Matarrates al Serrat de les Garrigoses
La Matarrates va ser el primer itinerari en arribar al cim del Serrat de les Garrigoses; els aperturistes vam aprofitar un antic projecte abandonat per seguir fins al capdamunt del Serrat cercant el camí més fàcil. Malauradament, en aquest cas la lògica no sempre coincideix amb la bellesa, sobretot a la part central de la via, amb tres tirades que evolucionen per canals i ressalts d’escàs interès. Recentment en Koki Gassiot amb l’ajut d’alguns companys ha re-equipat l’itinerari pel gaudi del personal, deixant les reunions muntades (rapelables) i afegint alguna peça allà on la ruta es fa més perdedora.
Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (C-6) resta prohibida l’escalada del 15 de febrer al 31 de maig.
Ressenya de la via
- Via: Matarrates
- Zona: Montserrat – Serrat de les Garrigoses
- Dificultat: V+ (D+)
- Dificultat obligada: V
- Grau d’exposició: Alt
- Compromís: Alt
- Llargària: 310 metres
- Equipament: Via semi-equipada amb parabolts i claus; reunions preparades per rapelar
- Material: 13 cintes expres, Camalot #2 i #3 i un petit joc de tascons
- Orientació: Sud
- Valoració:**
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre. Pugem per les escales fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir fins que trobem el peu de via, al mateix camí, just a la dreta de la via Hot Dog; (sageta pintada tènuement i expansions visibles).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
Primera tirada ♠
La via comença al peu del camí, fàcil d’identificar donat que es troba escassos metres a la dreta de la Hot Dog. Els primers metres transcorren per un elegant diedre, vertical, amb bona roca i força equipat. Arribem a un relleix on hi ha una reunió opcional (parabolt + 2 burins). Continuem amunt, ens enfilem a una placa i seguim recte fins trobar la reunió. 45 metres, 13 parabolts.
L2(IV)
A la segona tirada flanquegem cap a l’esquerra per anar a buscar una canal; abans però haurem de travessar una zona vegetal un pèl precària. Un cop a la canal seguim per terreny fàcil fins a la segona reunió. 45 metres, un parabolt.
L3(II)
Cinquena tirada
Seguim canal amunt fins arribar a la feixa que creua el Serrat. La reunió es troba un pèl a la dreta. 45 metres, tirada neta.
L4(III)
Marxem cap a la dreta i ens enfilem per una sèrie de ressalts (pitó visible). Seguim per terreny indefinit prenent com a referència el sostre vermell característic que domina el sector; la reunió es troba a la vertical del sostre i abans d’abastar-la haurem de fer una curta grimpada. Aquesta tirada es fa a l’ensamble. 80 metres, un clau.
L5(V)
Sisena tirada ♠
Ens enfilem per l’esperó, on de seguida podrem col·locar un Camalot #2. Continuem recte amunt per després obliquar cap a a l’esquerra seguint una fissura. La reunió la fem sota el sostre. 40 metres, 2 parabolts i 2 claus.
L6(IV)
Creuem sota el sostre flanquejant cap a la dreta amb passos d’adherència. Seguim a la dreta fins arribar a una mena de canal i pugem cap a l’esquerra on hi ha la reunió. 20 metres, un clau.
L7(V)
Sisena tirada
Marxem cap a la dreta per la canal i al cap d’uns metres ens enfilem a la paret de l’esquerra per situar-nos al peu de l’esperó final, que es redreça per de seguida perdre inclinació fins al cim. 45 metres, 2 parabolts.
Descens:
Des del cim marxem cap a l’oest i anem a trobar la canal principal del Serrat de les garrigoses. Un cop allí trobem un primer ràpel de 45 metres, un segon de 35 metres i un tercer de 30 metres. Un cop haguem fet els ràpels, continuem baixant per la canal amb alguna des-grimpada fins una fita.
Darrera tirada
De la fita seguim cap a l’oest i de seguida trobem una corda fixa que ens mena a un corriol poc fresat que ens deixa al costat de les Coves del Salnitre. També podem rapelar la via o bé anar a buscar els ràpels de l’Aranya.
El que més m’ha agradat:
- Bonica primera tirada, elegant i amb bona roca.
