Rodamons dels Bosc a la Paret de la Rufa

A la banda est de la Roca Narieda s’aixequen una sèrie de parets més o menys definides, vegetals com el mateix vessant sud d’aquesta, però amb una roca que s’intueix a estones igual de bona. La Rodamons del Bosc s’enfila per l’anomenada Paret de la Rufa, oferint una ruta d’essència clàssica, que cerca el més lògic, deixant algun tram prou bonic i demostrant que no cal expansionar gaire per aconseguir un itinerari pràcticament equipat.

Ressenya de la via

• Via: Rodamons dels Bosc
• Zona: Paret de la Rufa
• Dificultat: V+ (D+)
• Dificultat obligada: V
• Llargària: 270 metres
• Grau d’exposició: Mitjà/alt
• Grau de compromís: Mitjà/alt
• Equipament: Via pràcticament equipada amb espits, claus i ponts de roca
• Material: 10 cintes exprés, joc de friends i/o tascons; alguna baga savinera
• Orientació: Sud
• Valoració: **

Aproximació:

Primera tirada

Anant per la C-14 en direcció Andorra, un cop passat Coll de Nargó, creuem el Segre pel pont d’Espia agafant la carretera L-401 direcció Alinyà i Sant Llorenç. Seguim per la carretera fins trobar un desviament a mà esquerra direcció Canelles. Continuem per aquesta carretera fins a trobar un aparcament a mà esquerra. Des del parking veiem en primer terme una casa de pagès abandonada i al fons la cara sud de la Narieda. Seguim a peu en direcció a la casa i un cop creuem el riu de Canelles continuem cap a l’est (fites). Seguim les fites fins que ens endinsem al bosc i amb intuïció fins a la tartera que puja cap a la paret, al final d’aquesta grimpem per unes plaques fàcils (II) una vintena de metres fins un petit replà on hi ha unal alzina i un metre més amunt un pont de roca. 40 minuts.

Segon llarg

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(IV)

La R-0 la muntem aprofitant l’alzina. Ens enfilem per uns ressalts amb algun pas una mica més difícil fins atènyer la primera reunió, sota un diedre característic. 30 metres, 4 ponts de roca.

L2(V)

Sortim de la reunió i anem a buscar un bon forat on el Camalot del #1 queda a caldo i ens protegeix el pas fins arribar a l’espit. Continuem en tendència a l’esquerra fins arribar a una mena de diedre fàcil que podrem anar protegint al gust. Arribem a una petita lleixa i continuem per una placa ratllada per una fissura perfecta on hi podem emplaçar algun friend o tascó.

Tercera tirada

Un cop arribem a un nou relleix marxem a l’esquerra per evitar un sostre i enfilem un curt diedre que ens mena a la segona reunió. 50 metres, 2 espits i una savina amb baga.

L3(V)

Anem a buscar unes plaques inclinades just davant la reunió. La roca hi és molt bona i l’escalada agraïda. A mig llarg arribem a una petita feixa, un cop superada seguim per terreny vertical fins la reunió, també força còmoda. 50 metres, 2 espits i 2 claus.

L4(V-)

Quarta tirada

Sortim de la reunió per terreny terrós fins que la paret es va posant vertical. Iniciem aleshores un llarg i bonic flanqueig, molt ben protegit a base de pitons i alguna baga savinera fins arribar a la quarta reunió. 40 metres, una savina amb baga i 3 claus.

L5(V+)

Sortim per l’esquerra de la reunió i encarem un curt tram vertical, molt ben protegit, que ens deixa al peu d’un bonic diedre. Continuem pel diedre uns metres fins que podem sortir a la placa i amb uns elegants passos d’adherència superem el pas clau del llarg. Continuem més o menys cap a l’esquerra fins atènyer la següent reunió. 40 metres, un clau, un espit i 3 ponts de roca.

Cinquena tirada

L6(IV+)

Enfilem una placa vertical i absolutament farcida de fissures i forats, que ens fan escalar decidits. Al cap d’uns metres la paret es va tombant fins arribar a la sisena reunió, d’un espit i un clau amb el forat molt petit; la reunió es pot reforçar fàcilment amb friends. 30 metres, un clau i 4 ponts de roca.

L7(III)

Tirada de tràmit que ens permet sortir de la paret.

Sisena tirada

Descens:

Des del final de la via anem a buscar al cim i marxem en direcció oest fins atènyer el coll des d’on es fa el descens de les vies de la Narieda. El descens es troba molt ben equipat amb cordes fixes, totes elles col·locades sense expansionar ni un sol cop.

