Punta d’en Clerc a la Roca de les Onze Hores
Tres tirades de pura delícia on córrer senzillament és un error que no permet gaudir de les subtileses d’aquest singular codolar. Roca mediocre que de sobte es transforma en excel·lent sense avisar, passos verticals on l’equilibri s’imposa i un final de força per sortir de la paret. L’única pega: li manquen 100 metres més.
Ressenya de la via
- Via: Punta d’en Clerc
- Zona: Sant Llorenç del Munt – Roca de les Onze Hores
- Dificultat: 6b (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 70 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb parabolts (restaurada) i alguns burins
- Material: 12 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Aproximació:
Un cop a Matadepera prenem el carrer de lesBelles Roques i hi aparquem al final, amb la paret tot just al davant. Des del vehicle l’aproximació és evident (5 minuts).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Primer llarg
L1(6a)
Ens enfilem uns metres per una fissura bastant llisa, on haurem de confiar en l’adherència per situar-nos sobre una vira. Fem un curt flanqueig a dretes fins encarar el tram més vertical del llarg, primer sobre bona presa però de seguida amb un tram més fi que demana col·locació. Un cop superat continuem per terreny més agraït fins situar-nos davant d’una panxa que superem amb un pas atlètic i guanyem la reunió. 25 metres.
Segona tirada
L2(V)
Amb un pas atlètic ens enganxem a la paret i continuem en tendència a la dreta per un bon camp de patates fins que ens veiem obligats a flanquejar horitzontalment a la dreta. Superem un llavi i continuem per la fissura de l’esquerra per al cap d’uns metres flanquejar a dretes per entrar a la reunió. 20 metres.
L3(6b)
Darrera tirada
Llarg preciós, amb un tram central que és pura delícia, vertical, mantingut i amb roca de la bona. Un cop superat la paret s’ajeu lleugerament fins encarar un pas potent per anar a caçar un pont de roca anatòmic (el pas es pot fer en A0) que ens permetrà sortir de la paret. 25 metres.
Descens:
Anem a buscar un corriol cap a l’oest que en pocs minuts ens deixa on hem estacionat el vehicle.
El que més m’ha agradat:
- Tots els llargs són bons, especialment el tercer, de traca i mocador.
- La restauració dóna confiança per provar-ho tot en lliure sense por.
- Ràpida i amb una curta aproximació… Perfecte per matar el cuc.
El que no m’ha agradat tant:
- Trams amb roca mediocre… Però això és Sant Llorenç no?
Potser també et pot interessar:
TIM a la Falconera
Enllestim el repoker a la Falconera amb la degana de la paret, l’evident xemeneia TIM. D’una lògica aclaparadora és limita a seguir fil per randa la pregona cicatriu que divideix en dos la paret. Escalada en ramonage còmode amb algun pas més picantó, com la sortida de la segona reunió, on un parabolt molt mal posat ens farà la guitza. De dificultat molt moderada, la via roman equipada amb parabolts, només tenint de menester cinc cintes, alguna baga i el Camalot del #2 si volem suavitzar un xic l’exposició.
Recordeu que La Falconera està afectada per l’Acord per a la regulació de l’escalada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Informeu-vosabans de planejar escalar a la zona.
Ressenya de la via
- Via: TIM
- Zona: Sant Llorenç del Munt – La Falconera
- Dificultat: V (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 85 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via equipada amb parabolts
- Material: 5 cintes exprés, bagues per savines i opcionalment el Camalot #2
- Orientació: Est
- Valoració: ***
Primer llarg
Aproximació:
Circulem per la carretera BV-1221 direcció Talamanca. Un cop passat el Coll d’Estenalles continuem aproximadament un quilòmetre fins un revolt molt tancat on podem aparcar el vehicle. Des d’aquest punt continuem a peu en direcció nord; passarem una primera formació rocallosa i de seguida trobarem un trencall a mà dreta (fita). El prenem i ràpidament començarem a baixar. Al poc temps trobarem un parell de cordes fixes que ens ajudaran a baixar la canal, que finalment ens menarà al peu de la paret. Només hem de resseguir el peu de la paret fins trobar la nostra via, tot just passada La Que Faltava.
Primera reunió ♠
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV+)
La via comença per una canal terrosa i plena de boixos. Un cop travessem el tram vegetal quedem al peu de la bonica xemeneia. L’inici és dret i la roca bona. Als pocs metres podem llaçar una savina que ens protegirà el tram més compromès de la tirada. Progressarem en tècnica de xemeneia sense encastar-nos massa. Poc abans d’atènyer la reunió, trobarem l’única expansió del llarg. 35 metres, un parabolt.
