Travessa del tercer llarg amb la Paret de la Font Freda al fons: tot un luxe de paisatge

Ressenya de la via

• Via: Escenas de Matrimonio
• Zona: Rúbies
• Dificultat: V+ (MD-)
• Dificultat obligada: V+
• Llargària: 160 metres
• Grau d’exposició: Alt
• Grau de compromís: Mitjà
• Equipament: Semi-equipada amb parabolts, un pitó i ponts de roca
• Material: 10 cintes exprés, joc de tascons i friends fins #1 de Camalot. Alguna baga savinera
• Orientació: Sud
• Valoració: ***

Primers metres

Aproximació:

Des de Vilanova de Meià prenem la carretera cap el Pas Nou. A uns 3 quilòmetres trobarem una pista que es desvia a mà esquerra direcció a Rúbies. La seguim durant uns 14 quilòmetres fins arribar al nucli abandonat de Rúbies. Aparquem a l’esplanada i prenem un corriol que puja cap a la Portella Blanca (GR). Seguim el corriol fins que som a l’alçada de la paret on surt un corriol secundari (fites) que ens mena fins a peu de via, situada entre la Guineu Lliure i la Maduritas Calientes.

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

Segon llarg

L1(V)

Per localitzar el peu de via ens hem de situar entre les vies Guineu Lliure (G gravada) i la Madurites Calientes (símbol ♀ gravat). El primer parabolt el tenim a uns cinc metres del terra. Iniciem la tirada per un petit diedre divertit i atlètic i continuem durant tota la tirada per terreny fissurat, fàcil de protegir. Abans d’entrar a la reunió trobem un tram amb roca més delicada. 30 metres, 3 parabolts.

L2(V+)

Tercer llarg

Iniciem el segon llarg per una mena de fissura. Quan aquesta s’esvaeix marxem lleugerament a l’esquerra per encintar un clau i ataquem una placa vertical i de presa generosa. Continuem recte i superem un curt tram una mica balmat però amb grans preses. Només ens restarà creuar una placa en diagonal, prou fina tant de peus com de mans i que esdevé el pas clau de la via. 30 metres, 4 parabolts i un clau.

L3(V)

Quarta tirada

Sortim de la reunió recte amunt per terreny vertical que ràpidament s’ajeu alhora que la roca es torna un pèl més delicada. Arribem a una petita feixa i flanquegem a la dreta fins atènyer la tercera reunió. 30 metres, 4 parabolts.

L4(V)

Ens enfilem recte amunt, per terreny cantellut i agraït fins situar-nos al peu d’un diedre. Fem un parell de passos en diedre per de seguida marxar cap a l’esperó de la dreta, amb roca de la bona i nanses de pel·lícula. Continuem per terreny cada cop més fàcil fins la reunió, on trobarem el llibre de registre. 40 metres, 5 parabolts.

Darrers ressalts de la via

L5(IV+)

En aquesta darrera tirada haurem de superar una sèrie de ressalts de poca dificultat que ens menaran a l’última reunió de la via. 30 metres, 2 ponts de roca i un parabolt.

Descens:

Des del cim baixem per un corriol cap a l’est fins trobar el GR que prenem fins retrobar el camí de pujada.

El que més m’ha agradat:

• Primer llarg divertit, vertical i amb molta ganda.
• Segon llarg amb una placa de pel·lícula.
• Ràpida, fet que ens permet combinar-la amb altres vies properes.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Ressenya de la via

• Via: Silenci
• Zona: Àger – Serrat de la Corona
• Dificultat: 6a+ (MD)
• Dificultat obligada: 6a
• Llargària: 140 metres
• Grau d’exposició: Mitjà/baix
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via totalment equipada amb parabolts
• Material: 11 cintes exprés
• Orientació: Sud
• Valoració: ****

Primer llarg

Aproximació:

Entrant a Àger prenem una carretera a mà esquerra que passa pel costat del cementiri (Direcció Colobor). La seguim uns 10 quilòmetres fins un revolt tancat on a mà esquerra surt una pista en direcció al Castell de Sant Llorenç. Continuem aproximadament un quilòmetre per la pista fins quedar a l’alçada de la paret, on podrem aparcar. Seguim a peu cap a la paret, creuant primer uns petits pujols àrids i després seguint les fites fins al contrafort que hi ha al peu de la paret; marxem cap a la dreta per enfilar-nos-hi i un cop d’amunt cap a l’esquerra fins trobar el peu de via.

Segon llarg

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(V)

Tirada per plaques de franges, amb molta ganda. A mig llarg trobarem una petita panxa amb molt bona presa, per serguir sense entrebancs fins la primera reunió. Als darrers metres la roca està una mica trencada i haurem de parar cura. 20 metres, 7 parabolts.

L2(6a+)

Tercera tirada

Llarg senzillament preciós. Comencem superant un bombo que ens permet enfilar-nos a la placa i seguim per aquesta, flirtejant amb una fissura que ens queda a l’esquerra. El 6a+ és pura continuïtat, sempre amb bona presa, menys un punt on els peus es fan més escadussers. Quan la placa ajeu un xic quedarem sota un sostret que superem amb passos atlètics de nou sobre molt bona presa i continuem uns metres més per placa. La sortida a la feixa torna a ser sobre roca delicada, però amb molt poca dificultat. 35 metres, 11 parabolts.

Quart llarg

L3(IV+)

Superem un petit mur en diagonal a l’esquerra que ens mena a una feixa; marxem en tendència a l’esquerra fins trobar la tercera reunió. 30 metres, 2 parabolts.

L4(V+)

Ataquem un nou muret divertit, amb una mica més de pebre que l’anterior i que ens deixa a un relleix, just davant el mur del darrer llarg, on muntem la quarta reunió. 20 metres, 2 parabolts.

L5(6a)

Darrer llarg

Darrera tirada, de nou molt elegant. Ataquem un mur que comença ajagut per poc a poc anar-se posant dret. A mitja tirada haurem de marxar uns metres a la dreta per continuar de seguida recte amunt. Abans d’arribar a la panxa, que és el pas clau del llarg, haurem d’escalar una placa preciosa, de roca exel·lent i amb preses justes però boníssimes. Un cop a la panxa la superem per l’esquerra: remadeta i pujar peus. La sortida al cim té uns darrers metres de roca un xic trencada. 35 metres, 8 parabolts.

Descens:

Marxem cap a l’est a buscar el coll i des d’allí recuperem el camí d’aproximació.

El que més m’ha agradat:

• Segon llarg molt bo, continuïtat i roca excel·lent.
• Darrer llarg, també amb bona roca i que es va trempant.

El que no m’ha agradat tant:

• Llàstima de les feixes que li treuen continuïtat sinó seria una via cinc estrelles.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Ressenya de la via

• Via: Epirimountains
• Zona: Malanyeu
• Dificultat: 6a (D+)
• Dificultat obligada: V
• Llargària: 100 metres
• Grau d’exposició: Baix
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via completament equipada amb espits, reunions preparades per rapelar
• Material: 12 cintes exprés, si voleu muntar la reunió opcional al darrer llarg porteu un Camalot #0.4 o algun tascó mitjà
• Orientació: Sud
• Valoració: ***

Primer llarg

Aproximació:

Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església i continuem fins que arribem a un mas. Just abans surt un corriol que s’endinsa al bosc; el seguim. Creuem una riera i un filat elèctric. Al cap de 5 metres comença un altre corriol poc definit a l’esquerra que, sense pujar al peu de la paret, va resseguint-la per sota fins a trobar el peu de via.

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

Segon llarg

L1(V)

La primera tirada és una agradable escalada, prou vertical i mantinguda, i amb molt bona presa en tot moment. A la part superior del llarg hi trobarem algun tram amb roca no tant exel·lent com a la resta. La reunió la fem al capdamunt d’una mena de llastra i és prou còmoda. El llarg es troba molt equipat. 35 metres, 11 espits.

L2(V)

De nou una tirada absolutament plaent, amb molt bona roca i generós equipament. El pas clau el tenim al deixar la fissura a la dreta i tenir que passar a la placa (presa molt bona amagada). La reunió es fa a una mena de feixa i de nou és força còmoda. Al igual que la resta de reunions es troben preparades per rapelar. 30 metres, 7 espits.

