Bikini al Serrat dels Monjos
De totes les vies del Serrat dels Monjos la Bikini és potser la més rodona, amb un inici exigent, que fa de filtre, i un sensacional darrer llarg amb un diedre atlètic i vertical, colofó perfecte per aquest atractiu itinerari. La via, amb marca Ballart-Parera, és tota una declaració d’intencions, on haurem de posar-hi morro en més d’un punt, però que per contra ens regala sensacions difícils de trobar en altres vies.
Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (D) resta prohibida l’escalada del 1 de març fins el 31 de juliol.
Ressenya de la via
- Via: Bikini
- Zona: Montserrat – Serrat dels Monjos
- Dificultat: 6b (ED-)
- Dificultat obligada: 6a/A0
- Llargària: 165 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via semi-equipada amb espits
- Material: 10 cintes exprés, joc de friends i/o tascons, una baga per savines. Tricams útils
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Aproximació:
Primer llarg
Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre (la barrera està baixada fins les 10 del matí, si arribem abans haurem de deixar el vehicle a la zona de la Salut). Pugem per les escales que surten de l’aparcament, fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir una estona, primer vorejant el Serrat de les Garrigoses i un cop passat un torrent vorejant el Serrat dels Monjos.
Primer llarg
Un cop passat el sector central del Serrat dels Monjos localitzem la via des del corriol i des d’allí pugem fins atènyer el peu de via, situada entre l’Alta Fidelitat i la Comix.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(6a+)
Els primers metres de es desenvolupen sobre plaques de presa petita i escalada de finura. Arribar a la tercera expansió és el pas clau de la via (6a obligat).
Inici del L2
Un cop superat el segon espit i estant dempeus sobre un llavi característic podem col·locar un tricam negre a caldo en un forat a la dreta (que ens ajudarà a calmar el coco). Un cop superada aquesta primera columna l’escalada esdevé més tranquil·la fins arribar a la reunió. 45 metres, 4 espits i un clau.
L2(6a)
Superem un primer esperonet i marxem cap a la dreta fins situar-nos al peu d’un diedre.
Tercer llarg
Ens enfilem per aquest fins que tinguem l’espit a l’alçada de la panxa i aleshores flanquegem cap a l’esquerra sense manies; en aquest punt la roca és molt bona i dóna confiança fins arribar al següent espit (una caiguda abans de cosir-lo ens assegura picar al terra i un pèndul curiós). Continuem per la placa i ja més suau fins a la reunió. 45 metres, 4 espits.
L3(IV+)
Tirada de transició per anar a buscar el diedre final. En algun punt haurem de controlar la roca. A l’alçada del tercer espit hem de marxar a la dreta a buscar la reunió. 45 metres, 3 espits.
L4(6b)
Darrer llarg
Sens dubte el millor llarg de la via i un dels millors diedres del sector. Els primers metres es desenvolupen per placa d’escalada fina. La màxima dificultat es concentra entre el segon i el tercer espit (possible A0). Un cop entrem al diedre només ens queda xalar fins a dalt. La fissura admet de tot i a més trobarem un friend encastat. Al tanto amb el primer espit del diedre força tocat. Un cop arribem a la segona expansió del diedre hem de marxar cap a la dreta a buscar la darrera reunió. 30 metres, 5 espits i un friend encastat.
Descens:
Des de la reunió grimpem uns metres i marxem cap a la dreta per anar a cercar un corriol poc definit que va a petar a una instal·lació de ràpel. Fem un ràpel de 45 metres que ens deixa al costat del camí.
El que més m’ha agradat:
- Diedre del quart llarg de cinc estrelles, vertical, atlètic i amb presa generosa.
- Via mantinguda per ser al Serrat dels Monjos.
- Bona roca en general.
- Ràpida, possible combinar-la amb la Comix o la Picnic i fer una jornada complerta per la zona.
El que no m’ha agradat tant:
- El penúltim espit del darrer llarg està força tocat.
