Vicenç Soto a l’Agulla de l’Arbret
La Vicenç Soto guanya l’Agulla de l’Arbret per la seva vertical cara oest. Després d’un primer llarg pel contrafort, gaudim d’una segona tirada vertical i potent, equipada per ser escalada en lliure,en artificial o bé combinada depenent del nivell i les ganes, però bonica de qualsevol manera. Arribar al cim de l’agulla és un plaer pels sentits, amb una amplia panoràmica de la regió que s’obre davant nostre, convidant-nos a restar una estona al cim gaudint de l’espectacle.
Ressenya de la via
- Via: Vicenç Soto
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: 6a+/Ao (MD)
- Dificultat obligada: V+/Ao
- Llargària: 115 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb espits i algun clau
- Material: 12 cintes exprés i una baga savinera
- Orientació: Oest
- Valoració:***
Aproximació:
Primers metres de la via
Aparquem el vehicle a Can Massana i ens dirigim cap al refugi Vicenç Barbé pel Coll de les Portelles. Un cop al refugi hem de prendre el camí en direcció nord que condueix fins Les Bessones. Un cop superem les Bessones el camí es desvia cap a l’esquerra. Seguim pujant fins que arribem al coll que separa les Bessones de l’Agulla de l’Arbret i descendim pel costat contrari. La via s’inicia a una llengua de roca adossada a l’Agulla de l’Arbret, a l’esquerra de la via Aitor. V.S. gravat al peu de via.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(V)
Segona tirada
Ens enfilem a una rampa que ens deixa al cap d’uns metres davant un tram vertical. Escalem aprofitant les petites però franques preses per superar-lo. De seguida ajeu i ens resta un fàcil tram fins la primera reunió, que farem aprofitant un arbre. 45 metres.
L2(6a+/Ao o V+/Ao)
La segona tirada és una vertical placa equipada per ser escalada en lliure, en artificial o de manera combinada, depenent del nostre nivell i de les ganes que tinguem de tibar. En tot cas, s’ha de recalcar que en cap moment la paret desploma i que es tracta d’una escalada de continuïtat sobre còdols justos però francs.
Tercer llarg
A la part superior la paret perd verticalitat i l’escalada es torna més amable fins la reunió. 25 metres.
L3(V+)
La tercera tirada va resseguint la part esquerra d’una evident fissura arquejada. En aquest tram la roca és torna un xic més delicada. Un cop s’acaba la fissura podem llaçar una savina. Només ens restarà un darrer tram vertical que acaba amb una panxa on s’ha de tibar de còdols petits. Un cop superada la panxa una placa inclinada ens deixarà a la reunió al costat de l’arbret. 30 metres.
L4(II)
Al cim
Només ens restarà accedir a la part més alta de l’agulla per poder gaudir d’una extraordinària panoràmica de 360 graus i donar per acabada l’ascensió.
Descens:
A la cara est hi ha una instal·lació de ràpel. Es pot fer un sol ràpel de 50 metres o bé 2, un de 20 metres i després un altre de 30 (trobem una instal·lació al costat d’un arbre)
El que més m’ha agradat:
- Bonica i intensa segona tirada.
- Ràpida de fer, fet que permet combinar-la amb altres vies de la mateixa agulla.
- Orientació oest, que la converteix en una bona opció pels matins d’estiu o les tardes de tardor i hivern.
Aresta Brucs de l’Agulla de l’Arbret
Envoltada d’un entorn magnífic, amb una roca de primera i amb una dificultat d’allò més assequible fan de la Cerdà-Riera de l’Arbret una de les Arestes Brucs més belles. 100% clàssica, la via cerca la lògica en tot moment i converteix la seva ascensió en una experiència del tot relaxant. Només ens quedarà pujar al cim de l’Agulla per gaudir d’una de les vistes més màgiques de tot el Serrat.