L3(6a)

Tercer llarg

Aquesta tirada era quelcom intrigant donat que a la ressenya original la marcava d’A0 i VI+… Res més lluny de la realitat, però anem a pams. Primer de tot val la pena muntar una nova reunió aprofitant el segon espit del llarg i una fissura pregona que ens permet fer una bona reunió amb friends o tascons, d’aquesta manera evitem el fregament de la corda, que faria un bon quatre i el xiclet excessiu en cas de caiguda. Des de la reunió un pas en bavaresa ens permet situar-nos sobre un relleix i encintar el següent espit. El pas es fa per l’esquerra d’aquest i continue, fins encintar el següent per passar de seguida a la dreta amb uns passos més finets, la resta és pura continuïtat fins la reunió, cada cop més assequible; tot plegat 6a. 35 metres, 10 espits.

Descens:

Rapelant per la via (totes les reunions estan equipades amb cadena i anella) o bé carenejant cap a l’est fins arribar a la pista.

El que més m’ha agradat:

• Escalada agradable sobre bona roca.
• Mantinguda en el seu grau.

El que no m’ha agradat tant:

• Sobre-equipada es miri com es miri.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Panoràmica dels itineraris de la Paret de la Codolosa

Ressenya de la via

• Via: Campions
• Zona: Montserrat – Paret de la Codolosa
• Dificultat: 6a (D)
• Dificultat obligada: V
• Llargària: 70 metres
• Grau d’exposició: Baix
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via equipada amb parabolts
• Material: 8 cintes exprés
• Orientació: Sud
• Valoració: **

Aproximació:

Primera tirada

Anant amb cotxe cap a les coves de Salnitre (Collbató) deixem el vehicle a l’aparcament de la zona d’esbarjo “la Salut”. La paret ens queda just davant, formant un amfiteatre.  Hem de prendre el Torrent de La Font Seca i seguir-lo fins que ens desviem per un corriol que ens deixa al peu de via. 10 minuts.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(IV+)

Segona tirada

Per localitzar el peu de via, que es troba entre les vies de la Rampa i la Full Equip ens haurem de fixar en un pont de roca equipat que és la segona assegurança de la via. El primer llarg va superant ressalts, a mitja tirada trobarem la primera reunió de la Rampa, hem de seguir recte i no marxar cap a l’esquerra fins atènyer la primera reunió, al peu d’un bonic muret 35 metres.

L2(6a)

Darrera tirada

El llarg més bonic de la via. El pas clau el trobem per arrencar del terra; hem de sortir rectes de la reunió amb bona mà dreta que ens permet agafar una bona presa per l’esquerra i pujar peus, estirar-nos i arribar a una mà dreta molt bona. A partir d’aquí la dificultat disminueix i continuem amb una escalada molt agradable. Un cop arribem a un pont de roca hem d’anar cap a l’esquerra (no marxar cap als parabolts de la dreta que pertanyen a la Full Equip) i per terreny fàcil fins la reunió. 15 metres.

L3(IV)

Anem a buscar una llastra que ens permet enfilar-nos a un esperonet amb roca sanejada i molt ben assegurat i anem seguint les xapes fins la reunió. 20 metres.

Descens:

Dos ràpels, un primer fins la segona reunió i un segon de llarg fins a peu de via.

El que més m’ha agradat:

• Segon llarg, amb una mica de pebre i bona roca.
• Les ubicacions de les reunions, molt ben pensades per rapelar.

El que no m’ha agradat tant:

• Via poc interessant en general, només per acabar d’arrodonir el dia amb altres vies de la paret.

Descarregar PDF de la ressenya i la piada

Ressenya de la via

• Via: Amanita
• Zona: Canalda
• Dificultat: V+/A1 (MD)
• Dificultat obligada: V+/A1
• Llargària: 230 metres
• Grau d’exposició: Alt
• Grau de compromís: Alt
• Equipament: Via semi-equipada amb parabolts, espits, burins i claus, es troba restaurada
• Material: 10 cintes exprés, joc de friends (mides petites) fins #1 de Camalot. Els tricams ens han estat útils. Un estrep
• Orientació: Sud
• Valoració: ****

Primera tirada

Aproximació:

Des de Solsona prenem la carretera de Sant Llorenç (LV-4241). Un cop a Coll de Jou prenem el desviament direcció Cambrils (L-401) i continuem per aquesta carretera fins passar sota la paret. Hi ha un aparcament a l’alçada del peu de via, que reconeixerem per una fissura diagonal molt evident. Un cop estacionats només haurem de creuar la carretera i remuntar fins a peu de via.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

Segona tirada

L1(IV+)

La part més delicada de la primera tirada és atènyer la primera expansió, abans de la qual haurem de fer un flanqueig per sobre un llavi.

