Badalona a la Panxa del Bisbe
L’any 2011 membres del CEB van fer una encertada restauració que ens permet gaudir d’aquest preciós itinerari 100% clàssic, que cerca les debilitats d’aquest vessant de la Panxa a base de ziga-zagues i bona roca. La via conserva el seu caràcter relativament exposat, fet que li afegeix una mica de pebre a una ascensió que sempre es mou en unes dificultats molt raonables. Per repetir-la només haurem de menester 4 cintes i si volem alguna baga per merlets.
Comodíssima tercera reunió: un mirador privilegiat
Ressenya de la via
- Via: Badalona
- Zona: Montserrat – Sant Benet
- Dificultat: V (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 165 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Equipada amb parabolts
- Material: 4 cintes exprés, opcionalment alguna baga per merlets
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Primer llarg
Sortim del Monestir i enfilem el camí de les Escales dels Pobres direcció al Pla dels Ocells; quan arribem a l’alçada de la Panxa ens hem de fixar en dues petites balmes característiques tot just entre el vessant sud i l’est. La nostra via va a buscar la balma de l’esquerra. No confondre amb una via d’esportiva ‘setze jutges’ una mica més a la dreta.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
Segon llarg
La via s’inicia a la dreta de la Buriles Rojos. hem de prendre com a referència dues petites balmes que hi ha a una quinzena de metres del terra, la nostra via va buscar la balma de més a l’esquerra.
Ens elevem per la placa fins entrar a la balma, on trobarem la segona assegurança del llarg; sortim de la balma per la dreta i continuem amunt fins una nova expansió, per de seguida marxar a l’esquerra a buscar la reunió, aquest tram és tècinc i el joc de peus serà fonamental. 25 metres, 3 parabolts.
L2(IV+)
Tercera tirada
Iniciem un llarg i elegant flanqueig on de tant en tant haurem de baixar o pujar un xic per trobar el pas. Al cap d’una quinzena de metres seguim cap amunt, amb bona presa; passarem pel costat d’una reunió, la nostra es troba uns pocs metres més amunt i a l’esquerra. 25 metres, 3 parabolts.
L3(IV+)
Sortim de la reunió cap a la dreta i enfilem una placa vertical amb bons agafadors que al cap d’uns metres es va ajaient i converteix l’escalada en quelcom plaent. La paret es tomba progressivament fins arribar a la reunió situada a una característica balma. 35 metres, 3 parabolts.
Un dels molts merlets del quart llarg
L4(III)
Aquesta tirada es pot dividir en dues, tot i que nosaltres l’hem fet a l’ensamble. Hem d’anar cercant el camí més senzill cap al cim; als primers metres, que són els més “drets” hi podem llaçar merlets si ho considerem necessari. 80 metres.
Descens:
Fem un ràpel per la cara nord-oest. Un cop a terra baixem per la canal fins arribar al camí.
El que més m’ha agradat:
- Molt bona roca.
- La distància entre assegurances ens farà anar concentrats.
- No hem puc estar de recomanar la seva veïna Casanellas-Ludwing, també mig oblidada.
Colorantes Permitidos a l’Elefantet
La Colorantes Permitidos és una escalada de tall esportiu excitant, amb un grapat de bons ingredients: aproximació pràcticament nul·la, plaques d’escàndol, bon equipament i una roca a voltes sublim, tot això amanit amb el típic grau “Sant Benet”. L’escalada esdevé força variada, havent d’encadenar passos tècnics on la col·locació i la intuïció són fonamentals, passant per trams atlètics i d’altres que demanen una mica de tot… Això sí, sempre en placa.
Arribant al cim de l'Elefantet se'ns obre una fantàstica panoràmica de Sant Benet
Ressenya de la via
- Via: Colorantes Permitidos
- Zona: Montserrat – Sant Benet
- Dificultat: 6a+ (ED-)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 170 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Equipada amb parabolts
- Material: 10 cintes exprés
- Orientació: sud-est
- Valoració: ***
Primer llarg
Aproximació:
Des del Monestir anem a buscar les Escales dels Pobres i després de creuar el pont i un parell de revolts tirem cap a la paret (evident) fins arribar a peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
La primera tirada es desenvolupa sobre una preciosa placa de presa més aviat petita, on haurem d’anar-nos col·locant per tal d’avançar amb solvència.
