Bàlsam de Tigre a la Paret Bucòlica
Des que van adreçar la carretera d’Andorra la Paret Bucòlica fa honor al seu nom: amb un calcari generalment de primera qualitat, curta aproximació i bones vistes sobre l’embassament. La Bàlsam de Tigre és la clàssica de la paret. Situada a l’esquerra de la Terra de Dinosaures, són especialment memorables les dos primeres tirades, de continuïtat sobre plaques d’excel·lent calcari i preses somiades. La via es troba equipada amb bon criteri i només haurem de menester una dotzena de cintes exprés per gaudir d’aquesta aventura tant recomanable.
- Via: Bàlsam de Tigre
- Zona: Oliana – Paret Bucòlica
- Dificultat: 6a+ (MD+)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 190 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà/baix
- Equipament: Via equipada
- Material: 12 cintes exprés
- Orientació: Sud-est
- Valoració:****
Aproximació:
Circulem per la C-14 direcció Andorra, al sortir del tercer túnel un cop passat el pantà d’Oliana ens hem de desviar per l’antiga carretera. Circulem uns 300 metres i aparquem el vehicle a un replà a mà dreta. Des de l’aparcament ja es veu la via. Reculem caminant uns metres fins que trobem un corriol poc definit que ens porta fins al peu de la via (trajecte evident). “Bàlsam” tènuement escrit al peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
La via s’inicia amb un tram tombat que va guanyant verticalitat progressivament. Arribarem a una primera lleixa des d’on haurem d’atacar un tram extraplomat, que es fa molt bé gràcies a unes tremendes preses. Un cop superat el llarg continua vertical i amb bon cantell fins la reunió, que es fa a una còmoda lleixa. 40 metres.
L2(6a)
La dificultat de la segona tirada es concentra a la sortida de la reunió. Haurem de superar un sostre amb aspecte monolític.
El més complicat és arribar a atènyer la bústia d’escàndol que queda per sobre d’aquest. Per fer-ho anem a cercar una bona rebava que hi ha a la dreta del bolt i que ens permetrà arribar a les esmentades bústies. Un cop ben agafats només haurem de tibar fort, pujar peus i treure cul fins quedar sobre el sostre. Un cop superat resta una placa de somni: vertical, aèria i amb uns cantells que mai hauríem imaginat. Tornem a fer la reunió sobre una còmoda lleixa. 30 metres.
L3(V+)
Anem cap a l’esquerra superant una serie de ressalts sobre roca amb aspecte no gaire engrescador. Abans d’entrar a la placa trobarem un pas una mica desplomat, on haurem d’aprofitar una nansa que surt de la dreta per xapar el parabolt (queda un xic a contramà). Un cop superat el pas, entrem a una nova placa amb bona roca, que anem escalant amb lleugera tendència a l’esquerra per després anar tornant a la dreta. Sortim per una mena de fissura i entrem a una feixa. Anem cap a la dreta i fem la reunió còmodament. 40 metres.
L4(V+)
Sortim per l’esquerra de la R. Tenim un parell de passets sobre presa petita i equilibri per xapar la primera assegurança. Un cop xapada enganxem la fissura de l’esquerra i fem una mica de bavaresa. Quan s’acaba tenim uns pocs metres de placa fins enganxar una nova fissura que tornem a superar en bavaresa. Només resta un darrer tram fàcil però on haurem de parar atenció amb la roca. 20 metres.
L5(6a+)
Sortim de la reunió per anar a buscar una mena de diedre poc definit. Al diedre la presa és més petita.
Hem d’anar pujant amb calma, mirant bé on posem els peus en direcció a una evident fissura horitzontal que travessa el desplom per la seva base. La fissura ens permet fer presa invertida i d’aquesta manera podem xapar el bolt. Ara haurem de tibar de petites regletes per poder pujar peus que ens han de permetre enganxar una molt bona presa una mica més amunt. Després seguim uns pocs metres i fem reunió sobre bon terreny. 30 metres.
L6(IV)
El darrer llarg de la via és un rostoll per sortir de la paret, però haurem de parar compte amb la roca, que no sempre és bona. Farem la darrera reunió a l’arbre que millor ens vagi. 40 metres.
Descens:
Quan sortim de la via seguim unes fites a mà esquerra que ens menen cap un corriol. Seguirem per la feixa (fites). Aquesta va perdent alçada i trobem un nou corriol/tartera que ens porta fins a la carretera. 1 km.
El que més m’ha agradat:
- Els dos primers llargs són molt bons. Menció especial per la placa del segon llarg, només per fer-la val la pena repetir la via.
- Variada, vertical i contínua.
- Roca de primera excepte trams puntuals.
