Ocells de niló a Àger
A l’ombra dels populars itineraris del Cap del Ras resta la sòbria Ocells de Niló; de tall absolutament clàssic, ofereix cinc llargs d’escalada agraïda, on gaudir de l’auto-protecció lluny del rebombori de les seves concorregudes veïnes. Terreny d’aventura, la via conta amb un equipament mínim que li dóna un plus de compromís, obligant-nos a completar la protecció amb les bones possibilitats que ofereix el rocam. Les petites feixes que anem trobant li resten continuïtat, però no per això fan menys interessant l’ascensió.
Fotogènic flanqueig del cinquè llarg
Ressenya de la via
- Via: Ocells de Niló
- Zona: Àger – Serrat Alt
- Dificultat: V (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 195 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Poc equipada amb parabolts i claus. Reunions amb un espit i un bolt menys la tercera que es fa a una savina
- Material: 10 cintes exprés, semàfor d’aliens i friends fins el #2 de Camalot, discret joc de tascons i alguna baga
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Primera tirada
Aproximació:
Entrant a Àger prenem una carretera a mà esquerra que passa pel costat del cementiri (Direcció Colobor). La seguim uns quilòmetres fins que trobem una pista de terra a mà dreta que va al refugi de Colobor. La prenem i al cap de poc trobem un trencall; hem de prendre el que NO va al refugi (esquerra). Seguim la pista, passem el sector central, al cap d’una estona passarem pel costat d’un gran bloc, aproximadament un quilòmetre després trobarem una canal tartera tot just davant de la paret. Aparquem i continuem canal amunt fins a peu de via (fletxa tènue i pont de roca visibles).
Segona tirada ♠
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
Al peu de via hi trobarem una sageta picada i veurem un pont de roca i un parabolt. Aquest primer llarg és potser el més compromès; per abastar el parabolt hi haurem de posar una mica de morro, no és difícil però no s’hi val caure. Després, per terreny més agraït podrem anar-nos protegint correctament fins arribar a la reunió d’un parabolt i un espit, situada a una petita feixa. 40 metres, un pont de roca i un parabolt.
Tercer llarg
L2(V)
Ataquem una primera fissura protegida a la meitat per un clau. Un cop superada tenim uns metres pocs definits i amb pedres soltes. Hem d’anar a buscar la fissura de l’esquerra, que haurem d’escalar amb tacte i podrem protegir correctament. De nou trobem la reunió (un espit, una escarpia i un bolt) a una còmoda vira. 45 metres, 2 claus.
L3(V)
Travessem diagonalment una placa per anar a buscar una fissura on poder emplaçar un friend i seguidament superem un ressalt per atènyer un bolt. Continuem amunt fins que el sostre ens barra el pas; l’evitem per l’esquerra. Continuem més o menys recte fins a la reunió, que la fem aprofitant una savina, mola reforçar-la. 35 metres, un parabolt
L4(V)
Quarta tirada ♠
Ataquem un muret ratllat de franges horitzontals molt bonic. Un cop superat aquest primer tram, enfilem una preciosa placa fissurada de roca excel·lent i escalada agraïda fins que abastem la reunió, d’un espit i un bolt. 35 metres un parabolt.
L5(V)
Flanquegem a dretes per una bonica placa inclinada. Primer podrem encintar una savineta i al final del flanqueig un parabolt.
Cinquena tirada
Un cop a l’alçada del parabolt continuem recte amunt fins arribar a una xemeneia, que de seguida ens mena a dalt de tot de la paret. La reunió la muntem aprofitant uns boixos. 40 metres, 2 parabolts.
Descens:
Des del final de la via anem a buscar el cim de la cinglera i marxem en direcció oest, resseguint els espadats fins que trobem unes fites que ens marquen el camí de descens primer per unes feixes i més endavant per un bosc de pi fins a la pista de terra.
El que més m’ha agradat:
- Bona via per jugar amb la ferralla.
- Tots els llargs són bonics, especialment els tres darrers.
- Tranquil·litat assegurada.
