Visites Inesperades a la Roca Subirana
Després de tastar l’Aresta dels Piteus i la seva peculiar roca, busquem alguna alternativa amb ‘millor’ rocam per arrodonir el jorn. Al vell mig del vessant sud de la Roca Subirana trobem aquesta via de dues tirades, oberta en solitari per en Lluís Parcerisa, on haurem d’anar mirant i palpant aquí i allà per trobar la millor opció per progressar per aquest conglomerat tant trencadís.
Vessant sud de la Roca Subirana, per on transcorren les vies
Ressenya de la via
- Via: Visites Inesperades
- Zona: Sant Llorenç de Morunys – Roca Subirana
- Dificultat: V+(MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 85 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada
- Material: 8 cintes exprés i una baga per llaçar una savina
- Orientació: Sud
- Valoració:**
Aproximació:
Primera tirada
Des de la població de Sant Llorenç de Morunys prenem la carretera LV-4241 direcció Coll de Jou i Solsona. Un cop a les afores del poble arribarem a una corba molt tancada de dretes on hi ha un desviament direcció el Santuari de Lord. El prenem i un cop passat el túnel aparquem el vehicle. Seguim a peu direcció al santuari i prenem el primer camí de terra a mà esquerra, que puja suaument fent un parell o tres de corbes tancades fins desdibuixar-se a un collet sense arbres. Tenim, des d’aquest punt, la Roca Subirana davant nostre. Només haurem de baixar per un corriol que ens menarà fins al peu de via.
Arribant a la R-1
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
Comencem a escalar per placa que progressivament es va posant vertical. La roca, molt discreta, ens demana precaució, tant per nosaltres com pel company que assegura. Un cop la paret es posa definitivament vertical, tenim un tram de V+, on anant per la dreta del parabolt trobarem bons forats, que ens permetran superar el pas. Després la paret es va inclinant ràpidament fins arribar a la reunió. 7 parabolts, 40 metres.
L2(V)
Darrers metres de la via
Sortim de la reunió en diagonal a l’esquerra, seguint el camí que ens marquen els parabolts i acariciant la roca. La dificultat en aquest tram és baixa fins que arribem a una fissura. Hem de passar aleshores a la placa de la dreta. Per protegir el pas llacem una bona savina. El pas no és difícil però s’ha d’anar amb molta cura amb la roca. Un cop a la placa només ens restarà continuar en diagonal cap a la dreta fins arribar a la reunió, que muntarem d’un parabolt i una savina. 7 parabolts, 45 metres.
Descens:
Baixem pel vessant nord i en direcció oest, d’una manera intuïtiva fins arribar al final de l’aresta oest.
El que més m’ha agradat:
- Ràpida, bona opció per combinar amb altres vies de la paret i seguir gaudint de la roca precària d’aquest racó del Solsonès.
- Ben assegurada, per no patir més del compte.
El que no m’ha agradat tant:
- Roca molt discreta, que demana molt de tacte i cura.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Cal parar especial atenció a l’estat de la roca, amb trams bastant discrets
Aresta dels Piteus a la Roca Subirana
Situada a la Vall de Lord, la Roca Subirana ofereix una sèrie de recents obertures. En destaca especialment per la lògica del seu traçat l’Aresta dels Piteus: una via compromesa, amb les assegurances imprescindibles, grau assequible i rocam impredictible… Més que escalar haurem de levitar pel traçat, acariciant cada un dels còdols com si fossin de sucre cremat. Via recomanable pels amants del precari.
Feina feta
Ressenya de la via
- Via: Aresta dels Piteus
- Zona: Sant Llorenç de Morunys – Roca Subirana
- Dificultat: V (MD)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 110 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb 8 parabolts i un parell de claus.
- Material: 6 Cintes exprés, joc de tascons i bagues per savines.
- Orientació: Sud
- Valoració:**
Na Paula als primers metres de la via
Aproximació:
Des de la població de Sant Llorenç de Morunys prenem la carretera LV-4241 direcció Coll de Jou i Solsona. Un cop a les afores del poble arribarem a una corba molt tancada de dretes on hi ha un desviament direcció el Santuari de Lord. El prenem i un cop passat el túnel aparquem el vehicle. Seguim a peu direcció al santuari i prenem el primer camí de terra a mà esquerra, que puja suaument fent un parell o tres de corbes tancades fins desdibuixar-se a un collet sense arbres. Tenim, des d’aquest punt, la Roca Subirana davant nostre. Només haurem de baixar per un corriol que ens menarà fins al peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Primers metres del L2
L1(IV+)
La via s’inicia a la banda esquerra de l’evident esperó. Anirem escalant amb molt de ‘carinyu’ per la placa fins situar-nos al mateix fil de l’esperó. La dificultat és baixa i la fiabilitat de la roca també, així que haurem d’extremar les precaucions abans d’arribar al primer parabolt, que està força amunt. Al cap d’uns metres trobarem una altra expansió i més amunt, una zona fissurada i molt trencada on hi ha emplaçat un pitó. Un cop passat el pitó anirem en lleugera tendència a la dreta fins arribar a una alzina que llaçarem.
Segona tirada
Pugem sobre una placa i anem marcadament cap a l’esquerra, on es troba la primera reunió. Al tanto en seguir amunt donat que es veu un parabolt que és de la següent tirada. 2 parabolts i un clau; 50 metres.
L2(V)
Sortim de la reunió de nou cap a la dreta per anar a buscar el fil de l’esperó. Aquí el terreny s’adreça un xic i la roca continua essent igual de trencadissa. Entre el primer i el segon parabolt d’aquesta tirada tenim la possibilitat de llaçar un bon merlet (dels pocs que no són inestables).
