Vidal Farreny a la Paret de les Bagasses

La Vidal-Farreny fou la tercera via de la paret de les Bagasses i el primer itinerari obert per una cordada lleidatana. La ruta és una síntesi d’escalada clàssica, amb una bona dosi de fissures, diedres i flanquejos que ens menen inexorablement al darrer llarg: una tirada de 40 metres de cinquè grau que són pura delícia i la millor manera de sortir d’aquesta imponent paret.

Darrer llarg memorable, la cirereta del pastís

Ressenya de la via

• Via: Vidal Farreny
• Zona: Terradets – Paret de les Bagasses
• Dificultat: 6a/Ae (MD)
• Dificultat obligada: V+/Ae
• Llargària: 565 metres
• Grau d’exposició: Mitjà/alt
• Grau de compromís: Alt
• Equipament: Via semi-equipada amb pitons i algun parabolt. Reunions de parabolts
• Material: 14 cintes exprés, joc de tascons i friends, bagues per savines i un estrep
• Orientació: Sud
• Valoració: ****

Primer llarg

Aproximació:

Deixem el vehicle a la zona de lleure de la Font de les Bagasses i creuem el riu pel pont romà. Remuntem fins la via i creuem el túnel de la dreta, quan sortim remuntem per sobre del túnel i arribem al peu de via, just al mateix punt on comença l’Anglada-Guillamon.

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

L0(III)

Segon llarg

Aprofitem la entrada de l’Anglada-Guillamon, que superant una sèrie de ressalts i un petit diedre ens deixa a l’extrem dret del Jardí, on de seguida trobem una reunió de parabolts (opcional). seguim amunt pel terreny més fàcil fins abastar una savina característica on muntem la R-0 (a la dreta, gravat a la roca molt tènuemen,t les inicials VF i més clarament CR). Per situar la savina ens hem de fixar en la canalera per on passa la quarta tirada, la savina queda a la vertical. 100 metres.

Tercer llarg

L1(V+)

Sortim cap a la dreta per anar enllaçant una sèrie de fissures que ens permetran anar-nos auto-protegint.

Al final de la fissura tocarà derivar cap a una placa on haurem de fer un pas d’adherència abans de guanyar la vira on muntem reunió. 35 metres.

L2(IV+)

Quarta tirada

Flanquegem uns pocs metres a la dreta fins atènyer una bona fissura, ben definida a l’inici i que poc a poc es va desdibuixant fins arribar a la reunió. 25 metres.

L3(6a)

Guanyem un parell de metres i marxem en flanqueig cap a l’esquerra, fins quedar al peu d’una placa vertical que superem en lliure molt difícil o A0 i que continua menys sever mercè a alguna bona agafadera fins la ruenió, al peu de la característica canalera d’aquesta part de la paret. 25 metres.

Cinquena tirada ♠

L4(V-)

Iniciem el llarg en diagonal a la dreta amb bona ganda i ben protegit amb claus per seguir recte i de seguida a l’esquerra per anar a buscar el diedre que domina. En aquest tram ens haurem d’auto-protegir i continuar fins poder derivar més a l’esquerra on trobarem la reunió. 30 metres.

L5(V-)

Cinquena tirada

Iniciem el llarg en lleugera tendència a l’esquerra anant a buscar un esperonat que ens mena davant un mur, amb un xapatge delicat i una sortida atlètica a una feixa. Seguim i encarem una panxa a protegir amb un pas atlètic que ens mena al peu d’una fissura que marxa en diagonal cap a l’esquerra. La seguim fins arribar a una nova vira i flanquegem a l’esquerra fins atènyer la reunió, amb un pas d’equilibri per arribar-hi. 30 metres.

Sisena tirada ♠

L6(Ae/V+)

Ens enfilem sobre un ressalt que ens permet encintar la primera expansió i superem la zona extraplomada en artificial. Quan aquest s’acaba continuem per una fissura vertical a equipar amb passos bonics fins arribar a una petita feixa on fem reunió, aquesta és compartida amb la CADE.

L7(V+)

Llarg 8 ♠

Aquesta tirada és la que s’anomena “La Laboriosa” i pertany a la CADE. Tenim un pas potent per entrar al mur (no obligat). Un cop al mur seguim per una serie de fissures amb bona presa fins que puguem derivar cap a la dreta per continuar per un bonic diedre, que de seguida abandonem cap a la dreta i per terreny senzill assolim la reunió que es troba a una nova feixa. 40 metres.