Potser també et pot interessar:
(♠)Fotos Cesc R.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Martell totalment prescindible
Fanal Nocturn a Àger
Una de les majors recompenses després d’una escalada a les Parets d’Àger és sentir com la verticalitat es va rendint per de sobte regalar-nos vers el nord l’extraordinària visió dels Pirineus, aquest any desproveïts del seu mantell blanc, però sempre bells i insinuadors de nous reptes i aventures. Si a més o fem per una via preciosa com és la Fanal nocturn la recompensa esdevé doble i l’esperit en surt reforçat, amb ganes d’encarar noves línies que de nou ens sorprenguin i ens facin sentir vius. La via, encadena passatges del tot variats, que ens obliguen a escalar en diferents tècniques, adherència, diedre, fissures i algun extramplom picantó; tot això havent de completar mínimament la protecció, donat que la via es troba semi-equipada, afegint-hi un plus d’interès.
Amb una mica de vista és fàcil trobar fòssils durant l’aproximació a la via
Ressenya de la via
- Via: Fanal Nocturn
- Zona: Àger – Cap del Ras
- Dificultat: 6a+ (MD+)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 260 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Semi-equipada amb espits
- Material: 12 cintes exprès, joc discret de friends i/o tascons, alguna baga savinera
- Orientació: Sud
- Valoració:****
Primer llarg
Aproximació:
Entrant a Àger prenem una carretera a mà esquerra que passa pel costat del cementiri (Direcció Colobor). La seguim uns quilometres fins que trobem una pista de terra a mà dreta que va al refugi de Colobor. La prenem i al cap de poc trobem un trencall; hem de prendre el que NO va al refugi. Seguim la pista fins a trobar-nos a l’alçada de la via. Des del cotxe l’aproximació és evident, com a referència podem agafar un sostre característic que queda a l’esquerra de la nostra via.
Segon llarg
Aproximació a la via amb Google-Maps
L1(6a+)
La via s’inicia al peu d’un esperó característic, on hi ha gravada l’inscripcció “F.NOC”. Ataquem un primer tram vertical, compacte i tècnic, on els peus prenen tot el protagonisme. Poc a poc el mur perd verticalitat i la roca esdevé un pèl trencada. La reunió la fem sobre un còmode ressalt. 40 metres, 5 espits.
Tercera tirada
L2(IV+)
Marxem en tendència a la dreta i creuem una petita feixa (no seguir recte per la via Burundanga). Superem una panxeta amb bona presa i continuem per un muret amb roca un xic trencada fins la segona reunió. 35 metres, 2 espits.
L3(IV+)
Superem un petit extramplom amb molt bona presa i enfilem un divertit diedre, al principi tombat i que cop a poc es va redreçant lleugerament, el diedre s’ha de protegir amb material flotant, que entra a discreció. Sortim cap a la dreta a buscar la reunió. 30 metres, tirada neta.
Quart llarg
L4(6a+)
Iniciem el llarg per una placa molt bona que ens duu al peu d’una fissura preciosa. L’escalem fent algun encastament de dits i amb el pas clau abans de la segona expansió del llarg, amb una pinça no gaire bona i pocs peus. Un cop deixem la fissura enrera continuem per terreny fàcil fins un bon desplom, que superem mercès a una presa amagada descomunal. Continuem cap a la dreta per una placa i ja per terreny fàcil fins la reunió. 35 metres, 4 espits, un clau i un pont de roca.
Cinquena tirada
L5(V+)
Sortim en diagonal a la dreta per terreny fàcil dins situar-nos al peu d’un bonic diedre obert. Escalem en diedre fins atènyer una fissura horitzontal que ens permet fer un pas de bavaresa i sortir cap a l’esquerra, per una placa amb passos fins i amb ambient fins a la reunió. 25 metres, 3 espits i un clau.
L6(IV-)
Llarg de tràmit per creuar la feixa, trobarem algun ressalt i alguna expansió pel camí. La següent reunió la identifiquem gràcies a una inscripció a la paret. 40 metres.
Setena tirada
L7(6a+)
Ens enfilem al mur amb un pas de bloc per de seguida continuar per un sistema de fissures. L’escalada d’aquest tram és especialment bonica. A la part superior el tema s’embosca una mica però la escalada continua vertical. A l’alçada d’una gran savina flanquegem a la dreta i arribem a la reunió, d’un sol espit i que podrem reforçar fàcilment. 35 metres, 5 espits i una baga a la savina gran.
L8(IV+)
Darrer llarg
Flanquegem per la vira cap a la dreta fins enfilar una fissura que ràpidament ens duu al cim del serrat. 20 metres, un espit.
Descens:
Anem cap a la dreta fins trobar un esperó característic (fites visibles). Continuem per la feixa cap a la dreta fins anar a trobar la canal de baixada que ens acaba deixant a la pista on tenim el cotxe. 45 minuts.
El que més m’ha agradat:
- Via amb passatges molt variats.
- Quart i setè llargs molt bons.
- Bona roca en general a excepció del segon llarg.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
Silenci al Serrat de la Corona
Entre el Coll d’Ares i el Congost de Mont-rebei s’estén el quilomètric Serrat de la Corona, amb tot de parets més o menys definides. En un d’aquest espadats (que en Luichy ha batejat com Paret de l’Observatori), escalem la ben trobada Silenci. Ràpida, amb bona roca, a voltes excel·lent, totalment equipada i amb dos llargs (2on i 5è) realment bons, només perd encant pel parell de feixes que la travessen i li resten continuïtat. No obstant no és excusa per deixar-nos caure per aquestes serenes contrades i gaudir del Silenci.
Ressenya de la via
- Via: Silenci
- Zona: Àger – Serrat de la Corona
- Dificultat: 6a+ (MD)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 140 metres
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via totalment equipada amb parabolts
- Material: 11 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Primer llarg
Aproximació:
Entrant a Àger prenem una carretera a mà esquerra que passa pel costat del cementiri (Direcció Colobor). La seguim uns 10 quilòmetres fins un revolt tancat on a mà esquerra surt una pista en direcció al Castell de Sant Llorenç. Continuem aproximadament un quilòmetre per la pista fins quedar a l’alçada de la paret, on podrem aparcar. Seguim a peu cap a la paret, creuant primer uns petits pujols àrids i després seguint les fites fins al contrafort que hi ha al peu de la paret; marxem cap a la dreta per enfilar-nos-hi i un cop d’amunt cap a l’esquerra fins trobar el peu de via.
Segon llarg
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
Tirada per plaques de franges, amb molta ganda. A mig llarg trobarem una petita panxa amb molt bona presa, per serguir sense entrebancs fins la primera reunió. Als darrers metres la roca està una mica trencada i haurem de parar cura. 20 metres, 7 parabolts.
L2(6a+)
Tercera tirada
Llarg senzillament preciós. Comencem superant un bombo que ens permet enfilar-nos a la placa i seguim per aquesta, flirtejant amb una fissura que ens queda a l’esquerra. El 6a+ és pura continuïtat, sempre amb bona presa, menys un punt on els peus es fan més escadussers. Quan la placa ajeu un xic quedarem sota un sostret que superem amb passos atlètics de nou sobre molt bona presa i continuem uns metres més per placa. La sortida a la feixa torna a ser sobre roca delicada, però amb molt poca dificultat. 35 metres, 11 parabolts.
Quart llarg
L3(IV+)
Superem un petit mur en diagonal a l’esquerra que ens mena a una feixa; marxem en tendència a l’esquerra fins trobar la tercera reunió. 30 metres, 2 parabolts.
L4(V+)
Ataquem un nou muret divertit, amb una mica més de pebre que l’anterior i que ens deixa a un relleix, just davant el mur del darrer llarg, on muntem la quarta reunió. 20 metres, 2 parabolts.
