Fanal Nocturn a Àger
Una de les majors recompenses després d’una escalada a les Parets d’Àger és sentir com la verticalitat es va rendint per de sobte regalar-nos vers el nord l’extraordinària visió dels Pirineus, aquest any desproveïts del seu mantell blanc, però sempre bells i insinuadors de nous reptes i aventures. Si a més o fem per una via preciosa com és la Fanal nocturn la recompensa esdevé doble i l’esperit en surt reforçat, amb ganes d’encarar noves línies que de nou ens sorprenguin i ens facin sentir vius. La via, encadena passatges del tot variats, que ens obliguen a escalar en diferents tècniques, adherència, diedre, fissures i algun extramplom picantó; tot això havent de completar mínimament la protecció, donat que la via es troba semi-equipada, afegint-hi un plus d’interès.
Amb una mica de vista és fàcil trobar fòssils durant l’aproximació a la via
Ressenya de la via
- Via: Fanal Nocturn
- Zona: Àger – Cap del Ras
- Dificultat: 6a+ (MD+)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 260 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Semi-equipada amb espits
- Material: 12 cintes exprès, joc discret de friends i/o tascons, alguna baga savinera
- Orientació: Sud
- Valoració:****
Primer llarg
Aproximació:
Entrant a Àger prenem una carretera a mà esquerra que passa pel costat del cementiri (Direcció Colobor). La seguim uns quilometres fins que trobem una pista de terra a mà dreta que va al refugi de Colobor. La prenem i al cap de poc trobem un trencall; hem de prendre el que NO va al refugi. Seguim la pista fins a trobar-nos a l’alçada de la via. Des del cotxe l’aproximació és evident, com a referència podem agafar un sostre característic que queda a l’esquerra de la nostra via.
Segon llarg
Aproximació a la via amb Google-Maps
L1(6a+)
La via s’inicia al peu d’un esperó característic, on hi ha gravada l’inscripcció “F.NOC”. Ataquem un primer tram vertical, compacte i tècnic, on els peus prenen tot el protagonisme. Poc a poc el mur perd verticalitat i la roca esdevé un pèl trencada. La reunió la fem sobre un còmode ressalt. 40 metres, 5 espits.
Tercera tirada
L2(IV+)
Marxem en tendència a la dreta i creuem una petita feixa (no seguir recte per la via Burundanga). Superem una panxeta amb bona presa i continuem per un muret amb roca un xic trencada fins la segona reunió. 35 metres, 2 espits.
L3(IV+)
Superem un petit extramplom amb molt bona presa i enfilem un divertit diedre, al principi tombat i que cop a poc es va redreçant lleugerament, el diedre s’ha de protegir amb material flotant, que entra a discreció. Sortim cap a la dreta a buscar la reunió. 30 metres, tirada neta.
Quart llarg
L4(6a+)
Iniciem el llarg per una placa molt bona que ens duu al peu d’una fissura preciosa. L’escalem fent algun encastament de dits i amb el pas clau abans de la segona expansió del llarg, amb una pinça no gaire bona i pocs peus. Un cop deixem la fissura enrera continuem per terreny fàcil fins un bon desplom, que superem mercès a una presa amagada descomunal. Continuem cap a la dreta per una placa i ja per terreny fàcil fins la reunió. 35 metres, 4 espits, un clau i un pont de roca.
Cinquena tirada
L5(V+)
Sortim en diagonal a la dreta per terreny fàcil dins situar-nos al peu d’un bonic diedre obert. Escalem en diedre fins atènyer una fissura horitzontal que ens permet fer un pas de bavaresa i sortir cap a l’esquerra, per una placa amb passos fins i amb ambient fins a la reunió. 25 metres, 3 espits i un clau.
L6(IV-)
Llarg de tràmit per creuar la feixa, trobarem algun ressalt i alguna expansió pel camí. La següent reunió la identifiquem gràcies a una inscripció a la paret. 40 metres.
