Wild Planet a la Roca dels Arcs
Sens dubte, per l’escalador d’esperit clàssic la Wild Planet és la via de la paret. Central, arrogant i tremendament lògica, serpenteja pel mig de la Roca dels Arcs esquivant estratègicament els extraploms que li van barrant el pas. Tot i tenir un parell de tirades amb passos d’artificial es tracta d’una escalada bàsicament en lliure, atlètic i amb força trams d’autoprotecció. La via va ser restaurada entre els anys 2007 i 2008, substituint les antigues expansions i suprimint totes aquelles que s’havien anat afegint amb el temps, retornant així el caràcter que tenia la via quan fou oberta.
El panoràmic flanqueig del tercer llarg, tirada clau de la via
Ressenya de la via
- Via: Wild Planet
- Zona: Vilanova de Meià – Roca dels Arcs
- Dificultat: 6a/A1 (MD+)
- Dificultat obligada: 6a/A1
- Llargària: 265 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Via semi-equipada amb parabolts, claus i ponts de roca. Reunions de parabolts menys la 6 que es fa en una savina
- Material: 16 cintes exprés, joc d’aliens, Camalots fins el #2, joc de tascons i estreps
- Orientació: Sud
- Valoració: *****
Primer llarg ♠
Aproximació:
Aparquem un cop passat el pont. Hem de baixar cap al riu i creuar-lo. Un cop a la vessant contraria prendrem un corriol força marcat que va avançant per sota la paret. Un cop tinguem la via localitzada prenem un corriol que puja cap a la paret.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV)
Segon llarg
Ens elevem per un curt diedre amb un pas atlètic per atènyer a una rampa que seguim en tendència a l’esquerra fins arribar a la reunió. 20 metres, tirada neta.
L2(6a/Ae)
Recte per terreny vertical fins la primera expansió, on comença l’artificial equipat. Superem un sostre amb una curta sortida en lliure un cop superat aquest. Continuem en artificial uns metres més fins enfilar una vertical placa, que superem amb un cop de gas sobre bones però justes regletes. 30 metres, 13 parabolts.
Tercera tirada ♠
L3(V/A1)
Encetem la tirada amb un llarg i espectacular flanqueig a esquerres que trobarem protegit amb alguna expansió i un pont de roca. Un cop superat el pont de roca iniciem el tram d’artificial, amb dos passos sobre expansions, un pont de roca, un alien verd i una darrera expansió. És pot allargar un pas més amb un tricam negre o alien equivalent (blau?). La sortida en lliure és força fina, en horitzontal fins situar-nos sota la reunió per després tirar recte amunt.
Quarta tirada
Atenció amb qui desmunti el llarg, ja que recuperar l’estrep i continuar no és quelcom banal i el pèndol s’intueix important. 35 metres, 5 parabolts i 2 ponts de roca.
L4(6a)
De la reunió anem a buscar la fissura de la dreta que aprofitem per protegir-nos i continuem en diagonal a l’esquerra navegant per una placa que poc a poc es va redreçant fins posar-se vertical del tot, on trobem el tram clau del llarg, protegit per una expansió i un clau.
Cinquena tirada
Un cop superat el mur, marxem en diagonal a la dreta fins la reunió. 45 metres, 2 claus i un parabolt.
L5(V+)
La sortida de la reunió és un pèl delicada, amb roca trencada i un pas atlètic que ens deixa en una mena de diedret on trobarem un clau. Continuem cap al diedre principal i quan arribem a l’alçada d’un clau sortim cap a la placa, amb millor roca.
Sisena tirada
Continuem per aquesta fins un bolt, per de seguida tornar al diedre, per on continuem fins arribar a l’horitzontal de la reunió, punt en el qual ens tocarà flanquejar a l’esquerra per la placa. Atenció no seguir diedre amunt. 40 metres, 2 claus i 2 parabolts.
L6(IV)
Llarg agradable, que ens tocarà navegar en tendència a l’esquerra per una preciosa placa inclinada la qual haurem d’anar amanint amb traça. La reunió la muntem aprofitant una bona savina. 40 metres, tirada neta.
