Chumy Chumez al Pic del Martell
Encabida entre la Reserva i la Mutant World, la Chumy Chumez és l’opció més mantinguda de les tres. Placa, alguna fissura i un parell de sostrets la fan prou variada pels pocs metres que té. La via es troba equipada amb parabolts, espits, burins i algun clau, però no està de més portar algun friend mitjà o un petit joc de tascons donat que hi ha algun tram, bàsicament al tercer llarg, on les assegurances no estan a tocar. Una bona opció és combinar-la amb una altra via propera, rapelant des de la tercera reunió i estalviant-nos d’aquesta manera el selvàtic darrer llarg.
Ressenya de la via
- Via: Chumy Chumez
- Zona: Pic del Martell
- Dificultat: 6a (MD-)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 145 metres
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts, espits, burins i claus
- Material: 10 cintes exprés. Tot i que la via es troba completament equipada pot anar bé algun friend mitjà o un petit joc de tascons per reforçar la tercera tirada.
- Orientació: Est
- Valoració: ***
Superant els ressalts de la primera tirada
Aproximació:
Anant per la C-32 direcció Sitges prenem la sortida 42 i continuem fins una primera rotonda. Agafem l’Avinguda Ratpenat i de seguida trobem una altra glorieta més petita, prenem la direcció al Parc Natural i de ràpidament sortirem de l’urbanització.
Continuem per la carretera aproximadament un quilòmetre i mig fins que trobem una zona per aparcar just passada una corba a mà esquerra. Seguim a peu creuant la carretera i agafem un corriol marcat, que primer ens fa pujar una petita carena per després anar descendint fins al peu de la paret.Quan la paret canvia d’orientació a est hem de continuar uns metres fins trobar el peu de via (nom pintat a l’inici)
Veure aproximació amb Google-Maps
L1(V-)
Segona tirada
Iniciem la via i de seguida quedem davant una panxa, podem anar per l’esquerra per un diedre una mica vegetal, però és molt més bonic superar-la directament, de manera atlètica i amb molt bona presa. De seguida trobem una nova panxa, que de nou podem escaquejar per la dreta ara, però que novament val la pena superar de manera directa amb millor presa encara que la primera. Un cop passat aquest ressalt encarem una bonica placa amb franges que ens mena directament a la primera reunió. 35 metres.
L2(6a)
Tercer llarg
Sortim de la reunió recte a caçar la primera expansió i després cap a l’esquerra (no seguir recte per unes expansions). Escalem una bonica i mantinguda placa, que va alternant passos atlètics i altres més tècnics fins que ens situem sota un petit extraplom que és el pas clau del llarg. Les preses són escadusseres, tant de mans com de peus. Un cop superat aquest tram ens resten uns metres fàcils fins la segona reunió. 35 metres.
L3(V+)
Sortim de la reunió i escalem per unes fissures que ens fan fer alguna giragonsa fins que sortim cap a la dreta i quedem en un relleix. Des del relleix ataquem una fissura diagonal que ens farà fer algun pas potent, sobretot per sortir a una nova lleixa. Des d’aquesta flanquegem un xic a l’esquerra i superem un desplom amb un pas força atlètic. Encara ens restarà una altra panxa més fàcil abans d’arribar a la reunió. 35 metres.
darrera tirada
L4(IV)
Si no volem rapelar la via (ho hauríem de fer des d’aquesta reunió), sortim cap a la dreta i ens enfilem per una llastra. Seguim en tendència a la dreta per terreny selvàtic i anem superant algun ressalt, fins que arribem a una placa amb un parabolt. Superem la placa i arribem a la darrera reunió, que és comuna amb la Reserva. 40 metres.
Descens:
Hem d’arribar fins la part alta de la carena, on trobarem un corriol poc marcat amb algunes fites que ens mena fins al punt de sortida.
El que més m’ha agradat:
- Variada i atlètica.
- Bonic segon llarg.
- Fresca per una tarda d’estiu.
El que no m’ha agradat tant:
- Alguns trams comencen a estar rentats, sobretot per superar la panxa de la segona tirada.
Eucaliptus per la variant No Sé
L’Eucaliptus amb la variant No Sé esprem les generoses fissures i nanses tant característiques d’aquest saturat pany de paret per oferir-nos un itinerari divertit i gimnàstic on els braços s’imposen constantment als peus. Mantinguda en el seu grau, la via roman pràcticament equipada, tot i que els tascons ens aniran molt bé per reforçar alguns passos on els punts d’assegurança allunyen més. Ràpida de fer és una bona alternativa pels matins d’hivern o les tardes d’estiu.