Setena tirada
L7(6a+)
Ens enfilem al mur amb un pas de bloc per de seguida continuar per un sistema de fissures. L’escalada d’aquest tram és especialment bonica. A la part superior el tema s’embosca una mica però la escalada continua vertical. A l’alçada d’una gran savina flanquegem a la dreta i arribem a la reunió, d’un sol espit i que podrem reforçar fàcilment. 35 metres, 5 espits i una baga a la savina gran.
L8(IV+)
Darrer llarg
Flanquegem per la vira cap a la dreta fins enfilar una fissura que ràpidament ens duu al cim del serrat. 20 metres, un espit.
Descens:
Anem cap a la dreta fins trobar un esperó característic (fites visibles). Continuem per la feixa cap a la dreta fins anar a trobar la canal de baixada que ens acaba deixant a la pista on tenim el cotxe. 45 minuts.
El que més m’ha agradat:
- Via amb passatges molt variats.
- Quart i setè llargs molt bons.
- Bona roca en general a excepció del segon llarg.
Josep, Elena i Oriol al Trident
A la dreta dels concorreguts Puntals d’Àger trobem el Trident, conjunt de tres esperons característics per on discorre la bonica Josep, Elena i Oriol, petit homenatge als muntanyencs accidentats al Balandrau l’any 2001. La via segueix en tot moment la lògica, evitant una serie de sostrets amb encertades zigazagues que cerquen la debilitat de la paret i trobem la bellesa dels moviments francs. Menció especial per les dues darreres tirades, variades i atlètiques, colofó per una assenyada via que mai serà massa freqüentada. L’itinerari és troba semi-equipat amb parabolts i només ens caldrà un discret joc de friends fins a #1 de Camalot per acabar de completar la protecció.
El serrat alt s'eleva majestuós sobre el bosc i les boires baixes
Ressenya de la via
- Via: Josep, Elena i Oriol
- Zona: Àger – Serrat Alt
- Dificultat: V+ (MD+)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 170 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via semi-equipada amb parabolts
- Material: 10 cintes exprés, joc de friends fins a #1 de Camalot i alguna baga
- orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Primers metres
Entrant a Àger prenem una carretera a mà esquerra que passa pel costat del cementiri (Direcció Colobor). La seguim uns quilòmetres fins que trobem una pista de terra a mà dreta que va al refugi de Colobor. La prenem i al cap de poc trobem un trencall; hem de prendre el que NO va al refugi (esquerra). Seguim la pista, passem el sector central, al cap d’una estona passarem pel costat d’un gran bloc, aproximàdament un quilòmetre després trobarem un aparcament, més o menys a l’alçada del Trident.
Segona tirada
Des del cotxe l’aproximació és evident i la fem de manera intuïtiva a través del bosc. Per localitzar el peu de via busquem un pitó amb una baga molt vissible (de la via Brucs). La nostra comença uns metres més a l’esquerra.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
Com a referència per trobar el peu de via hem de fixar-nos en un petit esperó al costat d’una canal arbrada, la via comença entre l’esmentat esperó i la canal (parabolt visible).
La Paula desmuntant el tercer llarg
La via s’enfila aprofitant un petit diedre (roca delicada) amb uns passos bonics per atlètics. A la part més dreta trobarem un parell de bolts que protegeixen perfectament la situació. Un cop superat aquest primer tram seguim per terreny fàcil fins encarar un bonic mur amb roca compacta, de nou ben protegit per dues expansions. Els passos tornen a ser bonics i demanen una bona col·locació. Superat el mur arribem a una còmoda lleixa on muntem reunió. 45 metres, 4 parabolts.
L2(IV+)
Inici del tercer llarg
Sortim recte amunt a caçar un parabolt visible des de la reunió, aquests metres abans d’arribar a l’expansió demanen certa cura, donat que la roca s’ha de mimar. Un cop encintada l’assegurança iniciem un elegant flanqueig cap a l’esquerra que ens mena a una sèrie de curts ressalts que superem anant en lleugera tendència a l’esquerra i que ens menen a una darrera panxa (protegida per una expansió) que guanyem amb un bonic moviment atlètic sobre bona presa i que ens deixa a un nou relleix on fem la segona reunió. 25 metres, 3 parabolts.
