Travesía de los dioses a la Roca del Corb
A la mig oblidada roca del Corb hi trobem un grapat d’itineraris prou atraients. La Travesía de los dioses, via molt equipada (tot i que el rovell ha treballat de valent) ofereix la possibilitat d’afrontar-la de dos maneres prou estimulants: com a via d’iniciació en escalada artificial (es pot fer pràcticament tota la via en artifo) o com a engrescador itinerari d’escalada lliure, amb un tram central realment bo. Llàstima que per aquesta darrera opció els ancoratges no acabin de donar tota la confiança que hom voldria… Un rentat de cara seria d’agrair.
Curta travessa del segon llarg, gaudint de l’ombra de juliol
Ressenya de la via
- Via: Travesía de los dioses
- Zona: Montserrat – Roca del Corb
- Dificultat: 6b/A1 (MD-)
- Dificultat obligada: V/A1
- Llargària: 120 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Pràcticament equipada amb claus, burins i espits
- Material: 16 cintes exprés, Camalot #1 i alien groc o joc de tascons, estreps. Algun cordino útil
- Orientació: Sud-est
- Valoració: ***
Primer llarg
Aproximació:
Des del Monestir prenem el camí que va cap a la Santa Cova. El seguim fins abans d’una corba força tancada. Ens desviem per un corriol (camí de l’aigua GR-96). Baixem pel camí fins tenir la Roca del Corb a la nostra dreta. Ens desviem i seguim per un corriol que cada cop es desdibuixa més fins situar-nos a l’alçada del peu de via, recognoscible per l’evident fissura del primer llarg.
Primer llarg ♠
Des d’allí arribem al peu de paret de la millor manera (preveure pantalons llargs!!).
L1 (A1)
Identificar el peu de via és fàcil (arribar-hi no tant). L’itinerari s’enfila per una evident fissura que deriva lleugerament cap a l’esquerra. La primera assegurança és un clau a la fissura difícil de veure i de seguida un burí.
Segon llarg
Progressem en artificial tenint que fer ràpidament un pas sobre un alien groc o tascó o sortida en lliure per després continuar en artificial fins la reunió. És possible escalar tot el llarg en lliure (6b+?) però ni la roca ni les assegurances acaben d’acompanyar. 30 metres, aproximadament 6 claus i unes 9 expansions (burins i espits).
L2(V)
Tercera tirada ♠
Curta tirada que ressegueix una fissura fins que podem flanquejar per un llavi i arribar al balconet on muntem la segona reunió. Aquest llarg el podem empalmar amb el primer si hem previst cintes llargues i hem alternat bé la corda. 10 metres, un pitó i un burí.
L3(6a+/A0)
Sortim cap a l’esquerra i amb un pas d’A0 ens situem a una bonica fissura que regala uns passos de bavaresa molt guapos.
Quarta tirada ♠
Quan s’acaba marxem cap a la dreta i enfilem una preciosa placa de roca molt bona que es redreça fins un bombo tot just abans de guanyar la reunió. 30 metres, aproximadament 12 expansions i 3 claus.
L4(6b)
Marxem cap a la dreta (no anar a l’esquerra seguint una línia d’espits) superem un tram una mica vegetal per situar-nos al peu d’un curt diedre amb una entrada atlètica i continuem per una placa sensacional, amb forats i gest, que té el tram clau a la part superior, sobre petites preses de peus i mans.
Quart llarg
Un cop superat el tram la paret s’ajeu fins la reunió. 35 metres, aproximadament una dotzena d’expansions i un clau.
L5(6a+)
Curta tirada per superar la bola somital. Hem de superar un bombo on toca fer un bloqueig per atènyer i sortir de la segona expansió i de seguida arribem al cim de la Roca del Corb. 15 metres, 3 burins.
Descens:
Anem a buscar el camí de l’aigua i desfem l’aproximació.
El que més m’ha agradat:
- Bona opció per iniciar-se en l’escalada artificial.
- Preciosos tercer i quart llarg d’escalada lliure.
