Aresta GER al Roc Ponent
El Barranc de Castellfollit és una bonica i recollida vall, esquitxada a tord i a dret per singulars afloraments granítics, que prenen la seva màxima expressió amb el vistós Roc Ponent. L’ascensió per antonomàsia d’aquest monòlit és la recorreguda Aresta GER, itinerari 100% clàssic, que cerca la lògica a través de diedres a la part baixa i segueix pel fil de l’esperó sud, quasi sense abandonar-lo fins arribar al cim. La via, molt assequible, roman pràcticament des-equipada i quan ens trobem a la paret, tindrem la sensació que cada fissura és una variant, així que seguint la lògica, ens podem fer l’ascensió a la nostra mida.
Panoràmica des del cim del Roc Ponent
Ressenya de la via Aresta GER
- Via: Aresta GER
- Zona: Barranc de Castellfollit
- Dificultat: V (D)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 180 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via pràcticament des-equipada, on trobarem algun clau als passatges més compromesos i la tercera reunió muntada amb espits.
- Material: 10 cintes exprés, joc de tascons i/o friends i bagues per savines i ponts de roca.
- Orientació: Sud-oest
- Valoració:***
Primer llarg
Aproximació:
Des de Poblet prenem la carretera T-700 direcció Prades. Al cap d’uns minuts passarem per un pont que creua el Barranc de Castellfollit. Tot just travessat trobarem un desviament a mà esquerra. El prenem i seguim la pista fins que a la nostra dreta veiem un parell de vies d’esportiva. Aparquem a l’altre costat de la pista. Seguim uns metres per la pista asfaltada fins que a mà esquerra trobem un camí que baixa fins a un rierol; el creuem i anem en direcció a una pedrera abandonada.
Inici del L2
A la banda dreta de la pedrera veurem un corriol que puja: el prenem. Seguim pel corriol que ens mena a una tartera i remuntant aquesta arribem fins al peu de via. 30 minuts.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
La via s’inicia al vessant sud, per una evident fissura ampla. Un cop superada quedem sobre una lleixa que ens convida a seguir per una fissura/diedre ben protegit amb claus.
La curiosa finestra del segon llarg
Un cop sortim de la fissura, obliqüem a la dreta fins arribar a un bon replà on hi ha un petit arbre que ens permet instal·lar la reunió. 30 metres i quatre claus.
L2(V)
Enfilem un diedre característic amb uns primers passos un xic més difícils per de seguida anar minvant la dificultat. Arribarem a una “finestra” característica des d’on es veu l’altre vessant. Marxem cap a l’esquerra per canviar de vessant i encarem un aeri flanqueig amb un pas en bavaresa molt ben protegit per tres claus, fins que arribem a un replà on hi ha una ferma alzina que ens servirà per muntar la segona reunió. 35 metres i tres claus.
Tercera tirada
L3(IV+)
Sortim de la reunió descrivint una marcada diagonal a la dreta per anar a buscar un esperó característic. Per enfilar-no-hi haurem de fer un pas de decisió sobre preses romes. Un cop sobre l’esperó continuem grimpant fins una nova alzina on muntem reunió. 25 metres, tirada neta.
L4(IV)
Durant tota la via trobarem bones fissures per encastadors i friends
Marxem cap a la dreta per anar a buscar el fil de l’esperó. L’escalada esdevé fàcil i agraïda, superant diferents ressalts i curts diedres que ens permeten equipar al gust. Quan l’aresta es posa més dreta marxem un xic cap a l’esquerra on trobarem la reunió (dos espits). 40 metres, tirada neta.
L5(IV+)
Sortim per l’esquerra de la reunió per de seguida tirar recte amunt. trobarem un primer tram vertical, fàcilment protegible, però de seguida la paret s’ajeu i continuem pel terreny més evident en una senzilla grimpada fins al cim on muntem la darrera reunió. És possible muntar una reunió intermèdia a uns 20 metres del cim. 50 metres, tirada neta.
Darrera tirada
Descens:
Seguim pel llom direcció est fins que a mà dreta trobem un corriol que de seguida ens mena a la tartera que em pres per l’aproximació.
El que més m’ha agradat:
- Les dos primeres tirades amb passos realment bonics.
- Lloc preciós, retirat… Tranquil·litat assegurada!!
- Ambient pirenaic… Al cor de Tarragona!!
- La baixa dificultat la converteixen en una molt bon itinerari d’iniciació en vies des-equipades.
El que no m’ha agradat tant:
- Durant l’itinerari hem anat trobant casquets d’espits. Tant de bo no s’intenti re-equipar la via mai més ja que es perdria tota l’essència d’aquest preciós itinerari.
Itaca a les Moles del Don
Els Estrets és un indret idíl·lic on l’escalada assoleix el valor afegit de desenvolupar-se en un lloc d’una bellesa especial. Roca i aigua s’uneixen per acompanyar a l’escalador en una experiència del tot relaxant. La via Itaca és una de les clàssiques de les Moles; assequible i sobre bona roca, ben equipada amb parabolts situats a una distància prou raonable perquè no baixem la guàrdia mentre superem les panxetes característiques d’aquesta paret.
