Carisma a La Mamella
La Carisma aprofita de manera magistral l’elegant vessant oest de La Mamella, permetent degustar el magnífic conglomerat que amaga aquesta altiva agulla. Forats i cantells de totes les formes i mides fan que l’acció d’escalar esdevingui tot un plaer per l’escalador sensible. La via roman pràcticament equipada, tot i que a les parts fàcils les assegurances són distants. Una de les petites joies que amaga La Plantació, absolutament recomanable.
Ressenya de la via
- Via: Carisma
- Zona: Montserrat – La Plantació
- Dificultat: V+/A1 (MD)
- Dificultat obligada: V/A1
- Llargària: 115 metres
- Grau d’exposició: Mitjà/Alt
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via pràcticament equipada amb espits i claus
- Material: 9 cintes exprés, algun tascó més aviat petit i un estrep (prescindible)
- Orientació: Oest
- Valoració: ****
Primera tirada
Aproximació:
Des de l’aparcament del Clot de la Mònica, prenem el corriol que puja cap a Sant Joan (marques blaves). El seguim, deixant la Pastereta enrere fins que guanyem un collet. En aquest punt prenem el corriol de l’esquerra (marques grogues i blanques). El seguim fins que un cop passat un torrent trobem unes fites a mà dreta que ens marquen un nou corriol. Seguim pel corriol que mena a una canal equipada amb esglaons metàl·lics.
Roca de la bona al L2
Un cop superats els esglaons remuntem en tendència a l’esquerra (fites) deixant la canal a la nostra dreta (Canal dels Llorers) que continua amunt. Seguim pujant, trobarem una corda fixa. Continuem amunt fins passar la Roca de Sant Cugat i el peu de via de la Territori Dakota. La següent agulla és la Mamella. La via comença a la part més baixa de l’agulla, espit visible.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV)
La Paula recuperant la segona tirada
La via s’inicia a la part més baixa del vessant oest de La Mamella. Uns pocs metres ajaguts donen pas a un curt muret ja amb molt bona presa i ben protegit per un espit. La resta de la tirada es desenvolupa per terreny molt ajagut; haurem d’anar en tendència a l’esquerra per poder localitzar la primera reunió, al peu d’un nou mur, aquest ja amb més entitat. 45 metres i 2 espits.
L2(V)
En aquesta segona tirada ataquem una magnífica placa, vertical d’entrada i amb un rocam de primera categoria.
Tercer llarg
Després d’uns primers metres drets -protegits per un parell d’expansions- arribarem a un pont de roca i a partir d’aquest punt obliqüem lleugerament a la dreta, cercant el camí més senzill per arribar a la segona reunió, que queda al peu de la fissura de la tercera tirada. 20 metres, un pont de roca i 2 espits.
L3(V+/A1)
En aquesta tirada evolucionem per l’esquerra de la fissura amb passos força atlètics, que després d’un parell de claus ens menen a un terreny força més desplomat on s’imposa l’escalada artificial; tot i així el lliure és factible, sempre que tinguem bones piles.
Quarta tirada
La darrera peça col·locada a la fissura és un clau una mica sortit, així doncs val la pena prendre precaucions i escanyar-lo amb una baga. La sortida en lliure és senzillament genial: des del clau flanquegem a la dreta aprofitant uns bons forats per un cop col·locats sobre la placa seguir zigzaguejant fins la tercera reunió. Aquest darrer tram pot semblar exposat però la qualitat i la quantitat de les preses ens faran avançar sense entrebancs. 25 metres, 3 claus i 5 espits.
L4(V)
Fi de festa
El darrer llarg és la cirereta del pastís, amb uns metres prou verticals que ens permeten seguir gaudint de la magnífica roca de l’agulla i que es van ajaient als darrers metres per arribar relaxadament al cim. 25 metres i 2 espits.
Descens:
Un ràpel de 50 metres pel vessant oest (o dos de més curts) aprofitant les reunions de la via Tomahawk.
El que més m’ha agradat:
- Mooolt bona roca.
- Fantàstica sortida de l’artificial, abocant-nos al buit i amb cantell generós.
- Molt ràpida. Una combinació molt recomanable és fer primer la Puerta de la Roca que pràcticament et deixa al peu de la Carisma, d’un estil semblant tot i que sensiblement més difícil.