Després continuem per terreny fàcil fins superar un parell de panxetes que ens menen a la primera reunió. 30 metres, 3 expansions.

L2(V)

Tercera tirada

Segona tirada preciosa i variada, amb la superació d’algunes panxes i plaques, i amb una bavaresa especialment bonica, que haurem de protegir al gust. El pas clau del llarg es troba abans d’encarar la bavaresa, donat que haurem de superar una panxa força atlètica, això sí, amb bona presa. 40 metres, 4 expansions i un clau.

L3(V)

Iniciem el llarg per una placa de roca molt bona i anem a buscar la fissura que ens queda a l’esquerra a protegir-nos, per després marxar descaradament cap a la dreta fins trobar una panxa.

Quart llarg

Superem el muret i marxem cap a la dreta on trobarem un clau seguim uns metres per un breu diedre i sortim a la dreta a buscar la tercera reunió. 30 metres, 2 expansions i un clau.

L4(V)

Llarg de flanqueig, on trobem el pas clau per superar una fissura vertical, amb passos força “originals” (a la fissura horitzontal hi ha bona presa si es busca).

Cinquena reunió

Un cop superat aquest pas seguim flanquejant per terreny fàcil fins la reunió, que la muntem a una gran savina. 30 metres, 3 expansions.

L5(V)

Llarg clau. Només sortir de la reunió trobem un pont de roca i una sageta que ens indica la direcció. Ens hem d’enfilar per un mur on la roca s’ha d’acaronar fins que quedem sobre un petit llavi, aquí podrem col·locar un camalot #1 a caldo, encarant d’aquesta manera amb més seguretat un curt tram vertical que ens mena a terreny herbós.

L'Emili arribant a la R-6

Continuem en tendència a la dreta cercant la lògica i ens dirigim cap un evident balmat on trobarem la reunió, d’expansions; sembla que abans es feia a una savina seca que queda tot just a la dreta. 30 metres, un pont de roca i 2 expansions.

L6(V+/Ae)

Sortim caminant cap a l’esquerra fins trobar el punt més dèbil, ens hi enfilem quedant sobre un llavi i marxem cap a la dreta per enfilar un bonic mur, ben protegit amb 2 parabolts.

Iniciant la darrera tirada

El mur és atlètic i amb bona ganda. Un cop superat arribem a un nou balmat, ens enfilem per la paret de la dreta en lliure fins atènyer un pont de roca. Aleshores fem un parell de passos d’artificial i sortim en lliure finet recte amunt, per acabar marxant a la dreta i entrar a la reunió. 6 expansions, un pont de roca i un clau.

L7(V)

Iniciem el llarg amb un bonic flanqueig a dretes sobre un bon pati, amb roca franca i bona presa. Un cop superat el tram continuem cap amunt cercant el terreny més noble. Tot i que la tirada es torna herbosa encara haurem de superar un parell de boniques panxes abans de creuar una boixera i arribar a un bon pi on fem la darrera reunió. 40 metres, 3 expansions.

Descens:

Des del pi marxem en diagonal a la dreta a buscar una alzina característica, continuem amunt uns metres i marxem cap a l’esquerra fins que trobem una fresa i fites que ens guien fins un corriol. Seguim pel corriol que va marxant cap a l’oest i després baixa fins a Ca la Rita i d’allà a la carretera (40 minuts aproximadament).

El que més m’ha agradat:

• Preciós segon llarg, molt variat.
• Via molt variada en general, amb trams sorprenents i que demanen escalar.
• Entorn sempre tranquil, que forma part intrínseca de la mateixa escalada  a Canalda.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

ATENCIÓ!!! Graus collats, NO es tracta d’una via d’iniciació.

