Esperó Beltegeuse als Cingles de Rupit
Als Cingles de Rupit, amb el seu peculiar rocam, excusa per molts, tant sols un detall més per aquells que cerquen paisatges diferents, envoltats de boscos feréstecs i el fragor del Salt de Sallent (per on transita la sorprenent Ve-Mu) hi trobem el sensacional Esperó Beltegeuse, escalada directa i aclaparadora, que guanya la contundent proa que queda sota el mirador en escalada artificial, elegant i amb passatges espectaculars, com ara el desplomat tercer llarg, que ens va abocant al buit d’una manera irremeiable o l’emocionant primera tirada, on haurem de levitar sobre els vells caps de burí.
Enigmàtic gravat al peu de via
Ressenya de la via
- Via: Esperó Beltegeuse
- Dificultat: A2e/V (MD)
- Dificultat obligada: A2e/V
- Llargària: 120 metres
- Grau d’exposició: Baix excepte el primer llarg
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb burins al primer llarg i espits a la resta
- Material: 22 cintes exprés, 8 plaquetes recuperables, algun cordino prim, un ganxo, una “U” i els estreps
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Delicat primer llarg
Aproximació:
Des de Rupit prenem la pista que duu cap a Sant Joan de Fàbregues. Al cap de tres quilòmetres aproximadament trobarem un primer trencall, prenem el de l’esquerra. Al cap de tres-cents metres trobem un nou trencall a mà esquerra que tornem a prendre. Pocs metres després arribem a una esplanada on podem deixar el vehicle. Seguim a peu per la vista fins arribar al mirador. Del mirador surt una traça cap a l’est que de seguida baixa per un grau.
Darrer burí del L1 ♠
Baixem i al cap de poc trobarem un trencall a mà dreta (fites) que ens porta cap a la base de la paret. Ràpidament arribarem al peu de via (triangle picat a la pedra i burins visibles).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V/A1e)
El peu de via és fàcilment identificable, amb un triangle gravat i el reguitzell de burins que s’enfila paret amunt. Aquest primer llarg és possiblement el més compromès per l’estat en que es troben els reblons, sobretot els dos primers i els dos darrers.
Monolític L2 ♠
Abans d’abastar la primera expansió haurem de fer uns pocs metres en lliure. Tècnicament el llarg no és difícil, però val la pena anar provant totes les peces, algunes amb xapa i moltes sense (portar unes 8 plaquetes). Per als burins més sortits val la pena dur algun cordino prim. La reunió es fa a una còmoda lleixa. 20 metres.
L2(V-/A1e+)
El segon llarg ataca sense miraments un monolític mur lleugerament desplomat. A partir d’aquest punt les expansions són espits.
Tercera tirada ♠
La tirada és llarga igual que molts passos dels que anem trobant, obligant a estirar-nos de tant en tant. Més o menys a mitja tirada trobarem un pas de ganxo o sortida en lliure molt difícil (6a). Un cop superat el tram encara ens restaran uns pocs passos abans de poder sortir en lliure i poder abastar la reunió, de nou comodíssima. 40 metres
L3(IV+/Ae2)
Abans d’encetar el tercer llarg haurem de fer un canvi de reunió.
Reunió 2 bis
Són 10 metres de flanqueig que fem tranquil·lament mercès a un cable instal·lat. La nova reunió, força còmoda, canvia la perspectiva de l’ascensió prenent tot el protagonisme el Salt de Sallent. Aquest tercer llarg és potser el més bonic de la via. Ataca un esperò que es va desplomant alhora que ens va abocant al buit. Els passos són aeris i la dansa sobre els estreps li dóna una elegància especial a la tirada. Un cop superat el tram més balmat encara ens resta un bon mur vertical, que seguirem en artificial fins que s’ajeu.
Inici del L4
Aleshores sortim en lliure fàcil, però molt espectacular, flanquejant cap a la dreta per de seguida seguir amunt i entrar en un bosquet penjat on fem la reunió, còmoda com totes les de la via. 30 metres.
L4(IV/A1)
Iniciem el darrer llarg superant un curt mur fins que podem sortir en lliure. El terreny es posa vegetal fins que arribem a una nova panxa. En una fissura podem clavar una “U” per superar el pas en A0.
Darrers metres ♠
Sinó haurem d’anar per la dreta o per l’esquerra buscant el pas més senzill; en aquest cas el tram queda exposat. Un cop superat ens queden alguns ressalts fàcils fins sortir al mirador on muntem la darrera reunió. 30 metres.
El que més m’ha agradat:
- Entorn genial, amb el Salt de Sallent i la frondositat dels boscos que s’estenen sota l’esperó.
- Tot i ser una via d’artificial equipat l’ascensió és variada, amb un primer llarg d’anar amb cura, un pas de ganxo al segon que li posa una mica de pebre, un tercer llarg molt estètic i una sortida amb una bona dosi de salvatjor.
- Totes les reunions són molt còmodes.