Impressionants vistes sobre les Gronses mentre pleguem la corda
Ressenya de la via
- Via: Itaca
- Zona: Ports de Besseit – Les Moles del Don
- Dificultat: V+ (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 140 metres
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts
- Material: 12 cintes exprés
- Orientació: Sud-Est
- Valoració:***
Aproximació:
Inici de la via
Sortint de l’Horta de Sant Joan desemboquem a la carretera que va d’Arnes a Prat de Compte, tombem cap a Arnes i de seguida hi ha un desviament a mà esquerra direcció als Estrets. Prenem aquesta pista fins al kilòmetre 7,5 on hi ha un desviament molt pronunciat a mà dreta. Aparquem el cotxe i seguim a peu en direcció als Estrets (evident). Seguim caminant pel costat dret del riu fins que arribem a l’alçada de la via (hem de trobar el millor lloc per creuar)
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
Segona tirada
La via s’inicia al costat d’un gran pi característic. Ens hem de pujar a un primer llavi que ens permet xapar el primer parabolt. Després de xapar el segon parabolt arribem a un nou llavi que hem de superar per arribar al tercer bolt. Aquest tram és fàcil però exposat, donat que una relliscada t’envia directe a terra. A partir d’aquest punt les assegurances ens van marcant el camí.
A mitja tirada hem de fer una mena de flanqueig diagonal cap a l’esquerra que pot ser el pas clau de la tirada. No és difícil, però les preses no són tant evidents com a la resta de la tirada i la distància entre xapes fa la resta.
Na Paula desmuntant el segon llarg
Un cop feta la travessa ens situem sota una panxa marcada molt ben protegida amb dos expansions que hem de superar de forma atlètica (V+). Un cop fet el pas fàcil fins la reunió, que és fa en una lleixa molt còmoda. 40 metres.
L2(V)
Sortim de la reunió fent una pronunciada diagonal cap a l’esquerra per després seguir per terreny vertical recte amunt. Sempre haurem d’escalar fent ziga-zagues, cercant la lògica de la roca. La distància entre assegurances creix en aquest segon llarg, obligant a escalar però mai d’una manera exposada.
Acabant la tercera tirada
La reunió la fem en una nova lleixa també força còmoda. 40 metres.
L3(V)
Per sortir de la reunió hem de superar una panxa que ens deixa sobre una altra lleixa. Tirem un xic cap a l’esquerra i encarem un nou tram vertical ben protegit. Potser aquesta és la part més bonica de la via; haurem d’anar superant una sèrie de panxetes sempre amb bona presa i que ens obligaran a fer passos força estètics. A la darrera part del llarg la paret va perdent verticalitat fins que entrem a la reunió. 40 metres.
L4(V)
Na Paula encarant el darrer pas de la via
Sortim de la reunió recte amunt per terreny tombat fins que arribem a un petit mur. Ens hi enfilem i el superem amb un pas de decisió sobre presa petita. El pas està molt mal protegit donat que si caiem anem directes a la lleixa… Així que no s’hi val caure!! 20 metres.
Descens:
Des del cim hem de seguir unes fites cap a la dreta que ens portaran fins a una canal cada cop més estreta. En un moment donat trobarem un parabolt per fer un rapel curt però molt incòmode. Seguim les fites fins arribar al peu de via.
El que més m’ha agradat:
- Bon i peculiar conglomerat.
- Totes les tirades són boniques, tot i que la tercera és especialment divertida.
- Distancia correcta entre assegurances, fent d’aquesta via un bon repte per a l’escalador de cinquè grau.
El que no m’ha agradat tant:
- El curt tram exposat a l’inici de la via. Tot i que es pot solucionar amb un tascó nº 11.
- El darrer pas de la via, torna a ser exposat per una mala col·locació de l’assegurança.
Tintin a les Moles
Les Moles del Don es troben a l’Estret d’Arnes, a prop de l’Horta de Sant Joan. Són parets no gaire altes, de conglomerat molt semblant al de Montserrat, amb vies de diferents graus i compromisos. La via “Tintin a les Moles” és la més fàcil d’aquest sector i ens serveix per prendre un primer contacte amb la roca d’aquesta bucòlica zona del sud de Catalunya.
Ressenya de la via
- Via: Tintin a les Moles
- Zona: Ports de Besseit – Les Moles del Don
- Dificultat: IV+ (BD+)
- Dificultat obligada: IV+
- Grau d’exposició: Baix
- Compromís: Baix
- Llargària: 125 metres
- Equipament: Via equipada amb material divers
- Material: 8 cintes
- Orientació: Sud
- Valoració:**
Aproximació:
Sortint de l’Horta de Sant Joan desenvoquem a la carretera que va d’Arnes a Prat de Compte, tombem cap a Arnes i de seguida hi ha un desviament a mà esquerra direcció als Estrets. Prenem aquesta pista fins al kilòmetre 7,5 on hi ha un desviament molt pronunciat a mà dreta. Aparquem el cotxe i seguim a peu en direcció als Estrets (evident). Seguim caminant pel costat dret del riu fins que arribem a l’alçada de la via (hem de trobar el millor lloc per creuar)
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(III)
La Paula comença el tercer llarg
A l’inici de la via trobem el nom mig esborrat. La primera tirada (35m) no passa de III. La reunió queda una mica desplaçada cap a l’esquerra. Podem muntar-la una mica més a la dreta aprofitant un arbre.
L2(IV+)
La segona tirada és la més fina de la via (i la més maca). Sortim de la reunió en diagonal cap a la dreta, només hem d’anar trobant les millors preses fins a la reunió. 20 metres.
L3(IV)
Tirada més sencilla que l’anterior però una mica més llarga. 30 metres.
L4(III+)
La Paula a la tercera reunió
Sortim de la reunió en tendencia a la dreta per esquivar el gran sostre. El llarg es va tombant fins arribar al cim. 40 metres.
Descens:
Des del cim hem de seguir unes fites cap a la dreta que ens portaran fins a una canal cada cop més estreta. En un moment donat trobarem un parabolt per fer un rapel curt però molt incòmode. Seguim les fites fins arribar al peu de via.
Últims comentaris