L'entorn és un al·licient més quan escalem a Malanyeu

Ressenya de la via

• Via: Francesc Suñol
• Zona: Malanyeu
• Dificultat: 6a (D)
• Dificultat obligada: V
• Llargària: 85 metres
• Grau d’exposició: Baix
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via equipada amb espits
• Material: 9 cintes exprés
• Orientació: Sud
• Valoració: **

Primer llarg

Aproximació:

Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església i continuem fins que arribem a un mas. Just abans surt un corriol que s’endinsa al bosc; el seguim. Creuem una riera i un filat elèctric. Al cap de 5 metres comença un altre corriol poc definit a l’esquerra que, sense pujar al peu de la paret, va resseguint-la per sota fins a trobar el peu de via.

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

Segon llarg

L1(V)

La primera tirada és una bonica placa esquitxada de bons forats i preses agraïdes. L’escalada esdevé mantinguda en IV+, amb algun pas puntual un xic més complicat. El llarg, de la mateixa manera que la resta de la via, es troba generosament equipat. La reunió es fa a la mateixa placa, però podem muntar-ne una de més còmoda sense problemes tot just a l’esquerra, aprofitant un petit replà i la primera expansió del segon llarg. 30 metres, 9 espits.

Tercer llarg

L2(IV+)

Ens enfilem a la placa i escalem en diagonal fins abastar una nova placa amb roca de primera. Arribem a una petita feixa i continuem per un mur, altra cop amb roca de la bona; un cop superat el muret arribem a un replà on muntem la segona reunió. 30 metres, 8 espits.

L3(6a)

Sortim de la reunió per terreny fàcil per anar a abastar la primera expansió.

Tercer llarg

Un cop encintada flanquegem un pèl més i baixem un xic, per situar-nos al peu d’un curt diedre. El pas clau de la via es troba en aquest tram, que superem sense massa dificultat buscant bones preses a la banda esquerra (tot i que la ressenya marca 6a, en cap cas passa de V+). Un cop superat aquest tram creuem una franja de vegetació i escalem una darrera placa de nou amb molt bona roca. 30 metres, 9 espits.

Descens:

Feliç 2012

Rapelant per la via (totes les reunions estan equipades amb cadena i anella) o bé carenejant cap a l’est fins arribar a la pista.

El que més m’ha agradat:

• Bonica primera tirada, mantinguda i agradable.
• Molt bona roca tota la via.
• Molt ràpida, podem combinar-la amb altres vies properes per aprofitar la visita.

El que no m’ha agradat tant:

• Com tots els itineraris d’aquesta part de la paret, la via no té gens d’ambient.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Muralla assolellada, el vessant sud de Busa esdevé l'hàbitat perfecte dels voltors i els grimpaires més romàntics

Ressenya de la via

• Via: Maneras de Vivir
• Zona: Serra de Busa
• Dificultat: 6a (MD-)
• Dificultat obligada: V/A0
• Llargària: 150 metres
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via equipada amb espits, parabolts i algun clau
• Material: 14 cintes exprés, Camalot #0.5 i un joc de tascons
• Orientació: Sud
• Valoració: ****

Aproximació:

Segona tirada

Des de Solsona prenem la carretera cap a Berga (C-26) fins que trobem una desviació cap a Besora. Continuem per pista asfaltada direcció a Busa. Poc abans d’arribar al pla de Busa ens desviem per una pista de terra que marxa cap al sud i passa pel peu de la cinglera. Estacionem en un petit aparcament al costat d’una pista que puja cap a la paret (al costat d’una bassa). Continuem a peu per aquesta pista passant per sota les parets fins arribar al peu de la nostra via (llastra adossada característica).

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

L1(IV+)

Tercer llarg

Ens enfilem una quinzena de metres per la xemeneia fins arribar a un bon replà on muntem la reunió. És possible empalmar aquest llarg amb el següent. 15 metres.

L2(V)

Continuem xemeneia amunt, a voltes més ampla, a voltes un xic més estreta, però fàcil i agradable d’escalar fins sortir al capdamunt de la llastra on trobem la segona reunió. La tirada està ben assegurada amb espits i parabolts. 30 metres

L3(6a)

Quart llarg

Marxem a l’esquerra en flanqueig aeri i ben assegurat per de seguida tirar recte amunt un parell de metres per placa vertical encara més ben assegurada que ens mena a un petit relleix on muntem la tercera reunió. 15 metres.

L4(V)

Ens enfilem per un bonic diedre, sempre amb una bona fissura a mà per si volem augmentar la protecció en algun punt. La tirada és vertical i sobre generosos còdols, que haurem de tractar amb carinyo, que no tots són a prova de bomba.