Setena tirada ♠
L7(V)
Sortim de la reunió per terreny fàcil cap a la dreta i anem a caçar un pont de roca, flanquegem uns metres més a la dreta fins situar-nos sota una preciosa placa que, amb un elegant cop de gas, ens deixa a la reunió. 20 metres, un pont de roca.
L8(V+)
Iniciem el darrer llarg sortint en horitzontal a la dreta fins atènyer un pont de roca. En aquest punt ataquem una compacta placa, vertical i d’escalada franca.
Vuitena tirada
A mitja placa trobarem un parabolt que protegeix el tram clau que nosaltres hem fet anant un pèl a la dreta fins situar-nos sota un extraplom per de seguida esquivar-lo cap a l’esquerra. Un cop superat aquest tram continuem per terreny més senzill fins arribar a la feixa on trobarem la reunió. 35 metres, un pont de roca, un parabolt i un burí.
Descens:
Tot i que la via té un darrer llarg afegit durant la restauració de la mateixa nosaltres som fidels al traçat original i donem per acabada la via a la vuitena reunió. Enfilem doncs la feixa cap a l’est fins que trobem un corriol que ens menarà a la carretera.
El que més m’ha agradat:
- Itinerari espectacular, pel vell mig de la Roca dels Arcs.
- Passatges atlètics, altres de finura, artificial, autoprotecció… Una via variada!
- Restauració exemplar, substituint el que estava envellit i suprimint allò que s’havia afegit de més a més.
El que no m’ha agradat tant:
- A totes les reunions hi hem trobat puntes de cigarreta. Ok que el personal fumi a la paret, però la merda te l’endús a casa!!
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Marc M.
Lleida a la Roca dels Arcs
La Lleida fou la segona via oberta a la Roca dels Arcs després de la Tàrrega i la primera que s’atreví amb el pany central de la Paret. Escalada de tall clàssic, cerca el traçat més lògic en un ambient vertical, trobant els punts dèbils i oferint-nos trams de gran bellesa, com l’aèria diagonal de la segona tirada o la magnífica, per agraïda, fissura del quart llarg. La via resta semi-equipada i ens aniran molt bé un joc de tascons o friends més aviat mitjans per completar l’equipament.
Ressenya de la via
- Via: Lleida
- Zona: Vilanova de Meià – Roca dels Arcs
- Dificultat: 6b (MD-)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Llargària: 210 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via semi-equipada amb claus i parabolts. Reunions equipades per rapelar
- Material: 10 cintes exprés, joc de tascons i/o friends (números petits/mitjans)
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Primer llarg
Aproximació:
Aparquem un cop passat el pont. Hem de baixar cap al riu i creuar-lo. Un cop a la vessant contraria prendrem un corriol força marcat que va avançant per sota la paret. Un cop tinguem la via localitzada prenem un corriol que puja cap a la paret. Va bé prendre com a referència un sostre triangular que queda a la perpendicular de l’inici de la via.
Aproximació a la via amb Google-Maps
Segon llarg
L1(IV+)
Ens enfilem per un característic diedre que marxa en diagonal; hi trobarem una fissura fàcil d’amanir. Marxem cap a la dreta per la placa (clau visible) i seguim recte amunt fins una vira; trobarem la reunió a la dreta. 20 metres, 3 claus.
L2(V)
Tenim un pas potent només sortir de la reunió per enfilar-nos al mur, que anem travessant en tendència a l’esquerra.
Tercer llarg
A mig llarg trobarem la típica panxeta de Vilanova, atlètica i amb bona ganda. Un cop superada continuem flanquejant sense guanyar alçada fins la reunió, sota una savina. 40 metres, 3 claus i 3 parabolts.
L3(V+)
Sortim de la reunió i ens situem sota un sostret, protegit per un clau. Per superar-lo hem de bloquejar i pujar peus (bona presa si es busca una mica). Continuem per terreny vertical i amb bon ambient, que podrem anar protegint adequadament aprofitant les fissures que ofereix la placa. Fem la reunió a una còmoda lleixa. 30 metres, 4 claus i un parabolt.
