Free Light al Gorro Frigi
La Gorra Frígia es troba crivellada de vies per les quatre bandes, la majoria fotocòpies de les seves veïnes, que quan no les creuen les trepitgen directament aportant poc o res, a part d’inflar l’ego dels seus aperturistes capaços d’obrir a tant insigne agulla. D’entre tot aquest desori generalitzat en destaquen algunes vies per clàssiques com la Badalona o ben trobades com ara la Stromberg o la Magic Line… Una altra agradable sorpresa la vam tenir l’altre dia escalant l’oblidada Free Light.
El saturat vessant est del Gorro Frigi
Aquesta fou oberta per dalt, però al contrari que altres itineraris de l’agulla les assegurances prenen una mica de distància, atorgant-li cert caràcter que no trobarem a la majoria de vies de la Gorra. Si a això li sumem uns llargs mantinguts en el seu grau i la bona roca de la zona, tenim un conjunt prou interessant per tornar-nos a atansar a aquesta concorreguda roca.
Ressenya de la via
- Via: Free Light
- Zona: Montserrat – Gorros
- Dificultat: 6a (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 155 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb espits
- Material: 9 cintes exprés i una baga savinera pel darrer llarg
- Orientació: Est
- Valoració: ***
Aproximació:
Primer llarg
Per arribar fins la Gorra Frígia ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni direcció cap a la Gorra. Un cop estiguem a l’alçada de la canal entre la Magdalena Superior i el Gorro Frigi, ens desviem del camí i pugem uns 30 metres, on es troba l’inici de la via, uns metres a l’esquerra de la via Bella Easo.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Inici del L2
L1(V)
Des de peu de via es veu el primer espit, uns cinc metres per sobre del terra. Els primers metres tenen aquell tacte tant típic de les zones ombrívoles de Montserrat; no obstant de la roca millora ràpidament. Les assegurances estan distanciades, cosa gens corrent al Gorro, fet que li dóna cert caràcter a la via. El pas clau del primer llarg el trobem poc abans d’arribar a la reunió, on haurem de superar una panxa de presa petita que demana una mica de traça. 40 metres, 6 espìts.
Tercer llarg
L2(6a)
L’inici del segon llarg és la part més difícil de la via, on haurem d’enfilar-nos sobre un llavi que ens deixa davant uns metres absolutament verticals on haurem de tibar de preses justes per superar-lo. Un cop passat el tram encara ens queda una bonica placa vertical i mantinguda que ens farà anar concentrats fins que comença a afluixar, moment en que la via creua amb la veïna Bella Easo (no marxeu cap a l’esquerra seguint els llaminers parabolts). La reunió la trobarem uns metres més amunt, un xic a la dreta. 40 metres, nou espits.
L3(V+)
Quarta tirada
Sortim en diagonal a la dreta per de seguida seguir flanquejant amb uns passos tècnics i elegants fins cosir el segon espit. Continuem amunt amb algun pas exigent fins que la paret comença a tombar progressivament fins la reunió. 30 metres, 6 espits.
L4(IV+)
Iniciem la tirada amb uns primers metres verticals que de seguida afluixen i continuem amunt per una bonica i fàcil placa inclinada fins a una savina que podem encintar. Ens enfilem a una nova placa superant una fissura horitzontal i arribem al cim sense més contratemps, on muntem la reunió aprofitant la creu. 45 metres, 3 espits.
Descens:
Anem a buscar la via normal (fites) on hi ha instal·lats uns passamans i cadenes que ens porten cap a la canal entre la Magdalena i el Gorro, que ens mena finalment al camí de sant Jeroni.
El que més m’ha agradat:
- Tot i ser una via equipada per dalt les assegurances tenen aire i fan que tinguem que escalar, quelcom difícil a la majoria de vies del Gorro.
- Molt ràpida i mantinguda en el seu grau, combinable amb altres vies veïnes.
- Totes les reunions molt còmodes.
- Bona opció per les tardes d’estiu.
Directa Incierta a la Gorra Marinera
Itinerari que aprofita el millor d’aquest vessant de la Gorra Marinera per traçar una ruta directa i divertida. Un primer pas dur i exposat (que es pot escaquejar per l’esquerra) dóna pas a un segon llarg d’agradable escalada en placa, fàcil i plaent. Una curta tirada de tràmit ens mena al darrer llarg, dret i farcit de preses excepcionals que ens farà xalar de valent.
Ressenya de la via
- Via: Directa Incierta
- Dificultat: 6a (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 145 metres
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada
- Material: 8 cintes exprés i opcionalment una plaqueta recuperable pel darrer llarg
- Orientació: Est
- Valoració:***
Aproximació:
L'Emili al pas de 6a
Des de l’estació superior de Sant Joan prenem el camí cap a Sant Jeroni fins arribar a peu de via, al mateix camí.