Segon llarg
L2(IV+)
Continuem per la xemeneia, ara na mica més estreta i amb més expansions. Al cap d’uns metres la xemeneia s’eixampla i fem alguns passos atlètic. També podrem encintar algun arbust i col·locar el #2. 20 metres, 4 parabolts.
L3(V)
Trobem el pas clau de la via per sortir de la reunió; es tracta d’un moviment atlètic per superar un lleuger extraplom.
Darrer llarg ♠
Hi ha un parabolt molt mal posat, que és millor no encintar donat que dificulta el moviment. De seguida però, arribem a un gran boix que ens permet assegurar-nos correctament. Continuem uns metres per la xemeneia fins que la situació ens fa sortir per la placa de la dreta. De seguida la paret ajeu i podem tornar cap a la xemeneia, ara més aviat una canal, fins sortir de la paret. 30 metres, 2 parabolts.
Descens:
Prenem el corriol que marxa cap al sud i en pocs minuts ens mena al vehicle.
El que més m’ha agradat:
- Bonica escalada en xemeneia, la més llarga de Sant Llorenç.
- Molt ràpida, perfecte per combinar amb altres vies.
El que no m’ha agradat tant:
- L’expansió que hi ha a la sortida de la segona reunió, molt mal posada, destorba. Endemés si volguéssim trampejar el pas a la fissura hi entra un tascó a caldo.
Potser també et pot interessar:
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Koki G.
Rapsòdia en Blues a la Falconera
La Rapsòdia fou el tercer itinerari de la paret després de la TIM i l’Estenalles, oberta per un grup d’escaladors de la Unió Excursionista de Sabadell. Aquí predomina el lliure, exceptuant el primer llarg, íntegrament en artificial i un parell de passos del segon. Hi destaca la tercera i sobretot la quarta tirada que es caracteritzen per una escalada en lliure de gran bellesa i bon ambient. La via roman equipada i la roca és en general bona, essent només necessari per repetir-la les cintes, els estreps i moltes ganes d’escalar amb la pausa que mereix aquest entranyable indret.
Recordeu que La Falconera està afectada per l’Acord per a la regulació de l’escalada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Informeu-vos abans de planejar escalar a la zona.
Fotogènica sortida de la primera reunió
Ressenya de la via
- Via: Rapsòdia en Blues
- Zona: Sant Llorenç del Munt – La Falconera
- Dificultat: V+/Ae (MD-)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Llargària: 135 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via totalment equipada amb parabolts i algun espit
- Material: 14 cintes exprés i els estreps
- Orientació: Est
- Valoració: ***
Aproximació:
Primer llarg ♠
Circulem per la carretera BV-1221 direcció Talamanca. Un cop passat el Coll d’Estenalles continuem aproximadament un quilòmetre fins un revolt molt tancat on podem aparcar el vehicle. Des d’aquest punt continuem a peu en direcció nord; passarem una primera formació rocallosa i de seguida trobarem un trencall a mà dreta (fita). El prenem i ràpidament començarem a baixar. Al poc temps trobarem un parell de cordes fixes, al deixar la segona ens situem en una plataforma característica on comença la via (línia d’expansions evident).
Segona tirada
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV+/Ae)
Tot i tractar-se d’una tirada d’artificial equipat, aquesta esdevé prou entretinguda i acrobàtica, amb passos llargs i un petit extraplom que hi posa una mica de pebre. L’arribada a la reunió es fa amb una curta però elegant sortida en lliure sobre roca molt bona. 25 metres.
L2(V/Ae)
Tercer llarg ♠
Flanquegem uns metres a l’esquerra per una cornisa fins que enfilem unes expansions que superen en artificial un petit desplom. Un cop l’extraplom desapareix resten uns metres verticals que s’escalen en lliure per atènyer la segona reunió. 20 metres.
L3(V+)
Sortim de la balma on es troba la reunió i enfilem un tram vertical i mantingut d’escalada intrigant i passos elegants, ben protegida a base d’expansions.
Quart llarg
Quan la verticalitat minva les expansions desapareixen i l’escalada esdevé una bonica grimpada en clara tendència a la dreta fins la tercera role. 25 metres.
L4(V+)
A la sortida de la reunió superem una pronunciada panxa amb un pas de força (no obligat) i continuem per una serie de canaletes amb una escalada vertical, mantinguda i de gest. A la part superior del llarg obliqüem descaradament cap a l’esquerra, enfilant una travessa molt plàstica i sobre grans còdols, per finalment entrar a la reunió. 30 metres.