- Ombra a partir de les 3 de la tarda.
- Aproximació curta i en baixada.
El que no m’ha agradat tant:
- Arribar al peu de via (portar pantalons llargs i tiroses de podar!!).
- Llàstima de l’estat de les assegurances, ja que donen poca confiança per forçar al màxim en lliure. Un rentat de cara aniria d’allò més bé.
Potser també et pot interessar:
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Koki G.
Anglada-Cerdà a la Boleta Foradada
El perfil nord de la Boleta Foradada es presenta intimidant com el mascaró d’una nau de pedra preparada per salpar en qualsevol moment. La fissura que li dóna aquesta silueta característica s’intueix excepcional i és per on transcorre la fabulosa Anglada-Cerdà. Compendi d’escalada, amb una primera part en lliure atlètic de gran bellesa i un final acrobàtic sobre la timba d’aquest racó tant especial del Serrat; escalada de sensacions inesborrables 100% recomanable sempre que no siguem addictes a les expansions.
Tercera reunió
Ressenya de la via
- Via: Anglada-Cerdà
- Zona: Montserrat – Frares Encantats
- Dificultat: 6a/A2 (MD)
- Dificultat obligada V+/A2
- Llargària: 150 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Via semi-equipada amb tacs, burins, claus i parabolts
- Material: Joc de friends fins al #3 de Camalot, semàfor d’aliens, joc de fissurers (excèntrics útils) i els estreps
- Orientació: Nord
- Valoració: *****
Primera tirada
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament de Can Masana i prenem el GR-172 direcció al Monestir. Un cop passada la Cadireta trobarem un desviament a mà dreta que puja cap al Coll de Porc, el prenem i continuem fins una mica abans d’arribar al Bisbe, on surt un corriol a mà dreta que puja cap a la paret i després d’un flanqueig per una vira ens mena directes al peu de via. Des de la base haurem de fer una grimpada delicada (III) per abastar la R-0.
Segon llarg
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
La primera tirada discorre íntegrament per una xemeneia ampla. Els passos més delicats els trobem per entrar a la xemeneia i a meitat del llarg, aquest segon tram protegit per un clau i un tac. La tirada es pot assegurar al gust. S’ha d’anar al tanto als darrers metres, amb roca trencada que cau directament sobre la R0. 40 metres.
Tercer llarg
L2(V+)
La tònica de la segona tirada canvia radicalment i ara toca escalar un diedre fissurat. L’escalada és mantinguda en V amb un tram puntual més finet (V+) a protegir amb alguna peça mitjana/petita. Aquesta tirada roman pràcticament des-equipada, amb un parell de claus junts a l’inici de les dificultats i una expansió poc abans d’entrar a la reunió. 30 metres.
L3(6a)
Tercer llarg ♠
Tirada boníssima! Es tracta d’una vintena de metres que s’escalen pràcticament tots en bavaresa amb molt bona ganda. El pas clau el trobem al final del llarg, on tenim uns passets més tècnics. La tirada està assegurada a base de molts tacs de fusta, algun clau i un burí, tot i que si no ens refiem podem amanir la fissura al gust. 20 metres.
L4(A2)
Quarta tirada ♠
Llarg d’artificial. Superem la proa de la Boleta en escalada acrobàtica i amb un ambient de primera. El llarg comença balmat i a poc a poc es torna vertical. L’equipament és a base de peces velles intercalades amb parabolts. Atenció a no marxar cap a la dreta per la via Sant Josep Fuster. 20 metres.
L5(Ae)
Aquesta tirada també es pot fer tota pràcticament en artificial, però mercès a la restauració de la via, on s’han intercalat parabolts entre els vells burins, es pot provar força trams en lliure. 30 metres.
Cinquena tirada
Descens:
Creuem cap al nord per la base de la Boleta i desgrimpem per la canal de la banda oest, que de seguida ens deixa al camí de Frares (marques blaves).
El que més m’ha agradat:
- Traçat d’una lògica aclaparadora, amb una primera part atlètica i una segona d’acrobàtica, per gaudir de l’ambient de la Nord de Frares.