Graffiti al Serrat dels Monjos
La Graffiti és un itinerari força complert on cada tirada és una sorpresa: des de fissures i diedres, passant per plaques, slabs i fins i tot una curta xemeneia, tot això comprimit en 200 metres de via. Pràcticament equipada, lliure de matolls (tant comuns a altres vies de la zona) i amb roca que va de bona a excel·lent, només haurem de concentrar-nos en gaudir de l’escalada, que ens regala passatges memorables, com la travessa del quart llarg o la potent placa de l’últim, colofó d’aquesta molt recomanable proposta.
Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (D) resta prohibida l’escalada del 1 de març fins el 31 de juliol.
Ressenya de la via
- Via: Graffiti
- Zona: Montserrat – Serrat dels Monjos
- Dificultat: 6b+ (ED-)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 200 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via pràcticament equipada amb espits
- Material: 10 cintes exprés i joc de tascons i/o friends per acabar de reforçar algun tram
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
L'Emili muntant el primer llarg
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre. Pugem per les escales fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir una estona, primer vorejant el Serrat de les Garrigoses i un cop passat un torrent vorejant el Serrat dels Monjos. Un cop estem a l’alçada de la part central del Serrat dels Monjos localitzem la via des del camí (fixeu-vos en uns sostres característics). La via s’inicia uns 25 metres a la dreta de l’inici de la Guateque i la Mil·lennium.
(espit a 2 metres del terra).
Tram de V+ del L2
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
La via s’inicia uns 25 metres a la dreta de l’inici de la Guateque i la Mil·lennium, tot just sota un petit sostret. Uns primers metres senzills donen pas a un moviment atlètic per superar el sostre per la seva dreta. Quedem col·locats davant d’una fissura que de seguida abandonem cap a l’esquerra per anar a buscar la tercera expansió del llarg, per de nou continuar per la fissura fins sortir davant una panxa que ens obliga a flanquejar cap a l’esquerra fins la reunió.
L'Emili a l'esperó del L3
Aquesta primera tirada, obligada en V+, ja ens mostra quina serà la tònica de la via, passos atlètics i intuïció per trobar el pas més lògic. 30 metres i 5 espits.
L2(V+)
Aquesta és la tirada més senzilla de la via, amb un curt tram de V+ per superar un muret amb roca excel·lent i molt ben assegurat amb dos expansions. Un cop passat aquest tram l’escalada esdevé senzilla pel típic esperó ajagut de la zona fins la segona reunió. 45 metres i 4 espits.
Bona 4a tirada
L3(6a)
Sortim de la reunió per terreny una mica brut i poc definit per anar a buscar un curt esperó. Ataquem l’esperó, molt vertical, ben protegit i amb molt bona roca. Un cop sortim fem una diagonal cap a la dreta fins arribar a una reunió (Via Psicodèlia?). És interessant protegir el flanqueig del segon amb algun tascó. Originalment la tirada continua amb la quarta nostra, però ens ha semblat molt més còmode partir la tirada en dues. 25 metres i 2 espits.
Darrers metres del L4
L4(6a+)
Els primers metres són per un curiós slab, que ens mena a la primera assegurança. Un cop encintada marxem un pèl a la dreta per encarar un bonic tram, dret, que resseguint una fissura i aprofitant algun bon forat ens deixa a la segona expansió, a partir de la qual hem d’iniciar un espectacular flanqueig cap a la dreta, de moviments obligats i gran ambient. Acabat el flanqueig seguim un parell de metres pel fil de l’esperó fins la reunió. 25 metres, 4 espits i un pont de roca.
Sortint de la xemeneia
L5(V+)
Iniciem el llarg recte per de seguida marxar en tendència a la dreta anant a buscar una curta xemeneia. El pas més complicat és per entrar-hi, un cop dins, un pas una mica penós i de seguida arribem a la reunió, compartida amb la via Guateque. 25 metres i 3 espits.