El que no m’ha agradat tant:
- part central sense cap interès, fàcil i descomposta.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Foto Roger F.
L’Aranya al Serrat de les Garrigoses
L’Aranya és una opció del tot recomanable. La via, busca en tot moment la lògica per arribar al cim secundari del Serrat de les Garrigoses, oferint-nos una escalada del tot variada: diedres, plaques i fissures ens faran passar una bona jornada d’escalada. L’itinerari es troba mínimament equipat, així serà recomanable portar un joc de friends fins al número 3, tascons i algunes bagues per savines i ponts de roca. Encarada descaradament al sud la converteixen en una bona elecció per als dies freds d’hivern.
Tot i que la via s’inicia per sota del Camí de les Feixades (amb dues tirades inicials), nosaltres la ressenyem des del camí, que és on la comencen la majoria de cordades.
Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (D) resta prohibida l’escalada del 1 de març fins el 31 de juliol.
L'hora baixa des de la darrera reunió de la via
Ressenya de la via
- Via: Via de l’Aranya
- Zona: Montserrat – Serrat de les Garrigoses
- Dificultat: V+ (MD)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 260 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via semi-equipada amb espits, menys al primer llarg que són parabolts
- Material: 12 cintes exprés, joc de friends fins al número 3, joc de tascons i bagues per savines i ponts de roca.
- Orientació: Sud
- Valoració:****
Aproximació:
Primers metres de la via
Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre. Pugem per les escales fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir fins que trobem el peu de via, al mateix camí (nom a l’inici).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
La via s’inicia al mateix camí just a l’esquerra d’una columna evident per on va la via “Don Cipote de la Mancha”. Els primer metres van per una canal una mica vegetada.
Darrers metres del segon llarg
Haurem d’anar a buscar una fissura per l’esquerra de la canal (trobarem un friend encastat); la seguim uns metres per passar a la placa de la dreta, on trobarem un parabolt. Un cop xapat seguirem recte i després en tendència a l’esquerra per anar a buscar una placa amb bona roca. Escalem uns metres per la placa i tirem a la dreta per anar a atènyer un mini diedre. Tot i la verticalitat aquí les presses són molt bones i ens ajudaran a superar el pas sense problemes. Un cop superat aquest tram ens quedaran uns pocs metres de placa fàcil fins la reunió. 45 metres.
L2(V+)
Sortida de la 3a reunió
Sortim de la reunió per la dreta i superem un ressalt que ens deixarà davant una panxa. Per superar-la haurem de col·locar-nos bé i aprofitar les bones presses que trobem. Un cop passada la panxa anem un pèl a l’esquerra i ens col·loquem sobre una placa tombada que ens mena a un mur vertical. En aquest punt la roca hi és excel·lent i la dificultat no gaire alta. Un cop superat el muret anem cap a la dreta, on trobarem una reunió (de la via “Don Cipote”). Seguim cap a la dreta i ataquem un primer diedre. Aquest es troba protegit per un espit. Un cop passat l’espit podem acabar de superar el diedre per la placa de la dreta.
L'Enric desmuntant el 4art llarg
Arribem a una nova lleixa; seguim uns metres per placa i escalem un nou diedre, menys exigent que l’anterior i una mica descompost. Un cop sortim del diedre anem a la dreta i fem la reunió sobre una nova lleixa. 40 metres.
L3(IV-)
Sortim per l’esquerra d’un esperonet per terreny una mica trencat. De seguida tomba, però haurem d’anar al tanto de no llençar pedres. Sortim a la feixa, on podem fer reunió, però val la pena seguir cap a la dreta (veurem ‘Aranya’ escrit en vermell a una roca); un parell de metres més amunt trobarem un espit que ens servirà per muntar la reunió. 40 metres.
Acabant la 5a tirada
L4(V)
Sortim de la reunió i superem un gran bloc (podem protegir el pas amb una fissura que hi ha a l’esquerra). Un cop a sobre anem descaradament a la dreta fins que trobem una sageta blanca que indica el camí. Escalem recte amunt per la placa de la dreta de la fissura; podem usar aquesta per anar protegint el llarg. Arribem a una mini lleixa i flanquegem uns metres cap a la dreta per arribar a la reunió. 25 metres.