Segon llarg
El pas clau el trobarem a la primera part del llarg, quan haurem d’enfilar-nos a la placa superant un llavi característic. 30 metres, 6 parabolts i un burí.
L2(V-)
Continuem en aquesta tirada navegant per la placa, ara amb presa més agraïda i al principi més tombada. Més amunt la placa es redreça, superant el tram amb uns passos molt elegants que ens menen a terreny tombat fins la segona reunió. 35 metres, 6 parabolts.
Quarta tirada
L3(II)
Canvi de reunió, anem recte amunt (no marxar directament cap a la dreta on es veuen unes expansions), per després girar a la dreta fins situar-nos sota una magnífica placa. 20 metres.
L4(6a+)
Si no volem fer uns passos de bloc realment durs iniciem el llarg ajudant-nos d’un arbre per poder cosir el primer bolt. Un cop a la paret encarem una secció lleugerament extraplomada on haurem de fer algun bloqueig fins situar-nos sota un llavi. Entrar al llavi també té la seva conya, sobretot quan ens toca posar-nos dempeus. Un cop encitat el quart bolt continuem per una placa molt vertical i de roca cantelluda que va tombant paulatinament fins arribar a la reunió. 30 metres, 10 parabolts.
Cinquena tirara
L5(V+)
Sortim de la reunió flanquejant cap a la dreta fins enfilar una bona placa de presa petita i escalada de finura, molt bonica. De seguida arribem a la següent reunió, molt còmoda. 15 metres, 4 expansions.
L6(6a+)
Encarem una nova placa, amb una primera secció amb les preses justes però bones i poc a poc anem derivant cap a l’esquerra, guanyant en ambient a mida que la dificultat afluixa.
Darrer llarg
A la part superior del llarg podem fer una reunió opcional (espit+parabolt) o bé continuar, ara per terreny trencat que, encara que fàcil demana certa precaució. 40 metres, 6 parabolts + 1 espit al costat del darrer bolt (possible reunió).
Descens:
Un cop al cim de l’Elefantet desgrimpem pel vessant nord o bé fem un curt ràpel. Continuem direcció nord fent una curta grimpada fins arribar a un corriol que ens menarà fins al Pla de Santa Anna, des d’on prenem el camí cap al Monestir.
El que més m’ha agradat:
- Tot i que tota la via transcorre en plaques l’escalada esdevé molt variada, equipada però bastant obligada, mai exposada.
- Roca excel·lent.
- Aproximació pràcticament inexistent.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Atenció grau apretat!!
Pirenaic a La Mòmia
La gran llastra de la Mòmia, resseguida a l’esquerra per la Haus i a la dreta per la Santacana encara reserva una altre escalada 100% clàssica: La Pirenaic; amb una versió combinada amable (V/A1) esdevé la més assequible de les tres. La via, al contrari que les seves arrogants veïnes evoluciona aprofitant unes estretes fissures que solquen la gran llastra pel bell mig esdevenint una escalada de gran bellesa i ambient aeri. Per sobre la llastra enllacem amb la Haus per gaudir dels agradables darrers llargs d’aquesta.
Ressenya de la via
- Via: Pirenaic
- Zona: Montserrat – Sant Benet
- Dificultat: V+/A1 (MD)
- Dificultat obligada: V/A1
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb material divers, parcialment re-equipada amb parabolts per l’escalada lliure
- Material: 20 cintes, una plaqueta recuperable, cordinos prims per algunes plaques on no hi entren els mosquetons, joc discret de tascons i un estrep
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Inici de la via
Aproximació:
Sortim del Monestir i enfilem el camí de les Escales dels Pobres fins arribar al Pla de Santa Anna, aquí ens desviem a la dreta direcció al refugi de Sant Benet. Prenem el camí cap a l’est sortint del refugi i que passa per la porta de pedra, al cap de poc el camí es bifurca i prenem el de la dreta (direcció Trinitat). Passem caminant pel costat dels desploms de La Trumfa i al cap d’uns metres prenem un corriol a mà esquerra que seguirem fins al peu de via, al coll entre la Mòmia i la Momieta.
