Cervera-Raúl a la Talaia Gran

Agulla solitària i aïllada, la Talaia Gran desprèn sensació d’inaccessibilitat. No obstant, després d’observar-la, ens adonem de l’evidència i rotunditat de la seva Aresta Brucs, un lògic i elegant itinerari, que ascendeix la exquisida aresta sud fins guanyar el cim del monòlit. La Cervera-Raúl és una ascensió imprescindible, que mai ens deixarà indiferents i ens permetrà sentir el goig de descobrir una perspectiva única d’un dels racons més especials del Serrat.

Plecs de Llibre, el Montgrós, Ecos i les Talaies

Ressenya de la via

• Via: Cervera-Raúl
• Zona: Montserrat – Sant Jeroni
• Dificultat: 6a/Ae (MD-)
• Dificultat obligada: V/Ae
• Llargària: 190 metres
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Mitjà
• Equipament: Via equipada amb material divers
• Material: 14 cintes exprés, una plaqueta recuperable, una baga savinera i un estrep
• Orientació: Sud
• Valoració:****

Aproximació:

Inici de la via

Des del refugi de Santa Cecília prenem el GR-172 direcció Can Masana. A l’alçada del Coll de la Font de la Llum prenem el corriol que guanya aquest coll a mà esquerra (indicat com a Portell de Migdia) Un cop dalt del coll descendim i prenem el corriol direcció a Sant Jeroni (marques blanques i grogues). A l’alçada de la vessant sud de la Talaia trobarem un corriol a mà esquerra (creu groga i blanca pintada) que ens deixa, en un moment, a peu de via.

Veure aproximació a la via amb Google-Maps

L1(6a o V/A0)

Primera tirada

La via s’inicia un pèl a l’esquerra de la base de l’esperó sud. Els primers metres són fàcils i es troben des-equipats. Si volem podrem protegir-los fàcilment aprofitant una fissura. Seguim escalant fins que trobem un curt ressalt vertical molt ben protegit que podrem superar en lliure o bé en Ao. Un cop passat aquest tram seguim en lleugera tendència a la dreta fins superar un nou ressalt, també cap a la dreta, més fàcil i amb roca a controlar. Seguim ara cap a l’esquerra. Aquí podrem fer reunió a un arbre, però val la pena seguir donat que tampoc hi ha massa fregament amb les cordes i ens surt una tirada de 50 metres força elegant.

Inici del L-2

De seguida trobarem un nou tram vertical (el més difícil del llarg si anem en lliure), on haurem d’aprofitar uns forats per poder tibar i pujar peus. Aquest tram també es troba ben assegurat i es pot superar en Ao. Un cop afluixa la dificultat desapareixen les assegurances i fruïm de bons còdols fins la reunió (trobarem un cap de burí pocs metres abans). 50 metres.

L2(V)

Sortim de la reunió cap a la dreta per evitar el desplom de sobre la reunió.

Segona tirada

Haurem d’escalar un set o vuit metres verticals, de presa franca i ben assegurats, en lleugera tendència a l’esquerra. Quan la dificultat afluixa desapareixen les assegurances, així que ens quedarà un bon tram de IV sense possibilitat de protegir fins arribar a la reunió. 30 metres.

L3(IV)

Iniciem la tirada anant cap a l’esquerra per terreny inclinat, de seguida la placa s’acaba d’ajeure i arribem al cim de l’agulla adossada, on muntarem una còmoda reunió. És possible unir aquesta tirada amb l’anterior. 20 metres.

Inici del 3er llarg

L4(V+/Ae)

Descendim un parell de metres per la vessant nord de l’agulla adossada fins que podem passar, amb un pas acrobàtic a la paret principal i iniciar l’escalada artificial. Al cap de cinc passos haurem de fer una sortida en lliure força fina, fins que arribem a un pont de roca. Un nou tram d’artificial i una bonica sortida en lliure ens menaran a una amable placa inclinada que haurem de seguir fins la reunió. 40 metres.

L5(IV)

Ae del llarg 4

Sortim de la reunió per terreny molt tombat i des-equipat fins que arribem davant un nou mur, just abans hi ha una reunió, que no farem. Anem cap a la dreta i superem aquest darrer tram vertical, assegurats per una expansió. El terreny es tomba definitivament i trobarem un cap de burí. Al cim no hi ha reunió, podem assegurar  a cos aprofitant el cap de burí o bé anar cap a la dreta on hi ha una fissura que ens permet muntar una reunió de friends o bé seguir fins el ràpel i muntar la reunió allí (per aquesta darrera opció potser caldria sortir a l’ensamble). 50 metres.

