Integral Farigola Indòmita a Malanyeu
La Farigola Indòmita enllaça dues vies: a la part inferior la Tal faràs, tal trobaràs, itinerari de concepció clàssica que solca amb dos tirades delicioses les plaques que menen al bosc penjat; i l’esportiva Gruyère, que encerta un llarg sensacional, on la continuïtat i la bona roca fan gaudir de valent. Una integral ràpida, que permet arribar al capdamunt de la paret degustant dos maneres d’entendre l’escalada.
Com un vaixell en un mar de forats
Ressenya de la via
- Via: Integral Farigola Indòmita
- Zona: Malanyeu
- Dificultat: 6a (MD+)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 140 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Tal faràs tal trobaràs, semi-equipada amb parabolts i ponts de roca; Gruyère totalment equipada amb parabolts, un pont de roca i un clau
- Material: 14 cintes exprés, joc de tascons i alguna baga
- Orientació: Sud
Aproximació:
Primera tirada
Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església i continuem fins que arribem a un mas. Just abans surt un corriol que s’endinsa al bosc; el seguim. Creuem una riera i un filat elèctric. Seguim fins al peu de la paret. La via es situa a la perpendicular de la part dreta d’una característica ‘V’ que forma un bosquet penjat que a la part superior de la paret. Lletres ‘SC’ tènuement pintades al peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Segon llarg
L1(V)
La via comença al mateix punt que la popular Stoc de Coc, però la nostra marxa en diagonal a l’esquerra per anar a buscar un pont de roca visible des del peu de via. El llarg és mantingut en el seu grau i es troba equipat, tot i que podrem afegir algun tascó si ho creiem necessari. 3 parabolts i 3 ponts de roca, 40 metres.
Tercer llarg
L2(V+)
Continuem per l’excel·lent placa que hem encetat al primer llarg; escalada engrescadora sobre roca excelsa. El tram clau el trobem al flanquejar del pitó al bosquet, pel camí trobarem un tascó encastat. Un cop al bosc penjat continuem per l’esperó i després flanquegem fins un arbre on muntem la reunió, al peu de l’espaterrant placa del tercer llarg. 3 parabolts, un clau i un tascó encastat, 50 metres.
Tercer llarg
L3(6a)
A partir d’aquest punt escalem la via Gruyère, de concepció esportiva, totalment equipada. Es tracta d’una placa extraordinària, vertical, pura continuïtat. Els passos claus els trobem a l’inici, fins anar a caçar el segon bolt i al final, amb uns darrers metres de traca i mocador. 13 parabolts i un pont de roca, 45 metres.
L4(IV+)
Darrer llarg
Només ens resta superar un darrer muret que amb un pas molt estètic ens mena al capdamunt de la paret, on podrem muntar la reunió d’una bona alzina. Un clau, 5 metres.
Descens:
Anem a buscar els ràpels de la Stoc de Coc: tres ràpels (40+40+25).
El que més m’ha agradat:
- Roca sensacional, agraïda en cantell.
- Fantàstic llarg esportiu de la Gruyère, mantingut i dret.
- L’equipament de Tal faràs tal trobaràs, comparant-lo amb la seva popular veïna, demostra que no cal tan per passar segur, i més amb aquest calcari que s’ho deixa fer tot.
El que no m’ha agradat tant:
- Llàstima del bosc penjat que li treu empenta a la via… Altrament inevitable.
Potser també et pot interessar:
Epirimountains a Malanyeu
L’Epirimountains és un agradable itinerari que es caracteritza per estar completament equipat amb molts espits i absent de passos difícils obligats, no obstant l’escalada hi és mantinguda en un grau molt agradable. 3 llargs sobre-equipats on tot allò que supera el IV+ pot fer-se en A0 i on només ens caldran una dotzena de cintes exprés són una llaminadura massa difícil de rebutjar.
Ressenya de la via
- Via: Epirimountains
- Zona: Malanyeu
- Dificultat: 6a (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 100 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via completament equipada amb espits, reunions preparades per rapelar
- Material: 12 cintes exprés, si voleu muntar la reunió opcional al darrer llarg porteu un Camalot #0.4 o algun tascó mitjà
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Primer llarg
Aproximació:
Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església i continuem fins que arribem a un mas. Just abans surt un corriol que s’endinsa al bosc; el seguim. Creuem una riera i un filat elèctric. Al cap de 5 metres comença un altre corriol poc definit a l’esquerra que, sense pujar al peu de la paret, va resseguint-la per sota fins a trobar el peu de via.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
Segon llarg
L1(V)
La primera tirada és una agradable escalada, prou vertical i mantinguda, i amb molt bona presa en tot moment. A la part superior del llarg hi trobarem algun tram amb roca no tant exel·lent com a la resta. La reunió la fem al capdamunt d’una mena de llastra i és prou còmoda. El llarg es troba molt equipat. 35 metres, 11 espits.
