EDER a l’Esperó de les Orenetes
De la magnífica cinglera dels Esplovins l’Esperó de les Orenetes destaca voluminós. Un grapat de vies s’atreveixen a guanyar-lo, essent l’EDER un dels traçats més clàssics. Bona via, cerca les debilitats en tot moment, dibuixant una línia del tot lògica i prou directa. Amb trams atlètics i algun de tràmit, pràcticament des-equipada, hi trobem passatges de gran bellesa, que permeten amortitzar tota la ferralla que siguem capaços de carregar.
Fotogènica tercera tirada
Ressenya de la via
- Via: EDER
- Zona: Esplovins – Esperó de les Orenetes
- Dificultat: V+ (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 540 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Pràcticament des-equipada. Algun clau als llargs
- Material: 14 cintes exprés, joc de tascons i friends fins al #2 de Camalot i bagues savineres
- Orientació: Sud-est
- Valoració: ****
Segon llarg
Aproximació:
Des d’Oliana prenem la carretera C-14 i abans d’entrar al tercer túnel ens desviem a mà dreta per la carretera antiga, on aparquem el vehicle. Des d’allí surt una canal direcció a la paret (fites) que després d’una bona pujada ens deixa just al peu de via, al la part més baixa de l’esperó, uns metres a la dreta de la UES, sageta groga molt tènue. 30 minuts.
Veure l’aproximació amb Google Maps
Tercer llarg
L1(IV+)
La via s’inicia uns metres a la dreta de la UES. Hi trobarem una sageta groga pintada molt tènuement. El primer llarg transcorre per terreny indefinit, salvant ressalts i anant a buscar el peu de l’evident diedre del segon llarg. 50 metres, tirada neta.
L2(V)
Quart llarg
Llarg de diedre, mantingut i amb algun pas atlètic; la roca hi és variable. Trobarem una reunió intermèdia que no cal muntar (burí + clau). Un cop passada la reunió continuem per un sistema de fissures fins que podem flanquejar a la dreta (fàcil) i atènyer la segona reunió, de 4 burins. 55 metres, 3 claus i la reunió intermèdia.
L3(V+)
Cinquena tirada
Sortim de la reunió per terreny dret fins situar-no sota un petit desplom (protegit per dos claus). El superem i enganxem una curta bavaresa. Anem a buscar el diedre diagonal fins que arribem a la feixa. Muntem la reunió d’una savina uns metres a la dreta d’unes expansions (via Manolito Garcia). 55 metres, 2 claus.
L4(V)
Sisena tirada
Prenem com a referència un sostre característic. Escalem per les plaques de la dreta, amb roca excel·lent. Quan arribem a un diedre, ràpidament marxem en diagonal a la dreta per escalar unes plaques de ratlles molt guapes fins la reunió, de dos claus. 35 metres, 3 claus.
L5(V)
Anem a buscar una fissura evident que ens queda a sobre. La part superior és delicada, amb blocs mòbils amb possible caiguda sobre la R. Un cop superat el tram continuem pel diedre fins que podem marxar cap a l’esquerra per placa i ja fàcil fins la reunió d’una savina. Abans trobarem una expansió d’una reunió intermèdia. 50 metres, 2 claus i un burí.
L6(V)
Setena tirada
Tirada un xic indefinida, amb roca que va empitjorant a mida que anem guanyant metres. Arribem a una feixa on muntem reunió de savines. 55 metres, tirada neta.
L7(V)
Enfilem una placa per anar a caçar un petit pi que llacem i continuem per una fissura vertical de bon amanir. Un cop a l’alçada d’un arbre marxem en diagonal a l’esquerra per placa de roca excel·lent fins un savinot on muntem reunió. 40 metres, tirada neta.
L8(V)
Desè llarg
Sortim per un petit diedre i marxem en tendència a l’esquerra per salvar un evident esperó. Grimpem per plaques senzilles i fem reunió a l’ombra d’una gran savina. 45 metres, tirada neta.
L9(IV+)
Obliqüem a la dreta fins enfilar unes rampes que escalem. A l’arribar a la part superior escalem una curta placa que ens mena al peu d’un diedre que domina. 55 metres, tirada neta.