Descens:

Des del vessant nord fem un primer ràpel fins al coll. Un cop al coll, fem un nou ràpel, aprofitant un arbre cap a la canal oest. Seguim direcció sud, fins arribar a un coll, el descendim i arribem a peu de via.

El que més m’ha agradat:

• Entorn magnífic.
• Bona roca (excepte algun curt tram del primer llarg)
• Molt assequible i ràpida de fer.

El que no m’ha agradat tant:

• Alguns dels parabolts estan en un estat una mica lamentable.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

El Caçador de Balenes al Camell de Sant Jeroni

El Camell de Sant Jeroni és una d’aquelles agulles que queda lluny de tot arreu. Potser per això i per l’escassa longitud de les seves vies és un lloc on sempre escalarem sols. No obstant, l’entorn, amb unes espectaculars vistes d’Ecos a una banda i una perspectiva poc coneguda de Sant Benet, Gorros i la Plantació de l’altre bé valen una visita. La via en sí, no té gaire història: molt equipada, ràpida de fer i sobre roca de primera. Pot ser un bon complement per arrodonir el dia quan ens apropem a la Talaia Gran o al Gegant Encantat.

El Camell de sant Jeroni, sota l'atenta mirada del Gegant encantat i dels Ecos

Ressenya de la via

• Via: El Caçador de Balenes
• Zona: Montserrat – Sant Jeroni
• Dificultat: V+/Ae (MD-)
• Dificultat obligada: V/Ae
• Llargària: 95 metres
• Grau d’exposició: Baix
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via equipada amb parabolts
• Material: 10 cintes exprés i un estrep
• Orientació: Sud-est
• Valoració:***

Aproximació:

Senzilla primera tirada

Des del refugi de Santa Cecília prenem el GR-172 direcció Can Masana. A l’alçada del Coll de la Font de la Llum prenem el corriol que guanya aquest coll a mà esquerra (indicat com a Portell de Migdia) Un cop dalt del coll descendim i prenem el corriol direcció a Sant Jeroni (marques blanques i grogues). Aquest corriol, ben fresat va vorejant la vessant de Sant Jeroni, passarem pel peu de la Talaia Gran, i el Gegant Encantat. Seguim pujant i baixant fins que arribem a una zona desemboscada, amb molt bones vistes de la vessant oest d’Ecos. Tenim el Camell de Sant Jeroni Just davant nostre. La via comença al peu del camí, uns 20 metres a la dreta de l’Aresta Brucs.

Ae del segon llarg

Aproximació a la via amb Google-Maps

L1(IV-)

La via s’inicia uns metres a la dreta de l’aresta Brucs; hem de remuntar una rampa inclinada molt fàcil i força equipada fins arribar a una balma on farem la primera reunió. 30 metres.

L2(V+/Ae)

Sortim de la reunió cap a la dreta fins atènyer el primer parabolt. Tenim un curt tram d’escalada artificial equipada amb passos gens llargs.

Segona tirada

La sortida en lliure fàcil fins col·locar-nos sota un llavi. Flanquegem lleugerament a la dreta i ataquem la panxa que forma el llavi (V+). Trobarem bons forats i còdols cantelluts que ens facilitaran la feina. Un cop superada la panxa anem en tendència a l’esquerra sobre rocam exelent. Després la verticalitat desapareix progressivament fins arribar a la segona reunió. 25 matres.

L3(IV+)

Sortim de la reunió cap a la dreta uns metres per situar-nos al peu d’un nou llavi.

Sortida de la darrera reunió

El superem fàcilment ajudats per grans còdols i seguim uns pocs metres verticals amb molt bona presa. De seguida la verticalitat disminueix i ara només ens restarà grimpar una mica fins l’avantcim. La reunió del ràpel es troba uns metres abans d’arribar al cim, just passat un collet. 35 metres.

Descens:

Des de l’instal·lació, fem un ràpel de 50 metres per la vessant est. Un cop a baix flanquegem una mica cap la dreta fins arribar al peu de via.

El que més m’ha agradat:

• Lloc solitari amb vistes espectaculars.
• Bona roca.
• Bonic segon llarg.

El que no m’ha agradat tant:

• Instal·lació de ràpel un pèl precària.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya