Anasazi a l’Agulla del Corb

De nou el magnetisme de Sant Honorat ens crida , lluny de modes i graus, prometent-nos tranquil·litat i recolliment si estem disposats a escalar amb la discreció de qui esdevé convidat, amb cura de no fer res malbé, gaudint d’un entorn sorprenentment tranquil que convida a la pausa. L’Agulla del Corb s’eleva oferint-nos diferents perfils segons el punt de vista, però sempre es mostra altiva. La via Anasazi guanya el cim de l’esmentada agulla amb una línia prou atractiva, amb un primer llarg on s’imposa l’artificial, degut a la precarietat del rocam, i dos tirades més on progressar en lliure és més factible, sempre que siguem curosos a l’hora d’acariciar cada un dels còdols que anem trobant.

L'Agulla i la Mola del Corb. A la Mola hi ha les runes de la minúscula ermita de Sant Salvador, visible des del cim de l'agulla

Si tenim una mica de temps paga la pena fer una visita a la Casa del Corb, una construcció troglodita que aprofita una gran balma. Al seu interior encara s’hi pot veure les diferents estances, la menjadora per les mules i fins hi tot un forn de pa. A l’exterior, una mica més a l’oest, trobem el que deuria ser un tancat pels animals. La casa fou habitada fins a principis de la segona dècada del segle XX.

Ressenya de la via

• Via: Anasazi
• Zona: Sant Honorat
• Dificultat: V+/Ae (MD-)
• Dificultat obligada: V/Ae
• Llargària: 100 metres
• Grau d’exposició: Baix
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via totalment equipada amb parabolts
• Material: 16 cintes exprés i un estrep
• Orientació: Est
• Valoració: ***

Aproximació:

Darrers metres del primer llarg

Un cop a Peramola seguim l’Avinguda del Roser i ens desviem cap a la dreta (Carretera de Cortiuda). Seguim per la pista, primer asfaltada i després no, però amb molt bon estat. Al cap d’uns quatre quilòmetres, tot just havent passat un revolt prenem un trencall a la dreta que arriba a un mas. Aparquem una mica abans per no molestar i continuem a peu seguint unes marques blaves i grogues. Anirem per un corriol que va a sortir a una pista. Seguim a la dreta i arribarem a la vessant oest de la Mola del Corb. Continuem a mà dreta resseguint el vessant oest, passarem per la casa del Corb i poc després pel vessant oest de l’Agulla del Corb. Voltem l’agulla fins al peu de via (parabolts molt visibles).

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

Bons primers metres del segon llarg

L1(V/Ae)

L’inici de la via es troba tot just al costat del camí, des d’on ja es veuen les expansions. Els primers metres són sobre gresos una mica delicats i de seguida haurem de fer un pas d’A0 per enfilar-nos sobre un llavi. Ens situem sota un marcat desplom i a partir d’aquest punt progressem en artificial la resta del llarg. 30 metres.

L2(V+/A0)

El segon llarg comença vertical i va cercant les parts més dèbils de la paret, zigzaguejant cap a l’esquerra per després tornar a la dreta. La roca en aquesta tirada és menys dolenta que a l’inici de la via i ens permet anar progressant en lliure. El tram més dret el trobem a la darrera part (6a o A0), són uns pocs metres que de seguida es tornen més amables fins entrar a la reunió. 30 metres.

Darrera tirada

L3(V/A0)

A mida que hem anat guanyant metres la roca ha anat millorant. Aquest darrer llarg marxa en diagonal a la dreta per enfilar un darrer mur dret i mantingut, que es soluciona bé en A0 i segur que surt tot en lliure (6a/6a+?). Uns darrers metres de grimpada ens menen al cimall de l’agulla. 40 metres.

Descens:

Baixem uns metres cap al nord on trobarem un arbre amb bagues preparades per rapelar. Fem un ràpel de trenta metres llargs fins al coll nord. Des d’allí baixem cap a l’oest, on trobarem una corda fixa que ens permet despenjar-nos per un ressalt i arribar-nos al camí que hem pres per l’aproximació.