Aresta Sampietro a la Cara de Mico
La Cara de Mico o Agulla del Mirador es troba a un dels paratges més encantadors de Montserrat; a cavall entre els Gorros i la Plantació, aquest racó de Bellavista transmet una tranquil·litat i una calma difícils d’entendre si no ens hi em passejat mai. L’agulla, a l’ombra de la Gorra Frigia resulta una atalaia privilegiada del Sentinella, el Rave i la Campana, estrany trio d’agulles estrambòtiques. La Xavi Sampietro és una agradable passejada per l’Aresta sud-oest de la roca, completament equipada, que ens permet gaudir de l’entorn sense massa preocupacions.
La raconada esdevé un singular amfiteatre presidit pel Gorro Frigi
Ressenya de la via
- Via: Aresta Sampietro
- Zona: Montserrat – La Plantació
- Dificultat: V+/Ae (MD-)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Llargària: 115 metres
- Equipament: Via completament equipada amb parabolts
- Material: 16 cintes exprés i un estrep
- Orientació: Sud-oest
- Valoració: **
Aproximació:
Primera tirada
Per arribar fins al vessant sud-oest de la Cara de Mico ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni direcció a les Gorres. Un cop haguem deixat les Gorres enrere i just abans d’arribar al mirador trobarem un corriol que baixa cap al sud fins arribar al Sentinella. Un cop a l’alçada d’aquest marxem direcció est fins situar-nos a la base de l’agulla de la Cara de Mico; anem flanquejant, superem un bloc característic i just tocant a una canal trobarem el peu de via.
Segona tirada
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(IV)
La via s’inicia a l’esquerra d’un diedre. Escalarem per la placa fins que el diedre s’acaba. Aleshores obliqüem a la dreta fins atènyer la primera reunió. 25 metres.
L2(III)
Escalem per una llengua rocosa que ens porta directament al peu de l’esperó característic on muntem la segona reunió. 20 metres.
Tercer llarg
L3(V+/Ae)
Ens enfilem directament a l’esperó, sobre terreny força vertical i avancem en lliure fins que la paret ens convida a passar a l’artificial. Tot i tractar-se d’un tram d’artificial equipat, l’escalada hi és prou entretinguda, ja que trobarem algun pas llarg que ens obliga a pujar a últims i demostrar les nostres dots acrobàtiques. La sortida en lliure és reeixida, amb verticalitat i bon ambient assegurat, que de seguida dóna pas a una escalada més relaxada fins arribar a la reunió. 35 metres.
L4(IV+)
Aquesta darrera tirada es desenvolupa sobre una placa inclinada amb un parell de trams més verticals, però la principal característica és l’excel·lència del rocam, aspre i cantellut, tot un luxe que val la pena degustar amb calma. 35 metres.
Darrers metres de la via
Descens:
Fem un curt ràpel per la cara nord-est fins el coll i d’allí anem a buscar el camí de Sant Jeroni.
El que més m’ha agradat:
- El tercer llarg, tot i tractar-se d’un artificial equipat, esdevé un bon terreny de joc per practicar aquesta tècnica, donat que trobarem algun pas més llarg que ens demanarà certa col·locació i equilibri.
- Darrera tirada amb un rocam excepcional.
El que no m’ha agradat tant:
- Hi ha alguns trams, on la via va força aprop de la via Terestel.
- Els dos primers llargs desmereixen una mica.
Magical Mystery Tour a la Roca de Sant Martí
La MMT és una de les darreres vies obertes a la Plantació i per ara la més llarga. Com tantes altres vies de la factoria Masó, l’itinerari va enllaçant una sèrie de ressalts poc interessants fins arribar a la roca de Sant Martí. És aleshores quan trobem els passatges més bonics de la via i que li donen un cert interès, sobretot l’elegant travessa del quart llarg. En resum, una via irregular que va de menys a més, permetent-nos fer metres i enllaçar-la amb altres itineraris com la Territori Dakota o els dos darrers llargs de La Puerta de la Roca.
Ressenya de la via
- Via: Magical Mystery Tour
- Zona: Montserrat – La Plantació
- Dificultat: 6a/A0 (MD-)
- Dificultat obligada: V+/Ao
- Llargària: 205 metres
- Equipament: Via equipada amb espits, parabolts i claus
- Material: 10 cintes exprés
- Orientació: Sud i est
- Valoració: **
La Lola muntant el L1
Aproximació:
Des de l’aparcament del Clot de la Mònica, prenem el corriol que puja cap a Sant Joan (marques blaves). El seguim, deixant la Pastereta enrere fins que guanyem un collet. En aquest punt prenem el corriol de l’esquerra (marques grogues i blanques). El seguim fins que un cop passat un torrent trobem unes fites a mà dreta que ens marquen un nou corriol.