El que no m’ha agradat tant:
- Al primer llarg hi ha uns pocs caps de burí en un estat terminal, és clar que això també li posa una mica de salsa a la tirada. No és mala idea portar l’espitador per si acaba petant-ne algun.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Koki G.
Ve-Mu al Salt de Sallent
Sinuosa i estratègica la Ve-Mu s’enfila quasi exclusivament en artificial per la cinglera fins trobar el punt més dèbil per on creuar, d’una manera sorprenent, el fragorós Salt de Sallent. Abans però, haurem d’haver superat un bonic sostre, que ens deixa suspesos sobre l’aigua, en un ambient més propi dels remots tepuys veneçolans. Malgrat el que podem pensar, l’escalada esdevé del tot variada i el canvi de punt de vista constant és un joc que no deixa de sorprendre’ns durant tota l’ascensió. Definitivament a la Ve-Mu l’escalada cedeix tot el protagonisme a una natura que és manifesta amb tota la seva força en aquesta formosa raconada del Collsacabra.
Ambient tropical a la base de la paret
Ressenya de la via
- Via: Ve-Mu
- Zona: Cingles de Rupit
- Dificultat V/Ae (MD-)
- Dificultat obligada (V/Ae)
- Llargària: 200 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Via equipada amb espits, parabolts i claus
- Material: 16 cintes exprés, alguna baga, 2 estreps i càmera de fotos
- Orientació: Sud-est
- Valoració: ****
Primera tirada
Aproximació:
Des de Rupit prenem la pista que duu cap a Sant Joan de Fàbregues. Al cap de tres quilòmetres aproximadament trobarem un primer trencall, prenem el de l’esquerra. Al cap de tres-cents metres trobem un nou trencall a mà esquerra que tornem a prendre. Pocs metres després arribem a una esplanada on podem deixar el vehicle. Seguim a peu per la vista fins arribar al mirador. Del mirador surt una traça cap a l’est que de seguida baixa per un grau.
Estètic L2
Baixem i al cap de poc trobarem un trencall a mà dreta (fites) que ens porta cap a la base de la paret. Ràpidament passarem pel peu de via de l’Esperó Beltegeuse; continuem endavant fins que arribem a la bassa que forma el Salt. Creuem a l’altre riba i anem a buscar els sostres de l’esquerra (espit i nom tènuement escrit a la roca).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV+)
Inici del L3
Ens situem a la part més a l’esquerra dels sostres i ens enfilem per uns ressalts. Anem en diagonal a la dreta fins arribar a una figurera. Des d’allí marxem cap a l’esquerra per una graonada que ens mena a una corda fixa que ens deixarà a la primera reunió, situada en un petit nínxol. 30 metres.
L2(A3e)
Iniciem un flanqueig pel sostre que ens aboca al fil d’aquest. Amb un parell de moviments acrobàtics ens enfilem al mur superior i de seguida arribem a la reunió, que és força incòmoda. 15 metres.
Quarta tirada
L3(A1e/V)
Flanquegem uns metres per superar un desplom que ens barra el pas. Un cop el deixem a la nostra esquerra enfilem recte amunt fins arribar a la base d’un bosc penjat. La sortida en lliure és atlètica i un pèl terrosa. Un cop dins el bosc l’ambient és salvatge i haurem de parar cura en no relliscar. Fem la reunió a uns arbres tot just abans d’arribar a un petit mur que ens barra el pas. 30 metres.
L4(A1e/II)
Travessa del Salt
Superem el muret amb quatre passos d’artificial equipat i arribem a un nou bosc. Seguim amunt fins la base de la paret i des d’allí caminem cap a la dreta fins als darrers arbres on muntem la quarta reunió. 30 metres.
L5(II/III)
Marxem cap a la dreta i ens creuem el salt d’aigua per darrera d’aquest; a poc que baixi aigua tenim la mullena assegurada. Un cop a l’altre banda trobarem una corda fixa que ens mena directament a la cinquena reunió, d’un sol parabolt. 30 metres.
L6(IV+/A1e)
Sisena tirada
Ataquem el mur que tenim davant. La progressió és en artificial senzill tot i que per entremig trobarem alguna curta sortida en lliure fàcil abans d’arribar a la reunió, que es fa sota un sostret; allí trobarem el llibre de registre. 30 metres.
L7(A2e)
Ens situem sota el sostre i l’ataquem sense miraments; els passos no són llargs. Tot just sortir del sostre trobem una nova reunió que no cal muntar. Seguim per terreny vertical fins que sortim de la paret cap a l’esquerra i muntem la darrera reunió en unes bones alzines. 30 metres.
Inici del darrer llarg
Descens:
Inexistent.
El que més m’ha agradat:
- Raconada d’una bellesa molt especial.
- Tot i la uniformitat tècnica l’escalada esdevé força variada, amb la superació de dos sostres inclosa.
- Sensacional travessa del salt d’aigua.
- Si anem en època calorosa tenim la possibilitat d’acabar l’ascensió banyant-nos a uns gorgs que hi ha al final de la via.
Últims comentaris