Puigarnau-Espunyes a la Roca del Corb
Via dedicada a dos dels pioners manresans de l’escalada a Montserrat: Francesc Puigarnau i Celdoni Espunyes, que entre d’altres primeres conten amb la Normal de la Momieta i la Normal de l’Agulla del Pas del Príncep. La via en sí segueix un marcat diedre que després es transforma en una vistosa xemeneia, tota ella amb bona roca (excepte un tram del tercer llarg), totalment assegurada i ràpida de fer.
La Vall del Llobregat i la Santa Cova vistes des de la Roca del Corb
Ressenya de la via
- Via: Puigarnau-Espunyes
- Zona: Montserrat – Roca del Corb
- Dificultat: 6b/Ae (MD)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Llargària: 110 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb espits i parabolts
- Material: 12 cintes exprés, estreps útils si no la fem tota en lliure
- Orientació: Sud
- Valoració:***
Aproximació:
Primera tirada
Des del Monestir prenem el camí que va cap a la Santa Cova. El seguim fins abans d’una corba força tancada. Ens desviem per un corriol (camí de l’aigua GR-96). Baixem pel camí fins tenir la Roca del Corb a la nostra dreta. Ens desviem, localitzem la via, que es troba un 50 metres a l’esquerra de la Serrat-Torras, just quan la paret canvia d’orientació; prenem un corriol poc definit que ens deixa a peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
La primera tirada és un petit esperó que ens menarà directament al peu del diedre. Té un pas de V+ just començar, on haurem de tibar de preses petites. Un cop superat, facil fins la reunió, que es fa en un replà molt còmode. 20 metres.
L2(6b o V i Ae)
Segon llarg
El llarg s’inicia per terreny un xic extraplomat, es pot fer en Ae però si sortim per la dreta de les xapes podem abastir una bona nansa que ens permet elevar-nos i atacar la fissura. Un cop el terreny es redreça seguim escalant pel diedre, combinant encastaments amb tècnica de diedre. Es tracta d’una tirada força divertida, amb una roca millor del que sembla a primer cop d’ull. Només hem d’anar al tanto uns metres abans d’entrar a la reunió, on la roca és una mica discreta. 30 metres.
L3(V+ i Ao)
Tercera tirada
Sortim de la reunió per un petit diedre fins arribar a una bona lleixa. Anem un xic cap a l’esquerra. Ve un tram per una canal que suposadament és 6b+ en lliure, però la roca està extremadament descomposta i després de dos saques per quedar-se les preses a les mans decidim passar en A0. De seguida es pot tornar a escalar en lliure fins que ens encastem a la xemeneia i ja fàcil fins la reunió. 30 metres.
L4(V-)
Sortim de la reunió i després d’un parell de passos en placa ens encastem definitivament a la xemeneia. Es tracta d’un ramonage gens angoixant i molt assegurat que ens mena fins a la darrera reunió. 30 metres.
Descens:
Darrer llarg en xemeneia
La via és rapelable però podem sortir per dalt seguint un passamà que ens mena al cim de la Roca del Corb. Creuem la Roca en direcció al Monestir fins arribar al camí de l’Aigua.
El que més m’ha agradat:
- Segona tirada molt bonica.
- Darrer llarg en xemeneia molt divertit i gens angoixant.
- Ràpida de fer, fet que permet combinar-la amb alguna altra via propera, com ara la Serrat-Torras.
- Molt ben equipada, és una bona opció per iniciar-se en l’escalada de diedre i xemeneia.
El que no m’ha agradat tant:
- Tram molt descompost al tercer llarg. Molta cura amb el que fem anar avall.
Serrat-Torras a la Roca del Corb
La Roca del Corb queda just per sota del Monestir i sobre el Tossal de Mullapans. Hi trobarem una dotzena de vies que arriben als 100 metres de longitud. La Serrat-Torras és una via de concepció moderna, totalment equipada, on haurem de combinar l’escalada lliure i artificial. Menció especial pel segon llarg, una preciosa placa vertical amb pressa petita i cantelluda… Tot un gaudi!!
