d’usar la fissura per assegurar-nos. 25 metres.
Quart llarg ♠
L4(V)
En aquesta tirada la fissura s’eixampla i podrem avançar mig encastats o avançar per la placa segons ens demani la situació. A la part superior l’off-widht és més evident i a la fissura hi trobarem bons llocs on emplaçar-hi els friends. 30 metres.
L5(V/Ae)
Cinquena tirada
Deixem la fissura per anar a buscar la placa de l’esquerra. L’escalada esdevé un elegant flanqueig a esquerres fins que hem de tirar amunt, atacant un curt mur que nosaltres hem superat en artificial però que té mooolt de color en lliure (6a+?). Un cop superat el tram obliqüem de nou cap a l’esquerra resseguint una fissura que de seguida ens duu a la reunió. 35 metres.
Sisena tirada ♠
L6(6a)
Sortida vertical de la reunió, una mica de posar-s’hi bé però que surt fàcil en lliure o bé amb un parell de passos d’estrep. De seguida continuem per la fissura que puja en diagonal força assegurada amb un pas una mica més fi abans d’arribar a la reunió. 30 metres.
L7(V/Ae)
Setena tirada ♠
Flanquegem per la placa per de seguida tirar recte amunt i situar-nos sota un mur. El superem amb tres passos d’estrep i enfilem una fissura horitzontal, que ens ajuda a flanquejar cap a l’esquerra i arribar a terreny fàcil que ens deixa a la reunió. 40 metres.
L8(II)
Tirada de tràmit però amb tot l’ambient de Diables per arribar a la instalació del ràpel. 30 metres.
Fi de festa
Descens:
Fem un curt ràpel que ens deixa entre el Ganivet i la Paret de Diables i continuem cap a l’oest per anar a trobar la Canal dels Avellaners (des del coll flanquejar de seguida que pugueu i anar a buscar la cara est de Patriarques). Un cop a la Canal dels Avellaners seguim avall fins el camí de l’Arrel.
El que més m’ha agradat:
- Lògica i elegant, amb un gran ambient.
- Roca bona en general.
- Bona restauració.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Koki G.
Paul-Gustau al Ganivet de Diables
El Ganivet de Diables resta empetitit per la contundència del Serrat de les Onze. No obstant la seva aresta esmolada i la cridanera fissura en forma d’arc per on transcorre la Reina-Sànchez fan que no passi desapercebuda i li retornen la rellevància que es mereix. La Paul-Gustau, oberta l’any 1973 pels membres del GEDE Paul Callejas i Gustau Llobet, recorre l’atractiu esperó nord, enfilant-se per murs de roca prou compacte i oferint-nos la possibilitat, gràcies a una encertadíssima restauració, d’ascendir-la completament en lliure (6c) o bé optar per l’opció clàssica (V+/Ae).
Ressenya de la via
- Via: Paul-Gustau
- Zona: Montserrat – Diables
- Dificultat: V+/Ae o 6c (MD)
- Dificultat obligada: V+/Ae
- Llargària: 120 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts, cap de burí i algun espit
- Material: 17 cintes exprés, 6 plaquetes recuperables i un Camalot C#1 pel primer llarg
- Orientació: Nord-est
- Valoració: ****
Primers metres de la via
Aproximació
Des del refugi de Santa Cecília anem a buscar el camí de l’Arrel direcció al Monestir. A l’alçada del Serrat de Patriarques ens desviem a mà esquerra per la canal dels Avellaners. Anem remuntant fins que, amb una mica d’intuïció, comencem a flanquejar cap a l’esquerra per anar a trobar la base de l’esperó nord del Ganivet. Un cop a la base seguim cap a l’esquerra i ràpidament trobem el peu de via (doble burí).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Segona tirada
L1(V+)
La primera tirada ens regala una preciosa escalada de finura, sobre roca molt bona i de presa petita, on l’equilibri i la col·locació prenen tot el protagonisme. Haurem d’anar fent ziga-zagues negociant amb el rocam la millor presa, que mai serà massa grossa. Després d’un primer tram vertical la dificultat minva i les assegurances desapareixen, però podrem protegir-nos convenientment amb un Camalot #1 mercès una pregona fissura. 40 metres.
Tercer llarg
L2(V)
Tot i l’aspecte del llarg des de la reunió, el cert és que ens trobem davant una altra tirada prou bonica, on el rocam continua essent franc però el tipus de presa canvia (trobarem bones nanses quan el tema es redreça). La primera assegurança es troba a certa distància, però el terreny permet evolucionar amb seguretat. 25 metres.
L3(V/Ao o 6b+)
Quarta tirada
Sortim de la reunió en direcció un sostre -per anar en lliure no sempre haurem d’anar directes a les expansions-. Superar el sostre demana un bon cop de gas; un cop a sobre seguim per terreny fàcil fins situar-nos sota un fantàstic mur, esquitxat de foradets i cantells. La placa es redreça de seguida i a la part superior desploma lleugerament, per de seguida perdre verticalitat abans d’arribar a la reunió. 30 metres.