Ressenya de la via
- Via: Eucaliptus per la variant No Sé
- Zona: Pic del Martell
- Dificultat: V+ (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 110 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via semi-equipada
- Material: Joc de tascons o friends i alguna baga per ponts de roca
- Orientació: Est
- Valoració:***
Aproximació:
Primera tirada
Anant per la C-32 direcció Sitges prenem la sortida 42 i continuem fins una primera rotonda. Agafem l’Avinguda Ratpenat i de seguida trobem una altra glorieta més petita, prenem la direcció al Parc Natural i de ràpidament sortirem de l’urbanització.
Continuem per la carretera aproximadament un quilòmetre i mig fins que trobem una zona per aparcar just passada un revolt a mà esquerra. Seguim a peu creuant la carretera i agafem un corriol marcat, que primer ens fa pujar una petita carena per després anar descendint fins al peu de la paret.
Primera tirada
Quan la paret canvia d’orientació a est hem de continuar una quarantena de metres fins trobar el peu de via, enfilant-nos per uns blocs que hi ha a la dreta de la via Reserva (nom pintat a l’inici)
Veure aproximació amb Google-Maps
L1(V)
Per arribar al peu de via ens haurem d’enfilar per uns blocs fins arribar a un còmode relleix on hi ha escrit el nom.
Entrant a la R1
Iniciem l’escalada enfilant-nos per una fissura diagonal que ens mena fins la primera assegurança. Per l’esquerra puja la via Midi Plan, molt enganxada a la nostra i més assegurada, així que dependrà de nosaltres tirar per la nostra o per l’opció més equipada. Si seguim per la Eucaliptus tenim un tram de placa amb bones mans però on l’adherència es fa difícil per el sabonós de la roca. Arribem a un mini-sostre que evitem flanquejant cap a l’esquerra; més a l’esquerra ens queda la reunió de la Reserva.
L2: Variant No Sé
Seguim amunt un parell de metres i després anem per una placa inclinada cap a la dreta, per atènyer la darrera assegurança del llarg. Un cop xapada ens enfilem per un mini-diedre, flanquegem un metre i quedem sota una panxeta que hem de superar per entrar a la reunió; un pas atlètic i de decisió ens deixarà sobre una còmoda lleixa on muntem la primera reunió. 35 metres.
L2(V+)
Mantingut segon llarg
La segona tirada la fem per la variant No Sé. Sortim recte de la reunió per la placa que es travessada per un parell de franges que ens ajuden a arribar a la primera expansió. Un cop allí seguim amunt, buscant el camí més lògic i aprofitant les bones fissures que anem trobant per tal de completar la protecció. A la part central del llarg es troba el pas clau de la via: avancem per una placa vertical on hi ha una petita “xorrera” que ens permet arribar a l’expansió. Un cop xapada, marxem cap a l’esquerra, on trobarem algun bon forat i de seguida tornem cap a la dreta fins atènyer unes molt bones nanses. A partir d’aquest punt l’escalada torna a suavitzar-se (però amb algun pas força bonic) fins arribar a la reunió, també molt còmoda. 35 metres.
L3(IV+)
Iniciant el darrer llarg
La darrera tirada és la més fàcil, però no per això deixa de ser divertida. La part més complicada pot ser la sortida de la reunió, on haurem d’escalar per una placa fissurada amb increïbles cantells fins arribar a la primera expansió. A partir d’aquest punt anirem superant diferents ressalts fàcils però molt divertits d’escalar. A la part final del llarg s’ajunta de nou amb la Midi Plan i aprofitem la darrera reunió d’aquesta per muntar la nostra. 40 metres.
Descens:
Darrers metres
Hem d’arribar fins la part alta de la carena, on trobarem un corriol poc marcat amb algunes fites que ens mena fins al punt de sortida.
El que més m’ha agradat:
- Curta però intensa.
- Passatges molt divertits i atlètics, amb nanses i forats de somni.
El que no m’ha agradat tant:
- Roca sabonosa a la primera tirada.
- Marasme de vies que a vegades fa difícil saber per on anem.
Reserva al Pic del Martell
La Reserva és la gran clàssica del Pic del Martell. Via repetida i popular, aprofita bones plaques amb fissures i un marcat diedre per traçar un itinerari força reeixit, on podrem augmentar l’auto-protecció a discreció i gaudir d’una escalada atlètica, ràpida i que indiscutiblement deixa un bon regust de boca, sigui quin sigui el nostre nivell.
