Catefer a la Paret de la Formiguera
A l’extrem est de la Paret de la Formiguera trobem aquesta interessant via. Amb un primer llarg de diedre atlètic i passos elegants i una segona tirada amb un final aeri, esdevé el complement ideal per acabar d’arrodonir la jornada a la zona.
A l'extrem est de la Paret de la Formiguera trobem la via Catefer
Ressenya de la via
- Via: Catefer
- Zona: Sant Llorenç de Montgai – Paret de la Formiguera
- Dificultat: V (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 50 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb parabolts. Reunions rapelables.
- Material: 6 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Primer llarg
Aproximació:
Des de Balaguer hem de prendre la carretera direcció Tremp (C-13). Abans d’arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047). Hem de seguir per aquesta carretera direcció Sant Llorenç; primer passarem pel costat de la Paret de l’Os i al 2,5 km del desviament estarem davant la Paret del Cilindre. Es pot aparcar a mà esquerra.
Segon llarg
Des d’aquest punt veiem la paret Formiguera i el terraplè de la via del tren. Hem de dirigir-nos en direcció al terraplè i remuntar-lo per la banda dreta. Un cop som a dalt no creuem la via i prenem una fresa que marxa a la dreta fins el peu de l’evident fissura per on transcorre la via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
La primera tirada es desenvolupa íntegrament en diedre, amb un primer pas atlètic per entrar al diedre i una continuació que demana certa traça per anar col·locant correctament i així progressar amb elegància. 25 metres, 6 parabolts.
L2(V)
Segon llarg
La segona tirada continua pel diedre fins que aquest mor. Aleshores enfilem una placa vertical, encintant una expansió i derivant de seguida cap a l’esquerra pel mateix fil de l’esperó, en escalada aèria que ràpidament perd dificultat fins arribar a la segona reunió. 25 metres, 3 parabolts.
Descens:
Un sol ràpel d’uns 35 metres aproximadament, o bé dos de més curts aprofitant una reunió intermitja de la via de l’esquerra.
El que més m’ha agradat:
- Primera tirada preciosa: escalada en diedre de llibre!!
- Molt ràpida de fer, perfecte per acabar d’arrodonir la jornada.
Savina Wall a la Paret de la Formiguera
A l’esquerra de la Via Normal s’han equipat un parell d’itineraris indicats per iniciar-se en vies de més d’un llarg. El de més a l’esquerra, la via Savina Wall, és una ruta d’escassa dificultat, generosament equipada amb parabolts que esdevé un terreny de joc ideal per a la iniciació. Per repetir-la només ens caldran 8 cintes.
Ressenya de la via
- Via: Savina Wall
- Zona: Sant Llorenç de Montgai – paret de la Formiguera
- Dificultat: IV+ (D-)
- Dificultat obligada: IV
- Llargària: 70 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: baix
- Equipament: Equipada amb parabolts. reunions rapelables.
- Material: 8 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: **
Segon llarg
Aproximació:
Des de Balaguer hem de prendre la carretera direcció Tremp (C-13). Abans d’arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047). Hem de seguir per aquesta carretera direcció Sant Llorenç; primer passarem pel costat de la Paret de l’Os i al 2,5 km del desviament estarem davant la Paret del Cilindre. Es pot aparcar a mà esquerra.
Segon llarg
Des d’aquest punt veiem la paret Formiguera i el terraplè de la via del tren. Hem de dirigir-nos en direcció al terraplè i remuntar-lo per la banda dreta. Un cop som a dalt només hem de creuar la via i situar-nos al peu de la paret. (10 minuts des del cotxe).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(III)
Tirada rampada sense cap dificultat que ens mena a un relleix on muntem la primera reunió. 25 metres.
L2(IV)
Darrer llarg
La paret es redreça lleugerament i l’escalada esdevé un xic més engrescadora, sempre al voltant del IV grau. Bona presa en tot moment i expansions ben juntetes. 20 metres.
L3(IV+)
La tercera tirada continua amb la tònica de l’anterior, tot i que a mig llarg, més o menys a alçada d’una savina característica tenim un tram més dret, però que amaga unes gandes molt generoses que fan que l’escalada esdevingui plaent i divertida. 25 metres.
Descens:
Podem rapelar des de la darrera reunió de la via o bé baixar caminant pel vessant nord de la paret.
El que més m’ha agradat:
- Bona via per iniciar-se o portar a algú que no hagi escalat mai.
