Fent referència a Sant Llorenç de Montgai en Pep Soldevila diu en el seu llibre Les 100 millors escalades de Catalunya “Escalar aquí és abans que res una experiència relaxant: roca perfecta, reunions còmodes, i la vista que s’eixampla progressivament amb l’alçada, per descobrir-nos la bellesa del meandre que formen les aigües de l’embassament…” És cert que l’entorn acompanya per encarar les escaldes amb un altre ritme, potser més relaxat, però que al mateix temps ens permet gaudir més de cada moviment, de cada rugositat… La Isaac-Gabriel és una de les vies més repetides de la Paret de l’Ós: dificultat moderada i bona roca (menys al primer llarg) són motius més que suficients perquè això sigui així.

Paret de l'Ós

Ressenya de la via

• Via: Isaac-Gabriel
• Zona: Sant Llorenç de Montgai – Paret de l’Ós
• Dificultat: V+ (MD-)
• Llargària: 160 metres
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via equipada
• Material: Tot i trobar-se completament equipada, hi ha trams on les assegurances allunyen. No obstant podem complementar la protecció fàcilment duent un joc de friends i/o tascons
• Orientació: Sud

Aproximació:

Des de Balaguer hem de prendre la carretera direcció Tremp (C-13). Abans d’arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047). Hem de seguir per aquesta carretera direcció Sant Llorenç. La primera paret que veiem és la Paret de l’Ós. La nostra via es troba a la part dreta i s’inicia en una mena de diedre taronja poc definit, tot just al costat de la carretera. Si tenim sort podem aparcar just al costat.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L'Alan acabant el 1er llarg

L1(V)

La via s’inicia amb uns ressalts al peu d’un diedre taronja poc definit. Hem d’escalar uns primers metres força rentats fins la primera assegurança, a partir d’aquí la roca millora lleugerament. Superem una primera placa vertical per col·locar-nos sobre una petita lleixa. Des d’aquest punt encarem una segona placa, més tombada, però més polida. L’escalem diagonalment fins aprofitar un petit diedre fissurat que ens permet arribar a la reunió, molt còmoda. Aquesta primera tirada és desagraïda, per l’estat de la roca, però no ens hem de desanimar perquè la roca millora molt a mida que anem guanyant metres. 25 metres.

Final del 2on llarg

L2(V+)

Des de la reunió sortim per una marcada fissura diagonal, que ens permet fer uns passos en bavaresa fins que ens col·loquem sobre una placa ramposa. Hem de superar la placa amb uns passos d’adherència fins arribar a un petit diedre força vertical. Aquí es troba el pas clau del llarg, però està ben assegurat. Un cop sortim del diedre travessem una nova placa tombada i relativament polida fins a la reunió. A partir d’aquest punt la roca es torna boníssima. 40 metres.

L3(V+)

L'Alan desmuntant el 3er llarg

Des de la reunió ataquem un ressalt una mica desplomat. Hem de tibar de braços, pujar peus i el superarem sense més problemes. Un cop sobre el ressalt hem de flaquejar descaradament cap a l’esquerra (compte en no seguir una línia de parabolts que tira recte cap amunt). El flanqueig no és complicat, però no està de més col·locar alguna peça extra, sobretot pensant en el segon, donat que des de la R-3 no el veurem fins que surti del flanqueig.

Un cop hem flaquejat, haurem de tirar recte amunt, seguint les assegurances, per terreny cada cop més vertical però amb presses fantàstiques. Només per aquesta tirada val la pena haver patit el primer llarg. La reunió es fa en una petita lleixa i és força còmoda. 30 metres.

Arribant a la 4a reunió

L4(V+)

Sortim per una fissura recte amunt amb uns passos força bonics. De seguida anem una mica a l’esquerra (compte en no tirar per una línia de parabolts que es veu més a l’esquerra) per després anar descaradament a la dreta. trobarem una reunió una mica precària que ens saltarem i enfilarem una bavaresa diagonal que escup una mica, aquest és el pas clau del llarg i les assegurances són molt aprop. Un cop superat aquest tram més difícil seguim uns metres més senzills fins a la reunió, també molt còmoda. 40 metres.

L5(IV+)

Inici del darrer llarg

Sortim de la reunió recte amunt per una placa fantàstica, fissurada i plena de forats. Quan es posa vertical tenim un pas molt estètic en ens situa sobre una petita lleixa. Seguim per la dreta d’uns fissura molt ampla i fàcil que ens permet guanyar uns metres per creuar una placa pel terreny més fàcil que ens mena directament al cim. Muntem la reunió a unes savines. 25 metres.

Descens:

Prenem un corriol cap al nord i que després va girant cap a l’est (fites visibles). En 15 minuts ens portarà fins l’inici de la via.

El que més m’ha agradat:

• Escalada del tot variada amb passos força bonics.
• A partir del tercer llarg la roca és de primera qualitat.
• Reunions molt còmodes.
• Aproximació nul·la.