L3(V)
Inici del L4
Sortim de la reunió cap a la dreta i superem uns ressalts verticals que ens menen sota un sostre, on trobem una expansió. Tirem recte amunt amb un pas sobre presa petita per superar una bona panxa i seguidament anem a caçar una fissura horitzontal que ens soluciona el pas (tot plegat potser més de V com marca la ressenya i un pèl expo ja que en cas de caiguda piquem contra la lleixa). Marxem horitzontalment una mica a la dreta i encarem un tram un xic indefinit sobre roca trencadissa però fàcil, anant en diagonal a l’esquerra. Arribem davant un mur, protegit per una expansió i progressem fins a la reunió, al costat d’una gran savina; pel camí trobem un pont de roca. 35 metres, 3 parabolts i un pont de roca.
L4(V+)
Darrers metres de la quarta tirada
Sens dubte, juntament amb el cinquè els llargs més bonics i exigents de la via, que per sí sols justifiquen l’ascensió. Iniciem el llarg escalant una elegant placa on ens tocarà serpentejar per anar trobant el pas més lògic. Aquesta placa ens deixa sota un sostre que salvem flanquejant cap a la dreta. Encarem aleshores un tram fissurat lleugerament desplomat però amb molt bona presa. Continuem després per un diedre més aviat tècnic amb un pas força obligat a la meitat (més 6a que V+). Un cop guanyat aquest tram continuem uns metres aprofitant una fissura estreta que ens permet fer algun pas en bavaresa abans de marxar cap a la placa i arribar a la reunió. 35 metres, 6 parabolts.
L5(V+)
Darrera tirada
Escalem uns primers metres drets i amb bona presa fins que podem iniciar un bonic flanqueig cap a la dreta (una bona presa lateral ens ajudarà) seguim un pèl més a la dreta per seguir pel fil de l’esperó en escalada aèria fins que, ràpidament, la verticalitat disminueix. Encara ens restaran uns quants metres sobre unes agradables plaques inclinades abans d’arribar a la darrera reunió. 30 metres, 5 parabolts.
Descens:
Continuem caminant cap al nord per guanyar el cim de la cinglera i marxem en direcció oest, resseguint els espadats fins que trobem unes fites que ens marquen el camí de descens primer per unes feixes i més endavant per un bosc de pi fins a la pista de terra. 50 minuts aproximadament.
El que més m’ha agradat:
- Escalada molt ben trobada.
- Quarta i cinquena tirades de categoria.
- Tranquil·litat assegurada.
El que no m’ha agradat tant:
- Algun tram amb roca a controlar.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Atenció graus ajustats!!
Esperó Badalona a Àger
Potser ens trobem davant la via més assequible de la zona gràcies al seu generós equipament. Com la majoria de rutes del sector, aquesta combina bones plaques verticals i inevitables feixes que trenquen la continuïtat. Destaquen per la seva bellesa el segon i el tercer llargs, amb estils d’escalada diferents però amb el denominador comú de bon rocam agraït en preses. La via es troba totalment equipada a base d’espits, així que per repetir-la només ens caldrà un bon grapat de cintes i un estrep.
Ressenya de la via
- Via: Esperó Badalona
- Zona: Àger – Cap del Ras
- Dificultat: 6a/Ae (MD-)
- Dificultat obligada V/Ae
- Llargària: 260 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via totalment equipada amb espits
- Material: 20 cintes exprés i un estrep
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Darrers metres de la llarga primera tirada
Entrant a Àger prenem una carretera a mà esquerra que passa pel costat del cementiri (Direcció Colobor). La seguim uns quilòmetres fins que trobem una pista de terra a mà dreta que va al refugi de Colobor. La prenem i al cap de poc trobem un trencall; hem de prendre el que NO va al refugi. Seguim la pista fins a trobar-nos a l’alçada de la via. Des del cotxe l’aproximació és evident, com a referència podem agafar l’esperó característic per on va la via. Nom escrit a l’inici.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Agraïda segona tirada
L1(6a/A0)
La via s’inicia uns 30 metres a la dreta de la “Inversió tèrmica“. Trobarem el nom gravat a la roca. Els primers metres es resolen en A0 (6c+) per seguir per una placa vertical, molt típica de totes les vies del voltant, amb presa regletera que ens obliga a anar zig-zaguejant a la cerca del pas més lògic. Trobarem algun pas puntual una mica més difícil (V+). Quan siguem uns metres sota una savina flanquegem cap a la dreta fins una lleixa on hi ha una reunió (val la pena saltar-la).
