Via de la Marxa al Sòcol del Montroig
Sempre que passem pel Congost de Camarasa la vista marxa cap a l’altiva Paret del Sostres o les agulles de l’altra banda del riu. Els cingles que hi ha arran de carretera sembla com si no existissin, poc atractius, amb la seva geologia fosca i un pèl tètrica, conviden poc o gens a l’escalada.
Malgrat aquesta primera impressió, amb la Via de la Marxa gaudim de valent d’una escalada amb regust 100% clàssic, que va enllaçant fissures i diedres de manera lògica fins guanyar encertadament aquest contrafort sobredimensionat que és el Sòcol del Montroig.
Quan sortim de la via la Paret dels Sostres pren la seva verdadera dimensió
Ressenya de la via
- Via: De la Marxa
- Zona: Montroig – El Sòcol
- Dificultat: 6a (MD)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 165 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Via pràcticament des-equipada
- Material: 14 cintes exprés, joc de friends fins al #3 de Camalot, joc de tascons i bagues
- Orientació: Sud-est
- Valoració: ***
Aproximació:
Primer llarg
Un cop passat el poble de Camarasa direcció Tremp creuem el Segre i de seguida trobem una esplanada per estacionar; no ho fem en aquesta, continuem uns pocs metres i trobarem una segona, aquesta és la bona. Continuem a peu creuant la carretera i pujant amb certa intuïció fins a peu de via.
Aproximació a la via amb Google Maps
L1(6a)
Segon llarg
Aquesta tirada ha estat oberta recentment i allarga la via cap abaix. Es tracta d’un llarg mantingut íntegrament en diedre, amb un bombo a mitja tirada que esdevé el pas clau. La reunió la fem aprofitant un arbre. 35 metres, 3 claus.
L2(V-)
Creuem la feixa i fem canvi de reunió (ponts de roca visibles). Aquesta tirada és curta i ens serveix per anar a buscar el peu de l’evident diedre vermellós. 15 metres, neta.
Tercer llarg
L3(V+)
Llarg molt guapo, en que escalem el diedre roig que domina. L’escalada esdevé engrescadora, amb trams de diedre, xemeneia i placa segons convingui. La reunió la fem a una mena de collet en un clau i un pont de roca. 45 metres, 3 ponts de roca.
L4(III)
Llarg de transició per anar al peu d’un diedre. 15 metres, neta.
Cinquena tirada
L5(V)
Enfilem un petit diedre amb algun pas atlètic. Un cop superada la part més dreta continuem per una mena de canal bastant bruta fins a una nova feixa. Busquem la reunió, que és d’un clau i uns ponts de roca. 25 metres, un pont de roca.
L6(V)
De nou fem un canvi de reunió per anar a buscar el peu d’una, d’entrada, tètrica xemeneia (clau).
Sisè llarg
A vegades les aparences enganyen i l’escalada és prou plàstica, ben enfora de la xemeneia fins que arribem al peu d’una fissura ampla, la cirereta del pastís: una quinzena de metres d’escalada vertical sobre bona ganda. 35 metres, 2 ponts de roca i un clau.
Descens:
Seguim un corriol cap al sud que al cap de poc marxa cap al nord.
Darrers metres
El seguim fins que pràcticament hem creuat una gran canal. Descendim per la banda esquerra d’aquesta (mirant a la carretera) fins que trobem una instal·lació de ràpel. Fem un ràpel de 60 metres que ens deixa al peu de l’esmentada canal i continuem per tarteres fins al vehicle.
El que més m’ha agradat:
- Primer i tercer llargs sensacionals, pura delícia!
- Bones possibilitats d’auto-protecció.
- Bona roca en general.
Potser també et pot interessar:
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
S’ha de tenir en compte que donada l’orientació i la morfologia de la paret el tercer i el darrer llarg estan de seguida a l’ombra.
Ke Bonica Boira a l’Extrem
Tot just a la dreta de la bonica Oscar Lafotet trobem aquest recent itinerari, ben trobat i equipat, que busca d’entrada l’evident diedre de la banda esquerra del sòcol per a la part superior anar enllaçant plaques de roca exquisida. Una bona proposta per deixar-nos caure per aquest Montroig més recollit.