L6(6b+)
L’inici d’aquest llarg és comú amb la Guateque. sortim recte amunt per una placa amb roca boníssima, abrasiva i amb bona pressa.
Boníssim darrer llarg
Un cop superat aquest tram més vertical seguim per terreny fàcil i trencat fins situar-nos al peu d’un diedre. Escalem en tècnica de diedre bastant cap a fora. Un cop xapat un espit, seguim una mica més pel diedre i sortim cap a l’esquerra. Ara resten uns 20 metres equipats esportivament, sobre roca de primera, amb bons forats i algun punt lleugerament desplomat. El tram és molt mantingut i la dificultat obligada arriba al 6a. 50 metres i 8 espits.
Descens:
Des de la darrera reunió flanquegem cap a la dreta (de seguida passem per l’última reunió de la Guateque) i seguim cap a la dreta fins trobar una instal·lació de ràpel. Fem aquest ràpel (45 metres) i prenem un corriol poc definit que ens deixarà a una nova instal·lació, des d’on farem un segon ràpel (45 metres) que ens deixa al camí.
El que més m’ha agradat:
- Via molt complerta, amb varietat de passos i tècniques.
- Magnífic flanqueig de la quarta tirada, amb bon ambient i passos bonics (6a obligat pel primer i pel segon)
- Darrer llarg de traca i mocador, 50 metres que et deixen els braços inflamats!
Mil·lennium al Serrat dels Monjos
Lluny de ser només una variant de la concorreguda Guateque, amb la que comparteix tres tirades, la Mil·lennium ens regala una escalada engrescadora, on hi destaquen els llargs superiors, en especial la sisena tirada, una columna vertical amb molt ambient i roca de primera. El resultat és una via mantinguda i variada, on gaudirem de fissures, plaques i flanquejos, sense els trams vegetats tant típics del Serrat dels Monjos. La via, com la majoria de la zona, resta semi-equipada i esdevé un bon terreny de joc per practicar l’auto-protecció, tot i que es pot passar amb el que hi ha col·locat. Sens dubte una de les opcions recomanables d’aquest vessant.
Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (D) resta prohibida l’escalada del 1 de març fins el 31 de juliol.
Ressenya de la via
- Via: Mil·lennium
- Zona: Montserrat – Serrat dels Monjos
- Dificultat: 6a+ (ED-)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 240 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via semi-equipada amb espits i claus
- Material: 10 cintes exprés, joc de tascons i/o friends
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Inici de la via
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre. Pugem per les escales fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir una estona, primer vorejant el Serrat de les Garrigoses i un cop passat un torrent vorejant el Serrat dels Monjos. Un cop estem a l’alçada de la part central del Serrat dels Monjos localitzem la via des del camí (fixeu-vos en uns sostres característics).
Bona primera tirada
Un cop localitzada pugem fins a peu de via travessant els matolls pel camí més evident (uns 100 metres fins al peu de via i 1 quilòmetre 250 metres des de l’aparcament).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
L’inici de la via és comú amb la Guateque, que comparteix recorregut fins la segona assegurança (clau) per marxar cap a l’esquerra a buscar un diedre evident.
Segon llarg
L’escalada del diedre és engrescadora, amb bona presa i atlètica. Després d’uns primers metres més exigents la dificultat baixa de manera progressiva fins arribar a la primera reunió. 45 metres, dos espits i un clau.
L2(IV+)
Iniciem la tirada resseguint un esperonet fins arribar a una bonica placa on la via s’ajunta amb la Guateque. La placa es redreça un xic fins arribar a la reunió. 40 metres i 2 espits.
L'Emili recuperant un tascó al L3
L3(V)
Aquesta tirada és curta però intensa (sobretot pel segon). Sortim per l’esquerra de la reunió i escalem un petit diedre. Al final, a l’esquerra hi ha una bona fissura per un tascó petit (nº5 o 6). Sortint del diedre hi ha una savina, que és convenient llaçar de cara al segon. Un cop llaçada flaquegem cap a la dreta per sota d’un sostre. Un cop sortim del flanqueig del sostre podem col·locar un friend o tascó a una fissura vertical que servirà per protegir el flaqueig del segon. Fem la reunió a una còmoda lleixa més a la dreta. 10 metres i un espit.