El que més m’ha agradat

• Com sempre a Sant Honorat, el plaer de gaudir d’un lloc màgic, on escalar esdevé una excusa.
• Línia prou atractiva per guanyar l’agulla, amb roca mediocre al primer llarg i acceptable a mida que anem pujant.
• Molt ràpida, bona opció per combinar amb alguna via propera.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Sant Honorat gaudeix d’un conglomerat discret en general, amb trams força acceptables i altres molt trencadissos. Escalar-hi representa acceptar el joc i potser un al·licient més alhora de gaudir d’alguna de les seves precioses línies.

Aresta Idíl·lica a l’Agulla dels Tres Ponts

Actituds com la descoberta, la solitud i el plaer de la contemplació són un gest natural a Sant Honorat. Un petit món de conglomerat que conforma un paisatge únic, farcit de singularitats i capricis geològics, com ara la sorprenent Agulla dels Tres Ponts, que talment una enorme volta gaudiniana ens trasllada a la més surrealista i secreta de totes les catedrals. L’Aresta Idíl·lica és la via que ens mena al cim de l’agulla i de retruc ens permet gaudir de l’extraordinari ràpel volat de més de 40 metres que ens desa al centre d’aquest deliciós i secret racó. L’escalada, sobre roca un xic discreta, però molt més sòlida del que podríem pensar a priori, ens ofereix alguns passatges interessants, obligant-nos a escalar amb la delicadesa i discreció del qui vol passar desapercebut.

Vessant sud de les Moles de Sant Honorat

Ressenya de la via

• Via: Aresta Idíl·lica
• Zona: Sant Honorat
• Dificultat: V/Ae (MD)
• Dificultat obligada: V/Ae
• Grau d’exposició: Mitjà/baix
• Grau de compromís: Baix
• Llargària: 155 metres
• Equipament: Via equipada
• Material: 10 cintes exprés i un estrep
• Orientació: Sud-oest
• Valoració:***

Aproximació:

Primera tirada

Un cop a Peramola seguim l’Avinguda del Roser i ens desviem cap a la dreta (Carretera de Cortiuda). Seguim per la pista, primer asfaltada i després no, però amb molt bon estat. Al cap d’uns quatre quilòmetres, tot just havent passat un revolt prenem un trencall a la dreta que arriba a un mas. Aparquem una mica abans per no molestar i continuem a peu seguint unes marques blaves i grogues. Anirem per un corriol que va a sortir a una pista. Seguim a la dreta i arribarem a la vessant oest de la Mola del Corb.

Segona tirada

Quan les marques continuen cap a la dreta (sud) nosaltres anem en direcció contraria, seguint un corriol que ens portarà fins al Coll de Mu. Des d’aquest punt  ens endinsem a les Moles, seguint un corriol evident fins que arribem al peu de l’Agulla dels Tres Ponts.

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

L1(Ae/V)

La R-0 es troba sobre un ressalt al qual accedim per la seva esquerra amb una fàcil grimpada.

Tercer llarg

Un cop a la reunió hem de fer un primer pas d’Ae per poder pujar sobre un llavi. Si pugem a últims trobarem un molt bon forat que ens permetrà passar al llavi fàcilment. Flanquegem lleugerament a la dreta i continuem recte amunt uns pocs metres per una secció vertical. Tornem a anar cap a l’esquerra, ara ja per terreny més ajagut i seguim amunt fàcilment fins la reunió. 15 metres.

L2(IV+)

Bonic L4

Iniciem el llarg en diagonal a la dreta, buscant sempre el pas més fàcil fins la primera expansió. Aleshores escalem en tendència a l’esquerra i seguim recte amunt. Als trams fàcils les assegurances estan distanciades, per tant, tot i que no sigui difícil, haurem de parar compte amb la roca, que com en tota la via, no és 100% fiable. 30 metres.

L3(IV)

Sortim de la reunió per terreny fàcil i de seguida arribem al cim del primer esperó; muntem la reunió a una savina. Un cop recuperat al company podem fer el canvi de reunió caminant. Aquesta es troba en un llavi just sota una marcada fissura que haurem d’escalar a la següent tirada. 30 metres + 40 de canvi de reunió.