L5(6a)
Darrer llarg
Darrera tirada, de nou molt elegant. Ataquem un mur que comença ajagut per poc a poc anar-se posant dret. A mitja tirada haurem de marxar uns metres a la dreta per continuar de seguida recte amunt. Abans d’arribar a la panxa, que és el pas clau del llarg, haurem d’escalar una placa preciosa, de roca exel·lent i amb preses justes però boníssimes. Un cop a la panxa la superem per l’esquerra: remadeta i pujar peus. La sortida al cim té uns darrers metres de roca un xic trencada. 35 metres, 8 parabolts.
Descens:
Marxem cap a l’est a buscar el coll i des d’allí recuperem el camí d’aproximació.
El que més m’ha agradat:
- Segon llarg molt bo, continuïtat i roca excel·lent.
- Darrer llarg, també amb bona roca i que es va trempant.
El que no m’ha agradat tant:
- Llàstima de les feixes que li treuen continuïtat sinó seria una via cinc estrelles.
Josep, Elena i Oriol al Trident
A la dreta dels concorreguts Puntals d’Àger trobem el Trident, conjunt de tres esperons característics per on discorre la bonica Josep, Elena i Oriol, petit homenatge als muntanyencs accidentats al Balandrau l’any 2001. La via segueix en tot moment la lògica, evitant una serie de sostrets amb encertades zigazagues que cerquen la debilitat de la paret i trobem la bellesa dels moviments francs. Menció especial per les dues darreres tirades, variades i atlètiques, colofó per una assenyada via que mai serà massa freqüentada. L’itinerari és troba semi-equipat amb parabolts i només ens caldrà un discret joc de friends fins a #1 de Camalot per acabar de completar la protecció.
El serrat alt s’eleva majestuós sobre el bosc i les boires baixes
Ressenya de la via
- Via: Josep, Elena i Oriol
- Zona: Àger – Serrat Alt
- Dificultat: V+ (MD+)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 170 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via semi-equipada amb parabolts
- Material: 10 cintes exprés, joc de friends fins a #1 de Camalot i alguna baga
- orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Primers metres
Entrant a Àger prenem una carretera a mà esquerra que passa pel costat del cementiri (Direcció Colobor). La seguim uns quilòmetres fins que trobem una pista de terra a mà dreta que va al refugi de Colobor. La prenem i al cap de poc trobem un trencall; hem de prendre el que NO va al refugi (esquerra). Seguim la pista, passem el sector central, al cap d’una estona passarem pel costat d’un gran bloc, aproximàdament un quilòmetre després trobarem un aparcament, més o menys a l’alçada del Trident.
Segona tirada
Des del cotxe l’aproximació és evident i la fem de manera intuïtiva a través del bosc. Per localitzar el peu de via busquem un pitó amb una baga molt vissible (de la via Brucs). La nostra comença uns metres més a l’esquerra.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
Com a referència per trobar el peu de via hem de fixar-nos en un petit esperó al costat d’una canal arbrada, la via comença entre l’esmentat esperó i la canal (parabolt visible).
La Paula desmuntant el tercer llarg
La via s’enfila aprofitant un petit diedre (roca delicada) amb uns passos bonics per atlètics. A la part més dreta trobarem un parell de bolts que protegeixen perfectament la situació. Un cop superat aquest primer tram seguim per terreny fàcil fins encarar un bonic mur amb roca compacta, de nou ben protegit per dues expansions. Els passos tornen a ser bonics i demanen una bona col·locació. Superat el mur arribem a una còmoda lleixa on muntem reunió. 45 metres, 4 parabolts.
L2(IV+)
Inici del tercer llarg
Sortim recte amunt a caçar un parabolt visible des de la reunió, aquests metres abans d’arribar a l’expansió demanen certa cura, donat que la roca s’ha de mimar. Un cop encintada l’assegurança iniciem un elegant flanqueig cap a l’esquerra que ens mena a una sèrie de curts ressalts que superem anant en lleugera tendència a l’esquerra i que ens menen a una darrera panxa (protegida per una expansió) que guanyem amb un bonic moviment atlètic sobre bona presa i que ens deixa a un nou relleix on fem la segona reunió. 25 metres, 3 parabolts.
