Sol Solet a la Miranda de Can Jorba
La Sol Solet és la més popular i fàcil de totes les vies de la Miranda de Can Jorba. Amb una dificultat molt suau i generosament equipada, només ens caldrà agafar torn i gaudir de la roca perfecta que ens brinda aquest racó de Montserrat. Molt bona opció per iniciar-se en vies de més d’un llarg.
Ressenya de la via
- Via: Sol Solet
- Zona: Montserrat – Can Jorba
- Dificultat: IV+ (D)
- Dificultat obligada: IV+
- Llargària: 130 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts
- Material: 10 cintes exprés
- Orientació: Sud-est
- Valoració: ***
L’Alan al primer llarg
Aproximació:
Des de Can Jorba prenem un corriol amb marques grogues que es dirigeix a la canal del Joc de l’Oca. Quan arribem a l’inici de la canal la via comença a l’esquerra d’aquesta, just a l’esquerra de la Bego-Miguel-Kush
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV+)
La via s’inicia just a l’esquerra de la Bego-Miguel-Kush. Els primers metres són els més “difícils” de la tirada. Sortim recte fins la segona expansió per de seguida anar en tendència a l’esquerra fins que un petit diedre característic ens quedi a la nostra dreta. Continuem recte per la placa fins la primera reunió, situada a una còmoda lleixa. 30 metres.
Segon llarg
L2(IV)
Aquest segon llarg és el més curt i encarem una excel·lent placa inclinada, farcida de boníssimes preses, tant de mans com de peus, que ens permetran progressar tranquil·lament fins la segona reunió, novament molt còmoda. 20 metres.
L3(IV+)
Iniciem la tirada sortint de la reunió en diagonal cap a la dreta, seguint la filera d’expansions -que en aquest llarg són especialment nombroses- a través d’una deliciosa placa.
Tercera tirada
A mitja tirada trobarem el pas clau de la via (molt ben protegit) on la mida i la disposició de les preses no és tant evident com a la resta de la via. Un cop superat el pas ens resten uns agradables metres fins la quarta reunió. 30 metres.
L4(IV+)
Sortim de la reunió flanquejant cap a la dreta uns metres fins que arribem a una petita lleixa. Superem un ressalt i quedem al peu d’una bonica placa.
Quarta tirada
Escalem per la dreta d’un diedre, sempre per la placa fins que tinguem que entrar a la reunió, que queda just a l’altra banda del diedre, novament molt còmoda. 25 metres.
L5(IV)
Iniciem el llarg escalant per la placa en lleugera tendència a l’esquerra, directes cap a un bon pi. Un cop a l’alçada del pi pujarem per una rampa en tendència a la dreta (expansió) fins arribar a la reunió, que queda sobre el característic desplom de la Miranda. 25 metres.
Primer ràpel
Descens:
Des de la darrera reunió fem 3 ràpels per la via Escabroni Escapullini: 45 metres, 30 metres i 40 metres. Una altre opció és seguir per l’Aresta Brucs de l’Agulla de Can Jorba i després baixar pel Joc de l’Oca o pel camí de la Palomera.
El que més m’ha agradat:
- Bona via d’iniciació.
- Divertida i relaxada escalada en placa amb roca de primera.
- Combinable amb altres vies de la mateixa zona.
Potser també et pot interessar:
Aresta Brucs de l’Agulla de Can Jorba
L’Aresta Brucs de l’Agulla de Can Jorba és una escalada clàssica on el grau és el de menys. Si ens hi apropem podrem gaudir d’una amable rampa de bon conglomerat on poder jugar a auto-assegurar-nos mentre guanyem metres sense presses. Quan arribem al cim de l’agulla gaudirem d’una bona perspectiva del Faraó cap al nord i dels conreus i les oliveres cap al sud, que ens conviden a aturar-nos una estona abans d’emprendre el descens.
Ressenya de la via
- Via: Aresta Brucs de l’Agulla de Can Jorba
- Zona: Montserrat – Can Jorba
- Dificultat: IV (BD+)
- Dificultat obligada: IV
- Llargària: 100 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Via totalment des-equipada
- Material: 4 cintes exprés i bagues per savines i ponts de roca. Opcionalment podem dur un Camalot del nº3 i alguns tascons mitjans.
- Orientació: Sud
- Valoració:***
Aproximació:
Na Paula gaudint del primer llarg de la via
L’aproximació la farem a través d’alguna de les vies que pugen per la Miranda de Can Jorba, com ara la Glòria, la J.M. Andreví o l’Escabroni-Escapullini.