- Sensacional tercer llarg, sense paraules!!
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Marc M.
Potser també et pot interessar:
Suave es la Noche a la Pala Alta
Suave es la noche, petita perla de la Pala Alta, praxi que deixa la sensació d’haver escalat; només a l’abast d’aquells que tinguin el coratge d’arriscar-se a afrontar una línia audaç i sincera, que supera la muralla per allà on es deixa amb el mínim us d’expansions. Dos primers llargs de fissures a amanir sobre un rocam peculiar (calcarenita?) donen pas a un tercer llarg de pel·lícula, amb una bavaresa atlètica i un tram plaquero per entrar a la reunió de traca i mocador. Rematat tot plegat amb una sortida al cim senzilla però espectacular i aèria que deixa la sensació d’haver donat el millor d’un mateix.
Sortida del darrer llarg, pura delícia
Ressenya de la via
- Via: Suave es la noche
- Zona: Montroig – Pala Alta
- Dificultat: 6a+ (MD+)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 110 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- equipament: Via semi-equipada amb claus i espits. Les tres primeres reunions s’han de reforçar i la quarta s’ha de muntar
- Material: 10 cintes exprés, joc de friends fins al #3 de Camalot i joc de fissurers
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Aproximació:
Primera tirada
Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció Montalegre. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat.
segon llarg
Si anem amb turisme arribarem a un revolt molt tancat on podrem aparcar. A partir d’aquest punt hem de seguir la pista, que passa per sota la paret fins al peu de via (1 km). Per contra, si anem amb 4×4 podem seguir per la pista fins al Coll de Porta i aparcar allí. Després desfem un tros de pista caminant fins al peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
Segona tirada
Per identificar el peu de via trobarem un pont de roca al peu de la fissura característica per on es desenvolupa la primera tirada. Ens enfilem per la fissura, on trobarem un espit i un parell de claus. L’escalada esdevé vertical i podrem anar protegint-nos al gust. Als darrers metres del llarg flanquegem cap a la dreta fins una savina i d’allí recte fins la role, que és d’un espit i un clau, fàcil de reforçar. En aquest tram la roca està trencada i demana cert ‘carinyu’. 35 metres, 2 claus i un espit.
L2(V)
Tercer llarg
Ara el panorama canvia i la roca pren una altra textura. Resseguim una fissura en escalada agraïda fins a l’alçada d’uns blocs. Aleshores derivem cap a la dreta, cercant el pas (trobarem algun pitó), fins que després d’un curt flanqueig tirem recte per terreny vertical fins la segona reunió, d’un espit i un clau, difícil de veure. Aquesta reunió també es pot reforçar sense problemes. 30 metres, tres claus.
L3(6a+)
Darrer llarg
Sens dubte la millor tirada,només per aquest llarg ja val la pena la via! Sortim de la reunió a caçar un clau que ens deixa al peu d’una bavaresa absolutament dreta. L’ataquem sense miraments i anem progressant en escalada atlètica fins que la bavaresa s’acaba; flanquegem cap a l’esquerra i enfilem un nou tram ben dret; un cop cosim el segon espit flanquegem de nou a l’esquerra fins situar-nos a l’alçada d’un clau i tirem recte amunt fins la reunió, sota el sostre característic. Aquesta és d’un clau i la podrem reforçar bé mercès una agraïda fissura. 25 metres, 3 espits i 3 claus.
L4(IV)
Flanquegem cap a l’esquerra per sota del sostre fins que ens permeti sortir cap amunt. De seguida la paret s’ajeu fins al cim, on haurem de muntar la reunió. 20 metres, un clau.
Descens:
Baixem per un corriol marcat amb fites a mà dreta fins arribar al Coll de Porta.
El que més m’ha agradat:
- Terreny d’aventura, amb dos primeres tirades verticals a equipar, sobre un rocam peculiar.
- Tercer llarg superb.