L8(V)

Amb l’ajut de la savina ens enfilem al mur que tenim davant i de seguida flanquegem cap a la dreta per anar a trobar un parell de pitons. Un cop encintats iniciem un preciós flanqueig a esquerres fins que puguem sortir cap amunt i assolir la feixa. 25 metres.

L9(III)

Llarg 10

Hem de seguir la feixa en direcció oest una vuitantena de metres fins al peu d’una mena d’esperó, al costat del diedre de l’Anglada-Guillamon. Trobarem gravades les inicials VF i una sageta. Seguim esperó amunt per terreny fàcil però força indefinit; aquest tram l’hem fet a l’ensamble, tot i que si es desitja es pot muntar reunió en qualsevol dels arbres que anem trobant. Arribarem a una feixa on trobem la reunió, també amb les inicial VF gravades a la roca. 80 metres.

L10(IV+)

Sortim de la reunió seguint una fissura/diedre i quan aquest es dilueix seguim en tendència a la dreta fins un petit pedestal on trobem la reunió. 20 metres.

L11(V)

Llarg 11

La darrera tirada és sensacional. Hem de seguir una fissura, a voltes desplomada però amb unes nanses de pel·lícula. L’escalada esdevé mantinguda però alhora excitant. Quan la fissura es difumina marxem cap a l’esquerra per la placa i comencem un aeri flanqueig cap a la dreta, que ens deixa sota el sostre que domina; el superem per la dreta i de seguida arribem al capdamunt de la paret. 40 metres.

Descens:

Des del cim prenem un corriol que marxa cap a l’est. Haurem de fer un parell de desgrimpades equipades amb cadenes. Arribem a una instal·lació de ràpel (35 metres) que ens deixa a una nova instal·lació (20 metres); aquests dos ràpels els podem unir en un de sol si duem cordes de 60. Seguim pel corriol cap a l’est fins que arribem a la carretera. Continuem per la carretera fins a l’àrea de descans.

El que més m’ha agradat:

• Sensacional darrer llarg, potser un dels millors cinquens de Catalunya.
• Lògica 100% clàssica.
• Bastant mantinguda i amb passatges amb força ambient.

El que no m’ha agradat tant:

• Llàstima de l’inici rostoll tant a peu de via com a la feixa, inevitable, però li treu empenta.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

(♠)Fotos Jordi V.

Tànger a la Paret del Pessó

De la Paret del Pessó la Tànger és la gran clàssica i la via més transitada; una primera part vertical i atlètica, conglomerat del bo i un equipament generós en són els principals reclams. Per contra el bosc de la part superior li trenca la continuïtat i perd tot l’ambient que teníem als primers llargs. No obstant les tirades superiors són d’una gran bellesa i val la pena sortir per dalt, havent gaudit d’una bona jornada d’escalada fent metres sense gaires preocupacions.

A mida que anem guanyant alçada les vistes s’aixamplen

Ressenya de la via

• Via: Tànger
• Zona: Collegats – Paret del Pessó
• Dificultat: 6b (MD-)
• Dificultat obligada: V
• Llargària: 320 metres
• Grau d’exposició: Baix
• Grau de compromís: Mitjà
• Equipament: Via equipada amb parabolts i claus
• Material: 14 cintes exprés
• Orientació: Est
• Valoració: ****

Primer llarg

Aproximació:

Des de la Pobla de Segur prenem la carretera N-260 direcció Sort. Seguim i deixem enrere l’àrea de descans de la Figuereta i un cop passat el primer túnel aparquem el vehicle a un aparcament que trobem a mà esquerra (per 5 vehicles). Continuem a peu direcció la Cova de la Serp i a l’alçada de la torre elèctrica ens desviem cap a la paret i el peu de via, just sota l’evident fissura. 10 minuts des del vehicle.

Tercer llarg

L1(V)

La via s’inicia al peu d’una fissura evident. El tram clau està en encintar el primer bolt, a partir d’aquest punt progressem per terreny vertical i mantingut però sempre amb bones nanses. 40 metres.

L2(V)

De característiques similars a la tirada anterior però més curta. Haurem de fer un petit flanqueig a la dreta per entrar a la segona reunió. 25 metres.