L1(IV)
L’Aresta Brucs és una magnífica placa ajaguda amb un rocam de primera. Tot just escalats uns metres trobarem un llavi horitzontal que accepta friends grans. Seguim més o menys recte, gaudint de cada un dels còdols cantelluts que ens regala la via. Trobarem un pont de roca i un parell de savines que podem llaçar abans de fer la reunió a una savina evident. 45 metres.
L2(III)
Darrers metres de la via
Sortim recte amunt seguint el fil de l’aresta. Al cap d’uns 10 metres trobarem un magnífic pont de roca que podem llaçar. L’agulla s’ajeu i només haurem de superar un darrer ressalt per arribar a la reunió (en realitat aquesta pertany a la darrera reunió de la Bego-Miguel-Kush. 55 metres.
Descens:
Per al descens tenim diferents opcions, depenent de les ganes de fer el cabra que tinguem. L’opció més tranquil·la és remuntar la part final de la Canal del Joc de l’Oca i anar a cercar el camí de la Palomera. Sinó podem baixar per la Canal del Joc de l’Oca o bé pel Barranc dels Tres en Ratlla (remuntant el Joc de l’Oca i desviant-nos abans de prendre el camí de la Palomera)
El que més m’ha agradat:
- Regust 100% clàssic.
- Bona opció per allargar les vies de la Miranda de Can Jorba o per accedir a les vies de l’Agulla de Can Jorba sense pujar per la canal del Joc de l’Oca.
Escabroni Escapullini a Can Jorba
La Miranda de Can Jorba és una gran placa inclinada que sembla que hagi estat dissenyada per escalar. Amb roca de primera i dificultats suaus farà xalar de valent a tot aquell que s’hi apropi sigui quin sigui el seu grau. L’Escabroni-Escapullini és la millor de totes les vies que aborden aquest pany de paret, amb un grau força assequible però mantingut i un darrer llarg aeri i amb ambient.
La primavera ens mostra la cara més amable del vessant sud montserratí
Ressenya de la via
- Via: Escabroni-Escapullini
- Zona: Montserrat – Can Jorba
- Dificultat: V (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts (re-equipada el 2009)
- Material: 6 cintes exprés
- Orientació: Sud-est
- Valoració:****
Aproximació:
Primera tirada
Des de Can Jorba prenem un corriol amb marques grogues que es dirigeix a la canal del Joc de l’Oca. Quan arribem a l’inici de la canal la via comença a l’esquerra d’aquesta, just a la dreta de la Bego-Miguel-Kush
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV+)
El peu de via es situa uns pocs metres a la dreta de la B.M.K. Hem de tirar recte amunt, en una escalada per placa fins a la reunió. Aquest llarg és força mantingut, però mai passa del IV+.
Segon llarg
La reunió és munta sobre una còmoda lleixa a la dreta de la r de la B.M.K. 45 metres.
L2(IV+)
Sortim rete amunt (no anar cap a la dreta per on va la B.M.K.) El primer parabolt està una mica amunt, però no presenta dificultats remarcables arribar-hi. A meitat del llarg trobem una fissura diagonal que hem de superar. Si tirem recte trobarem molt bones preses; un cop superada anem una mica a la dreta i recte amunt fins la segona reunió, que és compartida amb la B.M.K. 35 metres.
L3(IV+)
Tercer llarg
Sortim recte amunt a caçar el primer parabolt (hem de tornar a vigilar de no tornar-nos a ficar a la B.M.K. que va flanquejant cap a la dreta). En aquest llarg continua la tònica: placa inclinada, molta presa i continuïtat de IV+. Fem la reunió a un llavi que creua la placa horitzontalment. 20 metres.
L4(V)
Sortim de la reunió flanquejant cap a la dreta fins que quedem a l’alçada del primer parabolt. Aleshores escalem uns pocs metres en diagonal fins que arribem a l’extrem dret del sostre.
Darrers metres de la via
Passar a la placa pot ser el pas més ‘difícil’ del llarg. Ara resten uns darrers metres sublims, molt verticals, amb una roca de primera (punxenta i amb forats) i mantinguda. 25 metres.
Descens:
Per fer el descens tenim dos opcions: O bé rapelem per la mateixa via, o bé tirem amunt fent l’Aresta Brucs de l’Agulla de Can Jorba (100 metres). Des del cim de l’agulla anem cap a l’esquerra i després una mica amunt per anar a trobar una canal. Baixem la canal que ens deixa al Joc de l’Oca. Descendim pel Joc de l’Oca (canal equipada) i en uns 45 minuts tornem a ser al peu de via.
El que més m’ha agradat:
- Mantinguda en IV+ i ben assegurada (però sense passar-se) fet que la converteix en una molt bona opció per tots aquells que s’iniciïn en vies de més d’un llarg.
