Krak Band al Sector de l’Ermita, Montroig
Diuen que en el pot petit hi ha la bona confitura i el cert és que la Krak Band és pot petit, però alhora amaga una confitura reservada als paladars més exigents. Dos tirades radicalment oposades però amb el denominador comú d’una gran bellesa, la primera per una fantàstica fissura a equipar i la segona per una placa que de tant bonica se’n fa curta. No perdeu l’oportunitat d’arrodonir la jornada al Montroig fent una visita a aquesta petita delícia que farà treure fum als friends i fissurers.
Montroig, talaia privilegiada sobre St. Llorenç, el Segre i la Plana
Ressenya de la via
- Via: Krak Band
- Zona: Montroig – Sector de l’Ermita
- Dificultat: V+ (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 50 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Pràcticament des-equipada, reunions muntades
- Material: Joc de friends fins al #3 de Camalot, joc de fissurers, excèntric gros útil
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
primer llarg
Aproximació:
Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció Montalegre. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre).
Deixem el vehicle a l’ermita i continuem caminant direcció oest per de seguida baixar cap a la zona d’esportiva i des d’allí anar flanquejant de nou cap a l’oest fins al peu de via (10 minuts).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
Segon llarg
El peu de via és prou evident, només hem de localitzar la fissura per on transcorre la primera tirada. A l’esquerra de la nostra via hi trobem un bolt (via 47 taks) i més a l’esquerra una línia de parabolts (via Petitei). En aquesta primera tirada haurem de resseguir la fissura al peu de la lletra, amb una primera part més complicada, per dreta i en algun punt lleugerament balmada, però amb bones mans i fins i tot punys. Quan arribem a un relleix la paret afluixa i ens resta una secció més agradable fins sota una savina característica i d’allí cap a l’esquerra fins la reunió, d’un espit i un clau. La fissura és de molt bon equipar, preferentment amb peces més aviat grosses. 25 metres, tirada neta.
L2(V+)
Segon llarg
Aquí la via canvia radicalment de tònica i passem a escalar en placa. Hem de sortir en diagonal a l’esquerra per anar a buscar una placa roja evident, que és on es concentren les majors dificultats del llarg. La part de la placa roja està protegida per un espit i un clau; és tracten d’uns metres bastant tècnics, amb alguna ma bona però pocs peus. Sigui com sigui és una tirada força bonica. 25 metres, un espit i un clau.
Descens:
Crestegem uns metres fins que puguem desgrimpar cap al coll. Des d’allí seguim una fresa cap a l’est que de seguida ens mena a un corriol que retorna a l’ermita.
El que més m’ha agradat:
- Fissura a amanir divertida, prou mantinguda i amb bona roca. Un bon terreny de joc per jugar amb els trastos.
- Placa del segon llarg elegant i molt ben trobada.
- Combinable amb altres vies per acabar d’arrodonir el dia.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Atenció, grau ajustat!!
Suave es la Noche a la Pala Alta
Suave es la noche, petita perla de la Pala Alta, praxi que deixa la sensació d’haver escalat; només a l’abast d’aquells que tinguin el coratge d’arriscar-se a afrontar una línia audaç i sincera, que supera la muralla per allà on es deixa amb el mínim us d’expansions. Dos primers llargs de fissures a amanir sobre un rocam peculiar (calcarenita?) donen pas a un tercer llarg de pel·lícula, amb una bavaresa atlètica i un tram plaquero per entrar a la reunió de traca i mocador. Rematat tot plegat amb una sortida al cim senzilla però espectacular i aèria que deixa la sensació d’haver donat el millor d’un mateix.
Sortida del darrer llarg, pura delícia
Ressenya de la via
- Via: Suave es la noche
- Zona: Montroig – Pala Alta
- Dificultat: 6a+ (MD+)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 110 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- equipament: Via semi-equipada amb claus i espits. Les tres primeres reunions s’han de reforçar i la quarta s’ha de muntar
- Material: 10 cintes exprés, joc de friends fins al #3 de Camalot i joc de fissurers
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Aproximació:
Primera tirada
Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció Montalegre. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat.
segon llarg
Si anem amb turisme arribarem a un revolt molt tancat on podrem aparcar. A partir d’aquest punt hem de seguir la pista, que passa per sota la paret fins al peu de via (1 km). Per contra, si anem amb 4×4 podem seguir per la pista fins al Coll de Porta i aparcar allí. Després desfem un tros de pista caminant fins al peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
Segona tirada
Per identificar el peu de via trobarem un pont de roca al peu de la fissura característica per on es desenvolupa la primera tirada. Ens enfilem per la fissura, on trobarem un espit i un parell de claus. L’escalada esdevé vertical i podrem anar protegint-nos al gust. Als darrers metres del llarg flanquegem cap a la dreta fins una savina i d’allí recte fins la role, que és d’un espit i un clau, fàcil de reforçar. En aquest tram la roca està trencada i demana cert ‘carinyu’. 35 metres, 2 claus i un espit.
