Mas-Brullet al Serrat del Moro
D’una elegància indiscutible, la Mas-Brullet, ha esdevingut amb tot mereixement una de les línies més clàssiques del Massís. Aquí la finura montserratina cedeix el pas a l’escalada més atlètica, on les fissures i els diedres prenen tot el protagonisme. A més del mitificat primer llarg, cada tirada ens regala moments inoblidables que fan d’aquesta una via obligatòria. Tot i que avui en dia és un itinerari força repetit hagueren de passar quatre anys des de la seva obertura perquè els també membres del GEDE Miquel Lusilla i Agustí Gil fessin el que seria la segona repetició, deixant-la pitonada per poder ser repetida amb més facilitat. Cal recordar també, que la primera tirada fou oberta uns dies abans de la primera ascensió per en Manel Guasch i el Jaume Mas.
Geometries impossibles al Serrat del Moro
Ressenya de la via
- Via: Mas-Brullet
- Zona: Montserrat – Serrat del Moro
- Dificultat: 6b/A1 (MD)
- Dificultat obligada: V+/A1
- Llargària: 290 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via semi-equipada amb tacs, pitons i espits. Reunions rapelables amb parabolts excepte la 4
- Material: 16 cintes exprés, joc de tascons i de friends fins al #3 de Camalot, alguna baga per savines.
Primera tirada
Aproximació:
Des de l’aparcament de Santa Cecília creuem la carretera i prenem un corriol que puja fins al GR. Prenem el GR direcció al monestir i al cap d’uns metres ens desviem per un corriol que surt a mà dreta en direcció evident cap a la paret. Després de superar uns ressalts arribarem al característic peu de via, rere el gran gendarme.
Aproximació a la via amb Google-Maps
L1(V+)
Inici del L2
Es tracta d’un dels llargs més pedigrí de Montserrat, té fama de polit i exposat, però una cosa és la fama que arrossega i una altre ben diferent el que ens trobem. El cert és que la roca està força rentada, però no dificulta en excés la progressió per aquesta extraordinària fissura, on a base d’encastaments de puny i peu, combinat amb tècnica de diedre anirem guanyant metres i gaudint de valent. A més la tirada es troba força equipada amb tacs de fusta i podrem augmentar la protecció amb algun friend del #2 i del #3 (el #4 és absolutament prescindible) o algun excèntric gran.
Placa del L3
Tot i que el llarg és mantingut anirem trobant bons resposos. Un cop acabem la fissura continuem per una curta xemeneia que ens mena al capdamunt del gendarme on fem la primera reunió, molt còmoda. 40 metres.
L2(6a)
Comencem el segon llarg enfilant-nos per una fina llastra en bavaresa que haurem de protegir. De seguida abastem una savina a la qual haurem d’enfilar-nos per poder superar una marcada panxa (hi ha un friend encastat a la fissura de la dreta que ens protegeix el pas).
Diedre del L3
Un cop superada la panxa seguim per l’esquerra de la fissura fins arribar a una nova panxa rara de superar però ben protegida amb dos claus. De nou la reunió, com en tota la via, torna a ser molt còmoda. 30 metres.
L3(6b)
El tercer llarg l’iniciem creuant en diagonal cap a la dreta una placa amb moviments de finura i equilibri molt ben protegida per dues expansions. Anem a parar a una canal terrosa que ens mena a un bonic diedre inclinat a protegir, que esdevé tot un plaer escalar. 35 metres.
Cinquena tirada
L4(IV+)
tenim un parell de passos de IV sobre placa per atènyer una vira que flanquegem caminant cap a la dreta fins arribar a una alzina on muntem la quarta reunió. 30 metres
L5(V+)
Sortim cap a l’esquerra per terreny fàcil fins uns ressalts també senzills que ens deixen al peu d’un altre bonic diedre. En aquest anirem trobant algun pitó que dona confiança. De nou els passos esdevenen elegants i espectaculars i de seguida arribem a un replà on fem la cinquena reunió. 30 metres.
Setena tirada
L6(V+)
Iniciem al llarg cap a la dreta. Ens situem davant un muret que superem ajudats per un arbre (podem protegir bé el pas amb un Camalot #0.75 a un llavi). Seguim cap a la dreta per terreny tombat i ens dirigim al peu d’un magnífic diedre, on trobarem la reunió, d’un sol parabolt, que podrem reforçar convenientment amb friends i/o tascons. 25 metres.
