Anglada-Cerdà a la Boleta Foradada
El perfil nord de la Boleta Foradada es presenta intimidant com el mascaró d’una nau de pedra preparada per salpar en qualsevol moment. La fissura que li dóna aquesta silueta característica s’intueix excepcional i és per on transcorre la fabulosa Anglada-Cerdà. Compendi d’escalada, amb una primera part en lliure atlètic de gran bellesa i un final acrobàtic sobre la timba d’aquest racó tant especial del Serrat; escalada de sensacions inesborrables 100% recomanable sempre que no siguem addictes a les expansions.
Tercera reunió
Ressenya de la via
- Via: Anglada-Cerdà
- Zona: Montserrat – Frares Encantats
- Dificultat: 6a/A2 (MD)
- Dificultat obligada V+/A2
- Llargària: 150 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Via semi-equipada amb tacs, burins, claus i parabolts
- Material: Joc de friends fins al #3 de Camalot, semàfor d’aliens, joc de fissurers (excèntrics útils) i els estreps
- Orientació: Nord
- Valoració: *****
Primera tirada
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament de Can Masana i prenem el GR-172 direcció al Monestir. Un cop passada la Cadireta trobarem un desviament a mà dreta que puja cap al Coll de Porc, el prenem i continuem fins una mica abans d’arribar al Bisbe, on surt un corriol a mà dreta que puja cap a la paret i després d’un flanqueig per una vira ens mena directes al peu de via. Des de la base haurem de fer una grimpada delicada (III) per abastar la R-0.
Segon llarg
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
La primera tirada discorre íntegrament per una xemeneia ampla. Els passos més delicats els trobem per entrar a la xemeneia i a meitat del llarg, aquest segon tram protegit per un clau i un tac. La tirada es pot assegurar al gust. S’ha d’anar al tanto als darrers metres, amb roca trencada que cau directament sobre la R0. 40 metres.
Tercer llarg
L2(V+)
La tònica de la segona tirada canvia radicalment i ara toca escalar un diedre fissurat. L’escalada és mantinguda en V amb un tram puntual més finet (V+) a protegir amb alguna peça mitjana/petita. Aquesta tirada roman pràcticament des-equipada, amb un parell de claus junts a l’inici de les dificultats i una expansió poc abans d’entrar a la reunió. 30 metres.
L3(6a)
Tercer llarg ♠
Tirada boníssima! Es tracta d’una vintena de metres que s’escalen pràcticament tots en bavaresa amb molt bona ganda. El pas clau el trobem al final del llarg, on tenim uns passets més tècnics. La tirada està assegurada a base de molts tacs de fusta, algun clau i un burí, tot i que si no ens refiem podem amanir la fissura al gust. 20 metres.
L4(A2)
Quarta tirada ♠
Llarg d’artificial. Superem la proa de la Boleta en escalada acrobàtica i amb un ambient de primera. El llarg comença balmat i a poc a poc es torna vertical. L’equipament és a base de peces velles intercalades amb parabolts. Atenció a no marxar cap a la dreta per la via Sant Josep Fuster. 20 metres.
L5(Ae)
Aquesta tirada també es pot fer tota pràcticament en artificial, però mercès a la restauració de la via, on s’han intercalat parabolts entre els vells burins, es pot provar força trams en lliure. 30 metres.
Cinquena tirada
Descens:
Creuem cap al nord per la base de la Boleta i desgrimpem per la canal de la banda est, que de seguida ens deixa al camí de Frares (marques blaves).
El que més m’ha agradat:
- Traçat d’una lògica aclaparadora, amb una primera part atlètica i una segona d’acrobàtica, per gaudir de l’ambient de la Nord de Frares.
- Sensacional tercer llarg, sense paraules!!
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Marc M.
Maite Montilla Vílchez al Morro Pla
Com passa sovint a les vies dels germans Masó, l’escalada esdevé l’excusa per gaudir de quelcom més, un exercici de descoberta i de gaudi contemplatiu, més enllà de graus i polèmiques. Ens endinsem doncs, en aquesta poc visitada raconada del massís per gaudir d’una escalada tranquil·la però estètica i ben trobada, amb un segon llarg elegant i unes vistes des del cim superbes, que conviden a la pausa mentre juguem a reconèixer roques i agulles.