Recuperant el L2
Seguim ara per una fissura amb un pas d’entrada que tira enrere però amb bona presa, constant durant tota la fissura. Quan aquesta s’acaba trobem la reunió a l’esquerra, molt còmoda. 50 metres.
L2(IV+)
L’escalada canvia radicalment en aquest segon llarg. Evolucionem per una fissura diedre amb molt bona roca i dificultats molt raonables, esdevenint un tram d’escalada de gran bellesa i del tot plaent.
Bona tercera tirada
Una llàstima al meu parer haver cosit la fissura essent aquesta molt bona per emplaçar-hi encastadors o friends. Un cop s’acaba la fissura trobem la segona reunió a la dreta. 40 metres.
L3(6b)
Sortim de la reunió cap a la dreta i de seguida trobem el pas més difícil del llarg (6b), molt ben protegit i que es pot passar en A0 sense problemes. Seguim cap a la dreta fins abastar el fil de l’esperó i iniciem una bonica progressió en tendència a l’esquerra, sempre amb molt cantell i passos prou atlètics.
Sostre del L4
Als darrers metres la dificultat baixa i la roca empitjora, fins arribar a una feixa on trobarem la tercera reunió. 50 metres.
L4(Ae/IV)
Pugem per una mena de rampa fins situar-nos sota un sostre. Haurem de fer tres passos d’artificial, amb una sortida en lliure prou bonica, que ens mena a una nova feixa, que creuem fins arribar a la quarta reunió. 20 metres.
L5(6a)
Sisena tirada
Iniciem la tirada per terreny rampós fins situar-nos a la bese d’un bonic mur (també molt típic de la part alta de les vies d’aquesta zona). L’escalada és mantinguda i es va tornant fina a mida que anem guanyant metres. Quan siguem a mitja tirada trobarem que hem de marxar descaradament cap a la dreta (els espits despisten bastant, perquè queden recte amunt) anant a buscar una curta fissura vertical amb molt bona presa de mans i peus, per de seguida tornar cap a la línia d’assegurances. Uns pocs metres més i arribem a una nova feixa. 50 metres.
L6(Ae/IV)
El Sr.Doria encetant el darrer llarg de la via
Ataquem un nou muret de roca exel·lent i fem una divertida i curta bavaresa que ens deixa a una nova feixa, superem uns ressalts i anem cap a l’esquerra, on trobarem una reunió intermitja que ens saltem i ataquem un darrer mur. La paret és lliça i per on van els espits ens toca fer un parell de passos d’Ae. Un metre més a l’esquerra podem pujar en lliure difícil (6b), aprofitant dos forats que ens permeten llençar-nos a una bona presa i des d’allí ja sortim fàcil cap amunt. 50 metres.
Descens:
Anem cap a la dreta fins trobar un esperó característic (fites visibles). Continuem per la feixa cap a la dreta fins anar a trobar la canal de baixada que ens acaba deixant a la pista on tenim el cotxe. 45 minuts.
El que més m’ha agradat:
- Segona tirada, plaent i sobre bon rocam.
- Tercer llarg, mantingut i atlètic.
- Totes les reunions molt còmodes.
El que no m’ha agradat tant:
- Algunes assegurances mal col·locades dificulten la progressió en lliure. Al darrer llarg si estiguessin un metre més a l’esquerra es podria fer en lliure sense el perill de picar a terra.
- Alguns espits tenen el casquet mig sortit.