L4(V+/Ae o 6c)
Darrer tram del Ganivet
Sortim per l’esquerra de la reunió i enfilem un mur vertical. Entrar en lliure al mur demana un pas de bloc potent i la resta del llarg de continuïtat. Si anem en artificial continuem fins sota un llavi on haurem de fer una difícil sortida en lliure per atènyer la següent expansió (possible A1 amb un friend petit). Un cop superat el pas continuem i sortim en lliure segons el nivell i les ganes. Als darrers metres la roca demana certa atenció. 25 metres.
Descens:
El Ganivet de Diables vist des del Cavall Bernat
Tot i que diuen que la via és rapelable si ens decantem per aquesta opció haurem de preveure maions i cordino. Recomanen de totes totes fer la travessa del Ganivet, per la seva bellesa i singularitat. Així doncs, remuntem pel llom del Ganivet que poc a poc es va estretint. Els darrers 50 metres transcorren per una esmolada aresta amb roca un pèl descomposta, més típica dels Pirineus que no pas de Montserrat, on ens serà impossible assegurar-nos. Avaçarem amb molta cura fins que ja a la part final des-grimpem uns metres cap al vessant est per trobar la instal·lació de ràpel. Fem un curt ràpel que ens deixa entre el Ganivet i la Paret de Diables i continuem cap a l’oest per anar a trobar la Canal dels Avellaners (des del coll flanquejar de seguida que pugueu i anar a buscar la cara est de Patriarques). Un cop a la Canal dels Avellaners seguim avall fins el camí de l’Arrel.
El que més m’ha agradat:
- Bona roca en general.
- Restauració exemplar.
- Ambient impressionant a la part final del Ganivet.
Sánchez-Martínez a Diables
La Paret de Diables és un dels perfils més severs de Montserrat, adornada amb els seus desploms vermellosos característics i les seves fissures, que ens fan sentir petits i intimidats quan fixem els ulls sobre ella. La Sánchez-Martínez passa per ser una de les línies més assequibles per guanyar el cim d’aquesta immensa mole conglomerada. La via es divideix en tres parts ben diferenciades: una primera bàsicament de xemeneia que ens serveix per guanyar el cim del “Puro”, una central on travessem els sostres vermellosos i una darrera secció bàsicament plaquera que ens mena fins el cim del Serrat de les Onze. Una gran clàssica, amb quaranta anys d’història, que farà sentir-nos genial dins un món dominat pels abismes i les orenetes.
La vessant nord de Montserrat, on el massís es mostra més imponent
Ressenya de la via
- Via: Sánchez-Martínez
- Zona: Montserrat – Paret de Diables
- Dificultat: 6a/Ae (MD)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Llargària: 290 metres de via més 40 de sortida al cim del Serrat
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Via semi-equipada amb material divers: parabolts, espits, burins, caps de burí i tacs.
- Material: 16 cintes exprés, joc de friends i de tascons, una plaqueta recuperable i algun cordino per si les mosques.
- Orientació: Est
- Valoració:*****
Placa del L1
Aproximació:
Des del refugi de Santa Cecília anem a buscar el camí de l’Arrel direcció al Monestir. El seguim i passem per la paret de l’Aeri, Patriarques i quan estem sota la Paret de Diables, en el punt en el que el camí s’eixampla trobarem un corriol que surt a mà dreta en direcció a la paret; aquest està una mica menjat per la vegetació. Un cop siguem al peu de la muralla flanquegem cap a l’esquerra uns metres fins trobar el peu de via, fàcilment identificable per una placa commemorativa a l’inici de l’itinerari.
Segona tirada
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(6a)
La via s’inicia per una placa molt ben assegurada amb parabolts però poc agradable d’escalar, amb preses un xic polides a la part inferior. Seguim per la placa fins que ens trobem a l’alçada d’un arbre, aleshores flanquegem cap a la dreta i entrem dins la canal. Aquesta és força terrosa i hem d’anar amb cura de no fer baixar res. La reunió es troba una mica més amunt a la paret de la dreta. La part de la placa, que antigament es feia en artificial es pot fer en Ao sense problemes. 35 metres.
L'Angèlica iniciant el L3
L2(IV+)
Els dos següents llargs els hem empalmat en un de sol, quedant una llarga tirada de 50 metres (crec que val la pena fer-ho ja que guanyem temps i no hi ha gaire fregament). Sortim de la reunió i aviat trobem un primer estretament, on la dificultat es troba en no quedar-te encastat. Segueix un tram fàcil per tornar a les estretors, aquest cop protegides amb alguna expansió, passarem per sota uns blocs i arribarem a una reunió que nosaltres no hem fet.