Des del cim del Morro Pla tenim una panoràmica immillorable d’Agulles
Ressenya de la via
- Via: Maite Montilla Vílchez
- Zona: Montserrat – Frares Encantats
- Dificultat: 6a+ (D+)
- Dificultat obligada: V-/Ae
- Llargària: 80 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via totalment equipada amb claus, espits i un pont de roca
- Material: 9 cintes exprés
- Orientació: Sud-est
- Valoració: ***
Aproximació:
Primer llarg
Des de Can Masana en dirigim al refugi Vicenç Barbé. Un cop al refugi prenem la Canal Ampla direcció al Portell Estret. Abans d’arribar a la Senesnom trobarem un cartell que indica “Miranda de l’Alba”. Prenem aquest corriol, que passa pel peu de la Caputxa primer, la Mamelluda i continua cap a l’est passant per davant del Morro Pla. Tènue sageta gravada a la roca.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
Segon llarg
La via s’inicia concretament al contrafort del Morro Pla (Cota 129) i hi trobarem una sageta gravada i els primers espits visibles des de peu de via. Així doncs, remuntem una agradable placa inclinada de gra petit i ben assegurada a base d’espits fins situar-nos sota una berruga que ens barra el pas. Flanquegem cap a l’esquerrai ens elevem per un muret ben protegit per un espit i que de seguida es rendeix al que seria el cim del contrafort. Muntem la reunió al coll aprofitant una savina. 40 metres, 5 espits, un pont de roca i un clau.
L2(6a+)
Darrer llarg
Enfilem una placa que s’endevina vertical i poc a poc es va posant més fina. La presa hi és petita i l’escalada demana aquella finura tant pròpia dels escaladors montserratins. Quan la verticalitat minva arribem a una fissura que ens demana que flanquegem cap a la dreta amb passos bonics que de seguida ens deixen a la segona reunió, penjada. 30 metres, 7 espits i 2 claus.
L3(V+)
Sortim de la reunió per terreny vertical i enfilem una curta secció més tècnica, on el que conta es trobar les preses adequades per mans i peus. De seguida la paret es rendeix i arribem al cim sense contratemps. 10 metres i 2 espits.
Descens:
Ràpel de 40 metres pel vessant oest que ens deixa just al camí dels Alts Frares.
El que més m’ha agradat:
- Ràpida i ben trobada, perfecte per combinar amb altres agulles veïnes i acabar d’aprofitar l’excursió.
Atxís!! a l’Agulla de la Grip
Preciosa via, poc equipada i amb una línia esplèndida, que demana ser escalada a crits. Tot i la seva aparent candidesa haurem de donar la talla, cercant el pas, intuint per on es van enfilar aquells que van passar abans i assaborint per això mateix l’essència de l’escalada més autèntica.
Ressenya de la via
- Via: Atxís!!
- Zona: Montserrat – Frares Encantats
- Dificultat: V+/Ae (MD)
- Dificultat obligada: V+/Ae
- Llargària: 100 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Via pràcticament des-equipada. 2 claus i dos burins de progressió. reunions muntades.
- Material: Semàfor d’aliens, Camalots #1, #2 i #3, tricamps, una baga i un estrep.
- Orientació: Sud-est i sud-oest
- Valoració: ****
Primer llarg
Aproximació:
Des de Can Masana en dirigim al refugi Vicenç Barbé. Un cop al refugi prenem la Canal Ampla direcció al Portell Estret. Abans d’arribar a la Sensenom trobarem un cartell que indica “Miranda de l’Alba”. Prenem aquest corriol, que passa pel peu de la Caputxa primer, la Mamelluda i continua cap a l’est passant per davant del Morro Pla. En aquest punt prenem un corriol poc marcat que baixa vers l’est entre l’Escut i l’Agulla de la Grip. Seguim per la base de l’Agulla de la Grip fins trobar el peu de via.
Aproximació a la via amb Google-Maps
L1(IV)
Final del llarg 2
La via s’inicia a la base de l’evident fissura que creua diagonalment el vessant est de l’agulla. Ens elevem uns metres fins un relleix amb una alzina. A partir d’aquest punt seguim escalant la fissura diagonal, sortint cap a la placa quan l’escalada ens ho demani. A mitja tirada hi ha un esbarzer que complica una mica la progressió. Els darrers metres flanquegem cap a l’esquerra per la placa anant a trobar el millor pas per guanyar la reunió; durant tota la tirada podem anar-nos protegint a la fissura, tot i que en algun punt cal una mica de traça. La roca en aquest llarg és en alguns punts llastrosa fet que ens obliga a parar més atenció. 40 metres, tirada neta.
inici del llarg 3
L2(IV+)
Sortim de la reunió cap a l’esquerra i amb passos força estètics i presa franca superem un tram vertical fins atènyer de nou la fissura. En aquest punt l’escalada esdevé més fàcil. Resseguim la fissura i trobarem un clau poc abans d’una savina que ens barra el pas i ens obliga a sortir cap a la placa. Ens situem sobre un gran còdol i rapidament guanyem un replà on muntem la còmoda segona reunió. En aquest llarg l’auto-protecció és més franca. 25 metres, un clau.