Inversió Tèrmica a Àger
La Inversió Tèrmica és una bona excusa per deixar-se caure per Àger, un indret ple d’al·licients: bona roca, orientació sud que ens assegura roca calenta als mesos més freds i un entorn esplèndid. Si això no és motivació suficient, un primer llarg que ens posa les piles, unes boniques plaques a les tirades centrals i una entretinguda fissura a protegir poden ajudar a fer-nos acabar de decidir a repetir aquesta recomanable via.
Arribar al cim dels Puntals té com a recompensa unes magnífiques vistes sobre mitja Catalunya
Ressenya de la via
- Via: Inversió Tèrmica
- Zona: Àger – Cap del Ras
- Dificultat: 6b/Ae (MD+)
- Dificultat obligada: V+/Ae
- Llargària: 250 metres
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via pràcticament equipada amb parabolts i claus, excepte el llarg 6 que es troba semi-equipat, la reunió 6, que s’ha de reforçar i els dos llargs de sortida que són des-equipats.
- Material: 16 cintes exprés, joc de friends, especialment útil el Camalot nº 3 per reforçar la sisena reunió, joc de tascons, alguna vaga i estreps.
- Orientació: Sud
- Valoració:****
En Marc muntant el L1
Aproximació:
Entrant a Àger prenem una carretera a mà esquerra que passa pel costat del cementiri (Direcció Colobor). La seguim uns quilometres fins que trobem una pista de terra a mà dreta que va al refugi de Colobor. La prenem i al cap de poc trobem un trencall; hem de prendre el que NO va al refugi. Seguim la pista fins a trobar-nos a l’alçada de la via. Des del cotxe l’aproximació és evident, com a referència podem agafar l’esperó característic per on va la via Esperó Badalona. La nostra via comença uns 30 metres més a l’esquerra.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Segona tirada
L1(6a+)
La via s’inicia amb un primer llarg molt mantingut, personalment penso que si el cotessin de 6b no passaria res. L’entrada és la part més exigent de la tirada, sobre regletes petites, que ja obliguen a tibar des d’un bon principi. Després es van succeint trams verticals amb petites panxes fins arribar a la reunió. En contrapartida la tirada es troba molt equipada, permetent apurar sense patir. 35 metres i molts parabolts.
L2(IV)
Inici del L3
La segona tirada transcorre per una placa ajaguda, que ens permetrà recuperar les forces que hem esmerçat en el llarg anterior. Farem la reunió al peu d’un bonic diedre. 20 metres.
L3(V+)
Sortim de la reunió cap a l’esquerra per atacar el diedre, tenim una bona fissura i la placa té bona presa en tot moment. Al cap d’uns metres haurem de fer una preciosa i aèria travessa per situar-nos a una nova placa. Aquesta és magnífica: vertical i amb presa… Un gaudi pels sentits!! 30 metres.
Quarta tirada
L4(V+)
Seguim escalant la placa amb les mateixes sensacions. Al cap d’uns metres marxem una mica a l’esquerra per anar a buscar una fissura que ens permetrà fer algun pas de bavaresa. A partir d’aquest punt la qualitat de la roca deixa de ser excel·lent i les preses ja no són tant evidents. Superem un darrer ressalt i arribem a una còmoda lleixa on fem la reunió. 35 metres.
L5(6b)
Superant el 6b
Tirada curta que com a principal al·licient té el superar un petit muret extraplomat. Per fer-ho haurem d’anar per la dreta dels parabolts. Pugem peus i tibem de rebava per anar a atènyer unes bones preses per la mà dreta. Després només es tracta de tornar a pujar peus i les preses de mans van apareixent. Un cop superat el muret seguim uns metres fàcils i arribem a la feixa. 20 metres.
L6(V+, Ae)
La setena tirada és la que té més compromís de tota la via. La iniciem pujant per una placa ajaguda que va guanyant verticalitat progressivament.