L10(V)
Darrer llarg
Ataquem el diedre amb passos atlètics fins uns blocs que ens barren el pas. Sortim cap a la dreta i ens enfilem amb cura (trencat). Continuem per fissures i plaques al gust fins arribar a una vira, on a la dreta hi ha una savina per muntar la reunió. 60 metres, tirada neta.
L11(V+)
Superem una panxa per entrar a una bona placa amb roca de primera. Escalem pel costat d’un diedre però de seguida marxem per la placa cap a la dreta, aprofitant la bona roca fins guanyar el cim. 40 metres, un clau.
Descens:
Marxem cap al sud i al cap de poc trobem una fita i de seguida un corriol amb marques blaves. El seguim fins l’inici del descens de la via ferrada. 2 hores fins al vehicle.
El que més m’ha agradat:
- Homogènia i mantinguda en cinquè grau.
- Llarga i poc equipada.
- Tots els llargs tenen quelcom bonic.
Potser també et pot interessar:
Nino Nino a Rúbies
En pocs anys aquest tranquil racó de Lo Peladet a vist com si obrien un grapat de vies per tots els gustos. La Nino Nino és de les més reeixides, tant per la bellesa dels seus passatges com per la forma en que s’ha equipat, just al punt. Destaca per bonic el segon llarg, pura delícia vertical, la segona reunió, amb vistes panoràmiques i l’aèria tercera tirada. Sens dubte una de les millors propostes del sector.
Situació de les vies
Ressenya de la via
- Via: Nino Nino
- Dificultat: 6a+ (MD+)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 170 metres
- Equipament: Semi-equipada amb parabolts i pitons
- Material: 10 cintes exprés. Aliens groc i negre, Camalots #0.5, #1 i #2
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Aproximació:
Primer llarg ♠
Des de Vilanova de Meià prenem la carretera cap el Pas Nou. A uns 3 quilòmetres trobarem una pista que es desvia a mà esquerra direcció a Rúbies. La seguim durant uns 14 quilòmetres fins arribar al nucli abandonat de Rúbies. Aparquem a l’esplanada i prenem un corriol que puja cap a la Portella Blanca (GR). Seguim el corriol fins que som a l’alçada de la paret on surt un corriol secundari (fites) que ens mena fins a peu de via, nom gravat i N just a l’inici.
Veure l’aproximació a la via amb Google-maps
Segon llarg ♠
L1(V+)
Ens enfilem per una rampa fins situar-nos sota un sostre que salvem per la dreta. Anem a buscar un marcat diedre amb el pas més complicat a l’entrada. El diedre es pot protegir al gust. A la part alta flanquegem a la dreta per placa i recte fins la reunió. 50 metres, un pitó, un pont de roca i 3 parabolts.
Tercer llarg ♠
L2(6a)
Tirada preciosa. Sortim en tendència a l’esquerra i un cop encitat un clau superem una panxeta. Superem un sostre per la dreta i enfilem una placa molt guapa, vertical i sempre amb bona ganda. A mesura que anem pujant la dificultat afluixa. Fem reunió a un fantàstic balcó amb vistes sota el sostre que domina. 35 metres, 5 parabolts i 2 claus.
L3(6a+)
Tercer llarg
Flanquegem a la dreta cercant el pati, un cop sortim del sostre tirem amunt amb un passet catxondo (ben protefit). Continuem per unes fissures fins situar-nos a un petit relleix que permet agafar aire per la darrera panxa, molt guapa i amb un pas de bavaresa per sortir-ne
L4(V+)
Aquí la via es torna una mica més indefinida i perd l’ambient dels llargs anteriors.
Quart llarg
Tirada de ressalts amb algun una mica més picant. La roca passa a ser calcarenita. A la reunió trobem el pot de registre. 35 metres, 2 pitons i 2 parabolts.
L5(V+)
Només ens queda superar una fissura molt guapa, que ens haurem de protegir convenientment i de seguida sortim de la paret. 20 metres, un clau.
Cinquena tirada ♠
Descens:
Des del cim baixem per un corriol cap a l’est fins trobar el GR que prenem fins retrobar el camí de pujada.
