Tuaregs a La Palleta

Tot just a la dreta de l’encantadora Tomàquets d’Amagatotis s’enfila la Tuaregs, rèplica descafeïnada de la primera; quatre tirades molt similars a la Tomàquets que comparteixen l’extraordinària roca de la Palleta però amb un abús d’expansions que li resta l’encant que conserva intacte la seva veïna. Oblidem l’exposició, descuidem el compromís i dediquem-nos a gaudir d’aquest fabulós rocam on només ens haurem de preocupar de portar prou cintes al boudrier per poder xapar el següent parabolt, que mai serà massa lluny.

Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (B-1) resta prohibida l’escalada de l’1 de gener fins el 31 de juny.

Ressenya de la via

• Via: Tuaregs
• Zona: Montserrat – Vinya Nova
• Dificultat: 6a+ (MD-)
• Dificultat obligada: V
• Llargària: 130 metres
• Grau d’exposició: Baix
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via totalment equipada amb parabolts, algun pont de roca i un pitó
• Material: 14 cintes exprés
• Orientació: Est
• Valoració: ***

Aproximació:

Primera tirada

Deixem el vehicle a la Vinya Nova  i prenem la pista que porta cap a Collbató. Passats un parell de revolts veurem una tanca metàl·lica a mà dreta i al cap de poc una porta d’obra. Tot just davant de la porta surt una nova pista a mà esquerra direcció als Pollegons. Seguirem la pista fins arribar a un torrent. Prenem el torrent  que puja amunt fins que i s’endinsa a la canal que formen la Palleta i el Pollegó est. Al cap d’una estona trobarem unes cordes fixes que ens permeten arribar a la base de la paret. Caminem per la base i passem per sota una placa commemorativa (via Pere Segura). Continuem cap a la dreta, passem la Tomàquets i tot just a la dreta comença la Tuaregs. 45 minuts aproximadament.

Aproximació amb Google-Maps

Segona tirada ♠

L1(6a)

Les dues primeres tirades són de característiques molt similars, verticals, roca exquisida i ben cosidetes per no patir ni mica ni gens. El pas clau d’aquest primer llarg el trobem tot just a l’inici, una curta secció de 6a amb un emplaçament del segon parabolt del tot desafortunat, la roca et duu naturalment cap a l’esquerra i el parabolt està a la dreta (és el que té equipar des dels estreps?). Un cop superat aquest pas un xic més complexe la resta del llarg continua mantingut en V amb algun pas puntual una mica més picantó. 35 metres, 13 parabolts i un pont de roca.

L2(V+)

Inici del L3

La segona tirada és fins i tot més bonica que la primera, mantinguda en V, vertical i amb roca de la bona de la Palleta: còdols cantelluts, cigronets, forats de totes mides… També continua la tònica del “chapa y sigue” diluint definitivament qualsevol vestigi d’exposició. 40 metres, 12 parabolts.

L3(IV+)

La tirada s’inicia vertical en tendència a la dreta per de seguida perdre verticalitat i marxar descaradament cap a l’esquerra, tornant-se a redreçar lleugerament i ara sí, amb les assegurances més distanciades. Superat aquest curt tram vertical arribem per terreny amable a tercera reunió, tot just a la dreta de la reunió de la Tomàquets. 35 metres, 3 parabolts, un clau i un pont de roca.

Darrera tirada

L4(6a+)

El llarg s’inicia superant un desplom amb presa evident on l’envergadura ajuda bastant. Són dos passos gens obligats (es poden superar en A0). Un cop guanyat aquest tram encara ens restaran uns pocs metres de V amb roca genial abans que la paret es vagi rendint fins arribar al cim de la roca. 20 metres, 3 parabolts.

Descens:

Rapelant per la mateixa via. Amb cordes de 60 un ràpel fins la segona reunió i un altre fins al terra.

El que més m’ha agradat:

• Divertida, amb els dos primers llargs mantinguts.
• Roca genial.
• La més fàcil de la Palleta.

El que no m’ha agradat tant:

• Sobre-equipada als dos primers llargs, posant-li aigua al vi… Una llàstima perquè amb una mica menys de ferro quedaria una línia igualment segura i amb una mica més de caràcter.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

(♠)Foto Angèlica T.