Muntant la 6a tirada
Trobarem un parell de claus, el segon dels quals té un xapatge una mica estrany. Seguim fins un llavi; a partir d’aquest punt tenim 4 passos d’Ae o bé un tram de 6b+. Un cop deixem la darrera expansió d’aquest tram comencem a escalar per la fissura fins arribar a una nova assegurança. Un cop xapada ens queda un tram de fissura que haurem d’anar protegint. La fissura es bastant cega, però al principi d’aquesta podrem col·locar un tascó nº 6 que hi queda perfecte. Una mica més amunt hi entrarà algun friend petit, però es fa de més mal protegir. Trobarem un parabolt a la placa de la dreta i una mica més amunt un clau.
Inici del llarg 7
Ara la dificultat minva. Anirem cap una savina (en bastant mal estat), just al damunt hi ha un bon pont de roca que es fa amb un roc encastat. A partir d’aquest punt la fissura es fa més ampla i la roca es torna més descomposta fins que arribem a un replà on trobarem un parabolt al costat d’una fissura. La reunió la fem del parabolt i la reforcem al gust amb la fissura de l’esquerra; un Camalot nº1 hi queda perfecte. Enaquest llarg també haurem de tenir en compte el fregament de les cordes. 55 metres
L7(IV+)
Acabant la via
Sortim per la fissura que hem fet servir per reforçar la reunió i després anem un xic a l’esquerra, per superar uns petits ressalts que ens menen a una darrera placa abans d’arribar a la feixa. Al tanto en fer baixar pedres! La reunió la fem en una savina. 25 metres.
L8(III)
Sortim caminant cap a la dreta fins que trobem una canal evident, ens hi enfilem fins que sortim al cim. Fem la reunió sobre una savina. 35 metres.
Descens:
Anem cap a la dreta fins trobar un esperó característic (fites visibles). Continuem per la feixa cap a la dreta fins anar a trobar la canal de baixada que ens acaba deixant a la pista on tenim el cotxe. 45 minuts.
El que més m’ha agradat:
- Primera tirada potent, personalment em sembla més 6b que 6a…
- Tercera i quarta tirades sobre una placa molt divertida, vertical i amb cantell.
- La sisena tirada, que li dona una mica de caràcter a la via, obligant a auto-protegir i a escalar una mica entre assegurances.
El que no m’ha agradat tant:
- El darrer llarg és una mica absurd…
- Tram de pedres soltes al llarg 7
Redrum al Cap del Ras, Àger
La Redrum és una de les vies més repetides de Cap del Ras. Es tracta d’un itinerari de tall clàssic, que en la seva part baixa evita un parell de sostres i acaba sortint per dalt de la manera més directa. Com la majoria d’itineraris d’aquest sector la gran pega és la falta de continuïtat a la segona meitat de la via, per altra banda inevitable, degut a la serie de feixes que creuen la part superior del serrat. La via es troba equipada, tot i que el calcari que hi trobem ens ofereix força possibilitats per augmentar les assegurances sense problemes.
Les parets d'Àger
Ressenya de la via
- Via: Redrum
- Zona: Àger – Cap del Ras
- Dificultat: 6a/Ae (MD)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Grau de compromís: Mitjà
- Llargària: 275 metres
- Equipament: Via pràcticament equipada
- Material: 14 cintes exprés i un estrep. Pot ser útil un joc de friends i una baga per un pont de roca
- Orientació: Sud
- Valoració:***
Aproximació:
Entrant a Àger prenem una carretera a mà esquerra que passa pel costat del cementiri (Direcció Colobor). La seguim uns quilometres fins que trobem una pista de terra a mà dreta que va al refugi de Colobor. La prenem i al cap de poc trobem un trencall; hem de prendre el que NO va al refugi. Seguim la pista fins a trobar-nos a l’alçada de la via. Des del cotxe l’aproximació és evident, hem d’anar a cercar un sostre característic, la via comença en uns blocs (10 minuts).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
En Roger a la 1a tirada
Ens enfilem a uns blocs que ens permeten passar a la paret, hem d’escalar seguint la fissura, amb bon cantell però força dreta. Quan aquesta s’acaba sortim cap a la dreta per la placa i anem fent una diagonal fins situar-nos al final del sostret, des d’aquí flanquegem uns pocs metres i arribem a la reunió. La tirada té bona presa tota l’estona però s’ha d’anar per feina si no ens volem quedar fosos només començar. 30 metres.