- Totes les reunions són molt còmodes.
- Molt ben equipada.
El que no m’ha agradat tant:
- Algun curt tram amb roca discreta.
Terra de Dinosaures a la Paret Bucòlica
Situada entre Oliana i Coll de Nargó, la Paret Bucòlica té una bona oferta d’itineraris, essent Terra de Dinosaures una de les opcions més assequibles. Aquesta via, que corre a la dreta de Bàlsam de Tigre, ens ofereix una escalada variada sobre roca generalment de molt bona qualitat, amb alguns passos aïllats més difícils que trenquen la tònica de cinquè que presenta la via.
- Via: Terra de Dinosaures
- Zona: Oliana – Paret Bucòlica
- Dificultat: 6a (MD-)
- Dificultat obligada: V+
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Compromís: Mitjà/baix
- Llargària: 160 metres
- Equipament: Via equipada
- Material: 10 cintes exprés i alguna baga per savines
- Orientació: Sud-est
- Valoració:***
Aproximació:
Circulem per la C-14 direcció Andorra, al sortir del tercer túnel un cop passat el pantà d’Oliana ens hem de desviar per l’antiga carretera. Circulem uns 300 metres i aparquem el vehicle a un replà a mà dreta. Des de l’aparcament ja es veu la via. Reculem caminant uns metres fins que trobem un corriol poc definit que ens porta fins al peu de la via (trajecte evident).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
La via comença a la dreta de la Bàlsam de Tigre i al costat d’un pi característic. Ens enfilem per unes plaques lleugerament tombades. Escalem en tendència a la dreta fins arribar a un primer replà. Enfilem una primera placa vertical amb bones mans. Un cop superada trobem una altra placa lleugerament desplomada però amb mans molt franques, ens podem ajudar amb una fissura que hi ha més a la dreta. Arribem a la reunió molt còmoda sobre un replà. 30 metres.
L2 (V+/6a)
Sortim de la reunió en diagonal a l’esquerra i superem un primer desplomet amb unes mans d’escàndol. Seguim uns metres en tendència a l’esquerra per una placa vertical fins que ens situem al davant una placa lleugerament extraplomada. Aquest és el pas clau de la tirada, V+ o 6a segons quina sigui la ressenya (Per mi 6a ). Les presses de mans són més justes i hem d’apropar-nos a una fissura que hi ha a la dreta per després poder seguir a l’esquerra per la placa fins al següent parabolt. Un cop xapat aquest ja trobem més mans (V). Sortint de la placa trobem la reunió -també molt còmoda- en un altre replà. 30 metres.
L3(V+)
Sortim de la r seguint la línia d’assegurances i superem un parell de ressalts fins situar-nos sota una fissura vertical. Escalem per la fissura amb cura, donat que hi ha un bolo que balla. Un cop superada la fissura ens trobem amb una placa vertical. Sortim de la placa per terreny tombat i anem a cercar la r que es troba més a l’esquerra. 35 metres.
L4(6a)
Per sortir de la r hem de fer-ho amb un parell de passos en bavaresa potents fins a xapar el primer parabolt. Un cop xapat ens col·loquem en una placa vertical que demana una escalada més tècnica. Arribem a una mini feixa que ens deixa davant una placa vertical. Escalem en diagonal seguint les assegurances. El 6a és per arribar a l’últim parabolt abans de la reunió. Aquest pas és més complicat pels baixets com jo donat que hem de fer un moviment dinàmic per anar a cercar una bústia tremenda. Un cop tenim la mà a la bústia és fàcil superar-nos per xapar i arribar a la reunió. 25 metres.
L5(V+)
Sortim de la r cap a la dreta amb un parell de passos fins sobre una placa vertical. Un cop superada la placa sortim per terreny més tombat i descompost (compte amb els de sota!!) Continuem fins sortir de la paret i fem la reunió a un arbre. 40 metres.
Descens:
Quan sortim de la via seguim unes fites a mà esquerra que ens menen cap un corriol. Seguirem per la feixa (fites). Aquesta va perdent alçada i trobem un nou corriol/tartera que ens porta fins a la carretera. 1 km.
El que més m’ha agradat:
- Bona roca excepte l’últim tram de la darrera tirada.
- Reunions còmodes (menys la darrera).
El que no m’ha agradat tant:
- A l’últim llarg, un cop es supera la placa més vertical la comunicació entre la cordada es fa molt difícil. Hauria estat lògic que la quarta tirada arribés fins al terreny més tombat i que la última fos de tràmit per sortir.
- La sortida està descomposta i poden caure pedres pel fregament de la corda.

















Últims comentaris