Via Original a l’Esperó Sud, Sant Llorenç de Montgai
Enfilem a repetir la preciosa Original a l’Esperó Sud, via de tall clàssic i flaires alpins, farcida de passatges interessants, ben equipada i de grau molt moderat, resultant una via d’allò més recomanable. Trobem xemeneies, plaques i fissures que ens faran fruir de l’escalada i de les vistes sobre l’embassament de Sant Llorenç de Montgai.
Ressenya de la via
- Via: Original
- Zona: Sant Llorenç de Montgai – Paret de l’Os
- Dificultat: V (D+)
- Dificultat obligada: IV+
- Grau d’exposició: Baix
- Compromís: Baix
- Llargària: 120 metres
- Equipament: Via equipada
- Material: 10 cintes exprés, pot ser útil un joc de friends o encastadors pels trams o allunyen més les assegurances
- Valoració:***
Xemeneia al L1
Aproximació:
Des de Balaguer hem de prendre la carretera direcció Tremp (C-13). Abans d’arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047). Hem de seguir per aquesta carretera direcció Sant Llorenç. Al final de la Paret de l’Os veiem l’Esperó Sud. Podem aparcar passats uns metres del peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Segon llarg
L1(IV)
La via comença a la dreta de l’Esperó Rematxa. Hem d’ascendir una placa fins a situar-nos al peu d’una xemeneia. Trobarem una reunió que no hem de fer. Escalem per la xemeneia i sortim cap a la dreta fins a la primera reunió. 35 metres.
L2(IV+)
Sortim de la reunió flaquejant per terreny fàcil cap a la dreta fins arribar al primer esperó.
Tercera tirada
L’escalem primer per l’aresta i després un xic més a la dreta. Un cop superat arribem a un replà on fem la reunió. 30 metres.
L3(V)
Sortim amunt i ens col·loquem cap a la dreta de l’aresta, a partir d’aquí anem superant diferents plaques fins al final de l’aresta on hi ha un altre replà i la reunió. En aquest llarg, el més vistós de la via, hi ha alguns punts on les assegurances allunyen un xic, però es pot protegir bé. 30 metres.
Recuperant el L3
L4(V)
La dificultat màxima d’aquesta tirada es troba a la sortida de la reunió, que hem de fer flanquejant un xic cap a l’esquerra (té truc) fins atènyer una fissura que ens queda uns metres més amunt. Seguim una mica per la fissura i després fem una diagonal cap a la dreta. Queda una última placa on hem de col·locar bé els peus per poder arribar a unes fissures horitzontals amb molt bona presa. Superem la placa i arribem a la reunió. 30 metres.
Darrers metres
Descens:
Seguim un corriol que ens deixa al darrera de la paret de l’Os. Després hem de seguir cap a la dreta per acabar de voltar-la mentre anem baixant fins a la carretera.
El que més m’ha agradat:
- La xemeneia del primer llarg, amb tot el seu regust romàntic.
- La tercera tirada, continua i aèria.
- Aproximació nul·la.
- Reunions super-còmodes.
Jordi-Andreu a la Paret de l’Ós
Per celebrar les 300 piades del bloc tinc la sort de repetir aquesta preciosa via, que juntament amb la Isaac-Gabriel són les dues grans clàssiques de la Paret de l’Ós; i ho faig de la mà d’un dels seus aperturistes, en Jordi Vidal, que em guia per la paret amb aquella passió pròpia del qui estima un racó que ha fet seu al llarg dels anys i el vol compartir, fruint de la paret i l’entorn i transmetent l’alegria del gaudi d’allò que l’apassiona… De la via poca cosa a dir, pràcticament equipada, amb un primer llarg rentat, un segon i sobretot un quart realment bons.
Paret de l'Ós, la més emblemàtica de Sant Llorenç
Ressenya de la via
- Via: Jordi-Andreu
- Zona: Sant Llorenç de Montgai – Paret de l’Ós
- Dificultat: 6a+ (MD+)
- Dificultat obligada: V+/A1
- Llargària: 180 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà/baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts, algun espit i un pont de roca
- Material: 11 cintes exprés i opcionalment un Camalot #2 per al quart llarg (prescindible)
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Primer llarg
Aproximació:
Aparquem el vehicle just davant la paret, creuem la carretera, remuntem un ressalt i localitzem el peu de via (arbre característic un parell de metres per sobre el terra).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(6a)
Fem l’entrada original, anant a buscar l’arbre amb uns bonics passos atlètics per de seguida flanquejar a dretes un bon grapat de metres.