Dersu Uzala a la Paret de l’Esperança

A la banda sud-est del Pollegó del Mig apareix la Paret de l’Esperança, amb un desnivell gens menyspreable però d’aspecte discontinuu i herbós, regne de la cabra i el romaní. La Dersu Uzala intenta arribar al cim de la manera més digna possible donant com a resultat una via de tall clàssic, discontinua i poc interessant en general, on només es salva la fissura neta del tercer llarg i la variant del quart, sobre roca de la bona.

Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (B-1) resta prohibida l’escalada de l’1 de gener fins el 31 de juny.

Ressenya de la via

• Via: Dersu Uzala
• Zona: Montserrat – Vinya Nova
• Dificultat: V (MD-)
• Dificultat obligada: V
• Llargària: 230 metres
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Mitjà
• Equipament: Via equipada excepte el tercer llarg
• Material: 10 cintes exprés, un joc de tascons i opcionalment algun friend mitjà
• Orientació: Sud-est
• Valoració: **

Primer llarg

Aproximació:

Des de la Vinya Nova prenem la pista que porta cap a Collbató. Passats un parell de revolts veurem una tanca metàl·lica a mà dreta i al cap de poc una porta d’obra. Tot just davant de la porta surt una nova pista a mà esquerra direcció als Pollegons (Actualment no és accessible amb vehicle). Deixarem el vehicle en algun dels espais que hi ha per aparcar i seguirem a peu fins arribar a un torrent.

Primer llarg

Prenem el torrent  que puja amunt i quan siguem a l’alçada de la paret marxem amb intuïció cap a l’esquerra fins arribar al peu de via. La via s’inicia al costat d’una alzina característica.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(V)

La via s’inicia al costat d’una alzina. Hem d’enfilar una fissura característica que tira en diagonal a la dreta (no seguir uns parabolts lluents que marxen per una placa).

Inici del L2

De fet la fissura només la farem servir per si volem auto-assegurar-nos. Quan estem sota un desplom haurem de marxar cap a l’esquerra (expansió) i continuar per la placa, on trobarem els passos més complicats del llarg. Aquesta tirada la trobarem molt bruta de terra que baixa d’uns bosquets penjats que hi ha més amunt. 40 metres.

L2(IV+)

Superem un ressalt vertical que ens mena a un relleix.

Fissura del L3

Ataquem un altre curt mur inclinat i des de la darrera expansió marxem en diagonal a la dreta cap a un muret aparentment descompost; el superem (ben assegurat amb bolts) i arribem a un bosquet on fem reunió. 35 metres.

L3(V)

Sens dubte la tirada més interessant de la via. Sortim per la dreta i escalem una bona fissura neta que podrem amanir al gust. Més amunt la fissura es dilueix i apareix alguna expansió. La reunió la trobarem sota el sostre característic. 25 metres.

L4(V)

Quarta tirada ♠

La via original marxa flanquejant cap a l’esquerra, no obstant nosaltres hem optat per la variant, a priori més interessant. Així doncs, tal com sortim de la reunió cap a l’esquerra enfilem un bonic mur amb bona presa i ben protegit per un parell d’expansions; quan aquest ajeu marxem en lleugera tendència a la dreta cercant la lògica. En aquest tram les assegurances pràcticament desapareixen però la dificultat és baixa i podrem assegurar-nos al gust. La roca en aquest llarg és força bona. 50 metres.

L5(IV+)

Cinquena tirada

Des de la reunió marxem en diagonal a l’esquerra travessant una canalota per retrobar la línia original. Un cop a l’altra banda de la canal enfilem un bonic mur molt assegurat que ens  fa anar en lleugera tendència a la dreta fins la reunió. 45 metres.

L6(IV+)

Tirada bastant indefinida que busca arribar al cim de la manera més digna marxant sempre en lleugera tendència a la dreta. 35 metres.

Darrera tirada

Descens:

Rapelant (doble corda de 60). Des de la darrera reunió fem un ràpel a una reunió que hi ha més a la dreta i uns metres més avall de la nostra R-5. Atenció al recuperar la corda, hi ha una mena de diedre a dalt de tot d’allò més punyetero. D’aquesta reunió rapelem fins la R-4. De la R-4 a la R-2 i de la R-2 al terra. Atenció amb les pedres!!

El que més m’ha agradat:

• Bonica fissura del tercer llarg, fàcil i divertida.
• Variant de la quarta tirada amb bona roca.

El que no m’ha agradat tant:

• Dos primers llargs molt bruts de terra; desagradable!
• Discontinua.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

(♠)Foto Marc M.