L2(V)
Tercer llarg
Ara el panorama canvia i la roca pren una altra textura. Resseguim una fissura en escalada agraïda fins a l’alçada d’uns blocs. Aleshores derivem cap a la dreta, cercant el pas (trobarem algun pitó), fins que després d’un curt flanqueig tirem recte per terreny vertical fins la segona reunió, d’un espit i un clau, difícil de veure. Aquesta reunió també es pot reforçar sense problemes. 30 metres, tres claus.
L3(6a+)
Darrer llarg
Sens dubte la millor tirada,només per aquest llarg ja val la pena la via! Sortim de la reunió a caçar un clau que ens deixa al peu d’una bavaresa absolutament dreta. L’ataquem sense miraments i anem progressant en escalada atlètica fins que la bavaresa s’acaba; flanquegem cap a l’esquerra i enfilem un nou tram ben dret; un cop cosim el segon espit flanquegem de nou a l’esquerra fins situar-nos a l’alçada d’un clau i tirem recte amunt fins la reunió, sota el sostre característic. Aquesta és d’un clau i la podrem reforçar bé mercès una agraïda fissura. 25 metres, 3 espits i 3 claus.
L4(IV)
Flanquegem cap a l’esquerra per sota del sostre fins que ens permeti sortir cap amunt. De seguida la paret s’ajeu fins al cim, on haurem de muntar la reunió. 20 metres, un clau.
Descens:
Baixem per un corriol marcat amb fites a mà dreta fins arribar al Coll de Porta.
El que més m’ha agradat:
- Terreny d’aventura, amb dos primeres tirades verticals a equipar, sobre un rocam peculiar.
- Tercer llarg superb.
El que no m’ha agradat tant:
- En algun punt la roca demana precaució, sobretot als darrers metres de la primera tirada.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Atenció, grau clàssic!!
Via del Lluís entrant per Temps de Neu a la Pala Alta
La via del Lluís es troba a la dreta de la Brothers Ruiz que creua a la part alta. El primer llarg original, és una molt poc interessant rampa de III que desmereix la resta de la via, nosaltres aprofitem la primera tirada de la Temps de Neu, que puja directa fins la primera reunió, quedant un itinerari més rodó i homogeni. Així doncs, es tracta d’una via de dificultat moderada, amb bona roca que permet enfilar-se al capdamunt de la Pala Alta de la manera més senzilla.
Ressenya de la via
- Via: Del Lluís entrant per Temps de Neu
- Zona: Montroig – Pala Alta
- Dificultat: V+ (D+)
- Dificultat obligada: V
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Compromís: Baix
- Llargària: 110 metres
- Equipament: Via equipada
- Material: 10 cintes
- Orientació: Sud
- Valoració:***
Primera tirada
Aproximació:
Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció Montalegre. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat.
Segona tirada
Si anem amb turisme arribarem a un revolt molt tancat on podrem aparcar. A partir d’aquest punt hem de seguir la pista, que passa per sota la paret fins al peu de via (1 km). Per contra, si anem amb 4×4 podem seguir per la pista fins al Coll de Porta i aparcar allí. Després desfem un tros de pista caminant fins al peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
Segona tirada
Per trobar el peu de via ens fixem en una mena d’esperó-contrafort característic d’una quarantena de metres i amb un cimall herbat. L’entrada original entra per la banda dreta d’aquest. Nosaltres busquem la línia de parabolts que s’ubica més o menys al centre del mateix. Aquest primer llarg es troba molt ben assegurat i esdevé una escalada prou vertical i mantinguda en cinquè grau, amb un pas un pèl més difícil, just a mig llarg. Anirem a parar a la primera reunió de la via del Lluís. 9 parabolts i un pont de roca. 40 metres.
L2(IV+)
Tercera tirada
Sortim recte per una fissura i anem a buscar un diedre cap a l’esquerra, que seguim fins a la reunió. 2 parabolts. 20 metres.
L3(V-)
Sortim en una mica cap a l’esquerra i després continuem recte pel costat d’un ressalt, un cop el deixem endarrere continuem en tendència a la dreta fins a la reunió, que es fa en un replà molt còmode. 4 parabolts. 25 metres.
L4(V+)
Darrera tirada
És amb diferència el llarg més bonic de la via. Sortim de la reunió superant un desplom; per fer-ho hem de guanyar una mica d’alçada col·locant bé els peus per poder atènyer unes presses enormes. Un cop superat el desplom seguim per una fissura marcada, primer per terreny més tombat i després més vertical fins al cim. 3 parabolts. 35 metres.