L2(V)
De nou una tirada absolutament plaent, amb molt bona roca i generós equipament. El pas clau el tenim al deixar la fissura a la dreta i tenir que passar a la placa (presa molt bona amagada). La reunió es fa a una mena de feixa i de nou és força còmoda. Al igual que la resta de reunions es troben preparades per rapelar. 30 metres, 7 espits.
L3(6a)
Tercer llarg
Aquesta tirada era quelcom intrigant donat que a la ressenya original la marcava d’A0 i VI+… Res més lluny de la realitat, però anem a pams. Primer de tot val la pena muntar una nova reunió aprofitant el segon espit del llarg i una fissura pregona que ens permet fer una bona reunió amb friends o tascons, d’aquesta manera evitem el fregament de la corda, que faria un bon quatre i el xiclet excessiu en cas de caiguda. Des de la reunió un pas en bavaresa ens permet situar-nos sobre un relleix i encintar el següent espit. El pas es fa per l’esquerra d’aquest i continue, fins encintar el següent per passar de seguida a la dreta amb uns passos més finets, la resta és pura continuïtat fins la reunió, cada cop més assequible; tot plegat 6a. 35 metres, 10 espits.
Descens:
Rapelant per la via (totes les reunions estan equipades amb cadena i anella) o bé carenejant cap a l’est fins arribar a la pista.
El que més m’ha agradat:
- Escalada agradable sobre bona roca.
- Mantinguda en el seu grau.
El que no m’ha agradat tant:
- Sobre-equipada es miri com es miri.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
Francesc Suñol a Malanyeu
Novament Malanyeu ens rep càlid i acollidor, aquest cop per repetir la discreta Francesc Suñol; via generosament equipada, que serpenteja entre boscos penjats, boixeres i savines cercant certa continuïtat. El rocam excel·lent, amb els forats i cantells tant característics d’aquesta paret, farà que passem una bona estona, gaudint de la tranquil·litat tant característica d’aquest raconada, només pertorbada pel so monòton dels esquellots.
L’entorn és un al·licient més quan escalem a Malanyeu
Ressenya de la via
- Via: Francesc Suñol
- Zona: Malanyeu
- Dificultat: 6a (D)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 85 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb espits
- Material: 9 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: **
Primer llarg
Aproximació:
Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església i continuem fins que arribem a un mas. Just abans surt un corriol que s’endinsa al bosc; el seguim. Creuem una riera i un filat elèctric. Al cap de 5 metres comença un altre corriol poc definit a l’esquerra que, sense pujar al peu de la paret, va resseguint-la per sota fins a trobar el peu de via.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
Segon llarg
L1(V)
La primera tirada és una bonica placa esquitxada de bons forats i preses agraïdes. L’escalada esdevé mantinguda en IV+, amb algun pas puntual un xic més complicat. El llarg, de la mateixa manera que la resta de la via, es troba generosament equipat. La reunió es fa a la mateixa placa, però podem muntar-ne una de més còmoda sense problemes tot just a l’esquerra, aprofitant un petit replà i la primera expansió del segon llarg. 30 metres, 9 espits.
Tercer llarg
L2(IV+)
Ens enfilem a la placa i escalem en diagonal fins abastar una nova placa amb roca de primera. Arribem a una petita feixa i continuem per un mur, altra cop amb roca de la bona; un cop superat el muret arribem a un replà on muntem la segona reunió. 30 metres, 8 espits.
L3(6a)
Sortim de la reunió per terreny fàcil per anar a abastar la primera expansió.
Tercer llarg
Un cop encintada flanquegem un pèl més i baixem un xic, per situar-nos al peu d’un curt diedre. El pas clau de la via es troba en aquest tram, que superem sense massa dificultat buscant bones preses a la banda esquerra (tot i que la ressenya marca 6a, en cap cas passa de V+). Un cop superat aquest tram creuem una franja de vegetació i escalem una darrera placa de nou amb molt bona roca. 30 metres, 9 espits.
Descens:
Feliç 2012
Rapelant per la via (totes les reunions estan equipades amb cadena i anella) o bé carenejant cap a l’est fins arribar a la pista.
El que més m’ha agradat:
- Bonica primera tirada, mantinguda i agradable.
- Molt bona roca tota la via.
- Molt ràpida, podem combinar-la amb altres vies properes per aprofitar la visita.
El que no m’ha agradat tant:
- Com tots els itineraris d’aquesta part de la paret, la via no té gens d’ambient.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
Civis-Genís a la Dent de Cabirols
D’una bellesa primaria, la Civis-Genís encerta el camí més senzill per guanyar la Dent de Cabirols, resultant una via atlètica, elegant i d’un grau força moderat. El rocam, compacte i agraït en preses, dóna la confiança suficient per afrontar els nombrosos passos atlètics, que no difícils, xalant de valent. La via es troba pràcticament equipada i només ens caldrà un discret joc de tascons així com uns pocs friends per reforçar la primera reunió i algun pas aïllat.