Cinquena tirada ♠
L5(IV)
Sortim de nou cap a la dreta progressant per una rampa amb un ressalt una mica més dret abans d’arribar sota la bola somital on muntem la reunió. que es compartida amb la via Estenalles igual que el darrer llarg. 20 metres.
L6(V+)
El darrer llarg comença amb una entrada explosiva a la paret.
Darrer llarg
No cal pensar-ho gaire, hi ha presa i és bona. Un cop superada la panxa inicial quedem sobre un mur vertical que de seguida s’ajeu i permet arribar relaxadament al cim. 15 metres.
Descens:
Anem a buscar el vessant nord-oest i baixem per una llengua rocallosa que ens mena a un corriol que en pocs minuts ens apropa al vehicle.
El que més m’ha agradat:
- Via molt lògica, que va buscant el terreny més factible per l’escalada lliure.
- Tercer i quart llargs molt elegants i amb bon ambient.
- Bona ombra per les tardes caloroses.
Potser també et pot interessar:
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Roger F.
Estenalles a la Falconera
L’Estenalles fou la segona via oberta a la Falconera, que amb esperit de directíssima ataca els desploms més pronunciats permetent una engrescadora escalada combinada, en l’actualitat completament equipada, esdevenint un gaudi que permet fruir del peculiar codolar vertical que és aquest singular pany de paret. Bon destí per les tardes caloroses, per repetir-la només haurem de menester un grapat de cintes i els estreps.
Recordeu que La Falconera està afectada per l’Acord per a la regulació de l’escalada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Informeu-vos abans de planejar escalar a la zona.
Còdols i boscúria s’harmonitzen en aquesta raconada de l’Obac
Ressenya de la via
- Via: Estenalles
- Zona: Sant Llorenç del Munt – La Falconera
- Dificultat: 6a/Ae (MD-)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Llargària: 135 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via totalment equipada amb parabolts i algun espit
- Material: 14 cintes exprés i els estreps
- Orientació: Est
- Valoració: ***
Aproximació:
Primer llarg
Circulem per la carretera BV-1221 direcció Talamanca. Un cop passat el Coll d’Estenalles continuem aproximadament un quilòmetre fins un revolt molt tancat on podem aparcar el vehicle. Des d’aquest punt continuem a peu en direcció nord; passarem una primera formació rocallosa i de seguida trobarem un trencall a mà dreta (fita). El prenem i ràpidament començarem a baixar. Al poc temps trobarem un parell de cordes fixes que ens ajudaran a baixar la canal, que finalment ens menarà al peu de la paret. Només hem de resseguir el peu de la paret fins trobar la nostra via, al peu d’una característica fissura diagonal.
Segon llarg
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(A2e)
Escalem en artificial la fissura diagonal característica que a la part superior s’eixampla i on fins fa poc hi havia el rusc d’abelles. Continuem superant un extraplom i seguim per terreny vertical fins la reunió. 25 metres.
L2(6a/A1e)
Tercer llarg
Iniciem la tirada flanquejant a la dreta, fàcil i aeri, fins a atènyer la rècula d’expansions. Després d’un primer tram extraplomat continuem en lliure sobre bona roca i presa més aviat petita fins abastar la segona reunió. 25 metres.
L3(V+)
Sortim de la reunió una mica a l’esquerra, on trobarem bona ganda per tornar cap al diedre, que esdevé vertical i proporciona una escalada en lliure del tot gratificant.
Quart llarg
Quan la canaleta es difumina flanquegem a l’esquerra amb un pas preciós, tècnic i amb ambient, per continuar tranquil·lament fins la tercera reunió, on trobarem una placa commemorativa. 15 metres.
L4(V/A2e)
Escometem un pronunciat extraplom que poc a poc va perdent contundència fins que ens toca sortir en lliure, a últims, en un pas de decisió més que difícil. Continuem per terreny senzill fins una panxeta que es supera amb un bonic pas atlètic. Seguim per terreny amable fins la còmoda reunió. 30 metres.
L5(IV/A2e)
Superem un curt extraplom i continuem cap a la dreta fins enfilar un diedre descompost que ens mena sota la bola somital; en aquest punt trobarem una reunió que no cal muntar.
Cinquena tirada
Continuem resseguint la bola cap al sud fins trobar la cinquena reunió. 25 metres.
L6(V+)
El darrer llarg comença amb una entrada explosiva a la paret. No cal pensar-ho gaire, hi ha presa i és bona. Un cop superada la panxa inicial quedem sobre un mur vertical que de seguida s’ajeu i permet arribar relaxadament al cim. 15 metres.