Cinquena tirada

Poc abans d’arribar a la reunió haurem de marxar per la placa de la dreta per evitar un tram amb roca trencada i després obliquar a l’esquerra fins la role. 40 metres.

L5(V)

Marxem en diagonal a l’esquerra cercant sempre el camí més fàcil i la roca més franca. Trobarem un parell de murets més verticals i bonics d’escalar. A la reunió es troba el pot de registre. 25 metres.

L6(V)

Darrer llarg

Anem a buscar un diedre, de nou bonic però una mica herbat. Quan aquest s’acaba encara ens restaran uns pocs metres amb roca delicada abans de sortir al pla. Un cop a dalt marxem uns metres a la dreta per trobar la instal·lació de ràpel on muntem la darrera reunió. 20 metres.

Descens:

Rapelant per la mateixa via o bé caminant; en aquest cas marxem cap a l’oest fins trobar una pista de terra que va a parar a una altre d’asfaltada. Continuem per la pista asfaltada i quan trobem un trencall que indica “Solsona” nosaltres marxem en l’altre direcció. Al cap d’una estona la pista es torna de terra; i al cap d’una estona més arribem on hem aparcat el vehicle. 45-50 minuts aproximadament.

El que més m’ha agradat:

• Via molt ben trobada, variada i assequible, que ens permet guanyar aquest esvelt espadat totalment en lliure.
• Preciosa xemeneia a l’inici de la via, divertida i gens angoixant.
• Tercer llarg, aeri i amb bon ambient.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (D) resta prohibida l’escalada del 1 de març fins el 31 de juliol.

Ressenya de la via

• Via: Bikini
• Zona: Montserrat – Serrat dels Monjos
• Dificultat: 6b (ED-)
• Dificultat obligada: 6a/A0
• Llargària: 165 metres
• Grau d’exposició: Alt
• Grau de compromís: Mitjà
• Equipament: Via semi-equipada amb espits
• Material: 10 cintes exprés, joc de friends i/o tascons, una baga per savines. Tricams útils
• Orientació: Sud
• Valoració: ****

Aproximació:

Primer llarg

Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre (la barrera està baixada fins les 10 del matí, si arribem abans haurem de deixar el vehicle a la zona de la Salut). Pugem per les escales que surten de l’aparcament, fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir una estona, primer vorejant el Serrat de les Garrigoses i un cop passat un torrent vorejant el Serrat dels Monjos.

Primer llarg

Un cop passat el sector central del Serrat dels Monjos localitzem la via des del corriol i des d’allí pugem fins atènyer el peu de via, situada entre l’Alta Fidelitat i la Comix.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(6a+)

Els primers metres de es desenvolupen sobre plaques de presa petita i escalada de finura. Arribar a la tercera expansió és el pas clau de la via (6a obligat).

Inici del L2

Un cop superat el segon espit i estant dempeus sobre un llavi característic podem col·locar un tricam negre a caldo en un forat a la dreta (que ens ajudarà a calmar el coco). Un cop superada aquesta primera columna l’escalada esdevé més tranquil·la fins arribar a la reunió.  45 metres, 4 espits i un clau.

L2(6a)

Superem un primer esperonet i marxem cap a la dreta fins situar-nos al peu d’un diedre.

Tercer llarg

Ens enfilem per aquest fins que tinguem l’espit a l’alçada de la panxa i aleshores flanquegem cap a l’esquerra sense manies; en aquest punt la roca és molt bona i dóna confiança fins arribar al següent espit (una caiguda abans de cosir-lo ens assegura picar al terra i un pèndul curiós). Continuem per la placa i ja més suau fins a la reunió. 45 metres, 4 espits.

L3(IV+)

Tirada de transició per anar a buscar el diedre final. En algun punt haurem de controlar la roca. A l’alçada del tercer espit hem de marxar a la dreta a buscar la reunió. 45 metres, 3 espits.