Ressenya de la via
- Via: Aresta Brucs
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: IV+ (D)
- Dificultat obligada: IV+
- Llargària: 90 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb parabolts
- Material: 5 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració:****
Primer llarg
Aproximació:
Aparquem el vehicle a Can Massana i ens dirigim cap al refugi Vicenç Barbé pel Coll de les Portelles. Un cop al refugi hem de prendre el camí en direcció nord que condueix fins Les Bessones. Un cop superem les Bessones el camí es desvia cap a l’esquerra. Seguim pujant fins que arribem al coll que separa les Bessones de l’Agulla de l’Arbret. La via s’inicia just al coll.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(IV)
Inici de la segona tirada
La via comença just al coll. Hem de sortir en direcció una petita balma. Un cop hi arribem fem un curt flanqueig a l’esquerra i sortim amunt. Val la pena escalar sense preses per tal de gaudir cada un dels passos i dels còdols que anem trobant. La via va a buscar una balma molt evident que és on muntarem la primera reunió. 35 metres.
L2(IV+)
Sortim de la reunió per l’esquerra (no seguir les assegurances de la dreta que pertanyen a la via Om Mani Padme Hum). La sortida potser és un xic vertical, però de nou les preses són de somni.
Na Paula al segon llarg
Continuem recte amunt fins arribar a un petit ressalt (pas clau del llarg) que superarem per l’esquerra. No hem de patir perquè el pas es troba molt ben assegurat amb una expansió. Continuem ara per terreny més inclinat; trobarem una reunió que no muntarem donat que la nostra es troba uns pocs metres més amunt. 40 metres.
L3(III+)
Només ens queda superar una darrera rampa de III que ens menarà a la darrera reunió. Aquesta tirada és neta, però les dificultats són inexistents. 15 metres.
Descens:
A la cara est hi ha una instal·lació de ràpel. Es pot fer un sol ràpel de 50 metres o bé 2, un de 20 metres i després un altre de 30 (trobem una instal·lació al costat d’un arbre)
El que més m’ha agradat:
- 100% lògica.
- La via es troba ben assegurada, amb les expansions justes.
- Molt bona roca i dificultat molt assequible, la fan una bona candidata per tots aquells que comencen a fer vies com a primers de corda.
El que no m’ha agradat tant:
- Que la creuï la Om Mani Padme Hum. Personalment crec que és una via que no calia…
Via Aitor a l’Agulla de l’Arbret
Just a l’esquerra de la popular Om Mani Padme Um de l’Agulla de l’Arbret trobem l’Aitor, una via d’un caire radicalment diferent i del tot recomanable. Al contrari que la seva veïna, l’Aitor és una via que conserva l’essència de l’escalada d’Agulles: escalada sobre plaques excel·lents, equipada per sota i amb les assegurances només allà on són necessàries.
Ressenya de la via
- Via: Aitor
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: V (D+)
- Dificultat obligada: V
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Llargària: 100 metres
- Equipament: Via equipada amb espits
- Material: 6 cintes exprés
- Orientació: Sud-oest
- Valoració:***
Aproximació:
Hem d’anar fins al refugi Vicenç Barbé. Des d’aquí hem de prendre el camí en direcció nord que condueix fins Les Bessones. Un cop superem les Bessones el camí es desvia cap a l’esquerra i arribem a la bessant sud de l’Agulla de l’Arbret. La via es troba a l’esquerra d’una filera de químics (Om Mani Padme Hum) i hi ha una placa amb el nom gravat al peu de via.
En Marc a la 1a tirada
L1(IV+)
Al peu de via trobem una petit rètol amb el nom. Hem d’escalar per la placa, inicialment bastant tombada, en lleugera tendència a l’esquerra. El primer parabolt està bastant amunt, tot i que arribar-hi no té excessives complicacions. Després la via segueix en tendència la dreta i recte amunt. Les assegurances allunyen un xic i només es troben aprop quan augmenta la dificultat, per tant haurem d’escalar controlant una mica per on va la via. Abans d’arribar a la reunió trobem el passatge clau de la primera tirada, una zona una mica més vertical i amb presa petita. 30 metres.
En Marc iniciant el 2on llarg...