Quarta tirada
Segueix un nou tram de xemeneia, més ampla que ens deixarà sobre un fantàstic replà on muntem la segona reunió. 50 metres o si fem la reunió intermitja 35+15.
L3(V)
Ens enfilem a la placa per l’esquerra de la reunió, amb bons forats, que ens permeten atènyer una fissura horitzontal. Hem de progressar cap a la dreta en bavaresa invertida fins quan la fissura canvia de direcció i puja recta.
Inici del llarg 5
Escalem combinant bavaresa i tècnica de diedre al gust, per la fissura, que es troba protegida amb uns tacs de fusta, però que podem reforçar bé amb tascons o algun friend mitjà. Un cop s’acaba la fissura anem cap a l’esquerra i superem, ja per terreny més fàcil les darreres dificultats fins situar-nos ben bé al cim de la llastra adossada. Aquí la reunió es força còmoda i s’imposa un petit descans per beure i menjar alguna cosa abans de continuar. 30 metres.
L4(V/Ae)
Sisena reunió
Iniciem el llarg atacant una fissura ample prou vertical, però franca de preses fins que arribem a situar-nos sobre una gran llastra. Seguim a l’esquerra i ataquem una nova fissura/xemeneia que ens deixa sobre una nova llastra.
Un cop en aquest punt ve un tram en placa que es passa en artificial equipat (7a en lliure) fins poc abans de la reunió que haurem de fer una sortida en lliure fins arribar a aquesta. La reunió és troba en una petita lleixa i es força còmoda. 35 metres.
Acabant la travessa de la sisena tirada
L5(V/A1)
Ja ens trobem a la zona dels sostres, a partir d’aquest punt la retirada es presenta francament difícil. Sortim de la reunió en diagonal cap a la dreta en lliure fins que la paret obliga a fer A0. A mitja tirada i ha una sortida interessant si es vol fer en lliure, però es pot protegir bé amb un alien o tascó petit. Quan arribem al final del sostre tenim una sortida en lliure per un curt diedre fins a la reunió, aquesta és una mica incòmoda. 35 metres.
L6(V+/Ao)
L'Enric al L7
Sortim de la reunió per una placa tombada d’aspecte llis i poc engrescador, però de la qual van apareixen les preses justes per anar progressant. Seguim flanquejant just per sota la fissura en lliure difícil o bé en Ao segons el nivell. Les assegurances en aquest tram són del tot variades: claus, algun tac, burins, algun cap de burí i de tant en tant algun espit per tranquil·litzar una mica l’ànima. Si anem en artificial haurem de fer servir un burí amb la plaqueta trencada, així que no està de més dur algun cordino per si un cas.
Darrers metres del L7
Quan arribem al final del sostre tenim una bona sortida en lliure sobre roca franca. Progressem en tècnica de diedre fins arribar a la reunió, per cert, especialment incòmoda. 40 metres.
L7(6a)
Iniciem la tirada anant a buscar una bona fissura on hi trobem un pont de roca (es pot reforçar amb algun Camalot) Seguim per la fissura uns metres fins que la via marxa cap a la placa de la dreta, aquest tram és finet, de presa roma i on cal treballar bé de peus.
L'Enric al L8
Seguim en tendència a la dreta buscant la millor opció, que no sempre és evident fins la reunió. 20 metres.
L8(6a)
Sortim de la reunió treballant de peus fins que arribem a un llavi oblic on es troba el pas clau de la tirada. Les preses son arrodonides i de nou hem de confiar en els peus per sortir airosos. Un cop superat aquest tram la via gira cap a l’esquerra, ja per terreny més franc fins a la següent reunió. 20 metres.
Novè llarg i darreres dificultats
L9(V+)
Només sortir de la reunió tenim una panxa on cal tibar de presa petita per superar el pas. Un cop superat encara trobarem algun ressalt més, però ja molt més senzills. La paret es va tombant fins que arribem a la darrera reunió, pràcticament caminant. 25 metres. Ara només resta una grimpada d’una cinquantena de metres fins al cim, que tot i ser fàcil es pot protegir amb algun tascó i alguna savina.
Descens:
Darrers metres
Des del cim del Serrat de les Onze anem en direcció sud i desgrimpem una curta placa que ens deixa al collet entre la Paret de Diables i el Cap de Mort. Baixem per un corriol per la banda dreta i anem a buscar la canal dels Avellaners, que seguirem fins arribar al camí de l’Arrel i d’allà a Santa Cecília.
El que més m’ha agradat:
- Via del tot variada, tant per la morfologia de la roca com per les tècniques d’escalada.
- Ambient de gran paret.
- Els llargs dels sostres, amb un ambient insuperable i amanits per tota una corrua d’assegurances que ens fan anar ben concentrats.
El que no m’ha agradat tant:
- La sisena reunió és especialment incòmoda.
Últims comentaris