El que no m’ha agradat tant:

• Llàstima que les dues primeres tirades estiguin tant gastades. Tot i així val la pena continuar perquè la resta de la via és preciosa.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

La primera cosa que crida l’atenció d’aquesta via és el tipus de roca, combinació de calcari i conglomerat, que a primer cop d’ull ens fa dubtar de la seva solidesa. Després, a mida que anem guanyant metres, ens adonem que els nostres dubtes són infundats. La via és ràpida i sostinguda, permet-nos guanyar el cim del Cilindre  gaudint de passos elegants però mai difícils. Una bona opció per combinar amb altres vies de la zona.

Vista del poble de Sant Llorenç de Montgai des del cim

Ressenya de la via

• Via: Ribes-Sabaté
• Zona: Sant Llorenç de Montgai – El Cilindre
• Dificultat: V (D+)
• Llargària: 100 metres
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via equipada amb parabolts
• Material: 12 cintes exprés
• Orientació: Sud-est

Aproximació:

Des de Balaguer hem de prendre la carretera direcció Tremp (C-13). Abans d’arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047). Hem de seguir per aquesta carretera direcció Sant Llorenç. Quan veiem el Cilindre aparquem a la part dreta de la paret. Trobarem un corriol que puja fent ziga-zagues direcció a una evident xemeneia. La nostra via comença just a l’esquerra de la xemeneia.

Aproximació amb Google-Maps

L1(V)

L'Alan als primers metres de la via

La via s’inicia just a l’esquerra de la gran xemeneia que fa la paret del Cilindre i per on transcorre la via Carles-Andrés. Sortim recte amunt, aquests primers metres la roca és una mena de conglomerat de fusió i ens fa mirar-nos una mica alhora de tibar de segons quines preses. Al cap d’uns deu metres prenem una diagonal cap a l’esquerra per situar-nos just a l’esquerra d’un esperó evident. A partir d’aquest punt anirem progressant pel costat de l’esperó, sobre terreny vertical que ens obliga a fer una escalada mantinguda, però sobre molt bones preses (sempre que hi tinguem fe). Superarem una alzina per la dreta per després iniciar un marcat flaqueig cap a l’esquerra fins abastar la reunió. Aquest flaqueig, tot i no ser difícil, pot resultar una mica exposat per al segon, donada l’alegria entre assegurances, que en cas de caiguda generaria un bon pèndul.

L2(IV+)

Primers metres de la segona tirada

Sortim de la primera còmoda reunió en lleugera diagonal cap a l’esquerra. Aquí la roca és calcària, amb molt bon tacte. Xapat el segon parabolt veiem que la distància fins al tercer és respectable. Hem de seguir per una placa de calcari excel·lent  amb petits forats que ens permeten progressar sense problemes (sempre en tendència a l’esquerra) fins abastar la tercera assegurança. Un cop passada hem de flaquejar cap a l’esquerra i sortir a l’esperó (hi ha una fissura on hi entra un Camalot 3 a ‘cañón’). Aquest pas és més espectacular que difícil. Un cop canviem l’orientació trobem la reunió sense més problemes.

L3(V-)

Darrers metres de la via

Sortim de la reunió recte amunt per terreny vertical però agraït. De seguida però, entrem en una mena de canal més tombat i una mica brut que ens mena a un esperonet. Aquest el podem superar tant per la dreta (fissura) com per l’esquerra. Un cop superat entrem a una mena de diedre molt poc definit, que ens deixa a la darrera reunió.

Descens:

Un cop al cim anem cap a l’est per un corriol poc marcat que va resseguint la paret. Poc a poc es va encarant cap al nord (direcció la via del tren). El camí aleshores va perdent alçada ràpidament fins que creuem el torrent. Seguim fins arribar a la carretera i al vehicle (20 minuts).

El que més m’ha agradat:

• Via mantinguda, vertical i amb ambient tot i la seva poca llargària.
• La roca és millor del que podem pensar d’entrada.
• Ràpida, ideal per combinar amb altres vies de la zona.

El que no m’ha agradat tant:

• El flanqueig del primer llarg és exposat per al segon i no es pot posar res entre assegurances per disminuir els possibles pènduls. S’ha d’anar amb compte si la cordada és desigual.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

De vegades hi ha escalades que ens sorprenen, sobretot quan d’entrada no hi tenim posades gaires expectatives. És el que passa amb la Via d’En Martí: Bona roca (tot i que hi ha algun tram dubtós), atlètica, continua, variada i amb un darrer llarg en diedre 100% diversió. Si a això li afegim un entorn fantàstic amb unes bones vistes sobre l’estació d’esquí del Port del Compte tenim com a resultat un gran dia d’escalada.

Tot i el grau moderat, el fet de que sigui sostinguda i amb passatges atlètics, la fa una mica més exigent del que pugui semblar sobre el paper.

Vista del Cingle Roig amb l'Esperó del Cal Fité

Ressenya de la via

• Via: D’en Martí
• Zona: Solsonès – Serra del Verd
• Dificultat:  V/A1 o 6a+ (MD)
• Llargària: 150 metres
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Mitjà/baix
• Equipament: Via equipada amb espits i claus
• Material: 16 cintes exprés. Tot i que la via es pot fer amb el que hi ha posat, no estarà de més dur un joc de friends i/o tascons i un parell de cordinos per algun clau amb forat petit.
• Orientació: Sud-oest

Xapant el 2n espit del 1er llarg

Aproximació:

Des de Sant Llorenç de Morunys prenem la carretera que va direcció Tuixent (LV-4012) Al cap d’un quilòmetre d’haver sortit del poble de La Coma i tot just havent passat el desviament de les Fonts del Cardener, trobarem una pista a mà dreta amb un rètol que posa Cal Fité.