El que no m’ha agradat tant:
- En algun punt la roca demana precaució, sobretot als darrers metres de la primera tirada.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
Atenció, grau clàssic!!
Directa al Cilindre
Els termes atlètic i continuïtat prenen tot el seu sentit en aquesta fabulosa via, amb un conglomerat de gra gros que ens ofereix totes les preses que podem desitjar per progressar per aquesta descarada línia, guanyant el Cilindre pel seu vessant més arrogant. De dificultat bastant homogènia, amb cap pas especialment més difícil que la resta, per repetir-la només caldrà un bon grapat de cintes, una bona col·locació, avantbraços ben entrenats i seguir les marques blanques.
El Cilindre, amb l’arrogant vessant sud encarada al Segre
Ressenya de la via
- Via: Directa
- Zona: Sant Llorenç de Montgai – El Cilindre
- Dificultat: 6b (MD+)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 100 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Totalment equipada amb parabolts
- Material: 17 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: *****
Aproximació:
Primer llarg
Des de Balaguer hem de prendre la carretera direcció Tremp (C-13). Abans d’arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047). Hem de seguir per aquesta carretera direcció Sant Llorenç. Quan veiem el Cilindre aparquem just davant de la paret, amb un parell de minuts ens plantem a peu de via, evident si prenem com a referència la bavaresa característica del primer llarg
Segona tirada
L1(6a)
El primer llarg s’inicia anant a buscar una bonica fissura diagonal que superem amb uns passos de bavaresa. Continuem després per terreny vertical sobre cantell molt generós, en una escalada que esdevé atlètica però molt agraïda. La reunió la trobem sobre una petita lleixa. 25 metres.
L2(6b)
Tercera tirada
Llarg estrella, pura continuïtat en dificultat homogènia. Marxem de la reunió en diagonal a l’esquerra en un ambient molt aeri, per després tornar a la dreta i continuar recte amunt fins la reunió. L’escalada és evidentment atlètica, però demana una bona col·locació per anar còmodes i no desgastar les piles. De nou la reunió és prou confortable, sobre un petit relleix. 35 metres.
L3(6a)
D’entrada escalem una bonica fissura amb bona presa, que ens mena sota un bombo, el pas clau del llarg. Un cop superat continuem per placa, on el conglomerat va deixant pas al calcari i on les marques de magnesi desapareixen (aquí ja toca l’aigua quan plou). 15 metres.
Darrer llarg
L4(V)
Sortim recte de la reunió aprofitant una fissureta que ens ofereix bona presa per marxar en diagonal cap a la dreta. Abans de donar la via per liquidada ens restarà un darrer tram vertical i bonic. 25 metres.
Descens:
La via té totes les reunions rapelables menys la tercera. També podem baixar caminant, marxant cap a l’oest per un corriol poc marcat que va resseguint la paret. Poc a poc es va encarant cap al nord (direcció la via del tren). El camí aleshores va perdent alçada ràpidament fins que creuem el torrent. Seguim fins arribar a la carretera i al vehicle (20 minuts).
El que més m’ha agradat:
- Traçat genial, descarat i directe al cim.
- Via atlètica i amb bona ganda.
- Els dos primers llargs es poden escalar en dies de pluja sense cap problema per mullar-nos.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
Pirenaic a La Mòmia
La gran llastra de la Mòmia, resseguida a l’esquerra per la Haus i a la dreta per la Santacana encara reserva una altre escalada 100% clàssica: La Pirenaic; amb una versió combinada amable (V/A1) esdevé la més assequible de les tres. La via, al contrari que les seves arrogants veïnes evoluciona aprofitant unes estretes fissures que solquen la gran llastra pel bell mig esdevenint una escalada de gran bellesa i ambient aeri. Per sobre la llastra enllacem amb la Haus per gaudir dels agradables darrers llargs d’aquesta.