L7(V+)
Vuitena tirada
Sens dubte una de les tirades més boniques juntament amb la primera i la vuitena. Enfilem una sèrie de ressalts fàcils que ens deixen al peu d’una fissura. L’ataquem en bavaresa, amb passos atlètics i protegits per un espit. Un cop superat aquest tram continuem per un bonic diedre, on jugarem amb encastaments de puny i peu i tècnica de diedre. Anirem trobant algun tac molt ben posat. Quan s’acaba el diedre podem muntar reunió, però paga la pena continuar uns metres més per terreny fàcil (III amb un pas de IV) fins la següent reunió, tot just al peu de la vertical fissura del següent llarg. 50 metres.
L8(V+/A1 o 6b+)
Darrers metres de la via
Aquesta tirada és d’una plàstica sublim. Un mur totalment vertical travessat de dalt a baix per una geomètrica fissura que convida al lliure. El que no convida tant és l’estat de la majoria d’assegurances, molt malmeses i que aconsellen, si més no al primer de corda, a ser prudent i progressar en tècnica combinada. Al final del mur flanquegem cap a l’esquerra amb uns passos aeris fins arribar al balcó on muntem la penúltima reunió. 30 metres.
L9(IV)
Només ens resta superar l’esperó final. Una curta i senzilla escalada que guanya en bellesa si la fem tot just pel mateix fil i que ens deixa al final de via. 20 metres.
Descens:
Des del final de via hem d’anar a buscar un collet (sud) i des d’allí seguir un corriol cap a l’oest fins trobar la primera instal·lació de ràpel. Nosaltres amb doble corda de 60 hem rapelat fins a la R-7, de la R-7 a la R-5, de la R-5 a la R-3, de la R-3 a la R-1 i de la R-1 al terra. En total 5 ràpels.
El que més m’ha agradat:
- Escalada atlètica, sobretot de fissures, on els encastaments i la tècnica de diedre prenen el protagonisme.
- Primera tirada sensacional, que juntament amb la setena i la vuitena fan un trio per emmarcar.
El que no m’ha agradat tant:
- És una llàstima l’estat lamentable de les assegurances del setè llarg, amb expansions amb el casquet sortit, xapes malmeses, etc. És cert que es pot augmentar la protecció a discreció amb assegurances flotants, però canviar algun dels espits no estaria de més.
Casas-Chani al Serrat del Moro
El Serrat del Moro és sinònim d’esperons impossibles, fissures i fractures, constatació fefaent d’una geologia canviant i implacable; terreny de joc ineludible amb algunes de les línies més clàssiques i de més renom de Montserrat. La Casas-Chani, juntament amb la Mas-Brullet, són les més recorregudes de la zona. Buscant l’escalada més lògica, la Casas-Chani va enllaçant diedres i fissures de manera sistemàtica i intel·ligent, primant el lliure, molts cops atlètic i espectacular, fins guanyar el cim del Serrat.
La Paret de l'Aeri i el Serrat del Moro, vertiginosos barrancs del nord montserratí
Un important despreniment va canviar la fesomia de les primers llargs, antany considerats com un dels millors diedres Montserratins, i que amb posterioritat van tornar a ser re-oberts per l’A. Ballart i en J.E. Castellnou, quedant una entrada molt digne i més dura del que aparenta sobre el paper.
Ressenya de la via
- Via: Casas-Chani
- Zona: Montserrat – Serrat del Moro
- Dificultat: 6a/Ae (MD)
- Dificultat obligada: V+/Ae
- Llargària: 315 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Les dues primeres tirades es troben equipades amb parabolts, a la resta trobarem algun espit i burí, básicament a les plaques i algun clau de via a les fissures.
- Material: 14 cintes exprés, joc de tascons, joc de friends mitjans i fins al #3 de Camalot, un parell de plaquetes recuperables, un cordino per escanyar algun cap e burí i alguna baga savinera.
- Orientació: Est
- Valoració: *****
Primera tirada
Aproximació:
Des de l’aparcament de Santa Cecília creuem la carretera i prenem un corriol que puja fins al GR. Prenem el GR direcció al monestir i al cap d’uns metres ens desviem per un corriol que surt a mà dreta en direcció evident cap a la paret. Primer arribarem al peu de via de la Mas-Brullet, molt evident. Des d’allí hem de flanquejar una vintena de metres cap a l’esquerra fins trobar el peu de via, fàcil d’identificar pels grans blocs despresos.