El que més m’ha agradat:

• Via molt assequible, ideal per iniciar-se en vies de tall més clàssic, donat que l’auto-protecció és molt senzilla.
• Totes les reunions són molt còmodes.
• Amb molt poques expansions l’aperturista ha aconseguit una via pràcticament equipada, aprofitant les grans possibilitats que ofereix aquest rocam.

El que no m’ha agradat tant:

• Inevitablement discontínua.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Amistades Pelirrojas

Just a l’esquerra de la Putes Mosques s’eleva l’Amitades Pelirrojas, magnífica via esportiva de quatre tirades perfectament combinable amb la seva veïna i que ens dóna com a resultat una jornada de vuit tirades on el 6a és el grau dominant. Pel que fa a l’Amitades, només comentar que totes les tirades són bones, mantingudes en V+/6a i sorprenentment variades, amb passos tècnics, altres d’atlètics, plaques, bavareses, diedres… I tot això amanit amb equipament esportiu i un rocam del bo de l’Alt Urgell.

Roc d'en Solà

Ressenya de la via

• Via: Amistades Pelirrojas
• Zona: Perles
• Dificultat: 6a+ (MD)
• Dificultat obligada: V+
• Llargària: 110 metres
• Grau d’exposició: Baix
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Equipada amb parabolts
• Material: 12 cintes exprés
• Orientació: Sud
• Valoració: *****

Primera tirada

Aproximació:

Per arribar a Perles ho farem venint de Coll de Nargó i prenent, un cop passat aquest en direcció a Andorra, el desviament cap a Fígols i Cambrils (L-401). Continuem direcció a Cambrils fins que arribem al poble de Perles i estacionem. Creuem la carretera i prenem un corriol que en poc més de 10 minuts ens deixa al peu del Roc d’en Solà, on comença la via.

Aproximació amb Google-Maps

Final del L2

L1(V+)

La primera xapa és comuna amb la Putes Mosques; la nostra via en aquest punt marxa cap a l’esquerra en diagonal, amb algun passet més fi abans d’agafar una placa inclinada que ens mena a la primera renió. 20 metres.

L2(6a+)

Llarg estrella de la via, mantingut en 6a i amb un pas a mitja tirada un xic més difícil (presa amagada).

Tercer llarg

Un cop superat el mur central, enfilem un diedre fantàstic que deixarem a l’esquerra per entrar a la segona reunió. 35 metres.

L3(6a)

Tirada molt bona també, que iniciem amb uns passos de bavaresa, per continuar en diedre fins que sortim cap a la placa de l’esquerra, on encara trobarem algun passet tècnic abans d’arribar a la reunió. 25 metres.

L4(6a)

Darrera tirada

Un pas de posar-s’hi bé al poc de sortir de la reunió i després fàcil fins a la reunió. 20 metres.

Descens:

La via és rapelable, tot i que es pot baixar caminant cap a l’est i en pocs minuts tornarem a ser a peu de via.

El que més m’ha agradat:

• Mantinguda en el seu grau.
• Variada tot i els pocs metres, amb passos molt bonics.
• Perfectament combinable amb la Putes Mosques, aconseguint 8 tirades fantàstiques.
• Equipada esportivament.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Putes Mosques a Perles

 La Putes Mosques, juntament a l’Amistades Pelirojas són les grans clàssiques de Perles, molt ràpides ambdues i per tant fàcilment combinables. De caire esportiu i perfectament equipada, Putes Mosques ens regala quatre llargs de corda sostinguts i variats sobre un rocam excepcional, amb una primera tirada clarament més tècnica, una segona de continuïtat, un tercer llarg amb un flanqueig d’aquells que hem de tenir la càmera a punt i una darrera tirada plaent, que ens deixa un bon regust de boca. Del tot recomanable.

Oliveres centenaries ens acompanyen durant l'aproximació fins al Roc d'en Solà

Ressenya de la via

• Via: Putes Mosques
• Zona: Perles
• Dificultat: 6b (MD)
• Dificultat obligada: V+
• Llargària: 110 metres
• Grau d’exposició: Baix
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Equipada amb parabolts
• Material: 8 cintes exprés
• Orientació: Sud-est
• Valoració: ****

Aproximació:

Primera tirada

Per arribar a Perles ho farem venint de Coll de Nargó i prenent, un cop passat aquest en direcció a Andorra, el desviament cap a Fígols i Cambrils (L-401). Continuem direcció a Cambrils fins que arribem al poble de Perles i estacionem. Creuem la carretera i prenem un corriol que en poc més de 10 minuts ens deixa al peu del Roc d’en Solà, on comença la via (nom escrit a l’inici).

