Integral Temple del Sol Anglada-Guillamon al Faraó
Ubicació magnífica, abocat al sud, amb un teló de fons d’oliveres, el Faraó és un bon destí pel mesos freds. A més l’aproximació feixuga assegura tranquil·litat, sens dubte el millor complement per gaudir d’aquesta preciosa integral, plena de lògica i categoria.
Des del capdamunt de l’Agulla de Can Jorba el Faraó es presenta suggerent
Ressenya de la via
- Via: Integral Temple del Sol Anglada-Guillamon
- Dificultat: V+/A1 (MD-)
- Dificultat obligada: V+/A1
- Llargària: 160 metres
- Equipament: Pràcticament equipada amb material divers
- Material: 12 cintes exprés, 3 plaquetes recuperables, Alien groc, Camalot #2 i una baga savinera
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Aproximació:
Des de Can Jorba continuem per una pista cap a l’oest fins arribar a un camp d’oliveres on podem estacionar el vehicle. Des d’aquest punt anem a buscar el Torrent de la Coma d’en Pastor, marcat (o embrutat) amb un munt de taques grogues i que ens mena, al cap d’un quilòmetre aproximadament a un corriol transversal que ve del Vermell i continua cap a la Canal de Migdia. Prenem el corriol i a l’alçada d’un pi blanc característic ens desviem per una nova fresa que ens deixa a peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+/A0)
Primer llarg
Iniciem la integral amb el primer llarg del Temple del Sol. Després d’uns primers metres de III ens situem al peu d’una marcada fissura. Entrar a la paret és el pas clau, que es resolt bé amb un A0. Després continuem amb una tirada mantinguda i totalment equipada amb espits, amb algun pas més complicat a la part superior. 45 metres, 9 espits.
L2(IV+)
Tercer llarg
Sortim de la reunió en diagonal a l’esquerra sobre roca excel·lent. Al cap d’uns metres trobarem un rebló i una mica més amunt una escarpia. Del ferro hem de flanquejar horitzontalment fins una miserable savina on farem reunió. 15 metres, un espit i un clau. Des d’aquest punt hem de flanquejar cap al coll amb el Faraó i fer una desgrimpada un xic delicada. Un cop al coll continuem fins una placa tombada on comença el següent llarg.
L3(V-)
Aquesta és la primera tirada de l’Anglada-Guillamon. Una rampa agradable que poc a poc es va trempant. Escalem en tendència a la dreta fins trobar la tercera reunió. 15 metres, dos burins junts i un parabolt.
L4(V/A1)
Quarta tirada
De seguida enfilem el tram d’artificial, que comença amb dos burins sense plaqueta. L’artificial el trobem força equipat i amb una mica de traça amb els estreps no haurem de col·locar cap pesa flotant. La sortida en lliure és preciosa (la podem protegir amb un alien groc a la fissura) i amb bon ambient. Podrem encintar una savina i continuar per la placa fins a la reunió a l’ull del Faraó. 30 metres, 6 expansions, un tac i un clau.
L5(IV+)
Flanquegem a la dreta fins al final d’un nínxol on trobarem dos expansions que ens indiquen el punt on hem de tirar amunt, primer per terreny vertical i de seguida més arrampat fins al peu de la bola somital. 40 metres, un cap de burí, 2 reblons junts i un parabolt.
L6(III+)
Senzilla tirada de tràmit per un petit diedre que ens permet guanyar el cim del Faraó. 15 metres, neta.
Descens:
Ràpel de 15 metres per la vessant est i desgrimpem l’aresta nord amb cura fins un coll. Baixem per la canal est fins que sortim al corriol d’ascens.
El que més m’ha agradat:
- Preciosa clàssica en una raconada tranquil·la com poques.
- Interessant primer llarg de la Temple del Sol, complement ideal.
- Roca de primera.