El que més m’ha agradat:
- Tots els llargs són bons, en especial el 2on i el 3er.
- Equipada al punt.
- Bona roca excepte algun petit tram aquí i allà.
Potser també et pot interessar:
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Enric T.
Via de la Marxa al Sòcol del Montroig
Sempre que passem pel Congost de Camarasa la vista marxa cap a l’altiva Paret del Sostres o les agulles de l’altra banda del riu. Els cingles que hi ha arran de carretera sembla com si no existissin, poc atractius, amb la seva geologia fosca i un pèl tètrica, conviden poc o gens a l’escalada.
Malgrat aquesta primera impressió, amb la Via de la Marxa gaudim de valent d’una escalada amb regust 100% clàssic, que va enllaçant fissures i diedres de manera lògica fins guanyar encertadament aquest contrafort sobredimensionat que és el Sòcol del Montroig.
Quan sortim de la via la Paret dels Sostres pren la seva verdadera dimensió
Ressenya de la via
- Via: De la Marxa
- Zona: Montroig – El Sòcol
- Dificultat: 6a (MD)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 165 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Via pràcticament des-equipada
- Material: 14 cintes exprés, joc de friends fins al #3 de Camalot, joc de tascons i bagues
- Orientació: Sud-est
- Valoració: ***
Aproximació:
Primer llarg
Un cop passat el poble de Camarasa direcció Tremp creuem el Segre i de seguida trobem una esplanada per estacionar; no ho fem en aquesta, continuem uns pocs metres i trobarem una segona, aquesta és la bona. Continuem a peu creuant la carretera i pujant amb certa intuïció fins a peu de via.
Aproximació a la via amb Google Maps
L1(6a)
Segon llarg
Aquesta tirada ha estat oberta recentment i allarga la via cap abaix. Es tracta d’un llarg mantingut íntegrament en diedre, amb un bombo a mitja tirada que esdevé el pas clau. La reunió la fem aprofitant un arbre. 35 metres, 3 claus.
L2(V-)
Creuem la feixa i fem canvi de reunió (ponts de roca visibles). Aquesta tirada és curta i ens serveix per anar a buscar el peu de l’evident diedre vermellós. 15 metres, neta.
Tercer llarg
L3(V+)
Llarg molt guapo, en que escalem el diedre roig que domina. L’escalada esdevé engrescadora, amb trams de diedre, xemeneia i placa segons convingui. La reunió la fem a una mena de collet en un clau i un pont de roca. 45 metres, 3 ponts de roca.
L4(III)
Llarg de transició per anar al peu d’un diedre. 15 metres, neta.
Cinquena tirada
L5(V)
Enfilem un petit diedre amb algun pas atlètic. Un cop superada la part més dreta continuem per una mena de canal bastant bruta fins a una nova feixa. Busquem la reunió, que és d’un clau i uns ponts de roca. 25 metres, un pont de roca.
L6(V)
De nou fem un canvi de reunió per anar a buscar el peu d’una, d’entrada, tètrica xemeneia (clau).
Sisè llarg
A vegades les aparences enganyen i l’escalada és prou plàstica, ben enfora de la xemeneia fins que arribem al peu d’una fissura ampla, la cirereta del pastís: una quinzena de metres d’escalada vertical sobre bona ganda. 35 metres, 2 ponts de roca i un clau.
Descens:
Seguim un corriol cap al sud que al cap de poc marxa cap al nord.
Darrers metres
El seguim fins que pràcticament hem creuat una gran canal. Descendim per la banda esquerra d’aquesta (mirant a la carretera) fins que trobem una instal·lació de ràpel. Fem un ràpel de 60 metres que ens deixa al peu de l’esmentada canal i continuem per tarteres fins al vehicle.
El que més m’ha agradat:
- Primer i tercer llargs sensacionals, pura delícia!
- Bones possibilitats d’auto-protecció.
- Bona roca en general.
Potser també et pot interessar:
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
S’ha de tenir en compte que donada l’orientació i la morfologia de la paret el tercer i el darrer llarg estan de seguida a l’ombra.