L2(V)
Sortim de la reunió per una placa ben protegida que ens condueix fins a sota un petit desplom que superem per la dreta. Un cop superat, escalem per uns blocs senzills fins arribar a una mena de diedret obert on trobem un pitó. Des d’aquí nosaltres hem optat per tirar cap a l’esquerra superant un ressalt amb bona presa i aprofitant un pont de roca. Sortim a una placa i recte fins la reunió. 25 metres.
L3(V)
Negociant el 2on llarg
Flanquegem cap a la dreta per una placa vertical amb bon cantell. Un cop xapada la segona assegurança flanquegem mig metre més per trobar unes bones mans que ens permeten sortir recte amunt sense més problemes. Arribem a un tram una mica descompost i tirem cap a la dreta fins la reunió. 15 metres.
L4(V+)
Abandonem la reunió en diagonal a l’esquerra per una placa que ens demana uns passos d’adherència fins poder abastar una llastra que ens permet progressar uns metres en tècnica de bavaresa. De seguida el terreny es torna menys vertical alhora que la qualitat de la roca empitjora. Haurem d’anar seguint una marcada fissura fàcil però comprovant l’estat de la roca. 40 metres.
L5(IV+)
El fotogènic flanqueig del 3er llarg
El llargs s’inicia per una placa amb bons forats. Anem a buscar una llastra que escalem per la banda esquerra i continuem fins a la feixa i la reunió. 30 metres.
L6(III)
Tirada de tràmit. Superem un petit mur tombat i arribem a una nova feixa. Pugem un altre muret fins un nou pany de paret on fem la reunió (no confondre amb la línia d’”El tercer hombre”. 40 metres.
4a tirada
L7(V/V+)
Ataquem la placa per anar a caçar el primer espit que es troba força amunt. Aquesta tirada és força vertical i l’estil d’escalada ha de ser més fi i menys físic. Les assegurances allarguen més que en la resta de la via. Sortint del mur arribem a una nova feixa on fem la reunió. 30 metres.
L8(Ae/6a)
Per continuar hem de superar un desplom amb 2 passos d’Ae (podem fer un pas més en Ao donat que hi ha una vaga al següent espit). La sortida en lliure és molt fina i sostinguda. Sortim a una petita lleixa i encarem un altre placa, amb uns primers passos senzills per després superar un petit esperó cap a l’esquerra que extraploma una mica. Un cop superat és fàcil fins una nova feixa on muntem la reunió. 35 metres.
L9(Ao/6a)
En Roger a la darrera tirada
Sortim cap a l’esquerra per superar un petit desplom amb bones mans. Arribem a una nova feixa. L’últim pany de paret comença amb uns passos d’Ao (possible 6a+) que ens permeten arribar fins una llastra que superem en bavaresa. Un cop sobre la llastra encara queda un petit tram molt vertical (bones mans) que de seguida es tomba un xic. Ara escalem en tendència a la dreta fins sortir de la paret. 30 metres.
Descens:
Anem cap a la dreta fins trobar un esperó característic (fites visibles). Continuem per la feixa cap a la dreta fins anar a trobar la canal de baixada que ens acaba deixant a la pista on tenim el cotxe. 45 minuts.
El que més m’ha agradat:
- Primera tirada vertical, molt mantinguda i amb bon canto. Tot i que a les ressenyes la marquen com V+/Ao surt tota en lliure i deu ser 6a.
- Fotogènic tercer llarg.
- Bonica sortida de la tercera reunió.
El que no m’ha agradat tant:
- La segona meitat del quart llarg està una mica descomposta… Hi ha algunes llastres que sonen molt buides.
- La discontinuïtat de la part alta desmereix una mica la via. Potser hauria quedat una via més estètica si s’hagués acabat a la feixa.
Últims comentaris