Con Ocho Basta a la Serra de Sant Joan

Elegant via, situada a l’extrem oriental de la Serra de Sant Joan, just sobre el nucli de Montanissell, amb una primera tirada prou intensa i obligada i un segon llarg amb roca de la bona de veritat. El nom fa referència a les cintes que calen per repetir-la, no obstant, nosaltres ho amanim amb un joc de friends per reforçar algun tram aquí i allà. En definitiva, una tria interessant, mantinguda, amb bona roca i que se’ns fa curta.

Ressenya de la via

• Via: Con Ocho Basta
• Zona: Serra de Sant Joan
• Dificultat: 6a (MD+)
• Dificultat obligada: 6a
• Llargària: 140 metres
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via pràcticament equipada
• Material: Joc de friends per completar l’equipament. Alguna baga pot anar bé per substituir algun pont de roca.
• Orientació: Sud
• Valoració: ****

Primers metres

Aproximació:

Sortim d’Organyà direcció Montanissell. Tot just entrant al nucli prenem la primera pista a mà dreta. La seguim fins arribar a un revolt on deixem el vehicle. Seguim a peu per un corriol evident i a l’alçada d’un sostre característic grimpem fins enfilar-nos a una mena de sòcol. Seguim uns metres cap a l’oest fins al peu de via.

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

L1(6a)

L1 molt bo!!

La primera tirada evoluciona per una placa fissurada, mantinguda, d’escalada franca i excursions entre assegurances. El pas clau el trobem entre la tercera expansió i un clau: haurem d’anar una mica cap a la dreta, aprofitant una fissura, per arribar fins una bona presa i després obliquar cap a l’esquerra fins al clau, la seqüència és bonica i segueix la lògica al peu de la lletra. La reunió la farem a una còmoda lleixa aprofitant un pont de roca i un parabolt. 4 parabolts i un clau, 35 metres.

L2(V+)

L'Enric encarant el desplomet del L2

Aquesta segona tirada té sens dubte el millor tram de tota la via: un desplomet amb unes gandes tremendes!! Abans d’arribar-hi però, haurem de superar una bonica placa que ens demanarà una mica d’adherència i col·locació abans d’arribar al festival del desplom. Un cop superat ens queden uns metres senzills fins la reunió, que novament muntarem d’una expansió i un pont de roca.  3 parabolts i 2 claus, 30 metres.

L3(V+)

Tercera tirada

La tercera tirada s’ha redreçat, cercant les parts que més tiren. No obstant, després de fer la variant d’entrada seguim per l’itinerari original, que segueix la lògica d’una fissura diagonal i busca el terreny més fàcil per sortir a la feixa. Un cop en aquesta anirem cap a l’est fins trobar un bloc on hi trobarem la reunió. 2 parabolts (si fem la variant de sortida trobarem un parell d’expansions més), 45 metres.

L4(V+)

La darrera tirada s’enfila per una mena de canal diedre, fàcil d’escalar i on trobarem algun pont de roca llaçat.

Darrera tirada

Aquest tram ens mena a una placa tombada que ens deixa davant de l’última dificultat de la via: superar un petit tram desplomat amb bona presa, on la decisió és la única cosa que necessitem. Superat el pas ens queden uns metres més amables però força elegants fins atènyer la darrera reunió. 2 parabolts i un clau superlatiu, 30 metres.

Descens:

Fem un ràpel de trenta i pocs metres fins la feixa. Un cop a la feixa descendim cap a l’oest fins que arribem a la pista on hem deixat el vehicle.

El que més m’ha agradat:

• Escalada força variada: plaques, fissures, desploms, adherència, diedre… I això que només té 140 metres!
• Desplom del segon llarg guapíssim, amb roca de primera categoria.
• Escalada obligada, però mai exposada.