Descens:
Baixem per un corriol marcat amb fites a mà dreta fins arribar al Coll de Porta.
El que més m’ha agradat:
- Primer i darrer llargs interessants.
- En conjunt una bona via per a la iniciació i per una primera presa de contacte amb la Pala Alta.
- Ràpida i fàcilment combinable amb altres vies del sector.
La Dama de los Vientos a la Pala del Coll
Com si d’una pastilla de brou es tractes, “La Dama de los Vientos” és un concentrat d’escalada: diedre, fissura, flanqueig, artificial, xemeneia i placa en tant sols 80 metres. La via no dóna treva fins que sortim per dalt, essent mantinguda i molt espectacular, acompanyada del solitari ambient del Montroig, els voltors i fotogènics tons vermellosos del rocam. La via es troba generosament equipada, restant-li aventura però convidant-nos a apurar fins el darrer pas en lliure. Molt recomanable.
L'extrem oest de la Pala del Coll vist des de la Pala Alta
Ressenya de la via
- Via: La Dama de los Vientos
- Zona: Montroig – Pala del Coll
- Dificultat: 6b+/Ae (MD)
- Dificultat obligada: V+/Ae
- Llargària: 80 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via generosament equipada amb parabolts
- Material: 14 cintes exprés i un estrep
- Orientació: Sud
- Valoració: *****
Primera tirada
Aproximació:
Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció Montalegre. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Si anem amb turisme arribarem a un revolt molt tancat on podrem aparcar.
Primera tirada
A partir d’aquest punt hem de seguir la pista, passant per sota de la Pala Alta fins que arribem al Coll de Porta (possible arribar-hi amb vehicle). Des d’aquest punt seguim caminant per un corriol fressat resseguint el peu de la Pala del Coll fins situar-nos al peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(6b+)
El primer llarg és senzillament sensacional: una fissura/diedre perfecte, tallat a ganivet, que t’exigeix de manera progressiva.
Segona tirada
El primer tram dur el trobarem quant la fissura marxa cap a la dreta, on unes regletes seran providencials per superar el pas. Just després podrem fer un repòs i encarar una secció que es va desplomant i on les preses de la fissura es van tornant menys cantelludes. El final d’aquest tram desemboca en el que és el crux de la tirada, per superar un desplomet on les preses per les mans són escadusseres i haurem de demostrar la nostra tècnica de peus, guanyant els centímetres necessaris per poder atènyer alguna presa per les mans una mica més franca que ens permeti superar el pas; i d’aquí fàcil fins la reunió. 25 metres.
L2(6a)
Artificial del L3
La segona tirada és curta però d’una estètica indiscutible. Sortim flanquejant cap a la dreta de la reunió per anar a buscar una placa inclinada i llisa, fissurada a la seva meitat. Anirem trobant bona presa i quan aquesta desapareix ens tocarà fer un parell de passos d’adherència i equilibri fins que arribem al fil de l’esperó. D’allí recte amunt per terreny més senzill fins a la role, que està situada en un comodíssim nínxol. 15 metres.
L3(V+/Ae)
Xemeneia del L3
Sortim de la reunió en escalada artificial amb cinc passos no gaire llargs que ens deixen sota una xemeneia. Per entrar en aquesta haurem de fer un pas de decisió (un bon bidit ens ajudarà a no pensar-nos-ho gaire) i ja encastats ens trobarem una expansió, invisible des de sota. La xemeneia de seguida s’eixampla el just perquè puguem progressar tranquil.lament. Abandonem aquesta cap a la dreta per entrar a la reunió. 20 metres.
L4(V)
Darrer llarg
Aquest darrer llarg transcorre tot en placa, molt ben equipat i sobre roca de qualitat, on trobarem el pas més difícil al sortir de la reunió. La resta a gaudir fins la darrera reunió. 20 metres.
El que més m’ha agradat:
- Primera tirada espatarrant!!!
- Tots els llargs són una agradable sorpresa, cada un amb el seu encant que el fan diferent de l’anterior.
- Via molt fotogènica. Imprescindible dur la màquina de retratar!
El que no m’ha agradat tant:
- S’acaba aviat.
Miqueluchi a la Pala Alta
Tornar al Montroig sempre és un goig per l’ànima. Un lloc especial, on la calidesa dels seus colors i la tranquil·litat de l’entorn ens fan gaudir de l’escalada d’una manera diferent, sempre sota l’atenta mirada dels voltors. La modesta alçada de les seves parets no és un impediment per fruir d’escalades de tall clàssic i grau ajustat, on haurem de donar la talla com abans ho van fer una generació d’escaladors que amb el seu atreviment ens assenyalen quin és el camí de l’escalada més valenta. La poc repetida “Miqueluchi” n’és un bon exemple, de dificultat moderada i amb equipament just, ha estat injustament oblidada en detriment d’altres vies “més equipades”.
