Maneras de Vivir a Busa

 Busa demana a estones escalar de puntetes, amb discreció, quan la consistència de la roca es torna inversament proporcional a la nostra determinació per gaudir d’aquest regne de colors càlids, boscos i espadats. La Maneras de Vivir és la clàssica de Busa, assequible, ben assegurada i amb un traçat eloqüent i variat. Una fantàstica xemeneia de quasi una cinquantena de metres, seguida d’un aeri flanqueig que ens mena al peu d’un bonic diedre i la sorprenent, per preciosa, sortida al pla de Busa, són motius més que suficients… La roca a voltes fràgil només una excusa per qui no està disposat a jugar amb les regles que imposa aquesta exquisida raconada.

Muralla assolellada, el vessant sud de Busa esdevé l'hàbitat perfecte dels voltors i els grimpaires més romàntics

Ressenya de la via

• Via: Maneras de Vivir
• Zona: Serra de Busa
• Dificultat: 6a (MD-)
• Dificultat obligada: V/A0
• Llargària: 150 metres
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via equipada amb espits, parabolts i algun clau
• Material: 14 cintes exprés, Camalot #0.5 i un joc de tascons
• Orientació: Sud
• Valoració: ****

Aproximació:

Segona tirada

Des de Solsona prenem la carretera cap a Berga (C-26) fins que trobem una desviació cap a Besora. Continuem per pista asfaltada direcció a Busa. Poc abans d’arribar al pla de Busa ens desviem per una pista de terra que marxa cap al sud i passa pel peu de la cinglera. Estacionem en un petit aparcament al costat d’una pista que puja cap a la paret (al costat d’una bassa). Continuem a peu per aquesta pista passant per sota les parets fins arribar al peu de la nostra via (llastra adossada característica).

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

L1(IV+)

Tercer llarg

Ens enfilem una quinzena de metres per la xemeneia fins arribar a un bon replà on muntem la reunió. És possible empalmar aquest llarg amb el següent. 15 metres.

L2(V)

Continuem xemeneia amunt, a voltes més ampla, a voltes un xic més estreta, però fàcil i agradable d’escalar fins sortir al capdamunt de la llastra on trobem la segona reunió. La tirada està ben assegurada amb espits i parabolts. 30 metres

L3(6a)

Quart llarg

Marxem a l’esquerra en flanqueig aeri i ben assegurat per de seguida tirar recte amunt un parell de metres per placa vertical encara més ben assegurada que ens mena a un petit relleix on muntem la tercera reunió. 15 metres.

L4(V)

Ens enfilem per un bonic diedre, sempre amb una bona fissura a mà per si volem augmentar la protecció en algun punt. La tirada és vertical i sobre generosos còdols, que haurem de tractar amb carinyo, que no tots són a prova de bomba.

Cinquena tirada

Poc abans d’arribar a la reunió haurem de marxar per la placa de la dreta per evitar un tram amb roca trencada i després obliquar a l’esquerra fins la role. 40 metres.

L5(V)

Marxem en diagonal a l’esquerra cercant sempre el camí més fàcil i la roca més franca. Trobarem un parell de murets més verticals i bonics d’escalar. A la reunió es troba el pot de registre. 25 metres.

L6(V)

Darrer llarg

Anem a buscar un diedre, de nou bonic però una mica herbat. Quan aquest s’acaba encara ens restaran uns pocs metres amb roca delicada abans de sortir al pla. Un cop a dalt marxem uns metres a la dreta per trobar la instal·lació de ràpel on muntem la darrera reunió. 20 metres.

Descens:

Rapelant per la mateixa via o bé caminant; en aquest cas marxem cap a l’oest fins trobar una pista de terra que va a parar a una altre d’asfaltada. Continuem per la pista asfaltada i quan trobem un trencall que indica “Solsona” nosaltres marxem en l’altre direcció. Al cap d’una estona la pista es torna de terra; i al cap d’una estona més arribem on hem aparcat el vehicle. 45-50 minuts aproximadament.