L4(V/Ae)

Cinquena tirada

Sortim de la reunió i enfilem la placa que hi ha a la dreta. Pugem recte i de seguida ens decantem cap a l’esquerra, per introduir-nos al diedre. Un cop al diedre l’escalada és molt bonica i la roca prou franca. Anirem progressant en lliure fins que la paret extraploma. Comencem ara una curta secció d’artificial amb passos llargs. Des de la darrera expansió continuem en lliure flanquejant un parell de metres a l’esquerra i després tirant recte amunt a caçar un espit.

Cinquena tirada

Un cop xapada l’expansió seguim amunt un parell de metres i flanquegem a la dreta per arribar a la reunió. 25 metres.

L5(Ae/V)

Només sortir de la reunió fem un parell de passos d’artificial que ens permeten situar-nos sobre una petita lleixa. Tirem un pèl a la dreta i encarem una panxa que ens mena a una placa molt vertical, però molt ben protegida i especialment bonica d’escalar.

Els tres ponts que donen nom a l'agulla i per on baixa el ràpel

Un cop superada seguim fent una diagonal a l’esquerra i després més o menys recte fins la reunió. 30 metres.

L6(IV)

Aquesta tirada es pot ajuntar amb l’anterior. Superem un parell de metres drets amb roca dubtosa. Un cop escalats trobarem (si ens hi fixem) un clau. Seguim sense més preocupacions que no llençar massa pedres fins al cim i muntem la reunió a una savina. 15 metres.

Descens:

Desgrimpant un dels encaixonats ràpels

Fem un primer curt ràpel sobre una savina (porteu algun cordino per reforçar) pel vessant oest que ens mena al cim d’una de les “potes” dels tres ponts. Trobarem una instal·lació de ràpel que ens permet descendir per la vessant nord, uns primers metres per una mena de diedre i després amb uns 45 metres volats força espectacular fins al terra. Des d’aquest punt haurem de descendir per una mena de barranc en direcció sud i amb algun punt bastant embrossat fins al peu de via (2 o 3 ràpels durant el descens depenent el que desgrimpem).

El que més m’ha agradat:

• Espectacular ràpel volat.
• La quarta tirada és especialment bonica.
• Ben equipada.
• Entorn únic i tranquil.

El que no m’ha agradat tant:

• Descens amb algun tram una mica agònic degut a la vegetació (potser per l’hivern tant plujós que hem tingut).

Tot i que la roca en general és força acceptable i permet una progressió fluida, cal parar especial atenció a l’estat de les preses, donat que NO totes són de tot fiables.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Núria a la Mola de Sant Honorat

Venint del nord les Moles de Sant Honorat ens mostren la seva cara més arrogant. En destaca especialment l’esperó per on transcorre la Núria, que com la proa d’un antic vaixell petrificat ens observa altiu i ens repta a que l’escalem. L’empresa resulta menys exigent del que pugui semblar a priori i només demana que entenguem la roca i la mimem, peculiar i ombrívola, però més noble del que pugui semblar a primer cop d’ull. Un cop superats els dos primers llargs, clarament més exigents, l’escalada esdevé una autèntica excursió vertical, que ens permet gaudir d’un horitzó de geologies capricioses, conreus, boscos i l’aigua de l’embassament. El premi final és arribar a l’altiplà de Sant Honorat, on les vistes s’obren 360 graus i l’ànima resta satisfeta.

Vessant nord de Sant Honorat amb la llaminera Aresta dels Joncars

Ressenya de la via

• Via: Núria
• Zona: Sant Honorat
• Dificultat: V+/Ao (MD-)
• Dificultat obligada: V/Ao
• Llargària: 215 metres
• Grau d’exposició: Baix
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Completament equipada amb espits
• Material: 14 cintes exprés
• Orientació: Nord
• Valoració:***

Aproximació:

Primers metres de la via

Hem d’anar fins a Oliana per la C-14. Un cop passem Oliana la carretera creua el Segre, tot just creuar ens desviem a l’esquerra per la LV-5118 i seguim fins que trobem un trencall a mà esquerra direcció a  ‘Hostal del Boix’. Quan ens trobem tot just a l’entrada de l’hotel hem de prendre una pista cap a la dreta, que discorre per la base de la paret del Rumbau. Hem de seguir la pista fins a l’ermita de Castell Llebre. Just sota l’ermita hi ha una esplanada per aparcar el cotxe. Seguim a peu per la pista i després d’una forta pujada ens trobarem una cadena. Seguim la pista (baixada) que NO té la cadena fins que en un revolt tancat trobem una fita i un corriol. Seguim el corriol fins que trobem una nova fita a mà esquerra. Seguim aquest nou corriol, molt poc definit i en tendència a la dreta anem trobant el camí més lògic fins arribar alpeu de l’esperó on comença la via.

Primera tirada

Veure l’aproximació de la via amb Google-Maps

L1(V+/Ao)

La via s’inicia al peu del marcat esperó. Aquesta comença amb un desplom que es supera en Ao. Un cop sobre la placa continuen uns metres no tant verticals, però poc evidents. Potser es nota que la via va ser equipada per dalt i alguna assegurança queda a contramà. Passats uns metres la via es torna a redreçar i les assegurances apareixen més juntes permetent passar en Ao si no ens hi veiem amb cor. La reunió es fa en una petita lleixa i és força còmoda, com totes les de la via. 45 metres.

Inici del L2

L2(V/Ao)

Comencem la segona tirada amb uns metres poc clars fins la segona assegurança, que queda una mica amunt, donat que podem sortir per l’esquerra o bé tirar recte. Passat aquest primer tram la via ens fa anar una mica cap a la dreta per després tornar a l’esquerra, anant a buscar un tram força vertical i que es passa bé en Ao. Un cop superat aquest tram arribem a la segona reunió. 35 metres.

L3(IV)

Inici del L3

A partir d’aquest punt la via canvia radicalment de tònica. Després de superar un curt muret vertical avancem per una sèrie de grades esglaonades que ens menen a la tercera reunió. 30 metres.

L4(III)

Aquesta tirada segueix la tònica de l’anterior, però és més fàcil si cap. Superarem uns quants ressalts i farem reunió. Tot i ser tirades molt fàcils són agradables de fer i ens permeten guanyar metres  i gaudir de l’ambient tant especial d’aquest bonic racó de l’Alt Urgell. 30 metres.

Cinquena tirada

L5(III)

Com les dos tirades anteriors, seguim progressant per l’ajagut esperó fins arribar a un bon replà, just sota el mur somital, on muntarem la reunió. 35 metres.

L6(V)

Sortim de la reunió descaradament cap a la dreta per anar a buscar el fil de l’esperó. El resseguim uns metres i progressem de nou cap a la dreta, per sota d’una llastra amb roca descomposta, però que no tocarem.

Encarant la darrera tirada

Aquest metres tenen les assegurances força juntes i es pot passar en Ao, però la roca és prou franca i la dificultat no passa de V. Un cop superat aquest tram arribem a un petit replà on hi ha una reunió que ens saltarem. Superem un darrer ressalt i arribem al cim de l’altiplà, on trobarem la darrera reunió. 40 metres.

Descens:

Des de la darrera reunió seguim un corriol cap a l’est que ens portarà fins una pista que haurem de seguir fins Castell Llebre. 2,5 kms aproximadament.

El que més m’ha agradat:

• Dos primeres tirades verticals i mantingudes.
• Millor roca del que podríem pensar a priori.
• Totes les reunions són molt còmodes.
• Ombra a partir de migdia.
• Tot i no ser una via 5 estrelles té el valor afegit de permetre’ns gaudir d’un lloc poc conegut i d’una bellesa tètrica i contundent.

El que no m’ha agradat tant:

• Alguna assegurança a contramà.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Tot i que la roca en general és força acceptable i permet una progressió fluida, cal parar especial atenció a l’estat de les preses, donat que NO totes són de tot fiables.

Arreplegant els estris al cim de l'altiplà de Sant Honorat