L3(V+/Ae)
Tercera tirada
Sortim de la reunió cap a l’esquerra cercant la part de la paret que no està balmada. Ens elevem uns metres molt verticals que ràpidament afluixen i creuem cap a la dreta per terreny amable. Podrem encintar un pitó, just a l’inici d’una fissura que marxa cap al vessant oest. Resseguim la fissura, on hi podrem emplaçar algun bon micro i just en el canvi de vessant veurem una burinada que remunta. Fem un parell de passos d’estrep amb molt carinyu (sobretot al primer burí, amb la plaqueta moooolt tocada) i sortim sense més complicacions per una placa inclinada que es rendeix al cim de l’agulla. La reunió la muntem a una petita savina. 35 metres, un pitó i 2 burins.
Descens:
Fem un ràpel curt d’un sol espit amb anella pel vessant oest.
El que més m’ha agradat:
- Escalada super-lògica d’una gran elegància.
- Tercer llarg intens.
- Raconada molt tranquil·la amb unes vistes al cim exclusives.
El que no m’ha agradat tant:
- No mola gaire el ràpel, d’un sol punt i rovell agraït…
- La primera xapa de l’artifo està al dente.
Via del Senglar a l’Agulla Fàcil
Referint-se a l’Agulla Fàcil en J.M. Rodés explicava al volum dedicat a Frares Encantats que “el qualificatiu fàcil li ve de la via Normal, que és una curta grimpada; però la cara sud és una llarga aresta de més de 100 metres, amb un grau d’escalada molt difícil”. I per l’aresta sud és per on discorre aquesta bonica via, que en D. Brugarolas puntualitza a Escalades a Frares Encantats, fou oberta sobre la via Jabato sense que els aperturistes s’adonessin que estaven trepitjant la via original. Sigui com sigui, ens trobem davant una bona via, equipada just allà on cal per tal de mantenir la tensió mentre gaudim d’un dels escenaris més exclusius del Serrat.
Feina feta al cim de l'Agulla
Ressenya de la via
- Via: Del Senglar
- Zona: Montserrat – Frares Encantats
- Dificultat: V (D+)
- Dificultat obligada: V-
- Llargària: 110 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà/alt
- Equipament: Semi-equipada amb 3 espits i un burí
- Material: 5 cintes exprés, alien negre, gris i un petit joc de tricams
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Primer llarg
Aproximació:
Des de Can Masana en dirigim al refugi Vicenç Barbé. Un cop al refugi refugi prenem el corriol direcció Coll de Porc (est) marcat amb pintura groga i blanca. Abans d’arribar al pas del Príncep i estant més o menys a l’alçada de la Monja prenem un corriol que puja cap al Lloro (marques blaves). Quan siguem a l’alçada de la nostra agulla abandonem el corriol, travessem un petit torrent i acabem d’arribar a peu de via.
Segona tirada
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV)
la via s’inicia al punt més baix del vessant sud. La primera tirada és una agradable escalada en placa en lleugera tendència a l’esquerra, sempre cercant el més senzill. A mitja tirada trobarem un burí; a banda amb una mica de traça podrem emplaçar algun tricam o alien. 50 metres, un burí.
L2(V)
Segona tirada
Anem a buscar una fissura a l’esquerra que ens permetrà protegir-nos a base de fissurers o microfriends. La seguim fins que un petit extraplom ens convida a marxar a l’esquerra i ens situem davant un llavi (trobarem un espit). La superació no es gens complicada i a més a més un altre espit ens protegeix el pas. A la dreta queda una reunió que deuria ser de la via del Jabato. De seguida la verticalitat minva i l’escalada esdevé agradable fins la reunió. 40 metres, 2 espits.
L3(IV-)
Darrera tirada
El darrer llarg és una curta grimpada protegida per una expansió i que de seguida tomba fins arribar al cim de l’agulla. 20 metres i un espit.
Descens:
Des del cim anem a buscar el vessant nord i amb una curtíssima desgrimpada ens situem a un collet. Seguim cap al nord fins trobar el corriol que porta al Frare Gros, però nosaltres el prenem en direcció contraria i en pocs minuts i després d’un parell de cordes fixes estarem a la bretxa entre el Dit i el Dit Xic i uns metres més avall reprenem el camí d’aproximació.