Prenem aquesta pista asfaltada fins que s’acaba just a una masia (Cal Fité). Aparcarem de tal manera que no destorbem, donat que la casa és habitada.  Des d’aquí anirem cap a la paret pel camí més evident, travessant la tartera.

L'Angèlica al 2on llarg

Aproximació amb Google-Maps

L1(V)

Un gran bloc desprès ens servirà per situar el començament de la via. Aquesta s’inicia per una ampla fissura vertical en tendència a l’esquerra. Els primers metres són drets, fins i tot hi ha algun punt que extraploma una mica, però les preses que trobem són molt bones. Sortim a una petita feixa, seguim uns metres a l’esquerra i enfilem una mena de canal més dret, que ens mena a una lleixa on hi ha una savina i la primera reunió. 25 metres.

Muntant el 3er llarg

L2(V)

Hem de sortir per la dreta de la reunió per tal de situar-nos sobre una placa. El primer clau que trobem té el forat petit així que anirà bé portar una vaga o bé un mosquetonet.

La línia segueix en diagonal cap a la dreta per després seguir recte amunt. En aquest tram més vertical podrem protegir molt bé una fissura amb un friend. Un cop s’acaba la placa hem d’anar cap a l’esquerra a buscar unes alzines. Fem la reunió a la que es troba més a l’esquerra. 25 metres.

Na Paula al Ll3

L3(V/A1 o 6a+)

Sortim en diagonal a l’esquerra. Anirem trobant algun clau i espit. Als primers metres trobem algun bloc que balla una mica. Seguim en diagonal per la placa, cada cop sobre terreny més dret. Quan estem aprop del fil de l’esperó la via tira descaradament cap amunt. Trobem dos claus molt junts, un dels quals té el forat petit. Després ve un bon “aleje” que podem protegir amb un tascó petit. Arribem a una petita lleixa, a partir d’aquest punt podem seguir en lliure o continuar en A1 fins la reunió; aquesta és extremadament còmoda. 45 metres.

Reunió 5 estrelles

L4(IV+)

Llarg molt curt però maco de fer. Sortim de la reunió cap a l’esquerra i superem una sèrie de ressalts. Seguim cap una mena de llastra encastada. Aquí extraploma un xic, però de nou les preses són d’escàndol. Ens superem i escalem uns últims metres en diedre. 15 metres.

L5(V)

Arribant a la R4

Aquesta tirada és la perla de la via. Comencem a pujar per un diedre perfecte: bones mans, bons peus i una ampla fissura per si no en tenim prou. El diedre queda barrat per un gran bloc que ens obliga a sortir-ne per l’esquerra. Ara arribem a una zona més descomposta i hem d’anar a buscar el diedre de l’esquerra, no tant estètic com el primer, però més fàcil. Al darrers metres haurem d’anar cap a la dreta per una mena de xemeneia fàcil que ens mena fins a la reunió. 45 metres.

Descens:

Encarant el diedre del darrer llarg

Iniciem el descens cap al sud-est, seguint un corriol poc fressat. Continuarem una estona fins trobar una alzina amb vagues i un mallon. Fem un primer ràpel curt que ens deixa a una segona alzina des d’on farem un darrer ràpel fins al terra. Seguim un corriol cap a l’oest que ens portarà cap a la tartera i el vehicle.

El que més m’ha agradat:

• Via mantinguda i atlètica en el seu grau.
• Tercera reunió super-còmoda: una gran plataforma llisa on només hi falta un sofà.
• Diedre perfecte de la darrera tirada.
• Lloc solitari i bucòlic.

El que no m’ha agradat tant:

• Algun tram amb roca una mica dubtosa, sobretot a la sortida de la tercera reunió i després de sortir del primer diedre de la darrera tirada.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Aquesta via, oberta l’abril de 2009 per l’Antxi i en Llorenç, ens permet descobrir un dels racons més desconeguts del Solsonès: Vilamala. El conglomerat no és de la millor qualitat, però sí que és més bo del que podíem pensar d’entrada. La via és divideix en dues parts, una primera, una mica més descomposta, que ens deixa a una mena d’esplanada a mitja via i una segona, on la roca millora, que ens permet sortir de la paret per dalt. Tot i que la continuïtat es veu trencada per aquest replà la via és una bona excusa per deixar-se caure per aquest racó tant poc conegut de la nostra geografia.

La via es troba a l'esquerra de la imatge

Ressenya de la via

• Via: El Camí dels Alamalivons
• Zona: Solsonès – Vilamala
• Dificultat: V (D)
• Grau d’exposició: Mitjà/baix
• Grau de compromís: Mitjà/baix
• Llargària: 150 metres
• Equipament: Via equipada amb parabolts
• Material: 10 cintes exprés
• Orientació: Sud

Aproximació:

Prenem la carretera que va de Solsona a Sant Llorenç de Morunys (LV-4241). Al punt quilomètric 21,5 hi ha un revolt molt pronunciat i un aparcament. Deixem el vehicle i seguim a peu per la pista.