Potser també et pot interessar:
Integral Cuchi-Cuchi CADE a la Roca de les Vuit i la Miranda de la Portella
La Roca de les Vuit i la Miranda de la Portella, amb una orientació oest i sud ben marcades, tanquen per migjorn la soberga Muralla Oest d’Agulles. La integral ressenyada transita encarada al sud esdevenint un itinerari recomanable per abordar una solejada jornada hivernal. Ràpida i totalment equipada, el major atractiu rau en la superació del marcat balmat del primer llarg i les sempre delicioses tirades finals de la CADE.
El tercer llarg de la CADE: Motiu suficient per repetir la integral
Ressenya de la via
- Via: Integral Cuchi-Cuchi CADE
- Zona: Montserrat - Agulles
- Dificultat: 6a/A2e (MD-)
- Dificultat obligada: V/A2e
- Llargària: 95 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb parabolts
- Material: 14 cintes exprés i els estreps
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Primer llarg
Des del Bruc prenem el camí de Can Salses fins que arribem a un revolt pronunciat a mà dreta on hi ha un trencall; prenem el trencall (nord) i continuem per entre camps d’oliveres deixant enrere l’aparcament del Vermell. Seguim aproximadament un quilòmetre fins que trobem un trencall a mà dreta on deixem el vehicle (camí dels Bruc als Pallers). Continuem a peu per la pista i quan aquesta s’acaba per un bon corriol que ens porta fins al Pla dels Pallers. Des d’aquest punt prenem el trencall que indica “Refugi d’Agulles”; de seguida trobarem unes fites que s’enfilen per la carena i que seguirem fins a peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+/A2e)
Segon llarg
La via s’inicia amb la superació d’un sostre completament equipat que ens demanarà fer equilibris sobre els estreps. Un cop superat el tram balmat continuem uns metres verticals i de bona roca, que es van rendint a mida que ens apropem a la reunió, que es munta en un còmode llavi. 25 metres.
L2(6a/A0)
Iniciem el llarg amb un tram dret i tècnic que gradualment perd verticalitat fins esdevenir una agradable grimpada que mena a un extraplom (possible en lliure) que salvem amb un pas d’A0. Un cop guanyat el balmat de seguida arribem a la reunió cimera. 25 metres.
Tercer llarg
L3(V-/A1e)
Des del cim de la Roca de les Vuit enllacem amb la CADE de la Miranda de la Portella. Per enganxar el tercer llarg d’aquesta, haurem de fer un vistós pas per canviar d’agulla i enfilar la CADE. El tercer llarg de la CADE es pot fer a l’estil clàssic o íntegrament en lliure, essent la superació d’una marcada panxa el pas clau. 25 metres.
L4(V+/A0)
La sortida de la reunió va per una fissura un xic balmada. Fem un pas d’Ao i acabem de guanyar el desplom (es pot col·locar un Camalot #1 a la fissura per assegurar la sortida). Un cop superat aquest ens situem en una lleixa i anem cap a l’esquerra a buscar un diedre fàcil que ens mena fins la darrera reunió. 20 metres.
Quarta tirada
Descens:
fem un curt ràpel pel vessant nord-est i anem a buscar el coll entre la Miranda de la Portella i l’Agulla dels Tres. Fem un ràpel aprofitant un arbre que ens deixa a la part baixa de la canal que seguim cap al sud fins sortir a terreny obert i de seguida al peu de via.
El que més m’ha agradat
- Bona roca i orientació a migdia.
- Ràpida, menys la primera tirada, més farragosa.
Potser també et pot interessar:
Rapsòdia en Blues a la Falconera
La Rapsòdia fou el tercer itinerari de la paret després de la TIM i l’Estenalles, oberta per un grup d’escaladors de la Unió Excursionista de Sabadell. Aquí predomina el lliure, exceptuant el primer llarg, íntegrament en artificial i un parell de passos del segon. Hi destaca la tercera i sobretot la quarta tirada que es caracteritzen per una escalada en lliure de gran bellesa i bon ambient. La via roman equipada i la roca és en general bona, essent només necessari per repetir-la les cintes, els estreps i moltes ganes d’escalar amb la pausa que mereix aquest entranyable indret.