Segon llarg
L1(V+)
En aquesta primera tirada escalem un sistema de diedres a l’inici força vegetats i de seguida fracturats, fet que facilita l’auto-protecció. El pas clau del trobem per sortir d’un diedre a mitja tirada que ens mena a un nou diedre, molt més obert, aquest pas es troba protegit per una expansió. 40 metres, 4 parabolts.
L2(V+/Ae)
Tercera tirada
Sortim de la reunió seguint el diedre que es va redreçant fins que arribem a una fissura que marxa cap a la dreta, a partir d’aquest punt es progressa en artificial d’expansió. Quan s’acaba el tram d’artificial continuem per terreny a controlar fins arribar a un arbre on muntem la segona reunió (abans del despreniment a aquest punt s’hi arribava amb un llarg més de corda). 40 metres, 13 parabolts.
L3(6a)
Travessa del L4
Anem a buscar un curt diedre que ens deixa a l’inici d’una fissura ampla. Els darrers metres de la fissura són els més complicats, amb uns passos fintes fins arribar a una còmoda lleixa on hi ha instal·lada la quarta reunió. 20 metres, un burí amb plaqueta i un sense.
L4(IV)
Flanquegem per la lleixa cap a la dreta fins que s’acaba i remuntem una sèrie de grades un xic descompostes, on caldrà parar atenció amb el rocam.
Elegant fissura del L5
40 metres, una reunió intermitja i un pont de roca.
L5(V/A0)
Sens dubte el llarg més bonic de la via. Anem a buscar una extraordinària fissura, vertical i atlètica, on hi trobarem un tac de fusta. Una mica més amunt en sortim per l’esquerra amb un pas de bavaresa i quedem sobre un relleix on prendre aire. Anem en diagonal cap a l’esquerra amb uns passos finets (V/A0) fins quedar sota el sostre.
Sisena tirada
Flanquegem cap a l’esquerra (V) fins que podem sortir amunt per de seguida trobar la reunió. 35 metres, un tac de fusta i 3 o 4 burins una mica tronats.
L6(V+)
Ens enfilem per un diedre força atlètic amb el pas clau just abans de sortir-ne. Tirem cap a l’esquerra en una bonica diagonal sobre plaques tombades i amb ambient de primera fins arribar a la reunió, força incòmoda.
En Koki al L6
Atenció a no tirar per una fissura amb una U abans d’arribar a la reunió. 35 metres, un pont de roca i 3 claus.
L7(6a/A0)
Sortim de la reunió cap a la dreta amb uns passos d’A0 (6b) i seguim obliquant cap a la dreta. Ens enfilem per uns blocs i ataquem un diedre curt però prou dur i no gaire bo per protegir amb friends, pot ser útil algun clau. Sortim cap a la dreta per terreny una mica brut fins una gran savina on muntem la reunió.
Setena tirada
30 metres, 3 burins i una escàrpia de museu.
L8(V)
Anem a buscar un bonic diedre que puja recte amunt. Pel camí hi trobarem algun arbre on assegurar-nos. Quan arribem a l’alçada d’una estaca hem de flanquejar cap a l’esquerra i seguir uns metres recte amunt fins arribar a una ferma alzina on muntem la reunió. 40 metres, una estaca.
L9(II)
La Concep recuperant el L8
Podem sortir al cim per una xemeneia que tenim davant, o com hem fet nosaltres, anant a buscar la darrera tirada de la Mas-Brullet. Per això cal arribar a una lleixa i seguir-la cap al nord fins que arribem a un fantàstic balcó on hi ha instal·lada la darrera reunió de la Mas. 20 metres.
L10(IV)
Només ens cal superar un darrer llom enfilant-nos per una bonica placa tombada, on trobarem una expansió que protegeix el llarg. 20 metres.
Descens:
Anem a buscar les instal·lacions de ràpel de la Mas-Brullet.
El que més m’ha agradat:
- Extraordinària cinquena tirada, amb una fissura de somni i un flanqueig vibrant i amb bon ambient.
- D’una lògica aclaparadora, la via va cercant sempre les debilitats, quedant una escalada majoritàriament en lliure.
- Molt variada, amb fissures, diedres i alguna placa força interessant.
Últims comentaris