L4(6b)

Darrer llarg

Sens dubte el millor llarg de la via i un dels millors diedres del sector. Els primers metres es desenvolupen per placa d’escalada fina. La màxima dificultat es concentra entre el segon i el tercer espit (possible A0). Un cop entrem al diedre només ens queda xalar fins a dalt. La fissura admet de tot i a més trobarem un friend encastat. Al tanto amb el primer espit del diedre força tocat. Un cop arribem a la segona expansió del diedre hem de marxar cap a la dreta a buscar la darrera reunió.  30 metres, 5 espits i un friend encastat.

Descens:

Des de la reunió grimpem uns metres i marxem cap a la dreta per anar a cercar un corriol poc definit que va a petar a una instal·lació de ràpel. Fem un ràpel de 45 metres que ens deixa al costat del camí.

El que més m’ha agradat:

• Diedre del quart llarg de cinc estrelles, vertical, atlètic i amb presa generosa.
• Via mantinguda per ser al Serrat dels Monjos.
• Bona roca en general.
• Ràpida, possible combinar-la amb la Comix o la Picnic i fer una jornada complerta per la zona.

El que no m’ha agradat tant:

• El penúltim espit del darrer llarg està força tocat.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Des de Canalda, Sant Llorenç i Montserrat s'intueixen com illes a la deriva

Ressenya de la via

• Via: Directa Estel
• Zona: Canalda
• Dificultat: 6b/Ae (MD)
• Dificultat obligada: 6a/Ae
• Llargària: 180 metres
• Grau d’exposició: Alt
• Grau de compromís: Mitjà
• Equipament: Via equipada amb burins en bastant bon estat excepte algun. Reunions reforçades
• Material: 6 cintes exprés, un tricam rosa o similar per reforçar el primer burí del segon llarg
• Orientació: Sud
• Valoració: *****

Primera tirada

Aproximació:

Des de Solsona prenem la carretera de Sant Llorenç (LV-4241). Un cop a Coll de Jou prenem el desviament direcció Cambrils (L-401) i continuem per aquesta carretera fins situar-nos a l’inici de la paret. De seguida trobarem una pista que creua la carretera, aparquem allí. Prenem la pista que puja cap a la paret i al cap d’uns metres ens desviem per una fresa a mà esquerra (fita), endinsant-nos al bosc al cap de poc. Un cop a peu de paret continuem cap a l’oest fins al peu de via (espit arran de terra).

Veure l’aproximació amb Google-Maps

Segon llarg ♠

L1(6b)

El peu de via es evident, donat que trobarem un espit arran de camí. Les dificultats de la primera tirada venen concentrades en dues panxes. La primera, molt potent, on haurem de pujar peus mentre bloquegem de preses no tot el grans que voldríem; el pas es troba protegit per dues expansions. Tot seguit haurem d’afrontar una altra panxa, amb millor presa i de moviments elegants. 35 metres, 6 expansions més la de peu de via.

Tercera tirada

L2(V+)

La segona tirada s’inicia amb una altra bonica panxa molt atlètica. No obstant, abans d’atacar-la val la pena reforçar la primera assegurança, molt atrotinada. Nosaltres hem fet servir un tricam rosa quedant a caldo a un forat just sota el burí. Un cop reforçada cop de gas i cap amunt!! 35 metres, 4 expansions.

L3(6a)

Quart llarg ♠

Tirada preciosa i molt ben trobada. Marxem un pèl a la dreta per situar-nos a un magnífic esperó, vertical i amb presa molt bona, sempre seguint la lògica. La tirada és mantinguda però es fa curta per bonica. 30 metres, 5 expansions.

L4(V+)

Ens enfilem a un marcat llavi i marxem cap a l’esquerra, cercant el camí més fàcil i superant ressalts fins situar-nos davant una altra panxa.

Quarta tirada

Per superar-la ho farem un pèl a l’esquerra de l’expansió. Un cop sobre el llavi encarem un nou mur vertical, protegit amb un parell d’expansions, que ens deixa sobre un altre relleix i davant d’una darrera panxa, fàcil però un xic exposada. 30 metres, 4 expansions.

L5(V+)

Hem de marxar molt a l’esquerra per enfilar-nos a la paret i flanquejar llavors cap a la dreta, a caçar el primer burí. Continuem en lleuger flanc fins el segon burí i encara marxem un pèl a la dreta per escalar per l’esperó uns metres fins però amb bona roca. 25 metres, 2 burins.