Recordeu que La Falconera està afectada per l’Acord per a la regulació de l’escalada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Informeu-vos abans de planejar escalar a la zona.
Fotogènica sortida de la primera reunió
Ressenya de la via
- Via: Rapsòdia en Blues
- Zona: Sant Llorenç del Munt – La Falconera
- Dificultat: V+/Ae (MD-)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Llargària: 135 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via totalment equipada amb parabolts i algun espit
- Material: 14 cintes exprés i els estreps
- Orientació: Est
- Valoració: ***
Aproximació:
Primer llarg ♠
Circulem per la carretera BV-1221 direcció Talamanca. Un cop passat el Coll d’Estenalles continuem aproximadament un quilòmetre fins un revolt molt tancat on podem aparcar el vehicle. Des d’aquest punt continuem a peu en direcció nord; passarem una primera formació rocallosa i de seguida trobarem un trencall a mà dreta (fita). El prenem i ràpidament començarem a baixar. Al poc temps trobarem un parell de cordes fixes, al deixar la segona ens situem en una plataforma característica on comença la via (línia d’expansions evident).
Segona tirada
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV+/Ae)
Tot i tractar-se d’una tirada d’artificial equipat, aquesta esdevé prou entretinguda i acrobàtica, amb passos llargs i un petit extraplom que hi posa una mica de pebre. L’arribada a la reunió es fa amb una curta però elegant sortida en lliure sobre roca molt bona. 25 metres.
L2(V/Ae)
Tercer llarg ♠
Flanquegem uns metres a l’esquerra per una cornisa fins que enfilem unes expansions que superen en artificial un petit desplom. Un cop l’extraplom desapareix resten uns metres verticals que s’escalen en lliure per atènyer la segona reunió. 20 metres.
L3(V+)
Sortim de la balma on es troba la reunió i enfilem un tram vertical i mantingut d’escalada intrigant i passos elegants, ben protegida a base d’expansions.
Quart llarg
Quan la verticalitat minva les expansions desapareixen i l’escalada esdevé una bonica grimpada en clara tendència a la dreta fins la tercera role. 25 metres.
L4(V+)
A la sortida de la reunió superem una pronunciada panxa amb un pas de força (no obligat) i continuem per una serie de canaletes amb una escalada vertical, mantinguda i de gest. A la part superior del llarg obliqüem descaradament cap a l’esquerra, enfilant una travessa molt plàstica i sobre grans còdols, per finalment entrar a la reunió. 30 metres.
Cinquena tirada ♠
L5(IV)
Sortim de nou cap a la dreta progressant per una rampa amb un ressalt una mica més dret abans d’arribar sota la bola somital on muntem la reunió. que es compartida amb la via Estenalles igual que el darrer llarg. 20 metres.
L6(V+)
El darrer llarg comença amb una entrada explosiva a la paret.
Darrer llarg
No cal pensar-ho gaire, hi ha presa i és bona. Un cop superada la panxa inicial quedem sobre un mur vertical que de seguida s’ajeu i permet arribar relaxadament al cim. 15 metres.
Descens:
Anem a buscar el vessant nord-oest i baixem per una llengua rocallosa que ens mena a un corriol que en pocs minuts ens apropa al vehicle.
El que més m’ha agradat:
- Via molt lògica, que va buscant el terreny més factible per l’escalada lliure.
- Tercer i quart llargs molt elegants i amb bon ambient.
- Bona ombra per les tardes caloroses.
Potser també et pot interessar:
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Roger F.
Estenalles a la Falconera
L’Estenalles fou la segona via oberta a la Falconera, que amb esperit de directíssima ataca els desploms més pronunciats permetent una engrescadora escalada combinada, en l’actualitat completament equipada, esdevenint un gaudi que permet fruir del peculiar codolar vertical que és aquest singular pany de paret. Bon destí per les tardes caloroses, per repetir-la només haurem de menester un grapat de cintes i els estreps.
Recordeu que La Falconera està afectada per l’Acord per a la regulació de l’escalada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Informeu-vos abans de planejar escalar a la zona.