Tercer llarg
Un cop a l’alçada de la segona expansió la dificultat va minvant i nosaltres hem de continuar flotant pel fil de l’esperó. Trobarem un pont de roca i de seguida un arbre per llaçar. Un cop passat l’arbre anem una mica a la dreta per després tornar a l’esquerra. Hi ha una llastra que admet un tascó del 12. La reunió es fa un pèl a l’esquerra del fil de l’esperó. 5 parabolts; 45 metres.
L3(V-)
Sortim cap a la dreta i de seguida tirem cap amunt cercant el terreny més lògic per guanyar una fissura que ens queda amunt a l’esquerra. A la fissura hi ha emplaçat un pitó. Un cop xapat anem cap a la dreta i escalem una bonica i curta placa bastant vertical i amb bona roca, protegida per un parabolt. Un cop sortim d’aquest curt tram més exigent s’acaben les dificultats i arribem a la darrera reunió. Un pitó i un parabolt. 15 metres.
Darrers metres de la via amb el pantà de la Llosa al fons
Descens:
Nosaltres hem optat per seguir crestejant tota la Roca Subirana d’est a oest. Quan arribem a l’extrem occidental fem un ràpel des d’un arbre (vagues i mallon) per la cara sud.
El que més m’ha agradat:
- Escalada exigent i autèntica, que busca la lògica d’una roca molt precària per guanyar l’estètica aresta est.
- Entorn magnífic, amb vistes impressionants sobre els Bastets, Sant Llorenç i la Llosa del Cavall.
El que no m’ha agradat tant:
- Roca extraordinariament dolenta, que desmereix la via.
- Només per romàntics i amants del precari.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Cal parar especial atenció a l’estat de la roca, força descomposta en general
Cresta del Sol
Al sud de la Vall de Lord trobem unes curioses formacions de pedra anomenades els Bastets. Al cor dels Bastets hi ha la Cresta del Sol, un itinerari que ens permet descobrir aquest racó del Solsonès. Si la vostra intensió és una sessió d’escalada intensa aquest no és el vostre itinerari. Si per contra el que esteu cercant és una complerta excursió per gaudir d’un lloc d’una bellesa especial combinat amb una mica de “love climbling” la Cresta del Sol no us decebrà.
Ressenya de la via
- Via: Cresta del Sol
- Zona: Sant Llorenç de Morunys
- Dificultat: IV (BD+)
- Dificultat obligada: IV
- Grau d’exposició: Baix
- Compromís: Mitjà/baix
- Llargària: 300 metres
- Equipament: Via equipada
- Material: Cordes de 60 i 8 cintes exprés si empalmem els llargs
- Orientació: Sud
- Valoració:**
Aproximació:
Des del poble de Sant llorenç de Morunys prenem la carretera nova cap a Solsona. Passat el segon túnel trobem un revolt molt tancat amb una explanada per aparcar. Des d’aquí tornem caminant cap al túnel i prenem un camí per la seva esquerra. Grimpem una mica fins sortir a un camí més ample. El prenem a l’esquerra tot seguint els cables elèctrics fins trobar una torre d’alta tensió. En aquest punt veurem un corriol que baixa; el prenem. Després de baixar una estona el corriol remunta en forta pendent pel costat de la paret. En un moment donat la paret ens permet canviar de vessant. Remuntem una mica fins una cruïlla on prenem el camí de l’esquerra. Ara haurem d’anar flaquejant per diverses plaques fins arribar un collet on comença la cresta. Espit al inici.
Veure l’aproximació amb Google Maps
Inici de la cresta
En Roger i la Laura al final del quart llarg
La creta comença amb una serie de grimpades per terreny senzill fins arribar a la primera placa escalable. Uns 90 metres.
L1(IV)
Curta tirada sobre placa de bon conglomerat. La reunió es fa abans d’arribar a una petita feixa, en dos parabolts. 20 metres. Nosaltres vam empalmar aquest llarg amb el següent (opció recomanable) anant amb corda de 60.
L2(III+)
Continuem per la placa fins arribar a un gran pi on fem la reunió. 35 metres.
L3(IV)
La Paula muntant la darrera tirada
Sortim de la reunió cap a una placa vertical amb un espit. Escalem una mica més per guanyar l’espatlla de la cresta fins a la reunió. 30 metres. Aquest llarg també el vam empalmar amb el següent. Creiem que val la pena empalmar-los per l’escasa dificultat de l’escalada i el consegüent estalvi de temps.
L4(III)
Seguim per l’espatlla de la cresta fins guanyar el primer cim. 22 metres. Des d’aquí seguim caminant per terreny fàcil cap a la següent placa escalable, en total uns 100 metres.
L5(IV)
La Paula al ràpel
Placa senzilla que de seguida tomba. Fem la reunió en un arbre. 30 metres. Des d’aquí seguim caminant fins al cim.
Descens:
Baixem del cim cap a l’esquerra (vessant nord) anant a buscar un coll que ens torna a deixar a la cara sud. Des del coll baixem per un canal delicat (sobretot si ha plogut). Trobarem un gran bloc que hem de superar passant per sota. En un moment donat trobarem un tallat. Haurem de superar-lo anant a buscar una instal·lació de ràpel que trobarem a la dreta de la canal (30 metres). Creuem una placa de conglomerat i seguim baixant per la part dreta de la canal fins trobar un cable metàlic. El cable ens porta fins unes escales que ens deixen a una pista ample. Seguim la pista fins el punt de partida. Temps total del descens: uns 45 minuts.
Últims comentaris