Cingles del Montroig
Ressenya de la via
- Via: Ke Bonica Boira
- Zona: Montroig – L’Extrem
- Dificultat: 6a/Ae (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 160 metres
- Grau d’exposició: Baix/mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb parabolts i un clau
- Materia: 12 cintes exprés i un estrep
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Primera tirada
Des de Sant Llorenç hem de prendre la pista que surt del aparcament de la Paret de l’Os i de seguida trencar a la dreta direcció al refugi. Continuem per la pista i sempre que trobem un trencall prenem el que indica cap al refu; al cap d’una estona la pista es perd. En aquest punt hem de continuar a peu per un corriol ben fresat direcció al refugi. Al cap d’una estona de tenir la paret a la vista trobarem un trencall que ens mena directament a la base de la paret. En total uns 30 minuts des del vehicle. La via comença tot passant unes runes. B B gravat a peu de via.
Segon llarg
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV+)
La primera tirada és un marcat flanqueig a esquerres ben assegurat i que ens mena al peu d’un evident diedre/xemeneia. La reunió la fem d’un parabolt i un clau. 15 metres, 5 parabolts
L2(6a)
Tercer llarg
A l’inici de la tirada trobem un tram de roca delicada; un cop superat enfilem el diedre/xemeneia, combinant passos de diedre amb algun encastament segons demani la situació. La tirada és prou mantinguda i de nou perfectament assegurada a base d’expansions. 35 metres, 5 parabolts i un clau.
L3(Ae/V)
Quarta tirada
Fem canvi de reunió. Es tracta d’una tirada bàsicament d’artificial equipat. Per entrar a la reunió haurem de fer una bonica sortida en lliure sobre el darrer estrep, però amb bona ganda. 20 metres, 10 parabolts.
L4(V+)
Escalem una bona placa de franges, tipus Roca dels Arcs. Quan aquesta s’acaba marxem en tendència a la dreta per terreny fàcil fins atènyer la reunió. 25 metres. 4 parabolts.
Cinquena tirada
L5(6a)
Continuem escalant en placa, però ara més monolítica, sobre bones regletes i cantells amagats. Un cop superat el tram més complicat hem d’anar a superar un sostret, sobre el qual trobarem un bolt. 30 metres, 5 parabolts, un pont de roca i un tac de fusta.
L6(V+)
Ataquem un mur, primer de preses arrodonides i més amunt amb més bon cantell.
Darrer llarg
Un cop a l’alçada de la savina flanquegem a dretes amb bona ganda per seguir de seguida recte amunt. De seguida la paret es rendeix i sortim al cim. La reunió és d’una expansió i un pont de roca. 35 metres, 6 parabolts
Descens:
Des del cim marxem vers l’oest a atènyer un corriol que baixa per un coll i que ens duu al camí d’ascens.
El que més m’ha agradat:
- Variada, amb plaques, diedres, flanquejos i una mica d’artificial.
- Roca molt bona excepte algun punt aquí i allà.
El que no m’ha agradat tant:
- Un bloc molt tendenciós sobre la primera reunió.
Potser també et pot interessar:
Oscar Lafotet a l’Extrem
L’Extrem, el Montroig menys transitat i tosc, terreny d’argelagues, romaní, savines i l’omnipresent voltor, que tot ho fita. Espai perfecte per gaudir d’una escalada que a voltes es torna aspre, de matisos subtils i bellesa íntima. L’Oscar Lafotet és un itinerari poc comercial malgrat el rentat de cara, no obstant esdevé una bona elecció, sempre que acceptem el joc que proposa.
Pany per on transita la via
Ressenya de la via
- Via: Oscar Lafotet
- Zona: Montroig – L’Extrem
- Dificultat: 6a (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 165 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Pràcticament equipada amb parabolts i algun clau
- Material: 10 cintes exprés, semàfor d’aliens, Camalot #2, #3 i alguna baga savinera
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Primera tirada ♠
Aproximació:
Des de Sant Llorenç hem de prendre la pista que surt del aparcament de la Paret de l’Os i de seguida trencar a la dreta direcció al refugi. Continuem per la pista i sempre que trobem un trencall prenem el que indica cap al refu; al cap d’una estona la pista es perd. En aquest punt hem de continuar a peu per un corriol ben fresat direcció al refugi. Al cap d’una estona de tenir la paret a la vista trobarem un trencall que ens mena directament a la base de la paret. En total uns 30 minuts des del vehicle.