Quarta tirada
L4(6b)
Sortim cap a l’esquerra i enfilem una placa lleugerament desplomada. La presa és bona i la progressió atlètica fins la tercera expansió (aquest tram és possible fer-lo en artificial). Continuem cap a l’esquerra fins una savina i encarem el segon tram del llarg, on haurem de guanyar una preciosa fissura molt fàcil d’equipar i divertida d’escalar. Quan un sostre ens barra el pas marxem a l’esquerra on fem la reunió. 40 metres, 3 parabolts i 2 claus.
Cinquena tirada
L5(IV+)
Enfilem una xemeneia que de seguida podem escalar en tècnica de diedre. Continuem recte i superem uns blocs per sortir a una placa tombada que anem escalant en tendència a l’esquerra fins atènyer la reunió. 40 metres, escalada neta.
L6(IV)
Sortim recte amunt per terreny fissurat i continuem per terreny indefinit, cercant sempre el més fàcil i parant compte amb la roca, trencada en algun punt, fins arribar a un replà on podrem fer reunió aprofitant una bona alzina. 40 metres, tirada neta.
Darrer llarg
Descens:
Marxem cap a la dreta i superem uns ressalts per sortir de la paret. Marxem aleshores cap a l’esquerra (fites) a buscar el coll que ens permet arribar al peu de via i desfer el camí.
El que més m’ha agradat:
- Via variada i amb bon ambient.
- Fantàstica fissura del quart llarg, on xalarem posant-hi el que vulguem.
- Lliçó de traçat clàssic, cercant la debilitat d’una paret imponent.
El que no m’ha agradat tant:
- El fet que la creuïn altres vies més modernes la fa perdedora en algun punt si no estem atents al traçat.
Camel a la Roca dels Arcs
La Camel és la clàssica del sector i la més repetida juntament amb la popular Necronomicon. Poca aproximació, dificultats molt assequibles i passatges engrescadors sobre bona roca generosa en preses de totes mides són motiu suficient per atreure al personal. La via es troba equipada amb parabolts, tot i que un petit joc de tascons ens pot servir per treure aire entre assegurances.
Ressenya de la via
- Via: Camel
- Zona: Vilanova de Meià – Roca dels Arcs
- Dificultat: V+ (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 160 metres
- Grau d’exposició: Mitjà/alt
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts
- Material: 8 cintes exprés i opcionalment un joc de tascons
- Orientació: Est
- Valoració: ***
Primer llarg
Aproximació:
Aparquem un cop passat el pont, amb la paret i la via ben vissibles. Hem de baixar cap al riu i creuar-lo. Un cop a la vessant contraria prendrem un corriol que puja força costerut directe fins al peu de via. 10 minuts des del vehicle.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(IV+)
Segon llarg
La via s’inicia perpendicular a la banda esquerra de la llastra característica d’aquest sector de la paret. Veurem la primera assegurança un xic amunt; atènyer-la és fàcil, gràcies a la bona presa (que trobarem durant tota la via). Aquest primer llarg fa lleugeres ziga-zagues fins situar-se sota un petit sostre, que superem amb un pas atlètic i molt bona presa, deixant-nos a una petita lleixa on muntem la primera reunió. 30 metres.
L2(IV+)
Tercera tirada
Sortim de la reunió en tendència a l’esquerra, de nou amb molt cantell, per un cop haver encintat la primera expansió anar cap al diedre/fissura que ens queda a la dreta. El resseguim fins una reunió opcional que no cal fer. Seguim ara un pèl a l’esquerra per anar a buscar el fil d’una bonica llastra que ens permetrà escalar en bavaresa un bon grapat de metres, fins que arribem a una nova lleixa on muntem la segona reunió. 45 metres.
L3(V)
Iniciem el llarg flanquejant per la lleixa fins una primera expansió (no seguir flanquejant cap a una reunió) per a partir d’aquest punt enfilar-nos per la placa, vertical i amb molt cantell. Passem una reunió i seguim uns metres més en escalada molt divertida fins que podem flanquejar cap a l’esquerra (molt cantell) i fem la reunió a una petita vira, tot just sobre la reunió anterior. 25 metres.
L4(V+)
Quarta tirada
Sortim de la reunió recte amunt per una placa preciosa, vertical i que demana una mica de col·locació. Un cop superat el tram més dret derivem lleugerament cap a l’esquerra, fins arribar a una petita vira des d’on flanquegem uns pocs metres a l’esquerra per arribar a la reunió. 20 metres.