L1(6a)
Iniciem la via des del mateix camí enfilant-nos a una balma característica. La superem una pèl per l’esquerra de l’espit, bloquejant sobre regletes i pujant peus, és un pas dur que ens deixa sobre la balma. Encara ens queden uns metres fins abans de poder xapar la segona expansió (una caiguda ens faria picar contra la lleixa). Un cop xapat el segon espit seguim per terreny amable fins la primera reunió. 20 metres.
Divertit 2on llarg
L2(IV+)
Sortim de la reunió un pèl a l’esquerra per després traçar una diagonal cap a la dreta. Tenim uns metres d’escalada molt agradable, amb bona presa i divertida. Ens anirem decantant cap a l’esquerra fins arribar a una reunió que no muntarem. Des de la reunió seguim amunt per terreny ajagut i sorprenentment sobreprotegit fins que trobem una nova reunió. 55 metres.
L3(III+)
Tirada de tràmit. Sortim cap amunt per anar a buscar la reunió que es troba en una concavitat característica. 25 metres.
L4(V)
Genial quarta tirada
Sens dubte el millor llarg de la via (en realitat pertany a la via ‘pel davant’ oberta per en Capeta i en Noves). Sortim de la reunió recte amunt per terreny vertical i amb preses sensacionals. Són uns metres que ens fan gaudir del plaer de l’escalada. Un cop superat aquest primer tram vertical ens hem d’anar decantant cap a l’esquerra (atenció perquè hi ha certa distància entre assegurances i pot ser una mica perdedor, no seguir recte!!) Fins situar-nos sota una expansió. Un cop xapada ens queda un bonic pas atlètic per enfilar-nos per terreny inclinat. A partir d’aquest punt anem en diagonal a l’esquerra fins arribar a una petita lleixa que seguim travessant a l’esquerra fins que trobem uns parabolts que ens menen al cim. 45 metres.
Descens:
Des-grimpem per la cara sud (ruta normal) fins trobar una instalació de ràpel. Ràpel de 20 metres.
El que més m’ha agradat:
- Preciosa quarta tirada, vertical i amb bona roca.
- Ombra per la tarda, bona opció per una tarda calorosa.
Via Àpia a la Magdalena Inferior
Bonic i senzill itinerari amb un marcat caràcter d’escola que aprofita la magnífica roca del vessant est de la Magdalena Inferior. Via recomanable per tots aquells que busquin una escalada sense compromís, molt equipada, de grau suau, ràpida i amb roca de primera.
Ressenya de la via
- Via: Via Àpia
- Dificultat: IV+ (D-)
- Dificultat obligada: IV
- Llargària: 90 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb parabolts de color verd (re-equipada el 2009)
- Material: 8 cintes exprés
- Orientació: Est
- Valoració:***
Aproximació:
Des de l’estació superior de Sant Joan prenem el camí cap a Sant Jeroni. Al arribar a l’alçada de la Magdalena inferior trobarem un corriol que surt a mà esquerra i fent una sèrie de ziga-zagues porta a les escales de Jacob. Un cop al capdamunt de les escales seguim uns deu metres fins que trobem un espit amb placa rectangular i una taca verda a la paret.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L'Emili a la primera tirada
L1(IV+)
La via s’inicia al mateix camí. Ens enfilem a la paret i continuem recte a través d’una placa inclinada amb molt bones preses fins que arribem a situar-nos sota una panxa (aquest és el pas clau de la via). Per superar-la haurem d’atènyer una molt bona bústia que hi ha una mica per sobre i a la dreta del parabolt. Un cop agafada només haurem de tibar una mica de braços per guanyar la panxa i situar-nos sobre una nova placa, un pèl més vertical que l’anterior, però igual d’agradable.
Segon llarg
Escalem amb lleugera tendència a l’esquerra fins la reunió. 35 metres i 8 parabolts.
L2(IV+)
Sortim per la dreta de la reunió i enfilem recte amunt una curta secció vertical on les preses són més petites, però igual de bones. Un cop superat aquest tram la paret s’ajeu i el llarg ja no presenta més complicacions fins la reunió. 25 metres i tres parabolts.
L3(IV+)
Bonica darrera tirada
Sortim de la reunió per l’esquerra en diagonal i de seguida recte amunt. Trobarem una primera part vertical que ens mena a una balma. Un cop a la balma flanquegem cap a la dreta fins que sortim i després seguim recte amunt, en un tram més vertical però amb preses superlatives. Als pocs metres la placa s’ajeu i seguim per terreny inclinat fins la darrera reunió. 30 metres i 7 parabolts.