Sector central de la Pala Alta
Tot i que la primera part de la via ja s’havia usat com a variant d’entrada del “Diedre Blanqueta“, no va ser fins l’any 1993 que l’Anna Jiménez i en Joan Escuer no van deixar la via oberta en un sol atac. L’any 2002 en Jordi Marmolejo, d’acord amb els seus aperturistes va re-equipar l’itinerari redreçant-lo, quedant una línia d’allò més suggeridora. Una curta primera tirada dóna pas a un deliciós segon llarg, que travessa una fàcil placa inclinada amb una roca adherent i abrasiva. El tercer llarg és comú amb el “Diedre Blanqueta” i ens mena a la darrera tirada, un bonic mur fissurat que haurem de protegir i on caldrà apretar.
Ressenya de la via
- Via: Miqueluchi
- Zona: Montroig – Pala Alta
- Dificultat: V+ (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 140 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via semi-equipada. Reunions muntades (parabolts)
- Material: 10 cintes exprés, joc de friends i de tascons i un parell de bagues per savines
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Inici de la via
Aproximació:
Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció Montalegre. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Si anem amb turisme arribarem a un revolt molt tancat on podrem aparcar.
Primera tirada
A partir d’aquest punt hem de seguir la pista, que passa per sota la paret fins al peu de via (1 km).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV+)
La via s’inicia a un esperonet just a l’esquerra de l’inici de la “Mariola Motors” (de fet quan vam repetir la Mariola Motors vam entrar per allí pensant-nos que era l’entrada d’aquesta).
Bonica segona tirada
Ens enfilem per l’esperó on trobarem un pont de roca i més amunt un arbust que podrem llaçar. Just passat l’arbust flanquegem cap a l’esquerra per una vira fins la reunió. 25 metres i un pont de roca.
L2(V)
Sortim directes a caçar un parabolt que tenim sobre la reunió per de seguida esquivar un petit desplom per la seva esquerra i entrar d’aquesta manera a una deliciosa placa inclinada amb roca abrasiva i adherent que anirem creuant en diagonal a l’esquerra fins arribar al fil de l’esperó on muntarem la segona reunió. 45 metres i 4 parabolts.
Flanqueig a l'inici del bon tercer llarg
L3(V+)
Continuem flanquejant cap a l’esquerra per terreny fàcil però amb bon ambient, arribem a una reunió d’espits que aprofitarem per assegurar-nos i seguim la travessa cap a l’esquerra, fins que enganxem el diedre central del “Diedre Blanqueta“. Escalem aquest magnífic tram atlètic i ben assegurat amb un parell d’expansions i un clau. Un cop superat arribem a una nova reunió (pertanyent al D.B.) que tampoc muntem; seguim diedre amunt fins arribar a una còmoda lleixa on fem la tercera reunió. 45 metres, 5 expansions, un clau i un pont de roca.
L4(V+)
Quarta tirada, la cirereta del pastís
En contes de tirar recte amunt pel diedre ataquem el mur de la dreta per una fissura que marxa en diagonal. L’escalada és atlètica i mantinguda, amb passos bonics que haurem d’anar protegint. Quan arribem a la part final de la fissura sortim a la placa de la dreta per anar a atènyer una savina, és un tram curt i fàcil però amb molt aeri. Flanquegem un xic més i de seguida tirem recte amunt per terreny fàcil i brut (amb el pas de cordades quedaria net de seguida) fins al cim, on muntem una reunió de friends. 25 metres, tirada neta.
Descens:
Baixem per un corriol marcat amb fites a mà dreta fins arribar al Coll de Porta. Des d’aquí prenem la pista fins al cotxe.
El que més m’ha agradat:
- Agradable placa del segon llarg, amb una roca al·lucinant.
- Bona tercera tirada, que et permet gaudir de la part central del Diedre Blanqueta.
- Molt bon darrer llarg, el més exigent de la via, que ens deixa plenament satisfets.
El que no m’ha agradat tant:
- Els darrers metres de la via estan un pèl bruts i embrossats, si la via es repetís de seguida quedaria net.
Al darrer llarg existeix una variant directa de sortida oberta l’any 95 per en R. Lladós, J. Boldú i J. Marmolejo. Per fer-la a la darrera part del llarg en contes d’anar cap a la placa de la dreta seguim una evident fissura cap a l’esquerra (6a) a equipar.
Últims comentaris