Segon llarg
En aquest tram hi ha un parell de vies que creuen la nostra. El pas clau, un curt tram dret, que d’antuvi es feia en artificial, presenta roca polida i l’escalada esdevé un xic desagradable, així com els metres que el segueixen, també rentats. Poc a poc derivem cap a la dreta fins atènyer la primera reunió, força còmoda. 50 metres, 7 parabolts i un pont de roca.
L2(6a)
Tercer llarg
La segona tirada és realment bonica, amb un primer tram de placa amb passos sorprenents, fins situar-nos sota una curta xemeneia, el pas clau del llarg el trobem uns metres abans (es pot passar en Ae), un metre de placa vertical amb preses de mans contades. Un cop superada la xemeneia sortim cap a la dreta i per terreny fàcil arribem a la tercera reunió. 40 metres, 6 parabolts i un espit.
L3(V)
Quart llarg
Curta tirada que marxa en diagonal a la dreta, amb algun pas finet a l’inici si no l’encertes. Arribem a un bosc penjat on trobarem la quarta reunió. 25 metres, 3 parabolts.
L4(6a+)
Marxem cap a la dreta per enfilar una preciosa fissura que anem superant amb passos atlètics i certa col·locació. Quan aquesta s’acaba continuem per una placa vertical amb presa d’escàndol, en una escalada aèria i bonica.
Darrera tirada
Hem d’estar alerta de marxar a la dreta i no seguir per uns parabolts que tiren recte amunt (Iris). La reunió la fem a un còmode relleix. 40 metres, 9 parabolts i un espit.
L5(IV+)
Només ens resta una tirada fàcil per acabar la via, que sense gaire complicacions ens mena a la darrera reunió. 25 metres i 2 parabolts.
Descens:
Prenem un corriol cap al nord i que després va girant cap a l’est (fites visibles). En 15 minuts ens portarà fins l’inici de la via.
El que més m’ha agradat:
- Excel·lent quart llarg, amb una fissura per xalar i una placa final bona de debó.
- Segona tirada amb passos sorprenents!
El que no m’ha agradat tant:
- Primer llarg rentat, peatge obligatori per gaudir dels bons llargs superiors.
Los Diablillos a l’Esperó Remacha
A l’extrem dret de l’Esperó Remacha, tot just a la dreta de la Cristian Gutiérrez hi trobem la darrera via oberta en aquest amortitzat pany de paret: Los Diablillos. Es tracta d’una via de dos tirades, generosament equipada i de dificultat molt assequible que va cercant l’espai lliure d’aquesta part de la paret, amb un resultat variable. Per repetir-la només haurem de menester 12 exprés i parar atenció a la segona tirada, on haurem de xapar les cordes alternades i portar un bon assortiment de cintes llargues, donat que la gran quantitat de parabolts i la sinuositat del llarg fan que el fregament sigui notable.
Ressenya de la via
- Via: Los Diablillos
- Zona: Sant Llorenç de Montgai – Esperó Remacha
- Dificultat: V+ (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 75 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts. Reunions equipades per rapelar
- Material: 12 cintes, preferentment llargues
- Orientació: Sud
- Valoració: **
Primera tirada
Aproximació:
Aparquem el vehicle tot just davant l’Esperó. Pugem per uns esgraons metàl·lics i seguim per una corda fixa que puja cap a la part dreta fins al peu de via, un minut des del vehicle.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(v+)
A la primera tirada les majors dificultats les trobarem als primers metres per superar un petit desplom i poc abans d’entrar a la reunió, quan haurem de fer un bonic flanqueig cap a l’esquerra. En aquest primer llarg trobarem un rocam variable, que tot i sanejat encara demana certa cura. 35 metres.
L2(V+)
Segon llarg
El segon llarg és en general més reeixit que el primer, amb millor roca i una miqueta més d’ambient. A poc de començar trobem un tram de fissura prou bonic que dóna pas a una zona més inclinada que ens mena al darrer muret, on tocarà tibar una mica de bones gandes. 40 metres.
Descens:
Rapelant per la via o bé caminant en direcció nord fins trobar un corriol que va derivant cap a l’est i que ens acaba deixant al peu del vessant sud-est de la Paret de l’Ós.
El que més m’ha agradat:
- Segon llarg amb algun tram interessant.
El que no m’ha agradat tant:
- La via en algun moment va ben enganxada a la seva veïna.
- L’excés de parabolts i la sinuositat del segon llarg fan que s’hagi d’anar amb molt de compte amb el fregament de les cordes.
Últims comentaris