El que no m’ha agradat tant:

• Es fa curta.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

El cap i el passarell a Montanissell

Aquesta via la podríem definir com “alpinisme de secà”, donat que es tracta d’una via discontínua, amb alguns passatges interessants i amb un descens etern. Pot ser una bona opció per tots aquells que comencin a fer vies semi-equipades doncs les possibilitats d’autoprotecció són grans i la dificultat baixa, fet que permet practicar amb els friends i els tascons sense patir.

Ressenya de la via

• Via: El cap i el passarell a Montanissell
• Zona: Serra de Sant Joan – Cingle de l’Obaga Negra
• Dificultat: V+ (D+)
• Dificultat obligada: V
• Grau d’exposició: Mitjà
• Compromís: Mitjà
• Llargària: 275 metres
• Equipament: Pràcticament equipada
• Material: 10 cintes exprés i Joc de friends i/o tascons
• Orientació: Sud
• Valoració:**

Aproximació:

Prenem la carretera que va de Coll de Nargó a Isona (L-511) i al punt quilomètric 20,4 ens desviem per un trencall en direcció Els Parts-Montanissell-Sallent. Seguim 700 metres i trobem un altre trencall, anem en direcció Els Prats i al cap d’un quilòmetre aparquem a mà esquerra. Des d’aquest punt seguim a peu (fites) en direcció a la paret fins situar-nos al peu de la via (parabolt i placa amb el nom)

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(V+)

El sr.Doria negociant el V+

La via comença a una placa tombada que creuem diagonalment cap a la dreta fins situar-nos davant un mur vertical. Superem el mur per unes fissures (V+)  i ens situem a una zona de blocs que ens porten fins a la reunió. 30 metres.

L2(IV)

Sortim en tendència a l’esquerra per una mena de diedre bastant descompost. Arribem a una feixa que travessem caminant fins la reunió. 35 metres.

Inici del 3er llarg

L3(V-)

Sortim en direcció un petit desplom on es veu un clau. Superem el pas per l’esquerra i continuem per un diedre que esquiva un sostre. Després hem d’escalar en tendència a la dreta fins la reunió. 45 metres.

L4(V)

Sortim recte superant un petit tram lleugerament desplomat però amb unes preses brutals. Ens situem sobre una placa que travessem diagonalment cap a la dreta. Després recte amunt fins la reunió. 35 metres.

Arribant a la r-6

L5(IV+)

Només començar trobem un inmens pont de roca. Seguim recte per la placa fins que ens trobem un extraplom. Flanquegem cap a la dreta per terreny terrós. Al final del flanqueig trobem un blocs que superem fins situar-nos a la reunió. 35 metres.

L6(IV+)

Ens situem sobre una placa tombada i anem flaquejant en diagonal i a l’esquerra fins situar-nos sota una llastra que ens obliga a anar cap a la dreta un altre cop fins la següent reunió. 30 metres.

Placa del 6e llarg

L7(IV)

Sortim recte de la r i després anem flaquejant cap a l’esquerra fins arribar a uns boixos. Els travessem i arribem a la reunió, on trobarem el llibre de registre. 25 metres.

L8(V-)

Sortim en lleugera tendència a l’esquerra cap a uns blocs que ens menen fins un diedre fàcil. Un cop superat seguim uns quants metres fins la darrera reunió. 40 metres.

Un servidor obrint la darrera tirada

Descens:

Prenem la pista que surt de les antenes i la seguim. Al cap d’una estona trobarem un primer trencall, hem d’anar a mà esquerra. Una mica més endavant trobem un nou trencall, una altra volta hem d’anar a mà esquerra. Finalment trobarem un tercer desviament, tornem a prendre l’esquerra. Seguim fins al vehicle. 6,5 quilòmetres.

El que més m’ha agradat:

• La placa de la sisena tirada, amb uns passos bonics d’adherència.
• Entorn tranquil.

El que no m’ha agradat tant:

• Via discontínua.
• Alguns trams terrossos.
• Descens infinit.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

El cingle de l´Obaga Negra a l´extrem oest de la Serra de Sant Joan