L5(IV)
Llarg de sortida poc definit, les assegurances ens aniran indicant el camí, per on haurem de superar alguns ressalts fàcils abans d’arribar a la darrera reunió i sortir de la paret. 40 metres.
Descens:
Seguim una fresa més o menys definida cap a la dreta (nord) que en pocs minuts ens deixa a la carretera.
El que més m’ha agradat:
- Tot i la baixa dificultat l’escalada esdevé mantinguda en el seu grau.
- Bona roca, extremadament generosa en preses de totes mides.
- Variada, amb bavaresa, flanquejos, plaques verticals…
- Ombra a partir de les tres de la tarda.
Pornostar a la Roca Alta
Hi ha llargs que costen d’oblidar, no per difícils, sinó perquè mentre els fem senzillament ens sentim genials. El tercer llarg de la Pornostar és d’aquesta categoria, on només hi cal el violinista per posar-hi música o les cheerleaders per seguir animant. Franges horitzontals de franques preses, continuïtat i grau amable. Si a això li sumem 3 llargs més realment bons el resultat és una via del tot recomanable, sobre-equipada menys els deu primers metres i on de ben segur gaudirem de la tranquilitat d’aquest extrem oriental de la Roca Alta, una mica lluny de tot arreu.
La banda més oriental de la Roca Alta, un dels racons més tranquils de Vilanova
Ressenya de la via
- Via: Pornostar
- Zona: Vilanova de Meià – Roca Alta
- Dificultat: 6b (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 105 metres
- Grau d’exposició: Baix menys els 10 primers metres on és alt
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts
- Material: 14 cintes exprés i una baga savinera
- Orientació: Sud
- Valoració: *****
Primera tirada
Aproximació:
Des de Vilanova de Meià prenem la carretera cap el Pas Nou. A uns 3 quilòmetres trobarem una pista que es desvia a mà esquerra direcció a Rúbies. La seguim i deixem enrere el desviament cap a l’Ermita. Seguim una mica més fins que arribem a un nou desviament a mà dreta, el prenem. Aquesta nova pista, no en tant bon estat com la principal ens deixarà a una esplanada davant de la Roca alta. Des d’allí continuem a peu per la pista primer, i de seguida per un corriol que va guanyant la pendent fins arribar al peu de la Roca Alta. Seguim el corriol cap a l’est fins situar-nos al peu de via (sostres característics).
Pujat dalt de l'arbre del L1
Aproximació a la via amb Google-Maps
L1(V+)
Per xapar la primera expansió ens hem d’enfilar a un arbre i en equilibri precari encintar la xapa, per de seguida passar a la paret. Seguim per terreny dret en tendència a l’esquerra per encintar una savina. A partir d’aquest punt la paret s’ajeu lleugerament i ens permet arribar a la segona expansió. Ara la via esdevé sobre-equipada fins al final. El llarg segueix descrivint una diagonal per anar a atènyer un esperó que ens mena a reunió. 30 metres.
Darrers metres del L2
L2(6a+)
Sortim de la reunió i ens situem sota d’uns desploms. La presa hi és molt generosa, sempre per la dreta de les assegurances. Un cop superat un primer desplom, encarem una altre que ens deixa sobre una placa fàcil. Anem aleshores en diagonal a l’esquerra per arribar a la segona reunió. 20 metres.
L3(V+)
Pornogràfic 3er llarg
Tirada d’antologia. Encarem una fantàstica placa vertical farcida de franges horitzontals. L’escalada és molt agraïda amb molt cantell i bon ambient. Haurem d’anar fent ziga-zagues cercant la millor opció (que sempre trobarem). Poc abans d’arribar a la reunió haurem de superar un desplom, de nou amb preses generoses. 40 metres.
L4(6b)
Anem a buscar un mur a l’esquerra de la reunió. El tram de 6b són uns cinc metres verticals amb preses justes però molt bones.
Darrera tirada
Un cop superat marxem una mica cap a l’esquerra per després tornar cap a la dreta fins arribar a la reunió cimera. 15 metres.