Ressenya de la via
- Via: Reserva
- Zona: Pic del Martell
- Dificultat: V+ (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 125 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via semi-equipada amb parabolts, claus i un pont de roca
- Material: 10 cintes i un joc de tascons o friends mitjans. Pot anar bé dur alguna baga per algun pont de roca
- Orientació: Est
- Valoració:****
Primera tirada
Aproximació:
Anant per la C-32 direcció Sitges prenem la sortida 42 i continuem fins una primera rotonda. Agafem l’Avinguda Ratpenat i de seguida trobem una altra glorieta més petita, prenem la direcció al Parc Natural i de ràpidament sortirem de l’urbanització.
Continuem per la carretera aproximadament un quilòmetre i mig fins que trobem una zona per aparcar just passada una corba a mà esquerra.
L'Emili recuperant la primera tirada
Seguim a peu creuant la carretera i agafem un corriol marcat, que primer ens fa pujar una petita carena per després anar descendint fins al peu de la paret. Quan la paret canvia d’orientació a est hem de continuar una quarantena de metres fins trobar el peu de via (nom pintat a l’inici)
Veure aproximació amb Google-Maps
L1(V)
Identifiquem la via perquè hi ha el nom pintat a l’inici. Tenim varies possibilitats per fer el primer llarg.
Segon llarg
Nosaltres optem per fer una entrada directa un metre a l’esquerra de l’entrada original, d’aquesta manera tenim un pas dret i atlètic que de seguida ens deixa a la ruta original. Flanquegem cap a l’esquerra fins que la paret ens convida a tirar un parell de metres amunt fins una petita vira; flanquegem aleshores cap a la dreta (no anar a l’esquerra on es veu una expansió), trobem un clau i seguim una mica més fins una expansió. Des del parabolt tirem recte amunt per una fissura amb molt bona presa.
Segon llarg
Al cap d’un parell de metres flanquegem a l’esquerra fins atènyer la darrera expansió de la tirada. Només ens quedarà un pas per enfilar-nos sobre una còmoda lleixa on fem reunió. 35 metres, tres parabolts i un clau.
L2(V+)
Anem cap a l’esquerra a buscar un esperonet que enfilant-nos a sobre ens mena a un marcat diedre; ascendim pel diedre ajudant-nos de la placa de la dreta, on trobarem molt bona presa. Un sostre barra el pas i es pot superar per ambdós costats.
Tercera tirada
Nosaltres optem per passar per l’esquerra i per fer-ho més emocionant anem a buscar el fil de l’esperó (no xapant el pont de roca i el clau de sota el desplom), més atlètic però amb presa brutal. Superat aquest tram trobem una reunió que no muntem. Flanquegem cap a la dreta i superem un altre tram atlètic amb molta presa per arribar a la reunió. 30 metres, sis parabolts, dos claus i un pont de roca.
L3(V+)
Selvàtic darrer llarg
Sortim a buscar un ressalt que tenim uns metres davant a la dreta (a sobre hi ha una expansió que no es veu). Un cop al damunt del ressalt, per enfilar-nos haurem de fer una petita tibada sobre bona presa, haurem d’avançar per una placa inclinada, on si ho desitgem podrem col·locar algun encastador o friend. A mitjà placa trobarem un pont de roca equipat i una mica més amunt un tascó, que definitivament a passat a formar part de l’equipament fixe de la via. Passat el tascó hem de superar un petit extraplom, molt atlètic però com sempre amb molta presa. Ens decantem una mica a la dreta i arribem a una instal·lació de ràpel.
Fi de festa
Flanquegem una mica cap a l’esquerra per terreny selvàtic i arribem a un replà on muntem la reunió. 30 metres, dos parabolts i un pont de roca.
L4(IV)
Aquest llarg és molt vegetal, haurem d’avançar per alguns ressalts envoltats de vegetació, fins atènyer una placa on haurem de fer uns bonics passos d’adherència que ens duen fins un darrer ressalt atlètic que ens deixa a la darrera reunió. 30 metres i un parabolt.
Descens:
Hem d’arribar fins la part alta de la carena, on trobarem un corriol poc marcat amb algunes fites que ens mena fins al punt de sortida.
El que més m’ha agradat:
- Línia molt ben trobada, sobre bona roca encara que un pèl rentada en algun punt.
- Bon lloc per practicar l’autoprotecció.
- Encarada a l’est, és un bon destí per les tardes caloroses.