L3(V)
Inici del L4
Sortim de la reunió cap a la dreta i superem uns ressalts verticals que ens menen sota un sostre, on trobem una expansió. Tirem recte amunt amb un pas sobre presa petita per superar una bona panxa i seguidament anem a caçar una fissura horitzontal que ens soluciona el pas (tot plegat potser més de V com marca la ressenya i un pèl expo ja que en cas de caiguda piquem contra la lleixa). Marxem horitzontalment una mica a la dreta i encarem un tram un xic indefinit sobre roca trencadissa però fàcil, anant en diagonal a l’esquerra. Arribem davant un mur, protegit per una expansió i progressem fins a la reunió, al costat d’una gran savina; pel camí trobem un pont de roca. 35 metres, 3 parabolts i un pont de roca.
L4(V+)
Darrers metres de la quarta tirada
Sens dubte, juntament amb el cinquè els llargs més bonics i exigents de la via, que per sí sols justifiquen l’ascensió. Iniciem el llarg escalant una elegant placa on ens tocarà serpentejar per anar trobant el pas més lògic. Aquesta placa ens deixa sota un sostre que salvem flanquejant cap a la dreta. Encarem aleshores un tram fissurat lleugerament desplomat però amb molt bona presa. Continuem després per un diedre més aviat tècnic amb un pas força obligat a la meitat (més 6a que V+). Un cop guanyat aquest tram continuem uns metres aprofitant una fissura estreta que ens permet fer algun pas en bavaresa abans de marxar cap a la placa i arribar a la reunió. 35 metres, 6 parabolts.
L5(V+)
Darrera tirada
Escalem uns primers metres drets i amb bona presa fins que podem iniciar un bonic flanqueig cap a la dreta (una bona presa lateral ens ajudarà) seguim un pèl més a la dreta per seguir pel fil de l’esperó en escalada aèria fins que, ràpidament, la verticalitat disminueix. Encara ens restaran uns quants metres sobre unes agradables plaques inclinades abans d’arribar a la darrera reunió. 30 metres, 5 parabolts.
Descens:
Continuem caminant cap al nord per guanyar el cim de la cinglera i marxem en direcció oest, resseguint els espadats fins que trobem unes fites que ens marquen el camí de descens primer per unes feixes i més endavant per un bosc de pi fins a la pista de terra. 50 minuts aproximadament.
El que més m’ha agradat:
- Escalada molt ben trobada.
- Quarta i cinquena tirades de categoria.
- Tranquil·litat assegurada.
El que no m’ha agradat tant:
- Algun tram amb roca a controlar.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
Atenció graus ajustats!!
Esperó Badalona a Àger
Potser ens trobem davant la via més assequible de la zona gràcies al seu generós equipament. Com la majoria de rutes del sector, aquesta combina bones plaques verticals i inevitables feixes que trenquen la continuïtat. Destaquen per la seva bellesa el segon i el tercer llargs, amb estils d’escalada diferents però amb el denominador comú de bon rocam agraït en preses. La via es troba totalment equipada a base d’espits, així que per repetir-la només ens caldrà un bon grapat de cintes i un estrep.
Ressenya de la via
- Via: Esperó Badalona
- Zona: Àger – Cap del Ras
- Dificultat: 6a/Ae (MD-)
- Dificultat obligada V/Ae
- Llargària: 260 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via totalment equipada amb espits
- Material: 20 cintes exprés i un estrep
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Darrers metres de la llarga primera tirada
Entrant a Àger prenem una carretera a mà esquerra que passa pel costat del cementiri (Direcció Colobor). La seguim uns quilòmetres fins que trobem una pista de terra a mà dreta que va al refugi de Colobor. La prenem i al cap de poc trobem un trencall; hem de prendre el que NO va al refugi. Seguim la pista fins a trobar-nos a l’alçada de la via. Des del cotxe l’aproximació és evident, com a referència podem agafar l’esperó característic per on va la via. Nom escrit a l’inici.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Agraïda segona tirada
L1(6a/A0)
La via s’inicia uns 30 metres a la dreta de la “Inversió tèrmica“. Trobarem el nom gravat a la roca. Els primers metres es resolen en A0 (6c+) per seguir per una placa vertical, molt típica de totes les vies del voltant, amb presa regletera que ens obliga a anar zig-zaguejant a la cerca del pas més lògic. Trobarem algun pas puntual una mica més difícil (V+). Quan siguem uns metres sota una savina flanquegem cap a la dreta fins una lleixa on hi ha una reunió (val la pena saltar-la).