Recuperant la quarta tirada
L4(6a)
Sortim de la reunió recte amunt per terreny bastant vertical, fins atènyer un primer clau. Un cop xapat hem d’anar escalant en lleugera tendència la l’esquerra fins un segon clau. Tot seguit ve un tram de V+ que ens deixa davant una nova placa, molt vertical. Xapem el primer espit i ataquem la placa sense miraments fins la segona expansió, on la placa de seguida es va tombant fins arribar, per terreny descompost a la reunió. 35 metres, 2 claus i 2 espits.
L5(6a+)
L'emili desmuntant el mantingut 5è llarg
En comptes d’anar cap a la dreta (corda fixa de la Guateque) sortim recte amunt amb un primer pas finot per encintar la primera expansió, i seguint per una canal fàcil però molt bruta. Sortim cap a l’esquerra per iniciar una bonica diagonal sobre terreny vertical i ben assegurat (6a obligat) per després continuar recte amunt i de nou en tendència a l’esquerra fins la reunió. 35 metres i 6 espits.
L6(6a)
Iniciem el llarg anant a abastar una escarpia que veiem des de la reunió. Un cop encintada marxem cap a la dreta, fem un parell de passos en diedre i sortim de nou cap a la dreta (pas clau) fins situar-nos al vell mig d’una fantàstica columna.
Primers metres de la sisena tirada
Aquí l’ambient és de primera, doncs la tirada va buscant el pati sobre molt bona presa. Haurem de superar fins a tres panxetes amb bons cantells abans d’arribar a la reunió; al tanto a l’entrar-hi donat que el terreny està una mica descompost. 35 metres, una escarpia, un pont de roca i 4 espits.
L7(V)
L’únic espit de la tirada queda uns bons metres amunt de la role i aquest serà el tram clau del llarg (podem posar un tricam blanc a caldo).
Darrer llarg
Tot i que la roca d’entrada sembla molt dolenta durant la part vertical és de prou bona qualitat. A mida que anem pujant la dificultat minva ràpidament i la qualitat del rocam ho fa de la mateixa manera. La reunió la trobarem en tendència a la dreta. 40 metres i un espit.
Descens:
Hem de seguir pujant uns metres i després flanquejar per la carena cap a l’est fins que trobem una instal·lació de ràpel. Fem aquest ràpel (45 metres) i prenem un corriol poc definit que ens deixarà a una segona instal·lació, des d’on farem un segon ràpel (45 metres) que ens deixa al camí.
El que més m’ha agradat:
- Mantinguda en el seu conjunt (tots els llargs tenen el seu encant).
- Bona fissura del primer llarg, atlètica i fàcil de protegir.
- Els llargs 5 i 6, de caire més esportiu, justifiquen per si mateixos repetir aquesta via.
El que no m’ha agradat tant:
- Algun tram puntual amb roca dubtosa, que en cap moment desmereixen la via.
Còmix al Serrat dels Monjos
La Còmix, injustament oblidada (potser per una ressenya que no la deixa gaire bé a la guia de Montserrat Sud) bé es mereix una segona oportunitat. La via mai serà una clàssica, però la marca Ballart ens assegura un mínim de qualitat en aquest amuntegament anàrquic d’esperons que és el Serrat dels Monjos. Una primera tirada clarament més difícil i força obligada, la segueixen tres llargs més humils però salpebrats amb passatges que el bon gourmet sabrà degustar i gaudir en la seva justa mesura, desemboquen en un darrer llarg de sortida deliciosament exposat… Tota una declaració d’intencions.
Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (D) resta prohibida l’escalada del 1 de març fins el 31 de juliol.