El que més m’ha agradat:
- Tot i ser una escalada de dificultat molt moderada el fet que estigui poc equipada li dóna un plus i un sabor d’escalada sincera.
- Entorn genial, tranquil·litat assegurada.
Goma 2 sortint per la Normal a La Monja
Els Alts Frares és un d’aquells racons on de tant en tant ve de gust perdre-s’hi per fruir de la contemplació sense presses, relaxant-nos entre les seves insinuants agulles, que de cap manera ens deixen indiferents. Proposem aquesta combinació de vies per guanyar el cim de la Monja amb una escalada 100% en lliure, de dificultat moderada que ens permet gaudir del voluminós vessant sud, rabassut, assolejat i amable per acabar amb uns elegants metres per la cara nord, carregats de la història del camí dels pioners.
El cor dels Frares Encantats excita la imaginació amb les seves formes quasi humanes
Ressenya de la via
- Via: Goma 2 sortint per la Normal
- Dificultat: V (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 130 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: La Goma 2 està totalment equipada amb parabolts distants en algun punt. La Normal té un espit uns metres per sobre de la reunió.
- Material: 6 cintes exprés i un friend del tipus Camalot #04 pel darrer llarg de la Normal
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Primera tirada
Des de Can Masana en dirigim al refugi Vicenç Barbé. Des del refugi prenem el corriol direcció Coll de Porc (est) marcat amb pintura groga i blanca. Abans d’arribar al pas del Príncep i estant més o menys a l’alçada de la Monja prenem un corriol que puja cap al Lloro (marques blaves). El seguim i uns 100 metres després de passar el coll entre el Dit Xic i el Dit ens desviem a mà esquerra. De seguida arribem a una canal molt estreta que descendim en oposició i que ens mena al peu del vessant sud del Talp (contrafort de la Monja). Només hem de vorejar-ho cap a l’oest i seguir fins el peu del vessant sud de la Monja; just abans d’arribar-hi potser ens tocarà grimpar per alguna curta llengua de roca que ens surti al pas.
Segon llarg
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(IV-)
La via s’inicia a l’esquerra d’una llengua terrosa, per una placa vertical. No obstant nosaltres hem entrat per la llengua, fins uns arbres on podem muntar la R0. Des d’aquest punt podem atènyer la primera peça d’assegurança sense dificultats i seguir per terreny inclinat fins arribar a la primera reunió, molt còmoda. 20 metres, 3 parabolts.
L2(IV+)
Arribant a la 3a reunió
La segona tirada va a buscar una mena de canaleta esculpida a la roca. Es tracta s’una tirada de placa de dificultat moderada, on la principal complicació rau en la consistència de la roca, aparentment sòlida però que haurem d’anar tantejant, obligant-nos a escalar amb finura i elegància. 35 metres, 4 parabolts.
L3(IV+)
Iniciem el llarg i de seguida superem un curt tram més aviat vertical i de presa generosa que de seguida va perdent verticalitat fins arribar a la reunió caminant més que grimpant; aquesta es troba tot just davant el voluminós cap de la Monja. 40 metres, 2 parabolts.
Darrera tirada
L4(IV)
Originalment la via guanya el cim pel darrer llarg de l’Anglada-Vergés; una altra opció és marxar un pèl a l’esquerra i fer el darrer llarg de la Josep Rigol Romeu. Nosaltres hem preferit anar a buscar la darrera tirada de la via Normal aconseguint un itinerari 100% en lliure i amb una dificultat molt moderada. Així doncs per anar a buscar la via Normal haurem de flanquejar per la part dreta del cap. El flanqueig el podem protegir si volem amb algun friend. Muntem la reunió a un arbre. 20 metres, tirada neta.
L5(V)
La Paula recuperant el darrer llarg
Aquesta darrera tirada és realment bonica. Sortim en diagonal per anar a caçar un espit i des d’aquest punt progressem sempre buscant el pas més fàcil per terreny vertical i de presa generosa. Uns metres abans d’arribar al cim podem aprofitar una fissura horitzontal per protegir-nos i encarar amb seguretat els darrers metres, verticals i de presa més menuda. 15 metres, un espit.
Descens:
Un ràpel de 30 metres per la cara nord.
El que més m’ha agradat:
- Escalada agradable, ideal per gaudir del sol i la soledat d’aquest racó tant especial del Serrat.
- Totes les reunions extremadament còmodes.
- Darrer llarg de la Normal deliciós.
El que no m’ha agradat tant:
- Tot i que en general la roca és de bona qualitat al ser una via poc repetida no està sanejada, així que haurem d’extremar les precaucions a l’hora de progressar.
Últims comentaris