Inici del L2
Seguim pel corriol que mena a una canal equipada amb esglaons metàl·lics. Un cop passada la primera secció d’esglaons seguim recte per la canal (no anar cap a l’esquerra, indicat amb fites) fins que trobem el peu de via, MMT gravat a la roca; just a l’altre costat de la canal comença la “Canvi Climbatic“.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
Pas clau del bonic 3er llarg
L1(IV)
El primer llarg no té gaire història, una placa de IV amb roca sanejada però on encara pot saltar alguna cosa i que es va tombant progressivament fins que arribem a un collet on fem la primera reunió aprofitant un arbre. 35 metres.
L2(A0/IV)
Elegant travessa del L4
Iniciem la segona tirada enfilant-nos a un arbre que ens permet atènyer la primera assegurança. D’aquesta acerem fins un clau i del clau a un parabolt per de seguida sortir en lliure fàcil (ho hem provat en lliure i hi ha una bona apretada, 6b?). La resta del llarg no té història, pràcticament caminant fins un nou coll on muntem la segona reunió de nou aprofitant una alzina. 45 metres.
La Lola arribant a la R4
L3(6a)
En aquesta tirada canvia la tònica de la via (per bé). Ens enfilem a la placa amb bona roca fins situar-nos sota un llavi on trobarem un clau. D’allí flanquegem uns metres a la dreta per encarar una preciosa placa vertical amb forats. L’escalada esdevé mantinguda i elegant, trobant a la part superior de la placa un pas més fi (6a) abans de sortir al que seria el cim del Contrafort de la Roca de Sant Martí. Del cim baixem al coll on novament muntem la role aprofitant una alzina. 40 metres.
Inici de la darrera tirada
L4(V+)
Fem un canvi de reunió fins situar-nos a la vessant est de la Roca de Sant Martí per on continua la via (sageta gravada). Aquesta tirada és un flanqueig constant, mantingut i sobre molt bona roca, farcida de forats de totes les mides. Uns metres abans d’arribar a la reunió tenim el pas clau, on la presa es torna menys generosa. Un cop superat, uns pocs metres més de flanqueig i arribem a la reunió. 35 metres.
L5(V+)
Pas clau del L5
Tot i que la ressenya original marca dos llargs més, recomanem empalmar-nos en un de sol (no hi a rossec). Iniciem el que serà la darrera tirada amb un parell de passos de diedre per de seguida decantar-nos cap a la placa de la dreta. A mig llarg trobarem un llavi (pas clau del llarg) que es supera bé per la dreta aprofitant unes bones preses de mans. Seguim uns metres i derivem cap a l’esquerra fins arribar per terreny fàcil a la darrera reunió. 50 metres.
Descens:
Des-grimpem uns metres per la vessant nord de l’agulla fins arribar al coll que formen aquesta i la Roca de Sant Cugat. Des del coll baixem cap a l’oest fins arribar a una canal que baixa i que ja no deixem fins arribar al peu de via.
El que més m’ha agradat:
- Tercera tirada mantinguda i divertida, amb una segona part vertical i de foradets.
- Quart llarg amb un flanqueig per gaudir de valent, mantingut i amb roca excel·lent.
El que no m’ha agradat tant:
- Dues primeres tirades del tot prescindibles, no aporten res i desmereixen les boniques tirades superiors.
Integral Puerta de la Roca
La Integral Puerta de la Roca és un d’aquells itineraris que per excepcionals s’han d’assaborir amb calma, degustant cada una de les tirades, desvetllant cada un dels moviments que ens permetran navegar amb naturalitat per aquests deliciosos murs d’aspres còdols i bons forats. Amb les assegurances justes (encara que més de les que tenia quan va ser oberta) l’escalada esdevé obligada i fins i tot un xic exposada en algun punt, tot i que si som hàbils sempre podrem reforçar els llargs llaçant merlets o aprofitant algun dels molts forats que anem trobant per col·locar-hi friends, encastadors o tricams. En definitiva, una escalada de primera categoria amb un sabor força especial.