El que més m’ha agradat:

• Via molt ben trobada, variada i assequible, que ens permet guanyar aquest esvelt espadat totalment en lliure.
• Preciosa xemeneia a l’inici de la via, divertida i gens angoixant.
• Tercer llarg, aeri i amb bon ambient.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Peus Negres a Busa

No gaire aprop d’enlloc  Busa resta en un discret segon terme esperant pacient ser re-descoberta. El magnífic vessant sud de l’altiplà presenta una arrogant muralla, vertiginosament vertical i que poc a poc va desgranant els seus secrets que s’insinuen en engrescadores línies d’escalada. En aquest cas, ens decantem per una de les darreres obertures (i més assequibles del sector), la sorprenent, per ben trobada, Peus Negres. Un divertit diedre a equipar dóna pas a dues saboroses tirades de placa vertical, mantigudes i amb bona roca, que recorda a estones l’excel·lent rocam del migjorn Montserratí… Tota una descoberta.

Amb l'hora baixa tot pren sentit

Ressenya de la via

• Via: Peus Negres
• Zona: Serra de Busa
• Dificultat: 6b (MD-)
• Dificultat obligada: V+/A1
• Llargària: 130 metres
• Grau d’exposició: Alt al  primer llarg i baix a la resta
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via equipada amb parabolts excepte el primer llarg, on haurem d’equipar una magnífica fissura.
• Material: 18 cintes exprés, joc de friends fins al #3 de Camalot, joc de tascons i/o excèntrics més aviat grans i l’alien groc.
• Orientació: Sud
• Valoració: ***

Aproximació:

Primer llarg

Des de Solsona prenem la carretera cap a Berga (C-26) fins que trobem una desviació cap a Besora. Continuem per pista asfaltada direcció a Busa. Poc abans d’arribar al pla de Busa ens desviem per una pista de terra que marxa cap al sud i passa pel peu de la cinglera. Estacionem en un petit aparcament al costat d’una pista que puja cap a la paret (al costat d’una bassa). Continuem a peu per la pista fins que arribem a una esplanada i des d’allí enfilem cap a la paret (fites). Per trobar el peu de via només cal fixar-nos en el marcat diedre característic rematat per un sostre.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(6b)

Segona tirada

Els primers metres de la via transcorren per un divertit diedre, amb una fissura absolutament generosa que ens permet anar assegurant-nos a discreció. Un cop marxem a l’esquerra tenim uns passos de finura que ens menen a una nova fissura que escup lleugerament. Aquest tram es pot fer en artificial usant primer un camalot #2 per arribar al tercer bolt i un alien groc per atènyer el pont de roca. Des del pont de roca només ens restarà una fàcil grimpada fins la reunió. 30 metres, 3 parabolts, un pitó i un pont de roca.

L2(6a+)

La sortida de la reunió és tècnica i ens demanarà col·locació. Els primers metres són poc evidents, tenint que lluitar amb la dificultat tècnica i la discreció de la roca.  De seguida però, sortim a la placa i el panorama canvia radicalment, amb un rocam sòlid i generós en cantells fins a la reunió. 30 metres, 5 parabolts i 4 claus.

L3(6b)

Darrers metres del tercer llarg

Aquesta tercera tirada val per si sola una visita. Ens trobem davant una placa vertical farcida de grans còdols i generosos forats que ens permeten progressar amb solvència. A mitja tirada es troba el pas clau, una panxa marcada que podem superar en A0 sense problemes. La part superior del llarg és menys vertical però es troba esquitxada per clapes de molsa que compliquen l’escalada. 40 metres, 18 parabolts.

L4(IV)

Tirada de tràmit que només val la pena si volem sortir al Pla de Busa. Si no la fem ens estalviarem el primer ràpel. 30 metres, 3 parabolts.

Descens:

Rapelant la via: un ràpel de 20 metres fins la R3, un de 30 fins la R2 i un de 50 fins al terra.

El que més m’ha agradat:

• Via variada tot i la seva curta longitud.
• Roca molt bona en general.
• Ràpida, bona opció per una tarda d’estiu…

Descarregar PDF de la piada i la ressenya