Segona tirada
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
La via s’inicia al mateix punt que la Santacana, però en aquest cas, en comptes de tirar recte amunt cap a la fissura ens enfilem a una alzina i encetem un flanqueig cap a l’esquerra aprofitant una mena de llavi. El pas clau el trobem al deixar el darrer punt d’assegurança, on amb finura haurem d’anar en diagonal fins arribar al relleix on fem la reunió. El pas és més delicat per al segon donat que una caiguda ens assegura un bon pèndol. 15 metres, un doble burí, un clau i un parabolt.
Tercer llarg
L2(A1/V)
Sortim fins situar-nos sota un marcat desplom i el superem en artificial. Pràcticament tota la tirada es pot fer amb pedal, però un cop superat el primer tram més dur val la pena intentar progressar en lliure, amb roca de primera. La tirada està equipada alternant assegurances antigues amb parabolts. Si volem progressar en escalada artificial haurem de preveure uns quants cordinos fins donat que hi ha unes quantes xapes que no podrem encintar directament ja que tenen el trau petit. La reunió és bastant penjada. 30 metres, 13 expansions, 9 claus i un pont de roca.
Final del L3
L3(Ae/V+)
La primera expansió la tenim a la dreta, no obstant si volem anar en lliure hem d’obviar-la i sortir per l’esquerra. Progressem per la placa fins arribar a una fissura on hi entra un bon tascó. A partir d’aquest punt l’escalada és en lliure, bàsicament en tècnica de diedre, molt elegant. Pel camí trobarem un cap de burí on hi podem posar una plaqueta. 25 metres i 11 expansions.
L4(V+)
Quarta tirada
Només sortir de la reunió trobem el pas clau del llarg per superar un desplom. Hi ha bona presa tot i que la roca s’ha d’acariciar. Amb una tibadeta superem el pas i continuem progressant pel diedre fins arribar sobre la gran llastra, on trobarem una reunió comuna amb la Haus-Estrems. 20 metres, 5 expansions.
L5(IV+)
Els llargs que resten ja pertanyen a la Haus-Estrems. Flanquegem per la vira cap a la dreta per atènyer la segona llastra, molt agraïda d’escalar.
Cinquena tirada
Un cop al final d’aquesta encara ens restaran una desena de metres per una tercera llastra, molt més fina i que convida sí o sí a superar-la en bavaresa. Just a sobre farem la reunió. 25 metres, 2 parabolts.
L6(IV-)
El darrer llarg i el més fàcil, però no per això menys bell. Ens elevem per una elegant placa (aquest cop hem sortit cap a l’esquerra) de còdols cantelluts que de seguida s’inclina i amb lògica cerquem el camí més evident fins al cim de La Mòmia. 30 metres, tirada neta.
Darrer llarg
Descens:
Anem a buscar el vessant nord-oest, on trobarem un cable d’acer que ens deixa a la instal·lació de ràpel. Fem un sol ràpel llarg fins al peu del vessant nord-oest.
El que més m’ha agradat:
- La més assequible de les tres vies clàssiques d’aquest pany.
- Lògica i elegant, bon ambient assegurat.
- Poder tornar a gaudir dels amables llargs superiors de la Haus.
Santacana-Serrano-Araguz a La Mòmia
Paral·lela a la Haus-Estrems però resseguint l’altre banda de la llastra s’eleva la desafiant Santacana-Farrera-Balbastro, que combinada amb la Serrano-Araguz conformen una de les escalades de fissura ampla més al·lucinants de Montserrat, 100 metres de fissura sense treva ni concessions. Física,contundent i obligada es tracta d’una escalada que ens demanarà el millor de nosaltres mateixos. Un primer llarg d’off-widht salvatge dóna pas a una segona tirada de diedre absolutament mantingut. La cirereta la posem amb el primer llarg de la Serrano: una bavaresa desplomada rabiosa, que ens obligarà a prémer l’accelerador a fons si no volem quedar fosos. Un cop superat aquest llarg encara restaran unes elegants bavareses que ens menaran als darrers metres de la Haus.