Los Mares del Sur al Pollegó Oest

Via de tall clàssic que s’enfila pel vessant oest del Pollegó de la Vinya Nova en busca del cridaner esperó que s’escala els dos darrers llargs i que conforma la part més interessant del recorregut. Per contra, les quatre primeres tirades tenen un interès més aviat baix, avançant per terreny poc definit, una mica vegetat i sobre roca a vegades discreta. La via roman equipada amb assegurances distants, tot i que sempre podrem col·locar alguna peça si no ens trobem prou còmodes.

Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (B-1) resta prohibida l’escalada de l’1 de gener fins el 31 de juny.

Ressenya de la via

• Via: Los Mares del Sur
• Zona: Montserrat – Vinya Nova
• Dificultat: 6a (MD-)
• Dificultat obligada: V
• Llargària: 220 metres
• Grau d’exposició: Mitjà/alt
• Grau de compromís: Mitjà
• Equipament: Via equipada amb espits i parabolts, tot i que les assegurances allunyen
• Material: 10 cintes exprés, una baga, Camalot #3. Tricams útils
• Orientació: Oest
• Valoració: **

Aproximació:

Primer llarg

Deixarem el vehicle a l’aparcament inferior de la Vinya Nova. Des d’allí prenem un camí en direcció nord. El camí s’endinsa a un bosc fins que surt al Torrent del Pont. Avancem una mica pel torrent i al cap de poc veurem un corriol que surt a la dreta (fites i marques blanques). Seguim el corriol, que va guanyant alçada d’una manera agradable. Arribem a un trencall i enfilem direcció nord fins situar-nos a l’alçada del Pollegó oest. Prenem aleshores una canal ampla i força neta que ens deixa al peu del Pollegó passant pel peu de l’Aresta Ribas.

Segona tirada

Continuem cap amunt seguint un corriol poc marcat que voreja el vessant oest del Pollegó fins que arribem a una clariana on es troba el peu de via (pont de roca visible).

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(6a)

La via s’inicia per una placa més aviat inclinada. Haurem d’anar a atènyer un pont de roca visible des de terra i continuar per la dreta d’una fissura bastant herbada fins situar-nos sota una panxeta molt assegurada que superem amb bon cantell i que ens mena a la primera reunió. 40 metres, 5 expansions i un pont de roca.

Tercer llarg

L2(IV)

Ens enfilem per una mena de curt diedre que ens deixa al peu d’una canal amb roca solta. Marxem cap a l’esquerra fins arribar sense més entrebancs a la segona reunió. 20 metres, tirada neta.

L3(V-)

Tirem recte amunt per la placa (no anar a buscar la llastra de l’esquerra), anirem trobant molt bon cantell i de seguida la primera expansió, invisible des de la reunió.

Darrers metres del L4

Seguim en lleugera tendència a l’esquerra per després flanquejar a la dreta, buscant el terreny més noble. Uns metres més amunt trobarem la reunió. 40 metres, 4 expansions.

L4(V)

Aquesta tirada és la més delicada per la roca, que haurem de tractar amb delicadesa. Anirem enfilant-nos en diagonal a la dreta, per terreny poc definit fins arribar a una placa amb millor roca, que seguirem uns metres fins que trobem la reunió a mà esquerra. 45 metres, 6 expansions.

Inici del L5

L5(V)

Sens dubte el millor llarg de la via. Sortim en tendència a l’esquerra buscant el fil de l’esperó. La primera assegurança costa una mica de veure però la roca, de primera categoria, dóna prou confiança per avançar sense manies. Són cinquanta metres de placa que és va inclinant a mida que anem avançant, amb roca exel·lent. Si trobem massa distància entre assegurances sempre podrem col·locar un bon tricam o un friend mitjà o llaçar un merlet o… 50 metres, 5 expansions.

Agradable darrera tirada

L6(IV)

La darrera tirada segueix la tònica de l’anterior, essent un curt tràmit per arribar al cim. Un cop acabada el primer es pot despenjar i el segon pot fer-la en top-rope sense problemes. 25 metres, un parabolt.

Descens:

Rapelant per la mateixa via. 5 ràpels.

El que més m’ha agradat:

• Bonica cinquena tirada, ideal per practicar amb els tricams.
• Ombra als matins.