Descens:
Per al descens rapelarem la via normal, amb un ràpel de 40 metres o dos de 20. Cal dir que la instal·lació de ràpel del cim ha estat substituïda per una de nova.
El que més m’ha agradat:
- Roca de primera, amb preses per tots els gustos.
- Tot i ser una via molt senzilla, tots els llargs tenen algun tram especialment bonic.
- Bona via per començar a fer de primer de corda.
Sebastià-Patiño a la Magdalena Inferior
Situada just a l’esquerra de La Que Hi Faltava, la Sebastià-Patiño és una via de característiques similars, on gaudirem de bona verticalitat amb grau suau i roca cantelluda de presa generosa. La diferència més destacable amb les seves populars veïnes rau en un segon llarg on les assegurances estan una mica més distanciades i on si ens passem un burí difícil de veure ens queda un tram exposat, dret però fàcil i on no s’hi val caure. En definitiva, una via molt semblant a la Rataplan o La Que Hi Faltava, però amb més caràcter.
Un antic pot de registre s'ha convertit en un improvisat test
Ressenya de la via
- Via: Sebastià-Patiño
- Zona: Montserrat – Gorros
- Dificultat: V (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 120 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada
- Material: 10 cintes exprés i una plaqueta recuperable (en principi es troba col·locada)
- Orientació: Nord-est
- Valoració:***
El Sr.Doria durant la primera tirada
Aproximació:
Des de l’estació superior de Sant Joan prenem el camí cap a Sant Jeroni. Al arribar a l’alçada de la Magdalena inferior trobarem un corriol que surt a mà esquerra i fent una sèrie de ziga-zagues porta a les escales de Jacob. Una mica abans d’arribar a les escales comença la via, just al costat esquerre d’un auró.
Aproximació a la via amb Google-Maps
L1(IV+)
Segona tirada
La via s’inicia uns metres a l’esquerra de La Que Hi Faltava. Tirem recte amunt a atènyer la primera assegurança, la via comença tombada per anar-se posant vertical poc a poc. Als primers metres la roca es troba un xic polida, però de seguida va guanyant en qualitat. A mida que anem guanyant metres el llarg es va redreçant, però la bona qualitat de les preses fan que l’escalada mai sigui difícil. El pas clau es troba pocs metres abans d’entrar a la reunió, on haurem de superar un pas completament vertical, però de nou amb bon cantell. 45 metres i 10 espits.
L2(V)
Segon llarg
Iniciem el segon llarg sortint recte amunt, la roca ara es torna excel·lent i la distància entre assegurances creix en comparació a la primera tirada. Al cap d’una desena llarga de metres a un punt on es suavitza la placa trobarem una reunió que no muntem. De la reunió flanquegem un metre a la dreta i ataquem un tram vertical i de nou amb molt bona presa en direcció a un espit. Un cop xapat l’espit no es veu la següent expansió; aquesta es troba uns quatre metres per sobre i un pèl a l’esquerra, es tracta d’un cap de burí que hem trobat amb la plaqueta col·locada (porteu-ne una per si un cas).
El Sr.Doria al darrer llarg
Si no la veieu poseu-li morro i tireu recte amunt que la roca i la dificultat ho permeten. Uns cinc metres més amunt, ja sobre terreny menys vertical trobarem un altre espit. De nou no es veu la següent expansió. Tirem un metre a l’esquerre recte amunt i de seguida en tendència a la dreta, als pocs metres tindrem l’expansió a mà, just quan la paret es torna a posar vertical. Ens restaran uns metres verticals fins que el llarg s’ajeu per entrar a la reunió. 45 metres, 6 espits, un parabolt i un cap de burí.
L3(III)
Sortim de la reunió i de seguida la paret es va ajaient fins que arribem al cim de l’agulla. 30 metres.
Descens:
Per al descens rapelarem la via normal, amb un ràpel de 40 metres o dos de 20. Cal dir que la instal·lació de ràpel del cim ha estat substituïda per una de nova.
El que més m’ha agradat:
- Roca genial a la segona tirada.
- Alternativa amb una mica més de compromís que les seves veïnes La Que Hi Faltava i Rataplan.
El que no m’ha agradat tant:
- El burí de la segona tirada costa força de trobar i si no es troba i es segueix amunt queden uns 10 metres exposats de IV+/V.
Badalona al Gorro Frigi
La Badalona és sens dubte de les millors vies de Gorros. Amb una lògica clàssica indiscutible, que la fa serpentejar per les magnífiques plaques farcides de cantells somiats, buscant sempre la solució més fàcil, esdevé la via més llarga del Gorro. Cruelment creuada per línies més modernes i directes, la màxima dificultat consisteix en seguir l’itinerari original i provar de repetir-la respectant al màxim el seu esperit.