Segon llarg
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(6a)
Durant el re-equipament es va obrir una entrada directa, completament equipada i força guapa, on haurem d’escalar per la fissura i amb un darrer tram de mig encastament d’allò més atlètic. Un cop superat aquest tram continuem per un diedre fins que podem sortir a dretes i continuar per terreny més indefinit fins la feixa. Pel camí trobem un parabolt sense placa. Muntem la reunió al costat d’un bloc característic. 45 metres, 5 parabolts i un clau.
Tercer llarg
L2(IV+)
Fem canvi de reunió i ens situem al peu d’un llaminer diedre, amb bona roca. Escalem tota la tirada pel diedre, perfectament assegurat amb parabolts. 25 metres, 4 parabolts.
L3(V+)
Continuem pel diedre, que es va trempant. Quan la cosa és posa tiesa flanquegem a la dreta (clau visible a la placa). Un cop encintat el clau seguim en diagonal i de seguida trobem un segon pitó. L’entrada a la role es fa en lleuger descens. 25 metres, 4 claus i una savina passada.
Quarta tirada
L4(V)
Canviem el xip i ara escalem una bonica placa, de nou ben assegurada amb parabolts. 30 metres, 3 parabolts, un plau, un pont de roca i una savina passada.
L5(V+)
Sortim per terreny fàcil fins situar-nos davant una bona panxa que superem amb un moviment atlètic.
Darrer llarg ♠
Continuem vers una canal, amb una entrada delicada debut a la fragilitat de la roca. Un cop superat el tram seguim escalant en ramonage fins sortir al cim. 40 metres, 3 parabolts.
Descens:
Des del cim marxem vers l’oest a atènyer un corriol que baixa per un coll i que ens duu al camí d’ascens.
El que més m’ha agradat:
- Variada amb diedres, fissures, plaques i xemeneies.
- Ràpida, en un entorn recollit i tranquil.
- Els dos mosquetons i el malló que ens hem trobat… Regal de reis amb retard.
El que no m’ha agradat tant:
- Algun tram puntual de roca trencada, tot i que és part del joc.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Eloi A.
Krak Band al Sector de l’Ermita, Montroig
Diuen que en el pot petit hi ha la bona confitura i el cert és que la Krak Band és pot petit, però alhora amaga una confitura reservada als paladars més exigents. Dos tirades radicalment oposades però amb el denominador comú d’una gran bellesa, la primera per una fantàstica fissura a equipar i la segona per una placa que de tant bonica se’n fa curta. No perdeu l’oportunitat d’arrodonir la jornada al Montroig fent una visita a aquesta petita delícia que farà treure fum als friends i fissurers.
Montroig, talaia privilegiada sobre St. Llorenç, el Segre i la Plana
Ressenya de la via
- Via: Krak Band
- Zona: Montroig – Sector de l’Ermita
- Dificultat: V+ (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 50 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Pràcticament des-equipada, reunions muntades
- Material: Joc de friends fins al #3 de Camalot, joc de fissurers, excèntric gros útil
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
primer llarg
Aproximació:
Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció Montalegre. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre).
Deixem el vehicle a l’ermita i continuem caminant direcció oest per de seguida baixar cap a la zona d’esportiva i des d’allí anar flanquejant de nou cap a l’oest fins al peu de via (10 minuts).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
Segon llarg
El peu de via és prou evident, només hem de localitzar la fissura per on transcorre la primera tirada. A l’esquerra de la nostra via hi trobem un bolt (via 47 taks) i més a l’esquerra una línia de parabolts (via Petitei). En aquesta primera tirada haurem de resseguir la fissura al peu de la lletra, amb una primera part més complicada, per dreta i en algun punt lleugerament balmada, però amb bones mans i fins i tot punys. Quan arribem a un relleix la paret afluixa i ens resta una secció més agradable fins sota una savina característica i d’allí cap a l’esquerra fins la reunió, d’un espit i un clau. La fissura és de molt bon equipar, preferentment amb peces més aviat grosses. 25 metres, tirada neta.
L2(V+)
Segon llarg
Aquí la via canvia radicalment de tònica i passem a escalar en placa. Hem de sortir en diagonal a l’esquerra per anar a buscar una placa roja evident, que és on es concentren les majors dificultats del llarg. La part de la placa roja està protegida per un espit i un clau; és tracten d’uns metres bastant tècnics, amb alguna ma bona però pocs peus. Sigui com sigui és una tirada força bonica. 25 metres, un espit i un clau.