Quarta tirada

L3(6a)

Sortim de la reunió en tendència a l’esquerra i de seguida ens trobem amb la secció de 6a+: uns metres absolutament verticals on hem d’anar buscant la presa que la paret afluixa una mica. Marxem un pèl a la dreta i encarem una altra curta placa de moviments fins que ens mena a la reunió. 25 metres.

L4(V)

Cinquena tirada

Sortim caminant per la vira fins situar-nos a l’alçada d’una fissura diagonal que anem resseguint. Quan aquesta s’acaba tirem recte amunt fins atènyer la quarta reunió. 30 metres.

L5(6b)

Enfilem un diedre, al principi amb roca un xic trencada però que de seguida millora. L’escalada es va redreçant fins que arribem al pas clau, on el diedre esdevé molt llis i es balma lleugerament (possible A0), quan sortim del pas encara ens queda un pas d’equilibri per poder atènyer la reunió. 40 metres.

Llarg sis

L6(V)

Sortim cap a la dreta i ataquem una placa vertical però amb moooolta ganda, fins que arribem a un bosc penjat on fem la reunió. 30 metres.

L7(IV+)

De la reunió surt una línia de parabolts que no hem de seguir. Marxem caminant cap a la dret fins que trobem un curt diedre amb roca trencada que ens mena a una placa que tomba ràpidament fins la reunió. 30 metres.

Setena tirada

Canvi de reunió

Arribat aquest punt ens desencordem i creuem el bosc per continuar la via. És fàcil trobar la continuació si ens fixem en la fissura per on transcorre aquesta i el característic sostre que hi ha a mitja paret. Caminem un 100 metres aproximadament.

L8(IV+)

Enfilem per una fissura que marxa a la dreta per de seguida passar a l’esquerra (si ho fem així trobarem un parell de pitons abans de la primera xapa, que queda amunt). Anem seguint per terreny fissurat fins un relleix on muntem la reunió. 30 metres.

L9(6a)

Novena tirada

Sortim cap a l’esquerra i enfilem un diedre molt guapo. Arribem a un petit relleix i quedem davant una curta placa on trobem la secció de 6a que es supera bé amb un parell de passos que ja ens deixen sobre terreny fàcil per arribar a la reunió. 35 metres.

L10(IV+)

La darrera tirada resseguim una fissura que marxa en diagonal a la dreta, on trobarem alguna savina. Tirada fàcil que ens treu de la paret. 35 metres.

Descens:

Acabem de pujar fins trobar un corriol que marxa cap al sud i en pocs minuts ens deixa a la ferrada de descens, Un cop haguem baixat la ferrada prenen un corriol que baixa cap al nord i passa per l’inici de la via.

El que més m’ha agradat:

• Primer, quart, cinquè i novè llargs molt bons.
• Roca de primera, menys algun curt tram aquí i allà.
• Completament equipada.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Krak Band al Sector de l’Ermita, Montroig

Diuen que en el pot petit hi ha la bona confitura i el cert és que la Krak Band és pot petit, però alhora amaga una confitura reservada als paladars més exigents. Dos tirades radicalment oposades però amb el denominador comú d’una gran bellesa, la primera per una fantàstica fissura a equipar i la segona per una placa que de tant bonica se’n fa curta. No perdeu l’oportunitat d’arrodonir la jornada al Montroig fent una visita a aquesta petita delícia que farà treure fum als friends i fissurers.

Montroig, talaia privilegiada sobre St. Llorenç, el Segre i la Plana

Ressenya de la via

• Via: Krak Band
• Zona: Montroig – Sector de l’Ermita
• Dificultat: V+ (MD)
• Dificultat obligada: V+
• Llargària: 50 metres
• Grau d’exposició: Alt
• Grau de compromís: Alt
• Equipament: Pràcticament des-equipada, reunions muntades
• Material: Joc de friends fins al #3 de Camalot, joc de fissurers, excèntric gros útil
• Orientació: Sud
• Valoració: ****

primer llarg

Aproximació:

Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció Montalegre. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre).

Deixem el vehicle a l’ermita i continuem caminant direcció oest per de seguida baixar cap a la zona d’esportiva i des d’allí anar flanquejant de nou cap a l’oest  fins al peu de via (10 minuts).