Còdols i boscúria s’harmonitzen en aquesta raconada de l’Obac
Ressenya de la via
- Via: Estenalles
- Zona: Sant Llorenç del Munt – La Falconera
- Dificultat: 6a/Ae (MD-)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Llargària: 135 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via totalment equipada amb parabolts i algun espit
- Material: 14 cintes exprés i els estreps
- Orientació: Est
- Valoració: ***
Aproximació:
Primer llarg
Circulem per la carretera BV-1221 direcció Talamanca. Un cop passat el Coll d’Estenalles continuem aproximadament un quilòmetre fins un revolt molt tancat on podem aparcar el vehicle. Des d’aquest punt continuem a peu en direcció nord; passarem una primera formació rocallosa i de seguida trobarem un trencall a mà dreta (fita). El prenem i ràpidament començarem a baixar. Al poc temps trobarem un parell de cordes fixes que ens ajudaran a baixar la canal, que finalment ens menarà al peu de la paret. Només hem de resseguir el peu de la paret fins trobar la nostra via, al peu d’una característica fissura diagonal.
Segon llarg
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(A2e)
Escalem en artificial la fissura diagonal característica que a la part superior s’eixampla i on fins fa poc hi havia el rusc d’abelles. Continuem superant un extraplom i seguim per terreny vertical fins la reunió. 25 metres.
L2(6a/A1e)
Tercer llarg
Iniciem la tirada flanquejant a la dreta, fàcil i aeri, fins a atènyer la rècula d’expansions. Després d’un primer tram extraplomat continuem en lliure sobre bona roca i presa més aviat petita fins abastar la segona reunió. 25 metres.
L3(V+)
Sortim de la reunió una mica a l’esquerra, on trobarem bona ganda per tornar cap al diedre, que esdevé vertical i proporciona una escalada en lliure del tot gratificant.
Quart llarg
Quan la canaleta es difumina flanquegem a l’esquerra amb un pas preciós, tècnic i amb ambient, per continuar tranquil·lament fins la tercera reunió, on trobarem una placa commemorativa. 15 metres.
L4(V/A2e)
Escometem un pronunciat extraplom que poc a poc va perdent contundència fins que ens toca sortir en lliure, a últims, en un pas de decisió més que difícil. Continuem per terreny senzill fins una panxeta que es supera amb un bonic pas atlètic. Seguim per terreny amable fins la còmoda reunió. 30 metres.
L5(IV/A2e)
Superem un curt extraplom i continuem cap a la dreta fins enfilar un diedre descompost que ens mena sota la bola somital; en aquest punt trobarem una reunió que no cal muntar.
Cinquena tirada
Continuem resseguint la bola cap al sud fins trobar la cinquena reunió. 25 metres.
L6(V+)
El darrer llarg comença amb una entrada explosiva a la paret. No cal pensar-ho gaire, hi ha presa i és bona. Un cop superada la panxa inicial quedem sobre un mur vertical que de seguida s’ajeu i permet arribar relaxadament al cim. 15 metres.
Descens:
Sisena tirada
Anem a buscar el vessant nord-oest i baixem per una llengua rocallosa que ens mena a un corriol que en pocs minuts ens apropa al vehicle.
El que més m’ha agradat:
- Traçat elegant i directe, bon terreny de joc per practicar amb els estreps.
- Tercer llarg curt però amb passos bonics.
- Roca bona en general.
El que no m’ha agradat tant:
- Durant molt de temps hi ha hagut un rusc al primer llarg que feia difícil escalar la via (ja ho havíem intentat alguna altra vegada i el sentit comú ens va fer tirar enrere). Fa poc vam anar a fer una via propera i al passar per sota l’Estenalles ens vam fixar que ja no es veien les abelles i vam decidir tornar-hi aviam si teníem sort. Actualment el rusc està abandonat i matxucat. Algú va decidir que les abelles sobraven… Fa pena que haguem de modificar la natura tant poc escrupolosament per poder passar nosaltres i el nostre ego.