Descens:
Crestegem uns metres fins que puguem desgrimpar cap al coll. Des d’allí seguim una fresa cap a l’est que de seguida ens mena a un corriol que retorna a l’ermita.
El que més m’ha agradat:
- Fissura a amanir divertida, prou mantinguda i amb bona roca. Un bon terreny de joc per jugar amb els trastos.
- Placa del segon llarg elegant i molt ben trobada.
- Combinable amb altres vies per acabar d’arrodonir el dia.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
Atenció, grau ajustat!!
Suave es la Noche a la Pala Alta
Suave es la noche, petita perla de la Pala Alta, praxi que deixa la sensació d’haver escalat; només a l’abast d’aquells que tinguin el coratge d’arriscar-se a afrontar una línia audaç i sincera, que supera la muralla per allà on es deixa amb el mínim us d’expansions. Dos primers llargs de fissures a amanir sobre un rocam peculiar (calcarenita?) donen pas a un tercer llarg de pel·lícula, amb una bavaresa atlètica i un tram plaquero per entrar a la reunió de traca i mocador. Rematat tot plegat amb una sortida al cim senzilla però espectacular i aèria que deixa la sensació d’haver donat el millor d’un mateix.
Sortida del darrer llarg, pura delícia
Ressenya de la via
- Via: Suave es la noche
- Zona: Montroig – Pala Alta
- Dificultat: 6a+ (MD+)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 110 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- equipament: Via semi-equipada amb claus i espits. Les tres primeres reunions s’han de reforçar i la quarta s’ha de muntar
- Material: 10 cintes exprés, joc de friends fins al #3 de Camalot i joc de fissurers
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Aproximació:
Primera tirada
Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció Montalegre. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat.
segon llarg
Si anem amb turisme arribarem a un revolt molt tancat on podrem aparcar. A partir d’aquest punt hem de seguir la pista, que passa per sota la paret fins al peu de via (1 km). Per contra, si anem amb 4×4 podem seguir per la pista fins al Coll de Porta i aparcar allí. Després desfem un tros de pista caminant fins al peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
Segona tirada
Per identificar el peu de via trobarem un pont de roca al peu de la fissura característica per on es desenvolupa la primera tirada. Ens enfilem per la fissura, on trobarem un espit i un parell de claus. L’escalada esdevé vertical i podrem anar protegint-nos al gust. Als darrers metres del llarg flanquegem cap a la dreta fins una savina i d’allí recte fins la role, que és d’un espit i un clau, fàcil de reforçar. En aquest tram la roca està trencada i demana cert ‘carinyu’. 35 metres, 2 claus i un espit.
L2(V)
Tercer llarg
Ara el panorama canvia i la roca pren una altra textura. Resseguim una fissura en escalada agraïda fins a l’alçada d’uns blocs. Aleshores derivem cap a la dreta, cercant el pas (trobarem algun pitó), fins que després d’un curt flanqueig tirem recte per terreny vertical fins la segona reunió, d’un espit i un clau, difícil de veure. Aquesta reunió també es pot reforçar sense problemes. 30 metres, tres claus.
L3(6a+)
Darrer llarg
Sens dubte la millor tirada,només per aquest llarg ja val la pena la via! Sortim de la reunió a caçar un clau que ens deixa al peu d’una bavaresa absolutament dreta. L’ataquem sense miraments i anem progressant en escalada atlètica fins que la bavaresa s’acaba; flanquegem cap a l’esquerra i enfilem un nou tram ben dret; un cop cosim el segon espit flanquegem de nou a l’esquerra fins situar-nos a l’alçada d’un clau i tirem recte amunt fins la reunió, sota el sostre característic. Aquesta és d’un clau i la podrem reforçar bé mercès una agraïda fissura. 25 metres, 3 espits i 3 claus.
L4(IV)
Flanquegem cap a l’esquerra per sota del sostre fins que ens permeti sortir cap amunt. De seguida la paret s’ajeu fins al cim, on haurem de muntar la reunió. 20 metres, un clau.
Descens:
Baixem per un corriol marcat amb fites a mà dreta fins arribar al Coll de Porta.
El que més m’ha agradat:
- Terreny d’aventura, amb dos primeres tirades verticals a equipar, sobre un rocam peculiar.
- Tercer llarg superb.
El que no m’ha agradat tant:
- En algun punt la roca demana precaució, sobretot als darrers metres de la primera tirada.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
Últims comentaris