Per Tutatis al Tossal de Balinyó
Hi ha qui menystindrà aquesta mena de muntanya massissa que és el Tossal de Balinyó, herbada, costeruda i que a primer cop d’ull convida poc a l’escalada. No obstant, si superem els prejudicis, descobrirem un calcari de primera, que farà les delícies del grimpaire més exigent. La via aprofita el primer llarg i mig de la Gran Manitú, per continuar 5 encertades tirades més on l’adherència serà la tècnica reina. Acabem de guanyar el cim aprofitant un parell de llargs de la Dau al Set i la Sal de Frutas. En definitiva, una escalada ràpida, agradable i recomanable pels dies més gèlids de l’hivern.
Horitzons on dominen les Serres d’Odèn i la neu que subtilment ho enfarina
Ressenya de la via
- Via: Per Tutatis
- Zona: Tossal de Balinyó
- Dificultat: 6a (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Mitjà
- Llargària: 525 metres
- Equipament: Via equipada amb expansions, claus i ponts de roca
- Material: 14 cintes exprès
- Orientació: Sud
- Valoració:***
Aproximació:
Primer llarg
Anant per la C-14 en direcció Andorra, un cop passat Coll de Nargó, creuem el Segre pel pont d’Espia agafant la carretera L-401 direcció Alinyà i Sant Llorenç. Seguim per la carretera fins trobar un desviament a mà esquerra direcció Canelles. Continuem per aquesta carretera fins a trobar un aparcament a mà esquerra. Des del parking veiem en primer terme una casa de pagès abandonada i al fons la cara sud de la Narieda. Seguim a peu en direcció a la casa. Un cop arribats a la casa hem de seguir cap a la paret amb certa intuïció. Total 45 minuts.
Segon llarg
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV)
La primera tirada pertany a la via Gran Manitú. Es tracta d’un llarg de poc interès que puja per una mena de canal amb algun ressalt. 50 metres.
L2(V+)
Seguim uns metres per la Gran Manitú fins que sortim de la canal per l’esquerra fent un bonic i aeri flanqueig.
Tercera tirada
Continuem per plaques compactes que de seguida es van ajaient fins atènyer la reunió. 55 metres.
L3(V)
Tirada de placa agradable, amb passos d’adherència i altres sobre agraïdes gandes, rematat tot plegat per una mini-bavaresa al final de la tirada. 50 metres.
L4(III)
Cinquena tirada
Grimpem per una llengua de roca fins que ens endinsem a la feixa. Continuem fins el peu de la gran placa que domina. La nostra via continua per la línia de l’esquerra. 35 metres.
L5(V+)
Preciosa tirada d’adherència sobre una placa superba. Mantinguda en Vè, trobarem algun pas una mica més complicat a la part superior. La reunió es troba sota un arbre característic. 40 metres.
Sisena tirada
L6(6a)
De nou una tirada on l’adherència és la tècnica reina amb un pas més complicat a l’inici i una preciosa travessa per atènyer la sisena reunió. 55 metres.
L7(V)
Aquest llarg ja pertany a la via Dau al Set. Ens enfilem per una placa fissurada que es va trempant, ben equipada a base de ponts de roca i pitons. Un sostret ens barra el pas i el superem per la dreta amb algun pas atlètic. 40 metres.
Setena tirada
L8(II)
Canvi de reunió cap a l’esquerra fins situar-nos sota un llaminer slap. 5 metres.
L9(6a)
La primera part de la tirada transcorre sobre una planxa bastant lliça d’escalada agraïda. Després enfilem un diedre poc definit amb un pas més picantó per la placa; sortim del llarg amb un bonic moviment atlètic. Tot plegat molt estètic. 40 metres.
Vuitè llarg
L10(II)
Canvi de reunió cap a l’esquerra. 15 metres.
L11(IV)
Continuem ràpidament per plaques molt ajagudes. 50 metres.
L12(IV+)
Una altra tirada senzilla, ara bàsicament en diagonal. 35 metres.
L13(V)
Darrera tirada
Per acabar la via ens resta un llarg una mica més interessant, de dificultat moderada i agradable d’escalar. Atenció a la darrera reunió, d’una sola expansió. 55 metres.