Ressenya de la via
- Via: Integral Puerta de la Roca
- Zona: Montserrat – La Plantació
- Dificultat: 6a (MD+)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 190 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via pràcticament equipada amb parabolts i algun espit
- Material: 8 cintes exprés. Ens anirà molt bé un joc de friends fins al número 2 de Camalot, alguna baga per llaçar merlets i tascons més aviat petits.
- Orientació: Sud-oest
- Valoració: *****
Aproximació:
Divertida primera tirada
Des de l’aparcament del Clot de la Mònica, prenem el corriol que puja cap a Sant Joan (marques blaves). El seguim, deixant la Pastereta enrere fins que guanyem un collet. En aquest punt prenem el corriol de l’esquerra (marques grogues i blanques). El seguim fins que un cop passat un torrent trobem unes fites a mà dreta que ens marquen un nou corriol. Seguim pel corriol que mena a una canal equipada amb esglaons metàl·lics. Un cop superats els esglaons remuntem en tendència a l’esquerra (fites) deixant la canal a la nostra dreta (Canal dels Llorers) que continua amunt. Seguim pujant i passem pel peu de la via Infinity, pugem una mica més i a l’altra banda de la canal trobarem la base de la Roca de Sant Martí, on es troba l’inici de la via (parabolt visible a uns sis o set metres del terra).
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(V)
Inici de la segona tirada
El peu de via és ombrívol i per tant, com és habitual a Montserrat, els primers metres tenen aquell aspecte molsós que tant poc ens agrada als escaladors; de seguida però, la roca millora, convertint l’escalada en una preciosa navegació per una placa extraordinària, farcida de forats i de còdols cantelluts, tota una delícia que no pot deixar indiferent als amants de l’escalada més montserratina. A mitja tirada, trobarem el pas clau, quan la paret es posa realment vertical, però de nou, la roca és generosa i ens regala bones preses per progressar sense sobresalts. Les assegurances, com en tota la via, es troben força espaiades i han estat substituïdes per parabolts. Poc abans d’arribar a la reunió trobarem un espit i un parabolt junts, continueu uns metres més donat que no són la reunió. 40 metres, 5 expansions.
Primers metres del L3
L2(IV)
El segon llarg s’inicia dret, però de seguida es va ajaient fins convertir-se en una grimpada per guanyar el cim de la Roca de Sant Martí. Abans del cim trobarem la reunió original, però si seguim uns metres podrem fer-la al mateix cim aprofitant la darrera reunió de la “Magical Mystery Tour”. 45 metres i dos assegurances més la reunió opcional.
L3(IV+)
L4: Tirada clau
Un cop al cim de la Roca de Sant Martí des-grimpem pel vessant nord (III) fins al coll que formen aquesta amb la Roca de sant Cugat. Al mateix coll s’inicia la tercera tirada de la Integral. Sortim recte amunt, per al cap d’uns metres obliquar cap a l’esquerra per anar a atènyer un petit diedre evident (pel camí trobarem l’única expansió de la tirada). Un cop al diedre ens podrem protegir amb tascons petits o algun alien. Ens enfilem pel diedre, i un cop sobre la llastra flanquegem cap a l’esquerra (roca delicada) fins atènyer la tercera reunió. 30 metres i un parabolt.
L4(6a)
Quarta tirada
Sens dubte el llarg estrella de la via. L’escalada es desenvolupa per una placa genial, que lenta però inexorablement es va posant dreta fins que arribem a la segona expansió. D’aquesta a la tercera és el tram clau, on haurem de decidir per on tirem i fer un bon cop de gas. Nosaltres vam tirar un xic cap a la dreta, per de seguida seguir amunt uns pocs metres per terreny molt vertical que va afluixant a mida que ens apropem a la tercera expansió. A partir d’aquest punt, ja per terreny més fàcil anem cap a la dreta a buscar la reunió. En aquest darrers metres la roca es torna un xic delicada. Abans d’arribar a la reunió trobarem un parabolt al costat d’un espit, hem de continuar cap a la dreta fins la role. 35 metres, un pont de roca i 4 expansions.
L5(6a)
Prenen un respir després de superar la panxa del L5
Sortim just per l’esquerra de la reunió, per atacar un desplom (hi ha un forat molt bo per un friend que ens protegirà el pas) Hem de bloquejar per pujar peus i fer una bona tibada que ens permet arribar a un parell de preses salvadores que ens facilitaran sortir del pas. Un cop fet quedarem sobre un relleix, que ens permet recuperar forces. Flanquegem cap a la dreta per anar a buscar una fissura on trobarem un pont de roca i seguim amunt. A la part final de la fissura trobarem un clau. Ara només restaran uns metres fàcils fins al cim, on farem la reunió aprofitant una alzina. 40 metres, un pont de roca i un clau.