Aproximació amb Google-Maps

Segona tirada

L1(6b)

La primera xapa és comuna amb l’Amistades Pelirojas; la nostra via en aquest punt marxa cap a la dreta. El primer llarg té una primera part bastant tècnica (6a) amb un pas clarament més difícil per guanyar un extramplom; es un pas d’equilibri per atènyer les preses bones que ens permetran superar aquest. Fins a la reunió la paret ajeu ostensiblement. 25 metres.

L2(6a)

Tercer llarg

El segon llarg és preciós. Es tracta d’una escalada plaquera, on s’agraeix anar sense presa però sense pausa, descobrint bones regletes i sorprenents gandes que no s’intuïen abans d’abastar-les. El pas clau el trobem a mitja tirada, un muret de col·locació, molt bonic. 25 metres.

L3(V+)

La tirada més estètica, on sortim de la reunió flanquejant cap a la dreta aprofitant una fissura que ens va abocant al buit; fins que arribem a una altra perpendicular a aquesta i que ens permet sortir cap amunt. Continuem per una placa amb roca de primera fins la reunió. 25 metres.

L4(V+)

Darrer llarg

Les dificultats més grans les trobem a l’inici del llarg, amb una sortida en diagonal cap a la dreta que demana certa col·locació. La resta de la tirada és absolutament plaent, a més trobarem un parell de curts passos en bavaresa que fan aquesta tirada més divertida. 35 metres.

Descens:

La via és rapelable, tot i que es pot baixar caminant cap a l’est i en pocs minuts tornarem a ser a peu de via.

El que més m’ha agradat:

• Roca excelent.
• Mantinguda i prou variada.
• Fàciment combinable amb la seva veïna, aconseguint una fantàstica jornada d’escalada, amb un grau molt homogeni.
• Ombra a partir de mitja tarda.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Anasazi a l’Agulla del Corb

De nou el magnetisme de Sant Honorat ens crida , lluny de modes i graus, prometent-nos tranquil·litat i recolliment si estem disposats a escalar amb la discreció de qui esdevé convidat, amb cura de no fer res malbé, gaudint d’un entorn sorprenentment tranquil que convida a la pausa. L’Agulla del Corb s’eleva oferint-nos diferents perfils segons el punt de vista, però sempre es mostra altiva. La via Anasazi guanya el cim de l’esmentada agulla amb una línia prou atractiva, amb un primer llarg on s’imposa l’artificial, degut a la precarietat del rocam, i dos tirades més on progressar en lliure és més factible, sempre que siguem curosos a l’hora d’acariciar cada un dels còdols que anem trobant.

L'Agulla i la Mola del Corb. A la Mola hi ha les runes de la minúscula ermita de Sant Salvador, visible des del cim de l'agulla

Si tenim una mica de temps paga la pena fer una visita a la Casa del Corb, una construcció troglodita que aprofita una gran balma. Al seu interior encara s’hi pot veure les diferents estances, la menjadora per les mules i fins hi tot un forn de pa. A l’exterior, una mica més a l’oest, trobem el que deuria ser un tancat pels animals. La casa fou habitada fins a principis de la segona dècada del segle XX.

Ressenya de la via

• Via: Anasazi
• Zona: Sant Honorat
• Dificultat: V+/Ae (MD-)
• Dificultat obligada: V/Ae
• Llargària: 100 metres
• Grau d’exposició: Baix
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via totalment equipada amb parabolts
• Material: 16 cintes exprés i un estrep
• Orientació: Est
• Valoració: ***

Aproximació:

Darrers metres del primer llarg

Un cop a Peramola seguim l’Avinguda del Roser i ens desviem cap a la dreta (Carretera de Cortiuda). Seguim per la pista, primer asfaltada i després no, però amb molt bon estat. Al cap d’uns quatre quilòmetres, tot just havent passat un revolt prenem un trencall a la dreta que arriba a un mas. Aparquem una mica abans per no molestar i continuem a peu seguint unes marques blaves i grogues. Anirem per un corriol que va a sortir a una pista. Seguim a la dreta i arribarem a la vessant oest de la Mola del Corb. Continuem a mà dreta resseguint el vessant oest, passarem per la casa del Corb i poc després pel vessant oest de l’Agulla del Corb. Voltem l’agulla fins al peu de via (parabolts molt visibles).

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

Bons primers metres del segon llarg

L1(V/Ae)

L’inici de la via es troba tot just al costat del camí, des d’on ja es veuen les expansions. Els primers metres són sobre gresos una mica delicats i de seguida haurem de fer un pas d’A0 per enfilar-nos sobre un llavi. Ens situem sota un marcat desplom i a partir d’aquest punt progressem en artificial la resta del llarg. 30 metres.