Na paula a la meita del 1er llarg

Al cap d’uns 400 metres trobarem una fita a mà dreta. Ens desviem per un corriol poc definit on trobarem marques grogues. Seguim les marques grogues. Hem d’estar una mica alerta perquè en un moment donat aquestes giren cap a la dreta (ponent), passant pel cap d’un parell de torrenteres. Hem d’anar seguint les marques grogues i després també verdes, que ens fan anar per una carena. En un moment donat el camí gira cap al nord (des d’aquest punt podem veure la via i situar-la) i va perdent alçada ràpidament fins al fons de la vall. Després torna a anar cap a ponent. Hem de seguir fins que topem amb un torrent sec. Pugem per la llera del torrent fins arribar a una clariana del bosc on s’inicia la via (fita).

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La Paula al llarg 2 amb un fantàstic paisatge de fons

L1(IV+)

L’inici de la via es troba a una clariana del bosc i s’enfila per una placa dreta. D’entrada la roca no dona gaire confiança, però si anem comprovant els còdols abans de tibar no hi ha cap problema. Arribem a un tram més tombat per de seguida continuar per un de més dret (aquesta és la part clau de la tirada). Un altre petita lleixa i una darrera panxeta ens menen fins la reunió, força còmoda. 40 metres.

L2(III)

Sortim cap a l’esquerra flaquejant fins que trobem el primer punt d’assegurança. Des d’aquí hem d’anar pujant més o menys recte direcció un arbust. Just davant es troba la reunió. 55 metres. Des d’aquest punt sortim caminant i anem a buscar l’inici de la segona part de la via. Abans d’abastar l’inici del llarg haurem de fer una fàcil grimpada.

A la 3a tirada la roca millora

L3(IV+)

Hem d’arribar a una mena de replanet on hi ha un parabolt. Per situar-lo podem fer servir una mini savina que es troba a mitja paret, aquest parabolt es troba a la perpendicular de la savina. Des d’aquest punt hem d’anar pujant direcció a la savina. La paret es va redreçant poc a poc i gaudim d’uns passos bonics. Superat el tram de la savina els còdols es tornen força grans i ens fan gaudir de l’escalada. Tornem a arribar a una lleixa on fem la reunió. 45 metres.

L4(V)

Acabant la via

Sortim de la reunió i escalem pel costat d’una petita balma fins atènyer el primer parabolt. Seguim un xic cap a la dreta i recte amunt fins el segon  i d’aquest al cim. Aquest darrera part és fineta i ens hem de col·locar bé. 15 metres.

Descens:

En aquest cas més que descens hem de parlar d’ascensió donat que haurem de caminar cap a l’est seguint unes fites fins a l’aparcament.

El que més m’ha agradat:

• Entorn fantàstic. Paga la pena apropar-s’hi.
• Via ben equipada, amb les assegurances ben posades.

El que no m’ha agradat tant:

• Roca discreta, tot i que és millor del que sembla. A mida que anem guanyant metres la roca també guanya. Potser amb més repeticions la via quedarà més sanejada.
• Llàstima del replà central que li treu continuïtat.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Via de dificultat moderada que convida a l’escalada pausada, gaudint del tacte de les abundants presses cantelludes mentre cerquem el següent punt d’assegurança, la Cerdà-Pokorski ens ofereix un traçat clàssic carregat de lògica a una de les raconades menys visitades de Sant Benet.

La Trompa de l'Elefant i la Roca de l'Elefant o Sant Salvador

Ressenya de la via

• Via: Cerdà-Pokorski
• Zona: Montserrat – Sant Benet
• Dificultat: V- (BD+)
• Compromís: Baix
• Exposició: Mitjana
• Llargària: 100 metres
• Equipament: Via equipada amb material variat
• Material: 6 cintes exprés, una plaqueta recuperable i opcionalment vagues per llaçar merlets i un camalot nº2 per la sortida de la primera reunió

Aproximació:

El Sr.Doria al L1

Sortim del Monestir i enfilem el camí del Pas dels Francesos fins arribar al Pla de Santa Anna (si volguéssim estalviar-nos aquesta part de l’aproximació podríem escalar “El Camí de l’Alsina”, que ens deixa molt aprop de la Plaça de Santa Anna), aquí ens desviem a la dreta direcció al refugi de Sant Benet.

Prenem el camí cap a l’est sortint del refugi i que passa per una mena de porta de pedra, al cap de poc el camí es bifurca i prenem el de l’esquerra (que porta a l’ermita de Sant Salvador). Veurem la Trumfa a la nostra dreta. Seguirem pujant fent giragonses fins una nova bifurcació amb un corriol que es dirigeix a la Trompa de l’Elefant. El prenem i seguim cap a la canal de l’esquerra, que ascendeix fins el peu de via.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(IV)

Sortida de la R1

La via s’inicia a la perpendicular d’una petita balma situada a mitja paret on hi creix una savina. La primera assegurança és una doble expansió. Uns pocs metres més amunt hi ha un cap de burí. Val la pena perdre una mica de temps a trobar-lo perquè tot i que no hi ha gaire dificultat si caiem abans de la següent assegurança piquem al terra. Hem de seguir escalant més o menys recte en direcció a la balma, sempre cercant els passos més lògics. A mida que anem guanyant metres anirem trobant alguna altre assegurança. També trobarem bons merlets per llaçar, així que val la pena portar algunes vagues preparades. La reunió la fem a la balma. 40 metres.