El que no m’ha agradat tant:

• Discontínua, amb roca discreta els quatre primers llargs.
• Les cabres que van fer baixar mitja paret… Un dia hi haurà una desgràcia.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Terra de Nòmades al Pollegó Est

Si el que cerquem és una via on xalar amb les fissures, encastant, progressant en diedre, o tibant de fantàstiques bavareses la Terra de Nòmades no ens defraudarà. Un inici dur en placa dóna pas a una fantàstica escletxa, al principi ampla i cada cop més estreta, compendi de tècniques de fissura que ens obliguen a desplegar tot el nostre savoir faire. La part superior, un pèl més indefinida li resta certa bellesa però ens permet arribar al cim d’aquesta fabulosa proa. La via es troba pràcticament equipada, tot i que alguna peça pel darrer llarg anirà prou bé, sobretot tricams, sempre agraïts a les plaques de conglomerat.

Ressenya de la via

• Via: Terra de Nòmades
• Zona: Montserrat – Vinya Nova
• Dificultat: 6b (ED-)
• Dificultat obligada: 6a
• Llargària: 200 metres
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Mitjà
• Equipament: Via bastant equipada amb parabolts, pitons i espits
• Material: 10 cintes exprés, joc de tascons, Camalot #1, #0.4 i joc de tricams
• Orientació: Sud-oest
• Valoració: ****

Primers metres de la primera tirada

Aproximació:

Des de la Vinya Nova prenem la pista que porta cap a Collbató. Passats un parell de revolts veurem una tanca metàl·lica a mà dreta i al cap de poc una porta d’obra. Tot just davant de la porta surt una nova pista a mà esquerra direcció als Pollegons (Actualment no és accessible amb vehicle). Deixarem el vehicle en algun dels espais que hi ha per aparcar i seguirem a peu fins arribar a un torrent. Prenem el torrent  que puja amunt fins que siguem a l’alçada de la Palleta. Aleshores creuem i passem pel vessant sud del Pollegó Est fins al peu de via (expansions visibles). 30 minuts aproximadament.

Segon llarg

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(6a+)

Arribar a la primera assegurança és el pas més compromès de la via. Podem posar un  Camalot #0.4 per evitar que si caiem anem torrent avall. La primera part del llarg es desenvolupa per una placa de forats, més aviat roms i d’escalada prou obligada. Un cop superem un llavi característic ens decantem cap a la dreta i enfilem una bonica xemeneia, de passos elegants, que ens duu fins a la reunió, un pèl a la dreta. 30 metres, 6 expansions.

Darrers metres del tercer llarg

L2(V+)

Anem a buscar la fantàstica fissura que resseguirem les dues properes tirades. A l’inici tenim un pas desplomat que solucionem amb un moviment atlètic. L’escalada combina el diedre i bavaresa i la roca hi és molt bona. Abans d’entrar a la reunió (al tanto que queda a la dreta!!) tenim un altre pas un pèl més complicat amb un bell moviment de bavaresa que ens mena pràcticament a la reunió. 30 metres, un clau i 6 expansions.

L3(V+)

Quarta tirada

Iniciem el llarg anant a buscar de nou la fissura. El tram que ve és vertical i la fissura es va estretint a mida que anem guanyant metres. De nou s’imposen les bavareses i la tècnica de diedre en un altre tram d’escalada sensacional. La reunió la fem a una còmoda lleixa. 30 metres, 4 expansions, un clau i un tac de fusta.

L4 (6b)

Sortim per una fissura estreta que es deixa fer força bé (V+); quan ens decantem cap a l’esquerra és on trobem el 6b, uns pocs metres de presa ínfima, però molt ben protegits i que es poden fer en A0 sense cap problema. Quan s’acaben les expansions hem de marxar en tendència cap a la dreta, per terreny aparentment trencat, fins atènyer l’esperó i ràpidament la reunió. 25 metres, 4 claus i 4 parabolts.

Cinquena tirada

L5(IV)

Seguim pel llom de l’esperó per terreny molt senzill que de seguida tomba. El rocam en aquest tram és més aviat discret i les assegurances inexistents. 40 metres, tirada neta.

L6(V-)

La darrera tirada és un pèl indefinida. Marxem per una rampa que ens mena a la reunió de la via Sorpresa.

Darrers metres de la via

A partir d’aquest punt ens enfilem per una placa inclinada i amb intuïció cerquem el pas més senzill, una mica al gust. Pel camí, si ho creiem necessari podrem col·locar tricams o llaçar algun merlet. Els darrers metres trobarem roca més solta abans d’arribar a l’alzina on farem la darrera reunió. 45 metres, tirada neta.

Descens:

Acabem d’arribar al cim i anem a buscar els ràpel de la via Son de la llarga.