- Roca de primera.
- Darrer llarg aeri i obligat, que li dona una mica de caràcter a la via.
El que no m’ha agradat tant:
- Una llàstima que la Bego-Miguel-Kush vagi trepitjant la via. Potser no calia…
Integral Glòria-Aresta Brucs a Can Jorba
L’escalada que proposem és la combinació de dos vies: la Glòria, que ens permet escalar la Miranda de Can Jorba i l’Aresta Brucs, que ens mena fins al cim de l’Agulla de Can Jorba. Es tracta de dues escalades totalment diferents; mentre la Glòria és de concepció moderna i molt ben equipada, l’Aresta Brucs, totalment desequipada, té un regust 100% clàssic que ens transporta a altres èpoques.
Des del cim de l'Agulla de Can Jorba gaudim d'exel·lents vistes sobre el Faraó, el vessant sud del Montgrós i els Plecs de Llibre
Ressenya de la via
- Via: Combinació de la Via Glòria i l’Aresta Brucs de l’Agulla de Can Jorba
- Zona: Montserrat – Can Jorba
- Dificultat: V+ (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 215 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Compromís: Baix
- Equipament: Via Glòria pràcticament equipada, Aresta Brucs desequipada
- Material: 8 cintes exprés, vagues per savines, joc de tascons, Camalot nº 3 i micro-friend nº 00 (prescindible)
- Orientació: Sud
- Valoració:***
Iniciant el Ll1
Aproximació:
Des de Can Jorba prenem un corriol amb marques grogues que es dirigeix a la canal del Joc de l’Oca. La via comença a l’esquerra del camí, al costat esquerra d’un roc amb un gran forat.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
La via s’inicia en un diedre. Escalem per la placa de l’esquerra del diedre pràcticament fins que aquest s’acaba, aleshores podem xapar el primer parabolt, que es troba a la placa de la dreta.
Acabant el Ll1
Hem de col·locar-nos a la placa de la dreta. Sembla un pas difícil, però si ens fixem una mica trobarem una magnífica fissura horitzontal que ens permet fer el canvi i pujar peus. És un moviment força elegant i atlètic, però no és difícil. Un cop a la paret hem d’escalar més o menys recte pel costat esquerre d’una fissura. Cap a la meitat del llarg les presses es tornen més escadusseres, però en cap moment compliquen l’escalada. Segons la ressenya que portàvem hem trobat a faltar un clau. Al forat que ha quedat podem emplaçar un micro-friend del número 00. 30 metres.
Inici del Ll2
L2(V)
Sortim de la reunió en diagonal a l’esquerra, per anar a atènyer una fissura. Escalem uns pocs metres i passem a la placa de la dreta. Uns 10 metres abans d’arribar a la reunió, la placa es posa lleugerament més vertical; si volem podrem llaçar una savina i una mica més amunt equipar una fissura que admet tascons. 30 metres.
L3(V-)
Sortim directament cap a la dreta per tal de situar-nos a una nova placa.
Tercera tirada
Un cop hi siguem seguim recte amunt fins passar unes savines. Anem a la dreta i superem un ressalt que ens permet situar-nos a una nova placa. La flanquegem lleugerament a la dreta i seguim recte amunt fins a la reunió, molt còmoda. 30 metres.
L4(V+)
Sortim de la reunió en diagonal a l’esquerra, per escalar per una placa que evoluciona al costat d’un diedre. El llarg va guanyant verticalitat a mida que anem progressant. En un moment donat passarem per una llastra buida que no dona gaire confiança.
Quarta tirada
Un cop superada venen els passos més fins del llarg, verticals però amb més bones presses del que d’entrada pugui semblar. 20 metres.
Si donem per acabada l’escalada en aquest punt haurem de rapelar la via (totes les reunions es troben equipades per rapelar); per contra, si desitgem continuar fins al cim de l’Agulla de Can Jorba sortirem caminant cap amunt, per després anar cap a la dreta i situar-nos al peu de l’Agulla en una còmoda esplanada.
L5(IV)
Primera tirada de l'Aresta Brucs
L’Aresta Brucs és una magnífica placa ajaguda amb un rocam de primera. Tot just escalats uns metres trobarem un llavi horitzontal que accepta friends grans. Seguim més o menys recte, gaudint de cada un dels còdols cantelluts que ens regala la via. Fem la reunió a una savina evident. 45 metres.
L4(III)
Sortim recte amunt. Al cap d’uns 10 metres trobarem un magnífic pont de roca que podem llaçar. L’agulla s’ajeu i només haurem de superar un darrer ressalt per arribar a la reunió (en realitat aquesta pertany a la darrera reunió de la Bego-Miguel-Kush. 55 metres.