L2(IV+)

Na Paula gaudint del L2

Hem de sortir de la balma cap a la dreta. La sortida cal dir que dona un cert respecte, donat que no es veu el primer espit i la placa és dreta. Tot i això la sortida és molt fàcil, amb presses genials i de seguida trobarem la primera assegurança. Per evitar el factor 2 podem col·locar un Camalot del 2 a la part dreta de la balma. Un cop xapat el primer espit hem d’escalar en diagonal cap a l’esquerra fins situar-nos sobre la reunió i després seguir més o menys recte amunt. De nou anirem trobant algun punt d’assegurança. 30 metres.

L3(V-)

Darrera tirada

Sortim de la reunió en tendència a la dreta fins situar-nos al peu d’una placa vertical. Un cop xapat el primer espit hem de seguir recte, amb uns passos força estètics sobre bons còdols. Un cop passada la tercera assegurança la placa es va ajaient fins arribar a la reunió. 30 metres.

Descens:

Caminant per la banda oest fins arribar a un corriol que ens porta a la vessant sud, Sant Salvador i Sant Benet.

El que més m’ha agradat:

• La placa vertical de la darrera tirada, força divertida.
• És una bona via per navegar a la cerca de la següent xapa.
• Ombra pels dies de calor.

El que no m’ha agradat tant:

• Tot i que la roca és genial, va saltar algun còdol.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Trinxats és una petita perla del grau moderat. Dos tirades d’escalada esportiva sobre bon conglomerat, ens faran gaudir d’una escalada obligada, però mai exposada. Oberta per J.M. Alsina és una lliçó magistral de com ha de ser equipada una via d’aquest grau. Molt bona opció per acabar d’arrodonir un dia a Sant Benet.

La Trumfa queda empetitida per les seves veïnes

Ressenya de la via

• Via: Trinxats
• Zona: Montserrat – Sant Benet
• Dificultat: V (D)
• Compromís: Baix
• Exposició: Mitjana
• Llargària: 70 metres
• Equipament: Via equipada
• Material: 6 cintes exprés
• orientació: Sud

Aproximació:

Sortim del Monestir i enfilem el camí del Pas dels Francesos fins arribar al Pla de Santa Anna, aquí ens desviem a la dreta direcció al refugi de Sant Benet.

Primers metres de la via

Prenem el camí cap a l’est sortint del refugi i que passa per una mena de porta de pedra, al cap de poc el camí es bifurca i prenem el de la dreta (direcció Trinitat). La primera agulla que trobem és la Trumfa. Agafarem el canal que puja cap a l’esquerra fins al peu de via.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(IV+)

Na Paula i el Sr. Doria (L1)

La via s’inicia per una placa tombada que poc a poc va guanyant verticalitat. L’escalada d’aquest llarg sempre anirà en tendència a la dreta, per tal de salvar el gran sostre característic. El pas clau del llarg es troba  a la darrera assegurança, on haurem de tirar recte amunt i després flaquejar lleugerament cap a la dreta per entrar a la reunió.

L2(V)

Na Paula gaudint del 2on llarg

Sortim de la reunió en diagonal a la dreta. Un cop xapada la primera assegurança la placa es tomba fins que arribem a un mur vertical. L’escalada d’aquest mur és més fàcil del que sembla. Un cop superat arribem a una petita lleixa on hi ha una baumeta. Veiem la xapa just a sobre. Per atènyer l’assegurança haurem d’anar cap a l’esquerra per esquivar el forat i després tornar cap a la dreta. Un cop superada aquesta expansió la verticalitat es perd ràpidament fins la reunió.

Descens:

Fem un ràpel de 20 metres per la vessant nord des d’un arbre (cintes i anella). Anem a parar al camí que va de Sant Benet a Sant Salvador.

El que més m’ha agradat:

• La segona part del segon llarg.
• Ètica de la via. Les assegurances són on toquen. Ni poques ni masses.
• Ideal per combinar amb qualsevol altra via de Sant Benet.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

…I la Paula diu:

Al cim de la Trumfa

Els retorns sempre tenen aquest no se què… plens de expectatives, pors, il·lusions… a vegades masses expectatives… Però aquest ha estat perfecte en tots els sentits.

El cap de setmana passat vaig sentir una veu dins meu que hem deia.. “ja està bé” anem a provar una via. I no em vaig voler esperar.

La consigna era retrobar-me amb el món vertical i mesurar una mica el peu, aleshores vaig pensar que la millor manera de començar era una via de  2 llargs, equipada i fàcil d’abandonar si no em trobava bé…

Amb l’ajuda de l’Edu vam decidir que la via Trinxats de la Trumfa era una bona opció. El 1er llarg va ser “durillo”, no podia relaxar-me, el meu cap i el meu cos estaven tant alerta que no hem deixaven gaudir ni per un moment. Només pensava que encara no estava preparada. Vaig arribar a la reunió, vam parlar una mica els tres plegats i vaig pensar per dintre meu que el millor era continuar, no podia rendir-me… I va ser màgic.