Descens:
Sisena tirada
Anem a buscar el vessant nord-oest i baixem per una llengua rocallosa que ens mena a un corriol que en pocs minuts ens apropa al vehicle.
El que més m’ha agradat:
- Traçat elegant i directe, bon terreny de joc per practicar amb els estreps.
- Tercer llarg curt però amb passos bonics.
- Roca bona en general.
El que no m’ha agradat tant:
- Durant molt de temps hi ha hagut un rusc al primer llarg que feia difícil escalar la via (ja ho havíem intentat alguna altra vegada i el sentit comú ens va fer tirar enrere). Fa poc vam anar a fer una via propera i al passar per sota l’Estenalles ens vam fixar que ja no es veien les abelles i vam decidir tornar-hi aviam si teníem sort. Actualment el rusc està abandonat i matxucat. Algú va decidir que les abelles sobraven… Fa pena que haguem de modificar la natura tant poc escrupolosament per poder passar nosaltres i el nostre ego.
Potser també et pot interessar:
Hèrnia Discal a la Falconera
Engrescador itinerari que permet guanyar la part dreta de la Falconera íntegrament en lliure, a excepció feta dels primers metres, on haurem de fer uns passos d’A1 o bé lliure extremadament difícil per superar una pronunciada panxa. Totalment equipada, amb bona roca i de passatges variats, tenim la diversió assegurada en aquesta reposada raconada, amb el Montcau com a teló de fons.
Recordeu que La Falconera està afectada per l’Acord per a la regulació de l’escalada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Informeu-vos abans de planejar escalar a la zona.
Ombra de tarda i verticalitat al vessant est de la Falconera
Ressenya de la via
- Via: Hèrnia Discal
- Zona: Sant Llorenç del Munt – La Falconera
- Dificultat: 6a/A1 (MD)
- Dificultat obligada: V+/A1
- Llargària: 100 metres
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via totalment equipada amb parabolts, algun espit i claus
- Material: 10 cintes exprés i un estrep
- Orientació: Est
- Valoració: ***
Aproximació:
Primer llarg
Circulem per la carretera BV-1221 direcció Talamanca. Un cop passat el Coll d’Estenalles continuem aproximadament un quilòmetre fins un revolt molt tancat on podem aparcar el vehicle. Des d’aquest punt continuem a peu en direcció nord; passarem una primera formació rocallosa i de seguida trobarem un trencall a mà dreta (fita). El prenem i ràpidament començarem a baixar. Al poc temps trobarem un parell de cordes fixes que ens ajudaran a baixar la canal, que finalment ens menarà al peu de la paret. Només hem de resseguir el peu de la paret fins trobar la nostra via, tot just passada la xemeneia TIM. Nom pintat en groc a l’inici.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V/A1)
Segon llarg
Un cop passada l’escletxa de la TIM hem de continuar una desena de metres abans d’intentar trobar el pas menys embrossat per accedir al peu de paret. Al peu de via hi trobarem el nom pintat. El primer llarg supera d’entrada una pronunciada panxa, per continuar per una fissura de roca molt bona i escalada intrigant, protegida a la part superior per dos claus i que un cop superada ens deixa en un relleix on muntem la primera reunió. 15 metres, 4 expansions i 3 claus.
L2(6a)
Tercer llarg
La segona tirada transcorre per un preciós diedre, on la col·locació sempre serà més important que la força. A mitja tirada hi ha un tram més tècnic (es pot fer A0). Quan quedem situats dempeus un còdol blanc iniciarem un elegant flanqueig a esquerres on de nou les preses de peus seran fonamentals per anar a caçar la reunió. 30 metres, 9 expansions i un clau.
L3(6a)
Darrers metres
Un passet elegant per sortir la reunió i enfilem un tram senzill, que ens mena a un curt mur, d’escalada preciosa sobre petites preses de mans i peus. Un cop superat aquest segueix un tram d’escalada agraïda, sempre amb bona presa, que en un moment donat deriva a la dreta per anar a buscar la reunió, al costat d’una gran savina. 30 metres, 7 parabolts.
L4(IV)
Llarg de tràmit per sortir al cim, on creuem una canalera i tirem amunt, per terreny que ràpidament ajeu. 25 metres, 2 parabolts.
Descens:
Prenem el corriol que marxa cap al sud i en pocs minuts ens mena al vehicle.
El que més m’ha agradat:
- Escalada curta però força rodona, amb dificultats bastant homogènies i bona roca en general.
- Segon llarg molt bo.
Potser també et pot interessar:
Últims comentaris