Ressenya de la via
- Via: Badalona
- Zona: Montserrat – Gorros
- Dificultat: V- (D)
- Dificultat obligada: IV+
- Llargària: 200 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: baix
- Material: 5 cintes exprés i una plaqueta recuperable
- Orientació: Est
- Valoració:*****
Flanqueig del L1
Aproximació:
Per arribar fins la Gorra Frígia ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni direcció cap a la Gorra. Un cop estiguem al peu de la Gorra Frígia hem de localitzar una creu de ferro que hi ha a una desena de metres del terra. La via s’inicia uns metres a l’esquerra de la seva perpendicular.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Sortida de la R1
L1(III+)
Com a referència prenem la via del Carles, pugem recte i xapem la primera expansió (parabolt verd). A partir d’aquest punt iniciem un flanqueig en diagonal a l’esquerra. Al cap de pocs metres trobarem un pont de roca a un llavi. Seguim flanquejant, sempre buscant la lògica i el camí més senzill. Anirem trobant alguna expansió al nostre pas de les vies que creuen la nostra. La reunió es troba a la balma de més a l’esquerra i és força còmoda. 45 metres.
L2(IV+)
Durant el segon llarg és interessant alternar bé les cordes per evitar el fregament excessiu
Sortim de la reunió cap a l’esquerra i xapem una primera expansió, tirem un metre més a l’esquerra i ens enfilem amunt; al cap de pocs metres trobarem un segon espit. A partir d’aquest punt és important fer un xapatge alternat donat que de seguida hem de fer un pronunciat flanqueig en diagonal a la dreta per anar a buscar una balma evident. A la balma hi trobarem uns caps de burí sense plaqueta. Un cop xapat, flanquegem horitzontalment cap a l’esquerra un parell de metres i tirem recte amunt a caçar un espit que tenim uns metres per sobre, l’escalada en aquest tram és molt bonica, amb bona presa i navegació per trobar el pas més senzill. Trobarem una segona expansió. A partir d’aquí hem de prendre com a referència una gran llastra característica, que hem de superar per l’esquerra. Passada la llastra trobarem la reunió uns tres metres més amunt i a la dreta. 40 metres.
L3(V-)
Tercera tirada
Aquesta tirada és compartida amb la Magic Line (tingueu-ho en compte per si hi ha alguna cordada a la Magic). Sortim de la reunió en diagonal a la dreta i després recte en direcció a uns petits desploms. La placa va guanyant verticalitat a mida que ens apropem a aquests. Des de sota sembla més difícil del que realment és. Un cop a sota el desplomet hem de pujar a un llavi, sempre amb bon cantell que ens permet xapar l’espit que protegeix el pas. Un cop xapat pugem una mica més i travessem cap a l’esquerra un metre i mig i ja podrem xapar la següent expansió. De seguida la placa perd verticalitat i arribem a la reunió. 25 metres.
L4(IV+)
Darrers metres de la quarta tirada
Sortim de la reunió recte (que també és compartida amb la Magic Line), superant un curt muret amb presa escandalosa. Un cop passat aquest curt tram iniciem un marcat flanqueig cap a la dreta, creuant la domesticada Via del Carles. Seguim a la dreta una mica més i arribem a la reunió del Water, que no farem. Seguim aleshores recte amunt, per la dreta de la via del Carles (eviteu la temptació d’anar-vos per aquesta). Gaudirem en aquest tram d’un genial camp de patates; trobarem una expansió i al cap d’uns metres un pont de roca. Reunió compartida amb altres vies. 45 metres.
L5(III)
El darrer llarg segueix cercant el camí més senzill per arribar al cim, així doncs vorejarem el nas del Gorro per l’esquerra i pel terreny més fàcil arribarem al cim de l’agulla. 45 metres.
El darrer llarg evita el Nas per l'esquerra
Descens:
Anem a buscar la via normal (fites) on hi ha instal·lats uns passamans i cadenes que ens porten cap a la canal entre la Magdalena i el Gorro, que ens mena finalment al camí de sant Jeroni. També és possible rapelar per la via, donat que totes les reunions estan equipades amb dos argolles.
El que més m’ha agradat:
- Traçat genial, buscant sempre la lògica i el terreny més amable.
- Roca superba, especialment memorable el camp de patates del penúltim llarg
- Via fàcil, amb poques assegurances, molt bona opció per començar a navegar per les plaques montserratines.
El que no m’ha agradat tant:
- Donat el seu traçat sinuós és inevitablement travessada per línies més directes. Hem sembla especialment poc elegant que al penúltim llarg la via del Carles pràcticament se la mengi.
Últims comentaris