El 2º llarg va ser increïble, perfecte… I tant increïble va ser que vam decidir al cim entre petó i petó que faríem una segona via… I l’escollida va ser La Cerdà- Pokorski de l’Elefant… Un dia perfecte, d’aquells que guardaré al meu cor, ple de sensacions, ple de complicitat.

Merci carinyo per aquesta retrobada tant especial, per donar-me l’espai i el temps necessari…I merci Doria per acompanyar-nos, sempre és un plaer escalar amb tu!

La Redrum és una de les vies més repetides de Cap del Ras. Es tracta d’un itinerari de tall clàssic, que en la seva part baixa evita un parell de sostres i acaba sortint per dalt de la manera més directa. Com la majoria d’itineraris d’aquest sector la gran pega és la falta de continuïtat a la segona meitat de la via, per altra banda inevitable, degut a la serie de feixes que creuen la part alta del serrat. La via es troba equipada, tot i que el calcari que hi trobem ens ofereix força possibilitats per augmentar les assegurances sense problemes.

Les parets d'Àger

Ressenya de la via

• Via: Redrum
• Zona: Àger – Cap del Ras
• Dificultat: V/Ae (MD)
• Grau d’exposició: Mitjà/baix
• Grau de compromís: Mitjà
• Llargària: 275 metres
• Equipament: Via pràcticament equipada
• Material: 14 cintes exprés i un estrep. Pot ser útil un joc de friends i una vaga per un pont de roca
• Orientació: Sud

Aproximació:

Entrant a Àger prenem una carretera a mà esquerra que passa pel costat del cementiri (Direcció Colobor). La seguim uns quilometres fins que trobem una pista de terra a mà dreta que va al refugi de Colobor. La prenem i al cap de poc trobem un trencall; hem de prendre el que NO va al refugi. Seguim la pista fins a trobar-nos a l’alçada de la via. Des del cotxe l’aproximació és evident, hem d’anar a cercar un sostre característic, la via comença en uns blocs (10 minuts).

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(V+)

En Roger a la 1a tirada

Ens enfilem a uns blocs que ens permeten passar a la paret, hem d’escalar seguint la fissura, amb bon cantell però força dreta. Quan aquesta s’acaba sortim cap a la dreta per la placa i anem fent una diagonal fins situar-nos al final del sostret, des d’aquí flanquegem uns pocs metres i arribem a la reunió. La tirada té bona presa tota l’estona però s’ha d’anar per feina si no ens volem quedar fosos només començar. 30 metres.

L2(V)

Sortim de la reunió per una placa ben protegida que ens condueix fins  a sota un petit desplom que superem per la dreta. Un cop superat, escalem per uns blocs senzills fins arribar a una mena de diedret obert on trobem un pitó. Des d’aquí nosaltres hem optat per tirar cap a l’esquerra superant un ressalt amb bona presa i aprofitant un pont de roca. Sortim a una placa i recte fins la reunió. 25 metres.

L3(V)

Negociant el 2on llarg

Flanquegem cap a la dreta per una placa vertical amb bon cantell. Un cop xapada la segona assegurança flanquegem mig metre més per trobar unes bones mans que ens permeten sortir recte amunt sense més problemes. Arribem a un tram una mica descompost i tirem cap a la dreta fins la reunió. 15 metres.

L4(V+)

Abandonem la reunió en diagonal a l’esquerra per una placa que ens demana uns passos d’adherència fins poder abastar una llastra que ens permet progressar uns metres en tècnica de bavaresa. De seguida el terreny es torna menys vertical alhora que la qualitat de la roca empitjora. Haurem d’anar seguint una marcada fissura fàcil però comprovant l’estat de la roca. 40 metres.

L5(IV+)

El fotogènic flanqueig del 3er llarg

El llargs s’inicia per una placa amb bons forats. Anem a buscar una llastra que escalem per la banda esquerra i continuem fins a la feixa i la reunió. 30 metres.

L6(III)

Tirada de tràmit. Superem un petit mur tombat i arribem a una nova feixa. Pugem un altre muret fins un nou pany de paret on fem la reunió (no confondre amb la línia d’”El tercer hombre”. 40 metres.

4a tirada

L7(V/V+)

Ataquem la placa per anar a caçar el primer espit que es troba força amunt. Aquesta tirada és força vertical i l’estil d’escalada ha de ser més fi i menys físic. Les assegurances allarguen més que en la resta de la via. Sortint del mur arribem a una nova feixa on fem la reunió. 30 metres.

L8(Ae/6a)

Per continuar hem de superar un desplom amb 2 passos d’Ae (podem fer un pas més en Ao donat que hi ha una vaga al següent espit). La sortida en lliure és molt fina i sostinguda. Sortim a una petita lleixa i encarem un altre placa, amb uns primers passos senzills per després superar un petit esperó cap a l’esquerra que extraploma una mica. Un cop superat és fàcil fins una nova feixa on muntem la reunió. 35 metres.

L9(Ao/6a)

En Roger a la darrera tirada

Sortim cap a l’esquerra per superar un petit desplom amb bones mans. Arribem a una nova feixa. L’últim pany de paret comença amb uns passos d’Ao (possible 6a+) que ens permeten arribar fins una llastra que superem en bavaresa. Un cop sobre la llastra encara queda un petit tram molt vertical (bones mans) que de seguida es tomba un xic. Ara escalem en tendència a la dreta fins sortir de la paret. 30 metres.