Descens:
La via és rapelable; no obstant nosaltres vam baixar caminant cap a l’est (fites) fins arribar a un corriol que prenem en direcció oest fins arribar al peu de via (15 minuts).
El que més m’ha agradat:
- Extraordinari tercer llarg, recorda a la segona tirada de la Bàlsam de Tigre o del tercer de la Necro.
- Via rodona, tots els llargs són bons.
- Roca molt compacta a un entorn tranquil.
El que no m’ha agradat tant:
- Equipament estrany: es passa d’uns primers metres realment exposats al sobre-equipament més exagerat.
Mar de Núvols a la Paret de Zaratrustra
La “Mar de Núvols” és una bonica via que ens permet de fruir de les immillorables plaques de la Paret de Zaratrustra a un preu molt baix. Només ens caldran 8 cintes per repetir aquest divertit itinerari de caire esportiu, totalment equipat i farcit de preses i cantells generosos on podrem gaudir d’una bona escalada, a estones atlètica, que de ben segur ens farà sentir genials.
Ressenya de la via
- Via: Mar de Núvols
- Zona: Vilanova de Meià – Paret de Zaratrustra
- Dificultat: 6a (MD)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 110 metres
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via totalment equipada
- Material: 8 cintes exprés
- Orientació: Sud-oest
- Valoració: ***
Primera tirada
Aproximació:
Venint del poble de Vilanova aparquem el vehicle a l’aparcament que trobem a mà dreta poc abans d’arribar al pont. Des de l’aparcament prenem un corriol que puja directament a la paret i amb certa intuïció arribem al peu de via; aquesta comença uns metres a la dreta de la “Txubaskos Baskos”.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
Inici del L2
La via s’inicia uns metres a la dreta de la popular “Txubaskos Baskos” i just a l’esquerra surt una altra línia de parabolts (no confondre’s). Aquest primer llarg es desenvolupa per una fantàstica placa generosa en preses que es va redreçant a mida que ens anem apropant a la reunió. El tram clau el trobarem als darrers metres amb uns passos força atlètics. 25 metres.
L2(V+)
Final del L2
Sortim de la reunió cap a l’esquerra i ataquem una sèrie de panxes que superem gràcies a generoses nanses i passos atlètics fins que quedem sobre una fantàstica placa, primer un xic inclinada però que de seguida es redreça. En aquest punt l’escalada esdevé més mantinguda però la quantitat i la qualitat de les preses ens faran xalar de valent. A mida que ens anem apropant a la reunió la dificultat va minvant. 40 metres.
L3(V+)
Tercera tirada
Sortim flanquejant uns metres cap a l’esquerra per seguir amunt per terreny senzill fins quedar davant un muret. En aquest punt la tònica de la roca canvia i el que fins ara eren generoses preses es converteix en petites regletes que ens fan escalar amb més finura fins que poc abans de la reunió trobem un tram amb roca un xic trencada i fissurada. 25 metres.
L4(6a)
La cirereta del pastís. Flanquegem uns metres a l’esquerra per atènyer un curt diedre que superem amb passos atlètics fins situar-nos sobre una bona placa vertical.
Darrera tirada
La morfologia de la roca ha canviat definitivament i aquí les preses són més arrodonides i ens obliguen a anar fent ziga-zagues a la cerca de la millor opció. El pas clau es troba entre la penúltima i la darrera xapa, on haurem d’anar lleugerament a l’esquerra per després tornar a la dreta per encintar l’última expansió. 20 metres.
Descens:
Es pot baixa rapelant, donat que totes les reunions són rapelables igual que la “Txubaskos Baskos”. També podem baixar caminant; des del final de via marxem cap a la dreta i cap amunt direcció a una torre elèctrica fins que trobem unes fites que ens fan anar cap al nord. Seguim el corriol, no sempre ben definit que ens deixa a la carretera, uns metres per sobre d’on hem aparcat el vehicle.
El que més m’ha agradat:
- Roca exel·lent i prou mantinguda.
- Segon llarg molt bo.
- Ben equipada.
- Ràpida i amb sol des de migdia fins a darrera hora.
El que no m’ha agradat tant:
- Inici de la via una mica confús amb vàries línies que surten enganxades.
Últims comentaris