Descens:
L'Enric arribant a la darrera reunió
Per al descens tenim diferents opcions, depenent de les ganes de fer el cabra que tinguem. L’opció més tranquil·la és remuntar la part final de la Canal del Joc de l’Oca i anar a cercar el camí de la Palomera. Sinó podem baixar per la Canal del Joc de l’Oca o bé pel Barranc dels Tres en Ratlla (remuntant el Joc de l’Oca i desviant-nos abans de prendre el camí de la Palomera)
El que més m’ha agradat:
- Molt bona primera tirada, amb una roca de pel·lícula els primers metres.
- Ambient agradable.
- L’Aresta Brucs té una roca boníssima i tot i que és una via molt senzilla ens transportarà a una altra època de l’escalada montserratina.
El que no m’ha agradat tant:
- Tot i que la Glòria ha estat netejada a consciència, encara trobem algun tram amb roca dubtosa, sobretot la llastra buida del darrer llarg.
Bego-Miguel-Kush a l’Agulla de Can Jorba
La via ressenyada és una sencilla escalada unió de dos vies: la Bego-Kush, que arriba fins a la tercera reunió i va ser oberta l’any 1999 i la Miguel-Kush que va des de la r3 fins al cim de l’agulla. En total 240 metres d’escalada que no passen de IV+.
ressenya de la via
- Via: Bego-Miguel-Kush
- Zona: Montserrat – Can Jorba
- Dificultat: V- (D)
- Dificultat obligada: IV+
- Grau d’exposició: Baix
- Compromís: Baix
- Llargària: 240 metres
- Equipament: Via equipada
- Material: 10 cintes exprés i és molt recomanable dur cordes de 60 metres
- Orientació: Sud-est
- Valoració:***
Aproximació:
Des de Can Jorba prenem un corriol amb marques grogues que es dirigeix a la canal del Joc de l’Oca. Quan arribem a l’inici de la canal la via comença a l’esquerra d’aquesta, entre la Sol Solet i l’Escabroni escapullini.
El senyor Doria acabant el 1er llarg
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV+)
La via comença entre la Sol Solet i l’Escabroni escapullini. Hem de tirar recte amunt, en una escalada per placa fins a la reunió. Aquest llarg és força mantingut, però mai passa del IV+. La reunió és munta sobre un còmode replanet a l’esquerra de la r de l’Escabroni. 45 metres.
L2(V-)
La paula a la segona tirada
hem de sortir en diagonal cap a la dreta (no confondre’ns amb l’Escabroni que va recte) i després recte amunt. A meitat del llarg trobem el pas de V, un resalt ben protegit i amb molt bona presa. Un cop superat continuem amunt fins a la reunió, que també coincideix amb la segona reunió de l’Escabroni. 30 metres.
L3(IV+)
Sortim en diagonal cap a la dreta i anem travessant una magnífica placa presidida per l’imponent sostre de la Miranda de Can Jorba. Entrem a un diedre que va pel costat del sostre i quan el superem entrem caminant a la reunió. 45 metres.
Obrint el tercer llarg
L4(IV)
Sortim de la reunió per anar a buscar la placa que va per la dreta del Gran Diedre Sud, escalem primer en diagonal a la dreta per tornar a fer una petita diagonal a l’esquerra i altre volta a la dreta fins la reunió. 50 metres.
L5(-V/IV+)
Només sortir de la reunió ens trobem el típic llàvi montserratí. Es fàcil de superar gracies a la qualitat de les preses. després continuem escalant per la placa amb molt bona roca fins la reunió. 30 metres.
La Paula a la quarta tirada
L6(III+)
Tot i que la lògica diria que hem de sortir recte amunt, la via surt fent un flaqueig cap a la dreta fins una assegurança, a partir d’aquest punt seguim recte amunt fins al cim de l’agulla. 40 metres.
Descens:
Per al descens tenim diferents opcions, depenent de les ganes de fer el cabra que tinguem. L’opció més tranquila és remuntar la part final de la Canal del Joc de l’Oca i anar a cercar el camí de la Palomera. Sinó podem baixar per la Canal del Joc de l’Oca o bé pel Barranc dels Tres en Ratlla (remuntant el Joc de l’Oca i desviant-nos abans de prendre el camí de la Palomera)
El Sr. Doria i la Paula a la 5a reunió i en Xavi a meitat del 5e llarg
El que més m’ha agradat:
- Roca de molt bona qualitat
- La sortida de la quarta reunió
El que no m’ha agradat tant:
- Que trepitgi l’Escabroni escapullini
- Descens llarg
Últims comentaris