Descens:

Anem cap a la dreta fins trobar un esperó característic (fites visibles). Continuem per la feixa cap a la dreta fins anar a trobar la canal de baixada que ens acaba deixant a la pista on tenim el cotxe. 45 minuts.

El que més m’ha agradat:

• Primera tirada vertical, molt mantinguda i amb bon canto. Tot i que a les ressenyes la marquen com V+/Ao surt tota en lliure i deu ser 6a.
• Fotogènic tercer llarg.
• Bonica sortida de la tercera reunió.

El que no m’ha agradat tant:

• La segona meitat del quart llarg està una mica descomposta… Hi ha algunes llastres que sonen molt buides.
• La discontinuïtat de la part alta desmereix una mica la via. Potser hauria quedat una via més estètica si s’hagués acabat a la feixa.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Just a l’esquerra de la popular Om Mani Padme Um de l’Agulla de l’Arbret trobem l’Aitor, una via d’un caire radicalment diferent i del tot recomanable. Al contrari que la seva veïna, l’Aitor és una via que conserva l’essència de l’escalada d’Agulles: escalada sobre plaques excel·lents, equipada per sota i amb les assegurances només allà on són necessàries.

Ressenya de la via

• Via: Aitor
• Zona: Montserrat – Agulles
• Dificultat: V (D)
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Baix
• Llargària: 100 metres
• Equipament: Via equipada amb parabolts
• Material: 6 cintes exprés
• Orientació: Sud-oest

Aproximació:

Hem d’anar fins al refugi Vicenç Barbé. Des d’aquí hem de prendre el camí en direcció nord que condueix fins Les Bessones. Un cop superem les Bessones el camí es desvia cap a l’esquerra i arribem a la bessant sud de l’Agulla de l’Arbret. La via es troba a l’esquerra d’una filera de químics (Om Mani Padme Hum) i hi ha una placa amb el nom gravat al peu de via.

En Marc a la 1a tirada

Aproximació amb Google-Maps

L1(IV+)

Al peu de via trobem una petit rètol amb el nom. Hem d’escalar per la placa, inicialment bastant tombada, en lleugera tendència a l’esquerra. El primer parabolt està bastant amunt, tot i que arribar-hi no té excessives complicacions. Després la via segueix en tendència la dreta i recte amunt. Les assegurances allunyen un xic i només es troben aprop quan augmenta la dificultat, per tant haurem d’escalar controlant una mica per on va la via. Abans d’arribar a la reunió trobem el passatge clau de la primera tirada, una zona una mica més vertical i amb presa petita. 30 metres.

En Marc iniciant el 2on llarg...

L2(V-)

La sortida de la reunió és vertical i amb grans còdols, que van fent-se més escadussers a mida que anem pujant, la verticalitat però, també minva. En aquest punt hem de seguir en diagonal a l’esquerra, on després d’una bona passejada des de la darrera assegurança podrem xapar un parabolt que ens donarà la suficient tranquil·litat per arribar a la reunió.

L3(V)

Es surt de la reunió fent una diagonal a l’esquerra per una placa més o menys tombada fins xapar la primera assegurança.

...I acabant-ho

En aquest punt seguim recte amunt ara en terreny més vertical i escalem sobre preses no gaire grans però força bones. Un cop superat aquest tram, que és el pas clau del llarg, la via es va tombant fins arribar a la reunió, que es feia originalment en una savina, però que ara podem fer a una reunió de parabolts que hi ha tot just al costat. 25 metres.

L4(III+)

Aquesta tirada és comuna amb l’Aresta Brucs i és un tràmit fins a la darrera reunió. La tirada és neta, però podem empalmar aquesta amb l’anterior sense cap altre problema que la comunicació entre els membres de la cordada. 15 metres.

3a tirada

Descens:

A la cara est hi ha una instal·lació de ràpel. Es pot fer un sol ràpel de 50 metres o bé 2, un de 20 metres i després un altre de 30 (trobem una instal·lació al costat d’un arbre)

El que més m’ha agradat:

• Ètica de la via, oberta per sota i sense abusar de les expansions.
• Ràpida de fer.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Un dels trets diferencials de la Regió d’Agulles són les seves Arestes Brucs, vies obertes mirant al poble del Bruc, amb un atreviment i compromís que són patrimoni d’una època i d’una manera d’entendre l’escalada. Normalment són escalades curtes, que ens permeten combinar més d’una ascensió per jornada. La Saca Gran posseïx una de les Arestes Brucs més representatives i més vistoses de la Regió, de dificultat molt assequible amb bona roca (gens rentada tot i els anys que té) i amb un cert grau d’exposició fet que li dona un plus de qualitat.