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(V+)

Segon llarg

El peu de via és prou evident, només hem de localitzar la fissura per on transcorre la primera tirada. A l’esquerra de la nostra via hi trobem un bolt (via 47 taks) i més a l’esquerra una línia de parabolts (via Petitei). En aquesta primera tirada haurem de resseguir la fissura al peu de la lletra, amb una primera part més complicada, per dreta i en algun punt lleugerament balmada, però amb bones mans i fins i tot punys. Quan arribem a un relleix la paret afluixa i ens resta una secció més agradable fins sota una savina característica i d’allí cap a l’esquerra fins la reunió, d’un espit i un clau. La fissura és de molt bon equipar, preferentment amb peces més aviat grosses. 25 metres, tirada neta.

L2(V+)

Segon llarg

Aquí la via canvia radicalment de tònica i passem a escalar en placa. Hem de sortir en diagonal a l’esquerra per anar a buscar una placa roja evident, que és on es concentren les majors dificultats del llarg. La part de la placa roja està protegida per un espit i un clau; és tracten d’uns metres bastant tècnics, amb alguna ma bona però pocs peus. Sigui com sigui és una tirada força bonica. 25 metres, un espit i un clau.

Descens:

Crestegem uns metres fins que puguem desgrimpar cap al coll. Des d’allí seguim una fresa cap a l’est que de seguida ens mena a un corriol que retorna a l’ermita.

El que més m’ha agradat:

• Fissura a amanir divertida, prou mantinguda i amb bona roca. Un bon terreny de joc per jugar amb els trastos.
• Placa del segon llarg elegant i molt ben trobada.
• Combinable amb altres vies per acabar d’arrodonir el dia.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Atenció, grau ajustat!!

Suave es la Noche a la Pala Alta

Suave es la noche, petita perla de la Pala Alta, praxi que deixa la sensació d’haver escalat; només a l’abast d’aquells que tinguin el coratge d’arriscar-se  a afrontar una línia audaç i sincera, que supera la muralla per allà on es deixa amb el mínim us d’expansions. Dos primers llargs de fissures a amanir sobre un rocam peculiar (calcarenita?) donen pas a un tercer llarg de pel·lícula, amb una bavaresa atlètica i un tram plaquero per entrar a la reunió de traca i mocador. Rematat tot plegat amb una sortida al cim senzilla però espectacular i aèria  que deixa  la sensació d’haver donat el millor d’un mateix.

Sortida del darrer llarg, pura delícia

Ressenya de la via

• Via: Suave es la noche
• Zona: Montroig – Pala Alta
• Dificultat: 6a+ (MD+)
• Dificultat obligada: 6a
• Llargària: 110 metres
• Grau d’exposició: Alt
• Grau de compromís: Mitjà
• equipament: Via semi-equipada amb claus i espits. Les tres primeres reunions s’han de reforçar i la quarta s’ha de muntar
• Material: 10 cintes exprés, joc de friends fins al #3 de Camalot i joc de fissurers
• Orientació: Sud
• Valoració: ****

Aproximació:

Primera tirada

Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció Montalegre. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat.

segon llarg

Si anem amb turisme arribarem a un revolt molt tancat on podrem aparcar. A partir d’aquest punt hem de seguir la pista, que passa per sota la paret fins al peu de via (1 km). Per contra, si anem amb 4×4 podem seguir per la pista fins al Coll de Porta i aparcar allí. Després desfem un tros de pista caminant fins al peu de via.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(V)

Segona tirada

Per identificar el peu de via trobarem un pont de roca al peu de la fissura característica per on es desenvolupa la primera tirada. Ens enfilem per la fissura, on trobarem un espit i un parell de claus. L’escalada esdevé vertical i podrem anar protegint-nos al gust. Als darrers metres del llarg flanquegem cap a la dreta fins una savina i d’allí recte fins la role, que és d’un espit i un clau, fàcil de reforçar. En aquest tram la roca està trencada i demana cert ‘carinyu’. 35 metres, 2 claus i un espit.

L2(V)

Tercer llarg

Ara el panorama canvia i la roca pren una altra textura. Resseguim una fissura en escalada agraïda fins a l’alçada d’uns blocs. Aleshores derivem cap a la dreta, cercant el pas (trobarem algun pitó), fins que després d’un curt flanqueig tirem recte per terreny vertical fins la segona reunió, d’un espit i un clau, difícil de veure. Aquesta reunió també es pot reforçar sense problemes. 30 metres, tres claus.