Descens:
Des del cim baixem cap a la dreta direcció un coll, un cop passat aquest hi ha un altre, no tant evident; el prenem i baixem per una canal; el descens es troba molt ben equipat amb cordes fixes, totes elles col·locades sense expansionar ni un sol cop.
El que més m’ha agradat:
- Roca de primera.
- Prou mantinguda en el seu grau.
- Per fartar-se de fer metres.
El que no m’ha agradat tant:
- Poc ambient, altrament inevitable degut a la mateixa naturalesa de la paret.
Potser també et pot interessar:
Ke Bonica Boira a l’Extrem
Tot just a la dreta de la bonica Oscar Lafotet trobem aquest recent itinerari, ben trobat i equipat, que busca d’entrada l’evident diedre de la banda esquerra del sòcol per a la part superior anar enllaçant plaques de roca exquisida. Una bona proposta per deixar-nos caure per aquest Montroig més recollit.
Cingles del Montroig
Ressenya de la via
- Via: Ke Bonica Boira
- Zona: Montroig – L’Extrem
- Dificultat: 6a/Ae (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 160 metres
- Grau d’exposició: Baix/mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb parabolts i un clau
- Materia: 12 cintes exprés i un estrep
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Primera tirada
Des de Sant Llorenç hem de prendre la pista que surt del aparcament de la Paret de l’Os i de seguida trencar a la dreta direcció al refugi. Continuem per la pista i sempre que trobem un trencall prenem el que indica cap al refu; al cap d’una estona la pista es perd. En aquest punt hem de continuar a peu per un corriol ben fresat direcció al refugi. Al cap d’una estona de tenir la paret a la vista trobarem un trencall que ens mena directament a la base de la paret. En total uns 30 minuts des del vehicle. La via comença tot passant unes runes. B B gravat a peu de via.
Segon llarg
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV+)
La primera tirada és un marcat flanqueig a esquerres ben assegurat i que ens mena al peu d’un evident diedre/xemeneia. La reunió la fem d’un parabolt i un clau. 15 metres, 5 parabolts
L2(6a)
Tercer llarg
A l’inici de la tirada trobem un tram de roca delicada; un cop superat enfilem el diedre/xemeneia, combinant passos de diedre amb algun encastament segons demani la situació. La tirada és prou mantinguda i de nou perfectament assegurada a base d’expansions. 35 metres, 5 parabolts i un clau.
L3(Ae/V)
Quarta tirada
Fem canvi de reunió. Es tracta d’una tirada bàsicament d’artificial equipat. Per entrar a la reunió haurem de fer una bonica sortida en lliure sobre el darrer estrep, però amb bona ganda. 20 metres, 10 parabolts.
L4(V+)
Escalem una bona placa de franges, tipus Roca dels Arcs. Quan aquesta s’acaba marxem en tendència a la dreta per terreny fàcil fins atènyer la reunió. 25 metres. 4 parabolts.
Cinquena tirada
L5(6a)
Continuem escalant en placa, però ara més monolítica, sobre bones regletes i cantells amagats. Un cop superat el tram més complicat hem d’anar a superar un sostret, sobre el qual trobarem un bolt. 30 metres, 5 parabolts, un pont de roca i un tac de fusta.
L6(V+)
Ataquem un mur, primer de preses arrodonides i més amunt amb més bon cantell.
Darrer llarg
Un cop a l’alçada de la savina flanquegem a dretes amb bona ganda per seguir de seguida recte amunt. De seguida la paret es rendeix i sortim al cim. La reunió és d’una expansió i un pont de roca. 35 metres, 6 parabolts
Descens:
Des del cim marxem vers l’oest a atènyer un corriol que baixa per un coll i que ens duu al camí d’ascens.
El que més m’ha agradat:
- Variada, amb plaques, diedres, flanquejos i una mica d’artificial.
- Roca molt bona excepte algun punt aquí i allà.
El que no m’ha agradat tant:
- Un bloc molt tendenciós sobre la primera reunió.
Potser també et pot interessar:
Últims comentaris