Cinquena tirada

L6(6a/Ae)

En aquesta reunió trobarem el pot de registre, val la pena seure una estona i gaudir del paisatge. Ens resta un curt mur, amb una entrada dreta i un flanqueig rar. Sobre la segona expansió fem un pas d’artificial per sortir al mur amb equilibri i presa molt petita fins un llavi. Encara ens resta un curt tram de 6a protegit per un parell de burins que ens mena directament al bosc somital. Nosaltres hem travessat la franja de boixos i hem continuat fins un bon pi on muntem la reunió. 15 metres d’escalada més 10 per la boixera, 4 burins.

Darrer llarg ♠

Descens:

marxem en direcció est amb intuïció; poc a poc anirem virant cap al nord fins arribar a una mena de clariana, on trobarem un corriol que segueix cap a l’est i que ens acabarà deixant a una pista que seguim cap al sud i que ens porta fins a la carretera.

El que més m’ha agradat:

• Passos atlètics de gran bellesa.
• Tercer llarg absolutament preciós.
• Entorn genial.

El que no m’ha agradat tant:

• La colla de motoristes fent enduro pel peu de via… Lamentable.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

(♠)Fotos Marc M.

Amb l'hora baixa tot pren sentit

Ressenya de la via

• Via: Peus Negres
• Zona: Serra de Busa
• Dificultat: 6b (MD-)
• Dificultat obligada: V+/A1
• Llargària: 130 metres
• Grau d’exposició: Alt al  primer llarg i baix a la resta
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via equipada amb parabolts excepte el primer llarg, on haurem d’equipar una magnífica fissura.
• Material: 18 cintes exprés, joc de friends fins al #3 de Camalot, joc de tascons i/o excèntrics més aviat grans i l’alien groc.
• Orientació: Sud
• Valoració: ***

Aproximació:

Primer llarg

Des de Solsona prenem la carretera cap a Berga (C-26) fins que trobem una desviació cap a Besora. Continuem per pista asfaltada direcció a Busa. Poc abans d’arribar al pla de Busa ens desviem per una pista de terra que marxa cap al sud i passa pel peu de la cinglera. Estacionem en un petit aparcament al costat d’una pista que puja cap a la paret (al costat d’una bassa). Continuem a peu per la pista fins que arribem a una esplanada i des d’allí enfilem cap a la paret (fites). Per trobar el peu de via només cal fixar-nos en el marcat diedre característic rematat per un sostre.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(6b)

Segona tirada

Els primers metres de la via transcorren per un divertit diedre, amb una fissura absolutament generosa que ens permet anar assegurant-nos a discreció. Un cop marxem a l’esquerra tenim uns passos de finura que ens menen a una nova fissura que escup lleugerament. Aquest tram es pot fer en artificial usant primer un camalot #2 per arribar al tercer bolt i un alien groc per atènyer el pont de roca. Des del pont de roca només ens restarà una fàcil grimpada fins la reunió. 30 metres, 3 parabolts, un pitó i un pont de roca.

L2(6a+)

La sortida de la reunió és tècnica i ens demanarà col·locació. Els primers metres són poc evidents, tenint que lluitar amb la dificultat tècnica i la discreció de la roca.  De seguida però, sortim a la placa i el panorama canvia radicalment, amb un rocam sòlid i generós en cantells fins a la reunió. 30 metres, 5 parabolts i 4 claus.

L3(6b)

Darrers metres del tercer llarg

Aquesta tercera tirada val per si sola una visita. Ens trobem davant una placa vertical farcida de grans còdols i generosos forats que ens permeten progressar amb solvència. A mitja tirada es troba el pas clau, una panxa marcada que podem superar en A0 sense problemes. La part superior del llarg és menys vertical però es troba esquitxada per clapes de molsa que compliquen l’escalada. 40 metres, 18 parabolts.

L4(IV)

Tirada de tràmit que només val la pena si volem sortir al Pla de Busa. Si no la fem ens estalviarem el primer ràpel. 30 metres, 3 parabolts.

Descens:

Rapelant la via: un ràpel de 20 metres fins la R3, un de 30 fins la R2 i un de 50 fins al terra.

El que més m’ha agradat:

• Via variada tot i la seva curta longitud.
• Roca molt bona en general.
• Ràpida, bona opció per una tarda d’estiu…

Descarregar PDF de la piada i la ressenya