L2(V-)
La sortida de la reunió és vertical i amb grans còdols, que van fent-se més escadussers a mida que anem pujant, la verticalitat però, també minva. En aquest punt hem de seguir en diagonal a l’esquerra, on després d’una bona passejada des de la darrera assegurança podrem xapar un parabolt que ens donarà la suficient tranquil·litat per arribar a la reunió.
L3(V)
Es surt de la reunió fent una diagonal a l’esquerra per una placa més o menys tombada fins xapar la primera assegurança.
...I acabant-ho
En aquest punt seguim recte amunt ara en terreny més vertical i escalem sobre preses no gaire grans però força bones. Un cop superat aquest tram, que és el pas clau del llarg, la via es va tombant fins arribar a la reunió, que es feia originalment en una savina, però que ara podem fer a una reunió de parabolts que hi ha tot just al costat. 25 metres.
L4(III+)
Aquesta tirada és comuna amb l’Aresta Brucs i és un tràmit fins a la darrera reunió. La tirada és neta, però podem empalmar aquesta amb l’anterior sense cap altre problema que la comunicació entre els membres de la cordada. 15 metres.
3a tirada
Descens:
A la cara est hi ha una instal·lació de ràpel. Es pot fer un sol ràpel de 50 metres o bé 2, un de 20 metres i després un altre de 30 (trobem una instal·lació al costat d’un arbre)
El que més m’ha agradat:
- Ètica de la via, oberta per sota i sense abusar de les expansions.
- Ràpida de fer, fet que permet combinar-la amb altres vies de la mateixa agulla.
Om Mani Padme Hum a l’Agulla de l’Arbret
L’Agulla de l’Arbret queda a la part nord d’Agulles. Des del seu cim tenim una panoràmica immillorable de la regió. La via proposada ens permet fer una escalada senzilla i ben assegurada, ideal per iniciar-se en vies de més d’un llarg.
Ressenya de la via
- Via: Om Mani Padme Hum
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: V (D)
- Dificultat obligada: V
- Grau d’exposició: Baix
- Compromís: Baix
- Llargària: 100 metres
- Equipament: Primer llarg i segon llargs equipats amb químics. Un parabolt a l’últim llarg
- Material: 10 cintes
- Orientació:Sud
- Valoració:**
Aproximació:
Hem d’anar fins al refugi Vicenç Barbé. Des d’aquí hem de prendre el camí en direcció nord que condueix fins Les Bessones. Un cop superem les Bessones el camí es desvia cap a l’esquerra i arribem a la bessant sud de l’Agulla de l’Arbret. La via es troba a la dreta de la via Aitor i és fàcil de reconèixer per la filera de químics.
L-1(V-)
Aquest primer llarg te tendència a la dreta, només hem d’anar seguint les assegurances fins arribar a la reunió, que es fa a la dreta d’una reunió que es troba dins d’una bauma (reunió de l’Aresta Brucs). Llarg d’uns 50 metres i reunió rapelable.
L-2(V)
Loïc al primer llarg
Sortim de la reunió recte amunt anant a cercar un parabolt, després anem una mica a l’esquerra on trobem un químic. La via segueix amunt i torna a guanyar verticalitat. Aquesta és la part més complicada de la via. Un cop superem aquest tram més vertical arribem a la reunió. Llarg de 25 metres.
L-3(III+)
Sortim de la r i enseguida tomba bastant. Hi ha un parell de parabolts a la part més tombada. Un cop xapem seguim amunt (III+) fins a l’arbret. La reunió es fa al costat d’aquest arbust que dona nom a l’agulla. 25 metres.
Descens:
A la cara est hi ha una instal·lació de ràpel. Es pot fer un sol ràpel de 50 metres o bé 2, un de 20 metres i després un altre de 30 (trobem una instal·lació al costat d’un arbre)
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
El que més m’ha agradat:
- Itinerari molt ben equipat, ideal per iniciar-se en vies de més d’un llarg
- Roca compacta
El que no m’ha agradat tant:
- Pot ser que es tracti d’una via prescidible, donat que va entre l’Aresta Brucs i l’Aitor, vies obertes anteriorment amb una filosofia totalment diferent… Sembla encabida una mica amb calçador, clar que això és una opinió personal.
Últims comentaris