Ressenya de la via
- Via: Civis-Genís
- Zona: Pedraforca – Dent de Cabirols
- Dificultat: V (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 150 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via pràcticament equipada amb espits, parabolts i claus
- Material: 10 cintes exprés, joc de tascons i Camalots #0.75 i #1
- Orientació: Nord
- Valoració: ****
Primera tirada ♠
Aproximació:
Des del refugi Lluís Estasen prenem el camí que porta cap a l’Enforcadura; al cap d’uns minuts trobarem la tartera de la Dent de Cabirols, la creuem i la remuntem per la banda esquerra (fites) fins al peu de via (pi sec característic).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV+)
Per arribar al peu de via ens haurem d’enfilar per unes grades fins atènyer el pi sec on farem la R0.
Segona tirada
Ens enfilem a la paret ajudant-nos del pi i de seguida un llarg flanqueig cap a la dreta (anirem trobant algun clau), fins que arribem a una xemeneia (no seguir recte per una fissura). Amb un pas una mica encaixonat superem la xemeneia i seguim per la canal uns metres fins a la reunió d’un sol parabolt, però molt fàcil de reforçar gràcies a una bona fissura. 3 claus, 35 metre
L2(V)
Tercer llarg ♠
Continuem per un diedre fàcil fins arribar sota un desplom. Seguim cap a l’esquerra amb algun passet fi i de nou amunt, seguint sempre la lògica. En aquest tram hi ha moviments atlètics, sempre amb bona presa. 4 expansions, 35 metres.
L3(V-)
En aquesta tirada superem un curt mur, vertical i atlètic, que ens mena a una vira on trobarem la reunió. És possible enllaçar aquest llarg amb l’anterior sense gaires problemes. 2 expansions, 10 metres.
Quart llarg
L4(V)
Sortim de la reunió flanquejant cap a l’esquerra seguint una fissura, per al cap d’uns metres fer una diagonal cap a la dreta, pel camí trobarem un petit pi. El terreny és vertical, l’ambient sensacional i l’escalada esdevé variada, amb passos d’adherència, curtes bavareses i moviments atlètics sobre franques preses. 4 expansions i 3 claus, 35 metres.
L5(IV+)
Darrera tirada ♠
Enfilem un bonic diedre, que no deixem fins al final. Les possibilitats d’auto-assegurar-se són enormes en tot moment. Un cop sortim del diedre, caminem uns pocs metres cap a l’esquerra per fer la reunió a un bon pi. 2 claus, 35 metres.
Descens:
Ràpel de 20 metres des del pi. Seguim baixant per la tartera (fites) fins arribar al camí de l’Enforcadura i seguim en direcció al refugi.
El que més m’ha agradat:
- Lògica, elegant i fàcil pel que és la paret.
- Roca molt bona.
- Fresca, ideal per dies calorosos.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Marc M.
Via Badalona a Malanyeu
El bucòlic Malanyeu sempre ens rep agraït, oferint-nos la calidesa de la seva roca tant particular, encara que sigui per fer una via amb tant poca substància com la Badalona. Només destacar el primer llarg, amb una secció central prou tècnica i mantinguda, que ens demanarà certa col·locació. La resta és pura excusa per arribar al capdamunt de la paret.
Ressenya de la via
- Via: Badalona
- Zona: Malanyeu
- Dificultat: V+ (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 100 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via totalment equipada amb parabolts
- Material: 12 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: **
Aproximació:
Primera tirada
Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església i continuem fins que arribem a un mas. Just abans surt un corriol que s’endinsa al bosc; el seguim. Creuem una riera i un filat elèctric. Al cap de 5 metres comença un altre corriol poc definit a l’esquerra que, sense pujar al peu de la paret, va resseguint-la per sota fins a trobar el peu de via.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(V+)
Acabant el L-1
La primera tirada és sens dubte la més interessant de la via. Sortim placa amunt fins que arribem a una savina que ens barra el pas, la superem per la dreta i enfilem una bona placa que es va posant vertical. De seguida agafarem una fissura que ens ajudarà a progressar combinant-la amb passos a la placa, segons convingui. A la part superior de la tirada la via marxa cap a l’esquerra per anar a buscar una panxa que superem amb facilitat gràcies a franques preses de mans; la reunió es troba tot seguit. 45 metres.
L2(V)
Segona tirada
Iniciem la segona tirada per una placa inclinada. després d’uns pocs metres la via obliqua a l’esquerra i per terreny terrós i brut arribem fins una nova placa vertical. Ens ajudem els primers metres amb uns passos de diedre per de seguida passar a la placa, amb presa sòlida i assegurances properes fins arribar a la reunió. 35 metres.
L3(IV)
Avancem uns metres per un esperonet fàcil amb bona roca. Arribem a una peita lleixa i encarem un darrer tram vertical, fàcil i un xic trencat fins la reunió. 20 metres.
Descens:
Rapelant per la via.
El que més m’ha agradat:
- Primera tirada, amb una part central prou mantinguda.
- Possible combinar amb altres vies properes per aprofitar la jornada.
El que no m’ha agradat tant:
- Els bosquets penjats li treuen qualsevol ambient.
- La via va de més a menys.
Últims comentaris