Panoràmica d´Agulles des del cim de la Saca Gran

Ressenya de la via

• Via: Aresta Brucs
• Zona: Montserrat – Agulles
• Dificultat: V- (BD+)
• Grau d’exposició: Mitjà/Baix
• Compromís: Baix
• Llargària: 90 metres
• Equipament: Via equipada
• Material: 6 cintes i opcionalment camalot nº 2 per la primera tirada
• Orientació: Sud

Aproximació:

En Marc a la 1a tirada

Després de deixar el cotxe a Can Massana hem de prendre la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll caminem uns quan metres més en direcció a la muntanya i prenem un corriol a mà dreta. Aquest corriol porta fins al Pas de la Portella. Un cop passem la Portella prenem el corriol a mà esquerra. Seguim les marques vermelles fins que trobem unes cordes fixes. Un cop superades seguim pujant fins arribar al peu de la via (diedre amb un arbre).

Veure l’aproximació amb Google-Maps

Na Paula a la sortida de la 2a R en una ascensió anterior

L1(IV)

La via s’inicia a la placa a l’esquerra d’un diedre amb un arbre a uns metres del terra. Fem uns primers passos per la placa per anar a atènyer la fissura. Un cop a la fissura hem de seguir-la fins que s’acaba (podrem col·locar un Camalot del 2) tot i que anirem trobant diferents punts d’assegurança. Un cop s’acaba la fissura sortim en diagonal cap a la dreta fins arribar a la primera reunió. En aquest primer llarg trobarem 2 parabolts i 1 pitó. 30 metres.

L2(IV+)

Sortim recte amunt per anar a caçar un parabolt, aquests primers metres són els més fins de la tirada. Després seguim recte fins un forat evident on hi ha un clau (va bé posar-hi una cinta llarga). Un cop arribat a aquest punt la via es va desviant cap a la dreta, sempre buscant el terreny més lògic, per després anar descaradament cap a l’esquerra, on es troba la segona reunió que és força còmoda. 1 parabolt i 3 pitons.

En Marc a la darrera tirada

L3(V-)

Sortim de la R cap a la dreta en direcció una llastra que veiem des de la reunió. Abans però, podrem xapar un parabolt. La superació de la llastra és força estètica i ens podrem assegurar amb un nou parabolt un cop haguem fet el pas. Ara resten un metres fàcils fins la darrera reunió.

Descens:

Un ràpel curt per la cara oest fins una canal. Per la canal haurem d’anar una mica amb compte doncs es troba força descomposta.

El que més m’ha agradat:

• Petita gran clàssica, cita obligada per tots aquells que estimin Montserrat.
• Molt bona roca malgrat els anys que té.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

La major part de vegades que ens apropem a Gorros veiem cordades escalant la 98 Octanos… Alguna cosa ha de tenir aquesta via per ser tant transitada: potser el generós equipament, potser la bona qualitat de la roca, potser la vertical tercera tirada, potser la magnífica sortida al cim o potser la suma de tot plegat…

Una cordada gaudint el 3er llarg

Ressenya de la via

• Via: 98 Octanos
• Zona: Montserrat – Gorros
• Dificultat: 6a (MD-)
• Grau d’exposició: Baix
• Grau de compromís: Baix
• Llargària: 140 metres
• Equipament: Parabolts pintats de color groc
• Material: 14 cintes exprés
• Orientació: Nord

Aproximació:

Per arribar fins la Magdalena Superior ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni. Un cop ens trobem a l’alçada de la canal que separa la Magdalena Superior i el Gorro Frigi la prenem i arribem fins al peu de via.

Aproximació amb Google-Maps

L´Alan al 1er llarg

L1(III)

Trobar el peu de via és d’allò més fàcil, només hem de detectar la línia de parabolts grocs, que com en el conte de Hänsel i Grettel ens menarà fins al cim. El primer llarg és força tombat i no passa de III+ però sorprèn la gran quantitat d’expansions. La roca al principi, no és tant bona però de seguida millora fins a tornar-se molt bona. 45 metres.

Agradable 2on llarg

L2(IV+)

La segona tirada destaca per la seva bona roca i perquè poc a poc va guanyant en verticalitat fins a trobar la reunió, que ens deixa davant del mur final. Com en el llarg anterior, no hem de patir per seguir la via donat que els parabolts grocs ens marquen el camí. 40 metres.

L3(6a)

L´Alan al 6a

La tercera tirada és l’estrella de la via. Una placa vertical de 6a, amb les assegurances suficientment aprop per fer-la en Ao, però també per intentar-la encadenar sense patir gaire. El cantell hi és i només hi ha un parell de punts on la paret escup una mica… És qüestió de no encantar-se gaire. La reunió és força còmoda. 30 metres.

L4(IV+)

Satisfacció al cim amb el dit sencer

El llarg s’inicia amb un vertical flanqueig cap a l’esquerra per després continuar recte a buscar la sortida al cim, que coincideix amb la de la via ‘Ignasi Jorba’. Llarg curtet però força vistós. 25 metres.

Descens:

Dos ràpels per la cara est, un de 10 metres i un altre de 25, que ens deixaran a l’inici de la via Normal de la Magdalena. Des d’aquí hem d’anar a buscar les escales de Jacob i el camí de Sant Jeroni.

El que més m’ha agradat:

• Fantàstica tercera tirada.
• El darrer llarg, tot i ser curtet és força elegant.
• Ràpida de fer. Ideal per dies calorosos.

El que no m’ha agradat tant:

• No acabo d’entendre la quantitat d’expansions a les dues primeres tirades… Entre poc i massa.
• Llàstima que no sigui més llarga…

Descarrega PDF de la piada i la ressenya