El que més m’ha agradat:

• Els dos llargs de fissura són senzillament genials.
• Primer llarg exigent, amb una arrancada mantinguda i que obliga a donar la talla.
• Variada en tècniques d’escalada: plaques, fissura, diedre…

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Tomàquets d’Amagatotis a La Palleta

Absolutament deliciosa, Tomàquets d’Amagatotis ens descobreix el camí més lògic al cim de La Palleta i de pas gaudir d’una de les millors roques del migjorn montserratí. Restaurada amb parabolts, la via conté alguns trams lleugerament exposats, que es veuen compensats per l’exquisidesa del seu impecable rocam. En definitiva, una escalada excitant que demana solvència en el cinquè grau per poder gaudir-la de dalt a baix

Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (B-1) resta prohibida l’escalada de l’1 de gener fins el 31 de juny.

Ressenya de la via

• Via: Tomàquets d’Amagatotis
• Zona: Montserrat – Vinya Nova
• Dificultat: 6a (MD)
• Dificultat obligada: V+
• Llargària: 130 metres
• Grau d’exposició: Alt
• Grau de compromís: Mitjà
• Equipament: Via equipada amb parabolts, 2 ponts de roca i 3 claus
• Material: 10 cintes exprés. Poden ser útils alguns tascons i tricams, tot i que prescindibles
• Orientació: Est
• Valoració: *****

Primera tirada

Aproximació:

Deixem el vehicle a la Vinya Nova  i prenem la pista que porta cap a Collbató. Passats un parell de revolts veurem una tanca metàl·lica a mà dreta i al cap de poc una porta d’obra. Tot just davant de la porta surt una nova pista a mà esquerra direcció als Pollegons. Seguirem la pista fins arribar a un torrent. Prenem el torrent  que puja amunt fins que i s’endinsa a la canal que formen la Palleta i el Pollegó est. Al cap d’una estona trobarem unes cordes fixes que ens permeten arribar a la base de la paret.

Inici del L2 ♠

La via comença uns metres a la dreta d’una placa commemorativa (via Pere Segura) i just abans de la filera de parabolts de la Tuaregs. 45 minuts aproximadament.

Aproximació amb Google-Maps

L1(6a)

El pas clau de la via el trobem per atènyer la primera assegurança, una secció vertical, on hem de saber llegir la roca (podem suavitzar el tema amb un tricam rosa).

Darrers metres del segon llarg

La resta de la tirada segueix força mantinguda tot i que a mesura que anem guanyant metres la dificultat es torna més amable. La roca és sensacional, com a la resta de la via. 35 metres.

L2(V+)

La segona tirada és senzillament sublim, seguint la lògica en tot moment i descobrint els punts febles d’aquest extraordinari pany de paret. Quan al darrer tram del llarg les assegurances desapareixen marxem en lleugera tendència a la dreta, sempre cercant el pas més senzill; al cap d’uns metres, a un llavi, trobarem un pont de roca i uns metres més amunt un altre. Des del segon pont de roca marxem en diagonal a l’esquerra fins a la reunió. 40 metres.

Tercera tirada

L3(V+)

Iniciem el llarg anant a buscar l’expansió que veiem des de la reunió. Un cop encintada seguim escalant un mur de roca cantelluda fins atènyer la segona expansió del llarg, bastants metres més amunt. Aquest tram esdevé lleugerament exposat. Un cop xapada la segona (i darrera) expansió continuem per terreny inclinat fins a la reunió. Si ho creiem necessari, podrem auto-protegir-nos convenientment amb algun tricam, tascó o llaçant merlets. 35 metres.

Darrera tirada ♠

L4(V+)

La darrera tirada va a buscar una bona fissura que tenim a la dreta de la reunió. Haurem de fer una tibadeta per enfilar-nos-hi. Un cop a la fissura la progressió esdevé divertida i elegant. A la fissura hi trobem un clau a l’inici i un altre al final, a més admet bons tascons. Els darrers metres es converteixen en una agradable grimpada fins al cim de la Palleta. 20 metres.

Descens:

La via es troba equipada per rapelar. Nosaltres hem rapelat fins la segona reunió de la via Tuaregs (35 metres) i d’aquesta al terra (60 metres amb una mica de xiclet).

El que més m’ha agradat:

• Roca absolutament espaterrant.
• Línia genial, que sap trobar el punt feble en tot moment.
• Equipada per fer escalar.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

(♠)Fotos Emili R.