Ressenya de la via
- Via: Còmix
- Zona: Montserrat - Serrat dels Monjos
- Dificultat: 6a+ (MD+)
- Dificultat obligada: 6a
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via pràcticament equipada amb espits
- Material: 8 cintes exprés. Si es passa amb el que hi ha posat queda un itinerari exposat en terreny fàcil. No obstant un joc de tascons o de friends ens aniran bé per disminuir l’exposició.
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Exigents primers metres de la via
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre (la barrera està baixada fins les 10 del matí, si arribem abans haurem de deixar el vehicle a la zona de la Salut). Pugem per les escales que surten de l’aparcament, fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir una estona, primer vorejant el Serrat de les Garrigoses i un cop passat un torrent vorejant el Serrat dels Monjos.
Inici del bon segon llarg
Un cop passat el sector central del Serrat dels Monjos localitzem la via des del corriol i des d’allí pugem fins atènyer el peu de via, pocs metres a la dreta de l’inici de la Bikini.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(6a+)
la via comença contundent, amb una entrada de nyapetes i finura que ens farà suar per arribar al primer espit, situat a uns sis metres del terra, i que continua fina fins que arribem a un petit diedre fàcil, però amb una entrada poc evident. Continuem per una curta fissura (6a) i quan en sortim obliqüem un xic a l’esquerra per entrar a una placa senzilla que ens mena fins a la reunió. 35 metres i 5 espits.
Tercer llarg
L2(V+)
Sortim de la reunió flanquejant uns metres cap a l’esquerra per situar-nos davant d’una panxa, que superem de manera atlètica i amb certa tècnica. Seguim fins que ens situem davant un fantàstic muret que ens queda a la dreta i ens hi enfilem fent una bonica diagonal sobre rocam excel·lent que ens deixa a una bona placa inclinada. Seguim recte amunt fins la reunió. 30 metres i 4 espits.
L3(V)
L'Emili arribant a la quarta reunió
Encetem el llarg anant a buscar la fissura que tenim davant, aquesta és lleugerament desplomada però la presa és molt bona. Un cop superada quedem sobre una altra placa inclinada, amb bon rocam, que haurem de seguir fins arribar a la tercera reunió. 40 metres i 3 espits.
L4(V)
De la reunió en sortim cap a la dreta amb uns passos prou atlètics fins arribar a l’única expansió del llarg. Un cop encintat l’espit continuem per la placa que es va ajaient fins una petita lleixa. Encarem ara una nova placa, que podem protegir al principi i que ens mena a la quarta reunió. 40 metres i un espit.
El darrer llarg, la cirereta del pastís
L5(V-)
Flanquegem descaradament a la dreta per anar a atènyer una fantàstica placa lleugerament inclinada i amb roca cinc estrelles. Aquesta es troba protegida per un espit a l’inici i un pont de roca a la meitat, així doncs no ens ho pensem, hi posem morro i cap amunt!! 20 metres, un pont de roca i un espit.
Descens:
Des de la reunió anem cap a la dreta per anar a cercar un corriol poc definit que va a petar a una instal·lació de ràpel. Fem un ràpel de 45 metres que ens deixa al costat del camí.
El que més m’ha agradat:
- Primera tirada intensa.
- Sortida del segon llarg i fantàstic muret.
- Totes les plaques són delicioses, inclinades i amb un bon grau d’exposició quan el terreny és senzill.
El que no m’ha agradat tant:
- Per arribar al primer espit et jugues una bona nata.
Les plaques del segon, tercer, quart i cinquè llargs són exposades i permeten poques possibilitats d’augmentar-ne la protecció. No obstant és una escalada fàcil.
Picnic al Serrat dels Monjos
L’any 91 en Koki Gassiot i l’Armand Ballart van donar el tret de sortida a l’obertura d’itineraris en aquest racó del Serrat amb la Picnic. Seguint la lògica al peu de la lletra, la via va enllaçant una serie de diedres assolint un recorregut elegant i de dificultat moderada. Només un pas aïllat a la tercera tirada ens farà suar una mica, però res que no es pugui solucionar amb una bona espatarrada. La via es troba semi-equipada, però les possibilitats d’augmentar les proteccions són enormes, convertint-se en un terreny de joc ideal per practicar l’auto-protecció. En definitiva, una via recomanable, ràpida i assolellada.
Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (D) resta prohibida l’escalada del 1 de març fins el 31 de juliol.
Ressenya de la via
- Via: Picnic
- Zona: Montserrat – Serrat dels Monjos
- Dificultat: 6a (MD)
- Dificultat obligada: V+/A0
- Llargària: 140 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via parcialment equipada amb espits i claus
- Material: 8 cintes exprés, joc de friends (#3 de Camalot útil) i/o jocs de tascons
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Bon primer llarg
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre (la barrera està baixada fins les 10 del matí, si arribem abans haurem de deixar el vehicle a la zona de la Salut). Pugem per les escales que surten de l’aparcament, fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir una estona, primer vorejant el Serrat de les Garrigoses i un cop passat un torrent vorejant el Serrat dels Monjos.
La Paula a la placa de la segona tirada
Un cop passat el sector central del Serrat dels Monjos localitzem la via des del corriol i des d’allí pugem fins atènyer el peu de via.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(V)
Iniciem la via per un diedre, primer poc definit, però que de seguida va prenent forma. La part superior del diedre és vertical i divertida d’escalar, amb passos atlètics. Un cop fora obliquarem cap a la dreta per una senzilla placa inclinada fins trobar un clau i d’allí recte amunt fins la reunió. 2 espits i 3 claus, 40 metres.
Tercera tirada
L2(V-)
Sortim de la reunió en diagonal a la dreta fins que quedem situats a l’esquerra d’una llastra característica. Podem progressar aleshores aprofitant la llastra o bé per la placa. Quan la llastra s’acaba seguim per la placa en lleugera tendència cap a la dreta (com més aprop de l’esperó més bonic). Un cop xapat el tercer espit de la tirada marxem cap l’esquerra per un petit diedre que ens deixa sobre una còmoda lleixa on farem la segona reunió. 3 espits, 30 metres.
Arribant a la R4
L3(6a)
Iniciem la tirada anant a buscar un diedre que ens queda sobre la role. Per entrar-hi, haurem de superar un curt tram extra-plomat, obrint-nos bé de cames i pujant peus per poder agafar bona presa de mà (molt estètic). Un cop dins el diedre, progressem en tècnica de diedre fins que sortim a una mena de repòs que ens deixa sota una nova fissura/diedre. En aquest punt es troba el pas clau de la tirada i de la via.
Darrera tirada
La part més complicada es troba protegida per una expansió, un cop a l’alçada de la qual ens hem d’espatarrar ben espatarrats per tenir bons peus i poder atènyer un parell de bones preses que ens permeten tibar fort i sortir amunt (el pas és dur, 6a o una mica més). Un cop superat arribem per terreny fàcil fins a la reunió. 4 claus i un espit, 25 metres.
L4(IV)
Sortim de la reunió i progressem per una bonica columna inclinada amb molt bona roca. Pel camí hem deixat equipat un pont de roca.
Sempre hi ha lloc per un bon tascó... Fins hi tot a les plaques
Superem una sèrie de ressalts fins arribar a un clau, pel qual necessitarem un cordino si el volem encintar. Des del clau flanquegem un metre a l’esquerra i superem un altre ressalt que ens permet continuar per una mena d’esperó poc definit fins a la reunió. Un pont de roca i un clau, 45 metres.
Descens:
Des de la reunió anem cap a la dreta per anar a cercar un corriol poc definit que va a petar a una instal·lació de ràpel. Fem un ràpel de 45 metres que ens deixa al costat del camí.
El que més m’ha agradat:
- Diedre de llibre de la primera tirada.
- Placa molt bona al segon llarg.
- Totes les reunions són molt còmodes.
- Bon terreny de joc per practicar l’auto-protecció.
Últims comentaris