Mutant World al Pic del Martell
El Pic del Martell ha estat l’escola de molts escaladors de Barcelona. La seva modesta alçada i la poca continuïtat no han estat excusa per obrir-hi una bon grapat d’itineraris. La Mutant World, de dificultat molt assequible, amb bones plaques i una escalada atlètica i divertida s’ha convertit en una clàssica i una de les vies més repetides del Pic. L’orientació est la converteix en una bona opció pels matins d’hivern i les tardes d’estiu.
Ressenya de la via
- Via: Mutant World
- Zona: Pic del Martell
- Dificultat: V (D)
- Dificultat obligada: V
- Compromís: Baix
- Exposició: Mitjana
- Llargària: 100 metres
- Equipament: Equipada amb parabolts, tot i que és recomanable completar l’equipament
- Material: 10 cintes exprés. Joc de friends o de tascons i vagues per ponts de roca
- Orientació: Est
- Valoració:***
Aproximació:
Primera tirada
Anant per la C-32 direcció Sitges prenem la sortida 42 i continuem fins una rotonda. Agafem l’Avinguda Ratpenat. De seguida trobem una altra glorieta més petita, prenem la direcció al Parc Natural i de seguida sortim de la urbanització. Continuem per la carretera aproximadament un quilòmetre i mig. Trobarem un aparcament a una corba a mà esquerra.
Seguim a peu creuant la carretera i agafem un corriol marcat, que primer ens fa pujar una petita carena per després anar descendint fins al peu de la paret. La via s’inicia quan la paret canvia d’orientació. Hi ha el nom escrit a l’inici.
Veure aproximació amb Google-Maps
Segona tirada
L1(V)
La via s’inicia a unes plaques al peu d’un esperó que localitzarem quan la paret canvia d’orientació. Els primers metres es troben un xic gastats, però la generositat de les presses compensa aquest fet. Anirem primer en tendència a la dreta, per després tornar un xic a l’esquerra a buscar un petit diedre molt poc marcat. Un cop superat sortim cap a la dreta per agafar una darrera placa que ens mena fins un còmode replà on trobarem la reunió. 8 parabolts; 40 metres.
L2(V)
Tercer llarg
Sortim de la reunió per la dreta de l’esperó per terreny fàcil. Anem superant una sèrie de blocs, desequipats, però que podrem reforçar sense problemes si ho creiem necessari. Arribarem fins a sota un desplom, on trobarem una reunió intermitja que no cal fer. A la part esquerra del sostre hi ha un clau que no és gaire visible. Un cop xapat haurem de flanquejar cap a la dreta amb molt bona pressa de mà fins situar-nos a la placa de més a la dreta, també força vertical però amb bones mans. Trobarem un parabolt al mig de la placa. Un cop xapat seguim recte amunt, amb moviments força evidents i atlètics.
Na Paula superant la panxeta del tercer llarg
Trobem un segon parabolt; passat aquest si anem lleugerament a l’esquerra trobem un pont de roca fàcil de llaçar. Sinó seguim fins una savina una mica més amunt, que també podem llaçar. Un cop a l’alçada de la savina la verticalitat minva de cop. Flanquegem uns metres a la dreta per uns blocs i trobem un nou replà on hi ha la reunió. 2 parabolts i un clau; 40 metres.
L3(V)
Des de la reunió veiem l’únic parabolt del llarg, que es troba a la dreta d’una evident fissura. Sortim en lleugera tendència a l’esquerra per després tornar a la dreta, sempre cercant la lògica fins situar-nos sota un petit desplom. Des d’aquest punt ja podem xapar.
El Sr.Doria acabant la via
La via original surt per la dreta del parabolt (més fàcil) Però val la pena anar per l’esquerra, aprofitant la fissura per superar el tram desplomat; trobarem molt bones mans. Un cop superat arribem a una petita lleixa. Escalem un darrer ressalt fàcil i arribem a la reunió. Un parabolt; 20 metres.
Descens:
Hem d’arribar fins la part alta de la carena, on trobarem un corriol poc marcat amb algunes fites que ens mena fins al punt de sortida.
El que més m’ha agradat:
- La placa de la segona tirada és força maca, amb passos atlètics i evidents.
- La fissura del darrer llarg també és divertida.
- Possibilitats d’augmentar la protecció enormes
El que no m’ha agradat tant:
- Es nota que és una de les vies més repetides de la zona doncs la roca es comença a notar una mica desgastada.
Últims comentaris