L2(V+/A0)

El segon llarg comença vertical i va cercant les parts més dèbils de la paret, zigzaguejant cap a l’esquerra per després tornar a la dreta. La roca en aquesta tirada és menys dolenta que a l’inici de la via i ens permet anar progressant en lliure. El tram més dret el trobem a la darrera part (6a o A0), són uns pocs metres que de seguida es tornen més amables fins entrar a la reunió. 30 metres.

Darrera tirada

L3(V/A0)

A mida que hem anat guanyant metres la roca ha anat millorant. Aquest darrer llarg marxa en diagonal a la dreta per enfilar un darrer mur dret i mantingut, que es soluciona bé en A0 i segur que surt tot en lliure (6a/6a+?). Uns darrers metres de grimpada ens menen al cimall de l’agulla. 40 metres.

Descens:

Baixem uns metres cap al nord on trobarem un arbre amb bagues preparades per rapelar. Fem un ràpel de trenta metres llargs fins al coll nord. Des d’allí baixem cap a l’oest, on trobarem una corda fixa que ens permet despenjar-nos per un ressalt i arribar-nos al camí que hem pres per l’aproximació.

El que més m’ha agradat

• Com sempre a Sant Honorat, el plaer de gaudir d’un lloc màgic, on escalar esdevé una excusa.
• Línia prou atractiva per guanyar l’agulla, amb roca mediocre al primer llarg i acceptable a mida que anem pujant.
• Molt ràpida, bona opció per combinar amb alguna via propera.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Sant Honorat gaudeix d’un conglomerat discret en general, amb trams força acceptables i altres molt trencadissos. Escalar-hi representa acceptar el joc i potser un al·licient més alhora de gaudir d’alguna de les seves precioses línies.

UES a l’Esperó de les Orenetes

El magnífic Congost dels Espluvins, frontera entre el Turp i l’Aubenç, ostenta a la seva banda occidental una extraordinària muralla calcaria difícil de mesurar si no prenem distància. És de l’altra banda del pantà quan ens adonem de la magnitud de tot plegat. La UES, és la via fàcil de la paret i una excusa perfecte per fer metres; completament equipada amb parabolts es pot dividir en dues parts ben diferenciades, una primera més senzilla i discontinua fins al bosc penjat i una segona mantinguda i monolítica, on trobem els llargs més interessants.

Camí de les Anoves gaudim d'una magnífica panoràmica de la cinglera

Ressenya de la via

• Via: UES
• Zona: Espluvins – Esperó de les Orenetes
• Dificultat: V+/Ae (MD)
• Dificultat obligada: V+/Ae
• Llargària: 565 metres
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Alt
• Equipament: Via totalment equipada amb parabolts
• Material: 15 cintes exprés i un estrep
• Orientació: Sud-est
• Valoració: ****

Inici de la via

Aproximació:

Des d’Oliana prenem la carretera C-14 i abans d’entrar al tercer túnel ens desviem a mà dreta per la carretera antiga, on aparquem el vehicle. Des d’allí surt una canal direcció a la paret (fites) que després d’una bona pujada ens deixa just al peu de via, al la part més baixa de l’esperó, nom gravat tènuement a la roca i parabolt vissible. 30 minuts.

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

L1(V-)

Segona tirada

La via s’inicia a la part més baixa de la paret, just a la dreta d’una mena d’amfiteatre que forma aquesta. Trobarem el nom tènuement gravat a la roca i veurem les dues primeres expansions. Els primers metres són drets, per de seguida tombar-se el tema. Anem aleshores en diagonal a l’esquerra en direcció a uns sostrets vermells característics. Trobarem algun passet abans d’entrar a la reunió. 50 metres.

L2(IV)

Recuperant el L3

Sortim flanquejant cap a l’esquerra esquivant els sostres i després en diagonal per terreny cada cop més senzill fins un bon replà on fem la reunió. 35 metres.

L3(IV+)

Iniciem la tirada caminant cap a l’esquerra un bon grapat de metres fins que veiem una expansió que ens marca el canvi de direcció. Escalem una fàcil placa fins arribar a la reunió. 50 metres.

Cinquena tirada

L4(V)

Marxem un xic cap a l’esquerra per de seguida enfilar un passet prou dret. Un cop superat, per terreny poc definit avencem uns metres fins que sortim cap a l’esquerra per trobar la reunió. Des d’aquest punt, flanquejant cap a l’esquerra tenim una escapatòria. 35 metres.