Antològica primera tirada... Sobren les paraules
Ressenya de la via
- Via: Santacana-Serrano-Araguz
- Dificultat: 6b (ED-)
- Dificultat obligada: 6a+
- Llargària: 135 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via equipada amb parabolts distants
- Material: 8 cintes exprés, una plaqueta recuperable, una baga savinera, joc de tascons i opcionalment friend #4 o #5 de Camalot
- Orientació: Est
- Valoració: *****
Primera tirada
Aproximació:
Sortim del Monestir i enfilem el camí de les Escales dels Pobres fins arribar al Pla de Santa Anna, aquí ens desviem a la dreta direcció al refugi de Sant Benet. Prenem el camí cap a l’est sortint del refugi i que passa per la porta de pedra, al cap de poc el camí es bifurca i prenem el de la dreta (direcció Trinitat). Passem caminant pel costat dels desploms de La Trumfa i al cap d’uns metres prenem un corriol a mà esquerra que seguirem fins al peu de via, al coll entre la Mòmia i la Momieta.
Primers metres del L2
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(6a+)
Primera tirada contundent, tota en OW menys els darrers metres abans d’arribar a la reunió. Enfilem la fissura ampla encastant espatlla i cama esquerra mentre cerquem preses de peu i mà a la placa de la dreta. El tram clau el trobem entre la segona i la tercera expansió on les preses pel peu dret són més escadusseres i les haurem de buscar una mica més enfora. Reunió força còmoda. 30 metres, un cap de burí i 4 parabolts.
Inici del L3
L2(6a)
Segona tirada mantinguda, avancem bàsicament en diedre fins arribar a l’arbre (preveure una baga per encintar-lo). El tram clau el trobem entre la tercera i la quarta expansió, on encastarem la part esquerra i ens anirem col·locant bé per progressar amb solvència. Des de la darrera xapa ens restaran uns metres fàcils fins la reunió. En aquest llarg podrem col·locar algun tascó i els friends grossos si ho creiem necessari. 35 metres, 4 parabolts.
Final del L3
L3(6b)
Sortim de la reunió en xemeneia fins arribar al primer punt d’assegurança; aleshores ataquem la bavaresa de manera decidida fins un arbre sec. Flanquegem lleugerament per la placa per situar-nos sota la següent assegurança i d’allí de nou en bavaresa, molt atlètica, amb molt cantell i que poc a poc afluixa fins la reunió. 25 metres, un cap de burí i 4 parabolts.
L4(V+)
Darrer llarg
Des d’aquest punt les dificultats ja són història i només ens queda gaudir fins al cim. Marxem cap a l’esquerra i ataquem una nova bavaresa amb un pas d’entrada atlètic. Un cop superada aquesta llastra encara ens restarà una altra de curteta que ens mena a una reunió que ens saltem; seguim per la placa cercant el més fàcil fins al cim. 45 metres, un tac de fusta, un parabolt i una reunió intermèdia.
Descens:
Anem a buscar el vessant nord-oest, on trobarem un cable d’acer que ens deixa a la instal·lació de ràpel. Fem un sol ràpel llarg (50 metres) fins al peu del vessant nord-oest.
El que més m’ha agradat:
- Tots els llargs són de primera categoria, per degustar-los a foc lent!!
- Obligada però mai exposada.
Haus-Estrems a La Mòmia
La cordada formada pels germans Estrems i en Jordi Casasayes (Haus) van deixar petja a l’escalada montserratina de la postguerra; rutes potents i atrevides que tenen el seu màxim exponent en la contundent Haus-Estrems de la Mòmia, sens dubte la via més clàssica (amb permís de la Normal) i d’una lògica més aclaparadora d’aquest altiu monòlit. Amb una segona tirada intimidant, que ha donat per moltes històries per no dormir, l’escalada ressegueix al peu de la lletra les tres llastres adossades característiques de la Mòmia per acabar guanyant el cim amb un darrer llarg per una agradable placa, colofó perfecte per aquesta extraordinària ruta.
Roques i agulles de Sant Benet
M’ha semblat interessant recuperar alguns fragments de la circular del CMB on els aperturistes relaten la seva aventura:
“Mirando por el interior de la chimenea ya solo veíamos en algunas ocasiones un brazo o una pierna [...] De vez en cuando, pasaban cerca de nosotros algunos indicios de vitalidad, sea en forma de piedras, de pitones escapados y, hasta de restos de sus vestidos destrozados de tanto roce. Casasayas encontró a cierta altura, aproximadamente a un metro de la fisura principal que lo sustentaba, otra fisura la cual permitía la introducción de clavijas [...] La via continuaba por una segunda llambria. Para llegar a ella era necesario seguir simplemente la delgada cúspide de la primera [...] La chimenea que deja no tiene dificultad, se puede pitonar en cualquier sitio y las presas son perfectas.