La Roca del Corb queda per sota del Monestir i sobre el Tossal de Mullapans
Ressenya de la via
- Via: Serrat-Torras
- Zona: Montserrat – Roca del Corb
- Dificultat: V+/Ae (MD-)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Compromís: Baix
- Exposició: Baixa
- Llargària: 100 metres
- Equipament: Via totalment equipada
- Material: 14 cintes exprés i estreps
- Orientació: Est
- Valoració:***
Una mica d’història:
Aquesta via està dedicada a dos pioners manresans de l’escalada Montserratina: Lluís Serrat i Octavi Torras. Aquest dos escaladors formaven part d’un actiu grup del CECB, que aplegava a altres escaladors de renom com Jaume Caselles, Francesc Puigarnau o Celdoni Espunyes.
Final de la 1a tirada
Fou aquest grup qui durant els anys 30 i 40 realitzà unes quantes primeres excepcionals com ara la Normal del Trencabarrals, la Normal de la Mòmia o la Normal de la Momieta, vies que totes elles encara es recorren i que van ser tota una fita a la seva època.
Aproximació:
Des del Monestir prenem el camí que va cap a la Santa Cova. El seguim fins abans d’una corba força tancada. Ens desviem per un corriol (camí de l’aigua GR-96). Baixem pel camí fins tenir la Roca del Corb a la nostra dreta. Ens desviem, localitzem la via i prenem un corriol poc definit que ens deixa a peu de via.
2a tirada
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V i Ae)
La via s’inicia a una placa fàcil. Pugem uns 5 o 6 metres i comencem a flanquejar cap a la dreta. Hi ha un parell de passos en Ao fins que arribem a un clau on ja toca treure l’estrep. Creuem una placa fins atènyer una fissura que ens permet passar a la placa de més a la dreta. Ja en lliure escalem fins arribar a la reunió. 12 parabolts i 1 clau. 30 metres.
L2(V+)
3a tirada
Sortim de la reunió recte amunt per una placa amb roca de primera. Les presses són petites i cantelludes i juntament amb la verticalitat, fan d’aquest llarg tot un gaudi. A demés la tirada es troba perfectament equipada. Nosaltres hem escalat sempre per la dreta de les assegurances. 7 parabolts.25 metres.
L3(IV+ i Ae)
Sortim de la reunió cap a l’esquerra superant uns ressalts. Trobarem un pont de roca una mica després de la primera assegurança.
Superant la panxeta del L3
Ens situem a la dreta d’una fissura blanquinosa i la seguim fins que el desplom ens barra el pas. Aleshores el superem amb 4 passos d’Ae. La sortida en lliure és fàcil però amb molt ambient. 6 parabolts i un pont de roca. 25 metres.
L4(IV+)
Sortim recte amunt per terreny fàcil fins situar-nos sota un darrer muret. Els passos per superar-ho són força macos. De seguida trobem la reunió per rapelar i una corda fixa que ens mena dalt del cim. És possible que aquesta tirada i l’anterior es puguin empalmar sense problemes. 2 parabolts.20 metres
Descens:
Darrers metres de la via
Creuem la Roca del Corb per un corriol que ens mena al camí de l’Aigua.
El que més m’ha agradat:
- Segon llarg preciós, amb molt bon canto i vertical.
- Tercer llarg distret, amb la petita pedalada i la sortida en lliure molt maca.
- Ràpida de fer.
El que no m’ha agradat tant:
- En alguns trams la roca es dubtosa.
- Havíem llegit que és una via d’hivern i no ens ho ha semblat. El sol marxa cap a les onze i queda la paret a l’ombra i amb la roca freda… Millor anar-hi a la primavera o a la tardor.
Últims comentaris