L5(V)

Escalem una placa en diagonal cap a la dreta en direcció a una fissura evident. Abans d’arribar-hi ens desviem per un petit diedre que ens mena a la reunió. 35 metres.

Llarg 6

L6(V)

Iniciem la tirada cap a l’esquerra per situar-nos sobre uns ressalts. Els superem i quedem sobre una placa més bonica del que sembla a primer cop d’ull. Tirem recte amunt cap una alzina i des d’allí a l’esquerra fins la reunió. 50 metres.

L7(V)

De nou cap a l’esquerra a buscar una fissura/diedre.

L'Enric recuperant el L8

Uns passos verticals ens deixen a la darrera reunió d’aquesta primera part de la via. 20 metres. Ara ens desencordem i sortim caminant un bon grapat de metres cap a la dreta fins que trobem una fresa que va cap a la paret. Un cop a la base de la paret l’anem resseguint, ara cap a l’esquerra, fins que identifiquem la continuació de la via. Una alzina uns metres placa amunt ens pot servir com a referència.

L8(V)

Primers metres del L9

Aquesta tirada s’inicia a la part més dèbil de la paret i va a buscar un diedre. Un cop fets uns metres pel diedre aquest es tanca i ens obliga a marxar cap a l’esquerra, per de seguida continuar recte amunt fins la reunió. 35 metres.

L9(V+/Ae)

Recte amunt, amb uns passos atlètics fins enganxar la fissura ampla. A partir d’aquest punt progressem en tècnica d’artificial fins la darrera expansió. Un cop abandonem l’estrep amb una curiosa sortida en lliure anem en diagonal a l’esquerra fins la reunió. 35 metres.

Superant el sostret del L10

L10(V+/Ae)

Sortim un metre amunt per de seguida iniciar un flanqueig cap a l’esquerra amb molt ambient i passos d’equilibri que cada cop es fan més fins. Quan quedem sota el sostre el superem en artificial fins que quedem sobre una petita lleixa; fem un passet i altra volta continuem uns metres en artificial fins que amb una sortida atlètica fem els darrer metres en lliure que ens deixen a la millor reunió de la via, on una savina monumental ens farà de sofà i para-sol. 20 metres.

recuperant el bon L11

L11(V+/Ae)

Sens dubte el millor llarg de la via, continuu i llarg. Sortim de la reunió amb tres passos d’Ae que ens situen sobre una extraordinària placa de franges horitzontals, mantinguda i amb presa d’escàndol. Continuem després per un parell de sistemes de petits diedres, també molt bons que ens deixen a la onzena reunió. 50 metres.

L12(V)

Dotzena tirada

Anem un pèl a la dreta, pugem uns metres i obliqüem a l’esquerra. Ataquem una sèrie de panxes atlètiques amb bones gandes. Seguim per un senzill diedre que ens mena a una petita lleixa on muntem la reunió. 30 metres.

L13(V+)

Iniciem la tirada anant cap a la dreta. Ens enfilem uns metres verticals fins situar-nos a un bon diedre, a la meitat del qual tenim el pas més complicat (6a en algunes ressenyes). Per superar-lo marxem un pèl a l’esquerra per de seguida tornar cap al diedre. Un cop superat aquest punt, fàcil fins a la reunió. 35 metres.

Tretzena tirada

L14(V+)

Marxem cap a la dreta i enfilem un diedre, que de seguida es redreça. Un passet fi ens deixa sota una savina que aprofitem per sortir. Marxem per la placa de l’esquerra i per terreny fàcil fins la reunió. 40 metres.

L15(IV)

Sortim caminant cap a l’esquerra fins situar-nos a la base d’una placa inclinada farcida de franges horitzontal, molt fàcil però també molt divertida, la cirereta del pastís, 40 metres.

Fi de festa

Descens:

Marxem cap a la dreta fins que trobem unes marques blaves. Les seguim (per moments sembla que ens estiguin prenent el pèl) durant una bona estona fins que trobem una sageta vermella. A partir d’aquest punt seguim les marques vermelles, que ens duran al descens de la Ferrata Regina. 2 hores fins al vehicle.

El que més m’ha agradat:

• Fantàstica onzena tirada, mantinguda, sobre bona roca i amb bon ambient.
• En general la segona meitat de la via és força bona, amb passos sorprenents.
• La ressenya d’Alt Urgell, rigorosa i precisa.

Des del camí de descens gaudim d'unes magnífiques panoràmiques vers l'Alt Urgell i el Solsonès, amb Sant Honorat a un extrem i el Port del Comte a l'altre

Descarregar PDF de la piada i la ressenya