Descens:
Fem un curt ràpel pel vessant nord (instal·lació) que ens mena al coll entre la Roca de Sant Cugat i l’Agulla de Jaume Mata. Seguim en direcció nord flanquejant l’Agulla Jaume Mata pel seu vessant oest fins que arribem a un nou coll entre l’Agulla J.M. i la Mamella. En contes de baixar per la canal força embardissada flanquegem per la falda rocosa de la Mamella fins arribar a la canal principal. Descendim per aquesta canal fins passar pel peu de via.
El que més m’ha agradat:
- Primer llarg genial, sobre molt bona roca, on hem de navegar per trobar les assegurances sempre cercant el més fàcil.
- Tercer llarg de primera categoria, s’ha de donar la talla i no pensar-s’ho gaire.
- El desplom del darrer llarg: atlètic.
- Un cop feta la via val la pena continuar per la Carisma sumant 100 metres més d’escalada de qualitat.
El que no m’ha agradat tant:
- Tot i que la roca hi és genial, amb molts cantells i forats, hi ha punts on aquesta és discreta (nosaltres vam fer baixar un còdol mida capsa de sabates), així que no ens hem de confiar.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Tot i el grau aparentment moderat la via resulta exigent en quan a l’exposició.
La Normal de La Campana
La Normal de La Campana fou oberta, entre d’altres per en Jordi Casasayes “Haus”, destacat escalador de la postguerra, amb primeres tant impressionants com la Haus-Estrems La Mòmia. Així doncs, aquesta curta escalada té un regust 100% clàssic que ens demana que l’assaborim imaginant com fa quasi 70 anys, els pioners evolucionaven per aquest terreny fissurat cercant la lògica i el pas més evident. La via resta semi-equipada amb un grapat de burins i algun clau; es nota com amb anterioritat s’hi passava pitonant, deixant bons forats pels nostres “moderns” friends i encastadors, així que no patiu i apropeu-vos-hi amb una mentalitat ben clàssica!!
Ressenya de la via
- Via: Normal
- Zona: Montserrat – La Plantació
- Dificultat: V (MD-)
- Dificultat obligada : V
- Llargària: 50 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Semi-equipada amb burins i claus
- Material: 10 cintes exprés, petit joc de friends i de tascons, alguna baga i una plaqueta recuperable (prescindible).
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Variat L-1
Aproximació:
Des de l’estació Superior de Sant Joan prenem el camí de Sant Jeroni.
Al cap d’uns minuts de deixar enrere el Mirador del camí de Sant Jeroni Trobarem un corriol a mà esquerra que baixa cap als Pollegons (marques blanques i grogues) El prenem i comencem a perdre alçada fins que arribem al Mirador del Rave, on val la pena aturar-se a contemplar el Rave i la Campana, que ens queden just davant.
L'Enric recuperant el L-1
Seguim pel corriol un parell de giragonses més i trobarem una fressa que surt del camí (fites) i que ens mena directament al coll entre la Campana i el Rave. La via s’inicia al vessant sud de La Campana.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(V)
Exceptuant els primers metres la resta de la tirada es desenvolupa bàsicament en fissura. Els passos més delicats es troben al principi per enfilar una fissura vertical després d’un primer flanqueig a dretes. La resta de la tirada està amanida de típics passos elegants, sobretot en diedre.
Segona tirada
Al transcorre per la fissura tindrem bones possibilitats d’auto-protegir-nos sense problemes. El rocam, tot i no tenir un aspecte gaire engrescador és prou acceptable. 35 metres, 3 burins, 3 claus i un pont de roca.
L2(IV)
Sortim de la reunió cap a la dreta sobre roca excel·lent per de seguida tirar recte amunt fins al cim per una típica i agraïda placa. 15 metres, tirada neta.
Descens:
Ràpel pel vessant nord-oest des d’un arbre. 25 metres aproximadament.
El que més m’ha agradat:
- Primera tirada molt bona i més exigent del que sembla, amb passos molt bonics de diedre i fissura.
- Roca de primera al segon llarg.
- Complement ideal per fer-la amb el Rave.
Últims comentaris