L5(V)
Gaudint del magnífic diedre de la 6a tirada
Sortim de la reunió en diagonal a la dreta superant una sèrie de ressalts; de seguida podrem llaçar una savina. Una mica més a la dreta trobarem un espit. A partir d’aquest punt escalarem recte per plaques de molt bona qualitat, buscant sempre el camí més lògic. Pel camí trobarem algun espit i un pont de roca, però podrem completar la protecció amb friends i encastadors. La reunió es fa sobre una còmoda lleixa sota un sostret característic. 35 metres.
L6(IV+)
Des de la reunió veiem el magnífic diedre pel que transcorre aquesta tirada, tot just a l’esquerra del sostret; per atènyer el diedre primer haurem de situar-nos sobre un pedestal que hi ha a la banda esquerra d’aquest. Trobarem molt bona pressa.
L'Enric un cop superada la primera panxa del L7
Un cop sobre del relleix ataquem el diedre sense contemplacions. El diedre és travessat per una fissura que admet friends i tascons, a demés trobarem un pont de roca que podem equipar. Quan la fissura es torna cega podem seguir per la placa de la dreta fins una lleixa on hi trobarem una instal·lació de ràpel. Seguim pel diedre, ara no tant perfecte i amb algun còdol sospitós. Superem un darrer ressalt buscant la millor posició i arribem a la reunió. 30 metres.
L7(V+)
Sortim cap a la dreta i ataquem la panxa que tenim davant. Tot i que tira una mica enrere les presses són bones; són un parell de moviments en els que haurem de tibar una mica, però tornen a estar ben protegits amb dos espits. Un cop passat el tram més físic tenim una sortideta de finura que ens deixa a una placa fàcil que alhora ens mena fins una nova panxeta. Aquesta és molt més fàcil que l’anterior, doncs aquí les presses ja són d’escàndol. Un cop superada ens queda una agradable escalada en placa sobre roca de primera fins la darrera reunió. 45 metres.
Descens:
Fem tres ràpels per la mateixa via fins arribar a la feixa. Caminem aleshores en direcció oest per anar a parar a la canal principal del Serrat de les Garrigoses (fites). Baixem per la canal fins que al final trobem un darrer ràpel que ens mena al Camí de les Feixades.
El que més m’ha agradat:
- El diedre del penúltim llarg, vertical i amb una fissura que s’ho empassa tot!!
- L’estètica de la via, que sempre va a cercar la lògica i la troba amb tirades precioses i variades.
- Bona roca en general
- Una bona opció pels mesos més freds.
El que no m’ha agradat tant:
- Les instal·lacions de ràpel estan una mica atrotinades.
- Un tram amb roca descomposta a la quarta tirada.
Serra d’or al Serrat de les Garrigoses
El Serrat de les Garrigoses es troba al extrem sud-est del macís de Montserrat. Es tracta d’una paret totalment encarada al sud, el que ens assegura sol tot el dia fent que sigui una zona ideal per l’hivern. La via Serra d’Or busca la manera d’arribar fins al cim del Serrat; trobarem fissura, plaques i xemeneia, roca cutre i excel·lent, fent de l’ascensió una escalada exigent on no es regala res.
Ressenya de la via
Cal destacar que la via es troba poc assegurada amb claus i espits, que ens marquen l’itinerari i asseguren alguns passos difícils. Hi ha algun tram exposat on es fa molt difícil l’auto-protecció, per tant es recomanable no posar-se en aquesta via si no es té el cinquè grau molt consolidat. També es molt recomanable afrontar l’ascensió amb cordes de 60 metres.
Per últim recordar que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (C-6) resta prohibida l’escalada del 15 de febrer al 31 de maig.