Potser també et pot interessar:
Ramon Noya Fortuny a la Boleta del Portell Estret
Poc interessant sobre el paper, a no ser que la nostra intenció sigui practicar amb els estreps de forma còmoda, la Ramon Noya Fortuny esdevé una agradable sorpresa a partir del tercer relleu, on l’avorrit artificial d’expansió de les primeres tirades dóna pas a uns llargs que s’escalen sorprenentment bé en lliure no gaire difícil, envoltats d’un ambient magnífic i amb una exposició pràcticament nul·la.
Gaudint a l’ombra del bonic quart llarg
Ressenya de la via
- Via: Ramon Noya Fortuny
- Zona: Montserrat – Frares Encantats
- Dificultat: 6b/Ae (MD-)
- Dificultat obligada: V+/Ae
- Llargària: 140 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Generosament equipada amb espits i 3 claus
- Material: 25 cintes (al primer llarg potser hi ha més de 30 assegurances) i un estrep
- Orientació: Oest
- Valoració: ***
Primer llarg ♠
Aproximació:
Des de can Massana prenem el GR-172 direcció al Monestir. Un cop passada la Cadireta trobarem un desviament a mà dreta que puja cap al Coll de Porc, el prenem i continuem fins un trencall on agafem el camí de la dreta, que puja cap al Coll del Portell Estret; passat el peu de via de la Iglesias -Torres-Casanovas continuem un parell de revolts fins localitzar el peu de via, al mateix costat del camí, just al costat d’un arbre (línia d’espits visible).
Primer llarg
Veure l’aproximació am Google-Maps
L1(V/Ae)
La via s’inicia a l’esquerra d’un arbre (espits visibles); atenció a no entrar per una línia que hi ha uns metres més a l’esquerra. Aquest primer llarg es fa pràcticament tot en escalada artificial sobre expansions; aquestes són molt abundants, potser més de 30, així que si no volem carregar-nos de cintes haurem d’anar recuperant-ne de tant en tant.
Segon llarg
A mig llarg hi ha una curta sortida en lliure (V). La primera reunió és penjada i especialment incòmoda. 45 metres.
L2(V+/Ae)
El segon llarg continua amb la tònica del primer, tot i que se li veu més color per fer-lo en lliure. A mitja tirada tornem a tenir una sortideta, una mica més picantona que la del primer llarg. 25 metres.
L3(6a+)
Tercera tirada
A partir d’aquest punt s’imposa l’escalada lliure. El llarg esdevé vertical i mantingut, amb bon ambient que pot recordar, salvant les distàncies, al quart llarg de la GAM del Bisbe. L’escalada és intrigant i engrescadora, on anirem combinant trams on el que importa és el gest amb altres més atlètics; la roca és bona. Si anem en artificial el passatge més obligat són les tres primeres expansions (V+). 35 metres.
L4(6a+)
Quart llarg ♠
Aquesta tirada s’inicia més inclinada per anar guanyant verticalitat fins que arribem a una panxa on es troba el pas clau del llarg (no obligat), per de seguida sortir a la reunió, tot just sota la bola somital. 20 metres.
L5(6b/Ae)
Iniciem la tirada amb tres passos d’artificial (6c?) per continuar en lliure atlètic lleugerament extraplomat, que es va posant vertical a mida que ens apropem al cim. 15 metres.
Cinquena tirada
Descens:
Un ràpel de 18 metres pel vessant sud. Des d’allí anem a buscar el Coll del Portell Estret i baixem fins passar pel peu de via.
El que més m’ha agradat:
- Tercer llarg molt bo per l’escalada lliure, vertical, amb molt ambient i bona roca.
- Bona via per iniciar-se en l’artificial sense gens de compromís.
- Ombra fins les tres de la tarda.
El que no m’ha agradat tant:
- Equipament sense gaire sentit, molts cops amb l’expansió a l’alçada del melic quan estem encintant la següent.
- Primer i segon llarg sense cap gràcia.
- Segona reunió molt incòmoda.
Potser també et pot interessar:
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Marc M.
Últims comentaris