Recuperant el L2
Seguim ara per una fissura amb un pas d’entrada que tira enrere però amb bona presa, constant durant tota la fissura. Quan aquesta s’acaba trobem la reunió a l’esquerra, molt còmoda. 50 metres.
L2(IV+)
L’escalada canvia radicalment en aquest segon llarg. Evolucionem per una fissura diedre amb molt bona roca i dificultats molt raonables, esdevenint un tram d’escalada de gran bellesa i del tot plaent.
Bona tercera tirada
Una llàstima al meu parer haver cosit la fissura essent aquesta molt bona per emplaçar-hi encastadors o friends. Un cop s’acaba la fissura trobem la segona reunió a la dreta. 40 metres.
L3(6b)
Sortim de la reunió cap a la dreta i de seguida trobem el pas més difícil del llarg (6b), molt ben protegit i que es pot passar en A0 sense problemes. Seguim cap a la dreta fins abastar el fil de l’esperó i iniciem una bonica progressió en tendència a l’esquerra, sempre amb molt cantell i passos prou atlètics.
Sostre del L4
Als darrers metres la dificultat baixa i la roca empitjora, fins arribar a una feixa on trobarem la tercera reunió. 50 metres.
L4(Ae/IV)
Pugem per una mena de rampa fins situar-nos sota un sostre. Haurem de fer tres passos d’artificial, amb una sortida en lliure prou bonica, que ens mena a una nova feixa, que creuem fins arribar a la quarta reunió. 20 metres.
L5(6a)
Sisena tirada
Iniciem la tirada per terreny rampós fins situar-nos a la bese d’un bonic mur (també molt típic de la part alta de les vies d’aquesta zona). L’escalada és mantinguda i es va tornant fina a mida que anem guanyant metres. Quan siguem a mitja tirada trobarem que hem de marxar descaradament cap a la dreta (els espits despisten bastant, perquè queden recte amunt) anant a buscar una curta fissura vertical amb molt bona presa de mans i peus, per de seguida tornar cap a la línia d’assegurances. Uns pocs metres més i arribem a una nova feixa. 50 metres.
L6(Ae/IV)
El Sr.Doria encetant el darrer llarg de la via
Ataquem un nou muret de roca exel·lent i fem una divertida i curta bavaresa que ens deixa a una nova feixa, superem uns ressalts i anem cap a l’esquerra, on trobarem una reunió intermitja que ens saltem i ataquem un darrer mur. La paret és lliça i per on van els espits ens toca fer un parell de passos d’Ae. Un metre més a l’esquerra podem pujar en lliure difícil (6b), aprofitant dos forats que ens permeten llençar-nos a una bona presa i des d’allí ja sortim fàcil cap amunt. 50 metres.
Descens:
Anem cap a la dreta fins trobar un esperó característic (fites visibles). Continuem per la feixa cap a la dreta fins anar a trobar la canal de baixada que ens acaba deixant a la pista on tenim el cotxe. 45 minuts.
El que més m’ha agradat:
- Segona tirada, plaent i sobre bon rocam.
- Tercer llarg, mantingut i atlètic.
- Totes les reunions molt còmodes.
El que no m’ha agradat tant:
- Algunes assegurances mal col·locades dificulten la progressió en lliure. Al darrer llarg si estiguessin un metre més a l’esquerra es podria fer en lliure sense el perill de picar a terra.
- Alguns espits tenen el casquet mig sortit.
Últims comentaris