[...] Llegué a la cúspide de la llambria y me senté con una pierna en cada lado. Como surgida de la nada tenía a mi derecha la tercera llambria. Esta es muy pequeña en comparación con las otras dos, nace de la chimenea y continua hasta unos diez metros más arriba.
[...] Era ya necesario cogerse a la Mómia. Después de un par de metros lisos y con desplomos, la pared de esto tomaba ya un matiz clásico de vía normal [...] Al pasar por último Raimundo por el muro, se permitió el lujo de poner a prueba la resistencia de la llambria pasándola en bavaresa. Del rellano ya con cierta prisa, subimos a la cumbre; eran las seis y cuarto de la tarde. Habíamos terminado y estábamos atisfechos.”
Ressenya de la via
- Via: Haus-Estrems
- Zona: Montserrat – Sant Benet
- Dificultat: 6a (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 145 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via equipada, pricipalment amb parabolts distanciats
- Material: 8 cintes exprés i opcionalment algun tascó
- Orientació: Sud
- Valoració: *****
Final del L1 (♠)
Aproximació:
Sortim del Monestir i enfilem el camí del Pas dels Francesos fins arribar al Pla de Santa Anna, aquí ens desviem a la dreta direcció al refugi de Sant Benet. Prenem el camí cap a l’est sortint del refugi i que passa per una porta de pedra; seguim cap a Sant Salvador fent alguna giragonsa. En un moment donat trobarem un corriol que es desvia a mà dreta i que passa pel peu de la Trompa, creuem i remuntem uns metres fins la base de la Mòmia. Seguim flanquejant a mà dreta fins al peu de via.
Segona tirada
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV)
Comencem superant una sèrie de ressalts que ens deixen al costat d’un petit arbre que podem encintar. De seguida enfilem el diedre, molt agradable d’escalar i arribem al replà on muntem la primera reunió. 35 metres, 2 parabolts i un clau.
L2(6a)
Inici del L3 (♠)
Sens dubte el llarg estrella de la via, 35 metres on el semi-encastament és la tècnica reina. Nosaltres comencem entrant un metre escàs dins la xemeneia i un cop ens elevem un metre sortim cap a fora (per sota d’un còdol blanquinós característic), sortir per aquí demana força i encertar la presa de peu esquerra, una mica enfora i que no veiem perquè fa panxa. Un cop el peu aposentat només es tracta d’anar avançant en off-witdh, amb l’esquena a la llastra.
Final del L3
Un cop arribem al primer parabolt hem de girar i quedar amb l’esquena repenjada a la Mòmia; continuem uns metres més d’encastament de mig cos fins que podem sortir en tècnica de diedre, molt espectacular i aèria. La reunió és en un còmode relleix. 35 metres, 3 parabolts i un clau.
L3(IV+)
Continuem diedre amunt, ara molt més fàcil i que de seguida es rendeix al capdamunt de la primera llastra.
Agradable darrera tirada de la via, bon final de festa
En contes de fer la reunió sobre la llastra continuem flanquejant cap a la dreta per atènyer la segona llastra, també molt agraïda d’escalar. Un cop al final d’aquesta encara ens restaran una desena de metres per una tercera llastra, molt més fina i que convida sí o sí a superar-la en bavaresa. Just a sobre farem la reunió. 45 metres, 3 parabolts i una reunió opcional.
L4(IV-)
El darrer llarg i el més fàcil, però no per això menys bell. Ens elevem per una elegant placa de còdols cantelluts que de seguida s’inclina i amb lògica cerquem el camí més evident fins al cim de La Mòmia. 30 metres, tirada neta.
Descens:
Anem a buscar el vessant nord-oest, on trobarem un cable d’acer que ens deixa a la instal·lació de ràpel. Fem un sol ràpel llarg fins al peu del vessant nord-oest.
El que més m’ha agradat:
- Escalada històrica, amb un segon llarg exigent.
- Preciosa tercera tirada absolutament plaent, per compensar el patiment de la segona.
- Lògica i elegant sobre roca molt bona.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Marc M.
Últims comentaris