Ressenya de la via
- Via: Pirenaic
- Zona: Montserrat – Sant Benet
- Dificultat: V+/A1 (MD)
- Dificultat obligada: V/A1
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb material divers, parcialment re-equipada amb parabolts per l’escalada lliure
- Material: 20 cintes, una plaqueta recuperable, cordinos prims per algunes plaques on no hi entren els mosquetons, joc discret de tascons i un estrep
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Inici de la via
Aproximació:
Sortim del Monestir i enfilem el camí de les Escales dels Pobres fins arribar al Pla de Santa Anna, aquí ens desviem a la dreta direcció al refugi de Sant Benet. Prenem el camí cap a l’est sortint del refugi i que passa per la porta de pedra, al cap de poc el camí es bifurca i prenem el de la dreta (direcció Trinitat). Passem caminant pel costat dels desploms de La Trumfa i al cap d’uns metres prenem un corriol a mà esquerra que seguirem fins al peu de via, al coll entre la Mòmia i la Momieta.
Segona tirada
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
La via s’inicia al mateix punt que la Santacana, però en aquest cas, en comptes de tirar recte amunt cap a la fissura ens enfilem a una alzina i encetem un flanqueig cap a l’esquerra aprofitant una mena de llavi. El pas clau el trobem al deixar el darrer punt d’assegurança, on amb finura haurem d’anar en diagonal fins arribar al relleix on fem la reunió. El pas és més delicat per al segon donat que una caiguda ens assegura un bon pèndol. 15 metres, un doble burí, un clau i un parabolt.
Tercer llarg
L2(A1/V)
Sortim fins situar-nos sota un marcat desplom i el superem en artificial. Pràcticament tota la tirada es pot fer amb pedal, però un cop superat el primer tram més dur val la pena intentar progressar en lliure, amb roca de primera. La tirada està equipada alternant assegurances antigues amb parabolts. Si volem progressar en escalada artificial haurem de preveure uns quants cordinos fins donat que hi ha unes quantes xapes que no podrem encintar directament ja que tenen el trau petit. La reunió és bastant penjada. 30 metres, 13 expansions, 9 claus i un pont de roca.
Final del L3
L3(Ae/V+)
La primera expansió la tenim a la dreta, no obstant si volem anar en lliure hem d’obviar-la i sortir per l’esquerra. Progressem per la placa fins arribar a una fissura on hi entra un bon tascó. A partir d’aquest punt l’escalada és en lliure, bàsicament en tècnica de diedre, molt elegant. Pel camí trobarem un cap de burí on hi podem posar una plaqueta. 25 metres i 11 expansions.
L4(V+)
Quarta tirada
Només sortir de la reunió trobem el pas clau del llarg per superar un desplom. Hi ha bona presa tot i que la roca s’ha d’acariciar. Amb una tibadeta superem el pas i continuem progressant pel diedre fins arribar sobre la gran llastra, on trobarem una reunió comuna amb la Haus-Estrems. 20 metres, 5 expansions.
L5(IV+)
Els llargs que resten ja pertanyen a la Haus-Estrems. Flanquegem per la vira cap a la dreta per atènyer la segona llastra, molt agraïda d’escalar.
Cinquena tirada
Un cop al final d’aquesta encara ens restaran una desena de metres per una tercera llastra, molt més fina i que convida sí o sí a superar-la en bavaresa. Just a sobre farem la reunió. 25 metres, 2 parabolts.
L6(IV-)
El darrer llarg i el més fàcil, però no per això menys bell. Ens elevem per una elegant placa (aquest cop hem sortit cap a l’esquerra) de còdols cantelluts que de seguida s’inclina i amb lògica cerquem el camí més evident fins al cim de La Mòmia. 30 metres, tirada neta.
Darrer llarg
Descens:
Anem a buscar el vessant nord-oest, on trobarem un cable d’acer que ens deixa a la instal·lació de ràpel. Fem un sol ràpel llarg fins al peu del vessant nord-oest.
El que més m’ha agradat:
- La més assequible de les tres vies clàssiques d’aquest pany.
- Lògica i elegant, bon ambient assegurat.
- Poder tornar a gaudir dels amables llargs superiors de la Haus.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
Últims comentaris