L3(6a+)

Darrer llarg

Sens dubte la millor tirada,només per aquest llarg ja val la pena la via! Sortim de la reunió a caçar un clau que ens deixa al peu d’una bavaresa absolutament dreta. L’ataquem sense miraments i anem progressant en escalada atlètica fins que la bavaresa s’acaba; flanquegem cap a l’esquerra i enfilem un nou tram ben dret; un cop cosim el segon espit flanquegem de nou a l’esquerra fins situar-nos a l’alçada d’un clau i tirem recte amunt fins la reunió, sota el sostre característic. Aquesta és d’un clau i la podrem reforçar bé mercès una agraïda fissura. 25 metres, 3 espits i 3 claus.

L4(IV)

Flanquegem cap a l’esquerra per sota del sostre fins que ens permeti sortir cap amunt. De seguida la paret s’ajeu fins al cim, on haurem de muntar la reunió. 20 metres, un clau.

Descens:

Baixem per un corriol marcat amb fites a mà dreta fins arribar al Coll de Porta.

El que més m’ha agradat:

• Terreny d’aventura, amb dos primeres tirades verticals a equipar, sobre un rocam peculiar.
• Tercer llarg superb.

El que no m’ha agradat tant:

• En algun punt la roca demana precaució, sobretot als darrers metres de la primera tirada.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Atenció, grau clàssic!!

Via del Lluís entrant per Temps de Neu a la Pala Alta

La via del Lluís es troba a la dreta de la Brothers Ruiz que creua a la part alta. El primer llarg original, és una molt poc interessant rampa de III que desmereix la resta de la via, nosaltres aprofitem la primera tirada de la Temps de Neu, que puja directa fins la primera reunió, quedant un itinerari més rodó i homogeni. Així doncs, es tracta d’una via de dificultat moderada, amb bona roca que permet enfilar-se al capdamunt de la Pala Alta de la manera més senzilla.

Ressenya de la via

• Via: Del Lluís entrant per Temps de Neu
• Zona: Montroig – Pala Alta
• Dificultat: V+ (D+)
• Dificultat obligada: V
• Grau d’exposició: Mitjà/baix
• Compromís: Baix
• Llargària: 110 metres
• Equipament: Via equipada
• Material: 10 cintes
• Orientació: Sud
• Valoració:***

Primera tirada

Aproximació:

Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció Montalegre. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat.

Segona tirada

Si anem amb turisme arribarem a un revolt molt tancat on podrem aparcar. A partir d’aquest punt hem de seguir la pista, que passa per sota la paret fins al peu de via (1 km). Per contra, si anem amb 4×4 podem seguir per la pista fins al Coll de Porta i aparcar allí. Després desfem un tros de pista caminant fins al peu de via.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(V+)

Segona tirada

Per trobar el peu de via ens fixem en una mena d’esperó-contrafort  característic d’una quarantena de metres i amb un cimall herbat. L’entrada original entra per la banda dreta d’aquest. Nosaltres busquem la línia de parabolts que s’ubica més o menys al centre del mateix. Aquest primer llarg es troba molt ben assegurat i esdevé una escalada prou vertical i mantinguda en cinquè grau, amb un pas un pèl més difícil, just a mig llarg. Anirem a parar a la primera reunió de la via del Lluís. 9 parabolts i un pont de roca. 40 metres.

L2(IV+)

Tercera tirada

Sortim recte per una fissura i anem a buscar un diedre cap a l’esquerra, que seguim fins a la reunió. 2 parabolts. 20 metres.

L3(V-)

Sortim en una mica cap a l’esquerra i després continuem recte pel costat d’un ressalt, un cop el deixem endarrere continuem en tendència a la dreta fins a la reunió, que es fa en un replà molt còmode. 4 parabolts. 25 metres.

L4(V+)

Darrera tirada

És amb diferència el llarg més bonic de la via. Sortim de la reunió superant un desplom; per fer-ho hem de guanyar una mica d’alçada col·locant bé els peus per poder atènyer unes presses enormes. Un cop superat el desplom seguim per una fissura marcada, primer per terreny més tombat i després més vertical fins al cim. 3 parabolts. 35 metres.

Descens:

Baixem per un corriol marcat amb fites a mà dreta fins arribar al Coll de Porta.

El que més m’ha agradat:

• Primer i darrer llargs interessants.
• En conjunt una bona via per a la iniciació i per una primera presa de contacte amb la Pala Alta.
• Ràpida i fàcilment combinable amb altres vies del sector.