- Via: Serra d’Or
- Zona: Montserrat – Serrat de les Garrigoses
- Dificultat: V+ (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Grau d’exposició: Alt
- Compromís: Alt
- Llargària: 265 metres
- Equipament: Via poc equipada amb claus i espits
- Material: 8 cintes expres, joc d’encastadors, joc de friends i cordes de 60 metres, opcionalment algun clau
- Orientació: Sud
- Valoració:**
Aproximació:
En Xavi fent el pas per entrar al diedre del segon llarg
Des de l’aparcament de les coves del Salnitre agafem les escales i abans d’arribar a l’últim grup d’esglaons prenem un corriol a mà dreta que puja per la feixa. Passarem una petita cova i després trobarem unes escales i una corda fixa. Un cop arribem a la canal principal hem de pujar uns metres i girar a l’esquerra. La via comença sota un gran esperó ataronjat, per on es desenvolupa la segona tirada.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(III+)
La primera tirada és una grimpada de 45 metres fins la primera reunió. Aquest llarg no té cap assegurança però podem llaçar algun pont de roca i alguna savina. La es fa en un replà molt còmode i només té un espit, per tant l’haurem de reforçar amb tascons o friends.
L2(V)
Sortida de la xemeneia del segon llarg
Sortim de la reunió en diagonal a la dreta per anar a buscar un diedre molt evident. Per entrar al diedre tenim un pas extraplomat que solucionem amb un moviment atlètic. Aquest pas està protegit per un clau. Un cop som dins el diedre hem d’anar pujant amb cura en tècnica de diedre, la roca no és del tot bona. Podem protegir la tirada amb la fissura del fons del diedre on entren bé els tascons. El diedre s’estreta i es converteix en una xemeneia. Quan sortim d’aquesta anem cap a l’esquerra fins arribar a la segona reunió. Aquesta es troba en un replà còmode i només té un espit, per tant ens tocarà reforçar-la com la primera.
L3(IV)
El Senyor Doria al tercer llarg
Sortim de la reunió cap a la dreta per trobar la línia més evident. Seguim per la placa recte amunt, sempre amb bona roca. Es pot llaçar alguna savina. La reunió es fa en dos espits tot just abans de la rampa central. La tirada és de 50 metres justos, per tant és important dur cordes de 60.
Rampa central
Quan sortim de la reunió hem de ser extremadament curosos amb les pedres, la sortida està molt descomposta i les pedres cauen només mirar-les. Seguim caminant fins posar-nos sota l’esperó final.
A meitat de la quarta tirada
L4(V)
Sortim per la banda dreta de l’esperó per anant a l’esquerra, col·locar-nos a al centre de la columna. Tenim una primera part vertical amb una placa fina típica de Montserrat. Quan superem aquesta primera placa anem cap a la dreta per buscar una llastra i sortim a una altra placa, aquesta amb roca excel·lent. Continuem per la placa fins a la reunió (dos espits). Aquest llarg es troba ben protegit amb espits i claus. 45 metres.
L5(V+)
El Xavi sortint de la r 4
hem de sortir de la reunió flaquejant un metre cap a l’esquerra. Pugem verticalment per la placa fins al primer espit (V+). Aquest tram es força exposat i una caiguda seria pràcticament un factor dos doncs no hi ha on autoprotegir-se. Un cop superada aquesta primera assegurança seguim per un tram vertical i sortim cap a la dreta, a una zona més ajaguda. Aquí podrem col·locar algun friend gran a la fissura de la dreta. Pugem uns metres i flanquejem cap a l’esquerra. Aquest tram està molt descompost i s’ha d’anar amb molta cura.
El Xavi al diedre de sortida
Un cop estem a la vertical del diedret/fissura pugem (o levitem) recte amunt vigilant molt les preses doncs continua estant molt descompost. Un cop superem aquest tram arribem a un replà i escalem una placa vertical que tenim a la dreta. Aquesta placa, de roca perfecta, està protegida per un parabolt. Sortim de la placa i arribem a la reunió (2 espits).50 metres.
L6(II)
Aquest llarg és de tràmit fins al cim del serrat. 30 metres.
Descens:
Jo mateix sortint del darrer diedre que és molt precari
Baixem per la banda dreta per un corriol més o menys evident fins anar a trobar la canal principal. Un cop allí trobem un primer ràpel de 45 metres, un segon de 35 metres i un tercer de 30 metres. Un cop haguem fet els ràpels, continuem baixant per la canal amb alguna desgrimpada fins arribar a la feixa que hem pres per anar al peu de via, des d’aquest punt desfem el camí.
Últims comentaris