L’Avi Joan als Graus
La zona dels Graus, juntament amb la Paret de la Codolosa han estat espremudes fins l’última gota. El fàcil accés, clima benèvol quan el fred apreta i la bona roca són massa llaminers. La Via de l’Avi Joan és una més de tantes propostes poc interessants que trobem en el sector. Pensada per gent que comença o per aquells escaladors de cervesa-escalada-cervesa, enllaça una sèrie de ressalts buscant la millor roca.
Recorregut de la via
- Via: L’Avi Joan
- Zona: Montserrat – Els Graus
- Dificultat: V (D-)
- Dificultat obligada: IV+
- Llargària: 150 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- equipament: Equipada amb parabolts i claus
- Material: 8 cintes exprés, útil alguna de llarga
- Orientació: Sud
- Valoració: *
Aproximació:
Topo de la via
Estacionem al carrer dels Graus i anem a buscar la drecera de Fra Garí. Els ressalts per on va la via són molt evidents i visibles. En pocs minuts serem a peu de via.
La via:
Ens trobem davant una escalada senzilla, pensada per gent poc escaladora o que comença. L’itinerari va enllaçant ressalts de la manera més digna, buscant les parts més interessants en aquest caos de bonys que són Els Graus. La via es troba completament equipada, amb l’assegurança a tocar als passos més compromesos. Totes les reunions són còmodes essent un bon lloc per aprendre a muntar-les i practicar maniobres. L’ambient és nul i podem abandonar caminant pràcticament durant tot el recorregut. Els que vulgueu escalar, abstenir-vos.
Descens:
Remuntem una mica fins arribar al camí de les Bateries. El seguim un xic fins trobar la drecera dels Graus i descendim per aquesta.
El que més m’ha agradat:
- Darrer llarg, una bonica placa de roca boníssima… Massa poc per 150 metres.
- Bon lloc per fer pràctiques o cursets d’escalada.
El que no m’ha agradat tant:
- Molt discontinua i sense cap ambient.
- Només és interessant el darrer llarg.
Potser també et pot interessar:
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Si us agrada el bloc voteu-nos!!
Ens hem presentat al concurs de Landher Montaña “el mejor blog de montaña”. Un pur diverttimento, però que alhora ens fa certa il·lusió. Si us agrada el nostre bloc i el trobeu útil voteu-nos! Només heu de prèmer la imatge de sota i cumplimentar el vot. A més a més entrareu en el sorteig d’una jaqueta Soft Shell Millet W3 Pro.
Hurtado-Carbonell a Diables
L’Hurtado-Carbonell és una bonica via d’escalada combinada que va a buscar l’evident diedre de la banda dreta de la paret. Per fer-ho aprofita estratègicament l’entrada de la CADE i el primer llarg de la Reina-Bellmunt, un preciós diedre que no es pot desaprofitar. El sisè llarg és realment bo, amb un diedre extraordinari que podrem superar en lliure molt difícil o en escalada combinada mercès a la generosa fissura que el ressegueix i que permet encastar punys o col·locar friends segons convingui.
Recorregut de la via
- Via: Hurtado-Carbonell
- Zona: Montserrat – diables
- Dificultat: 6a/A1 (MD)
- Dificultat obligada: V+/A1
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Alt
- Llargària: 225 metres
- Equipament: Via bastant equipada. Fins a la R3 (inclosa) re-equipada amb parabolts. A partir d’aquest punt amb material original, abundant però rovellat.
- Material: 18 cintes exprés, joc de friends fins el #3 de Camalot, joc de fissurers i un estrep.
- Orientació: Est
- Valoració: ****
Topo de la via
Aproximació:
Des del refugi de Santa Cecília anem a buscar el camí de l’Arrel direcció al Monestir. El seguim i quan estem sota la Paret de Diables, en el punt en el que el camí s’eixampla, trobarem un corriol que surt a mà dreta en direcció a la paret; de seguida arribem a una llengua de roca amb una corda fixa. Un cop superada continuem per un corriol molt desdibuixat per la vegetació fins a peu de paret. Grimpem per la placa fins atènyer l’alzina on muntem la R-0.
Via:
Les dues primeres tirades pertanyen a la CADE, mentre que la tercera és de la Reina-Bellmunt. Fins aquest punt trobarem la via equipada amb parabolts i claus. A partir d’aquí en amunt hi ha l’equipament original, bàsicament burins i algun clau (els tacs s’han desintegrat). A l’artificial del llarg 4 hi ha un burí trencat, que es pot escanyar bé. A la sortida de la R-4 tornem a trobar dos burins trencats seguits, que també es poden escanyar sense problemes.
Les reunions són totes de burins (molts).
El darrer llarg sortim per l’Esperó Llucifer i així gaudim d’una preciosa placa de roca perfecta que li posa la cirereta al pastís.
Descens:
Des del final de via haurem de fer una llarga grimpada (170 metres aprox.) de II/III amb un pas de IV poc abans de guanyar el cim. Des del cim del Serrat de les Onze anem en direcció sud i desgrimpem una curta placa que ens deixa al collet entre la Paret de Diables i el Cap de Mort. Baixem per un corriol per la banda dreta i anem a buscar la canal dels Avellaners, que seguirem fins arribar al camí de l’Arrel i d’allà a Santa Cecília.
El que més m’ha agradat:
- Els diedres del tercer i sisè llarg, amb personalitat pròpia.
- La sortida per l’esperó Llucifer per rematar la jugada… Com escalar a Gorros però sense xapes de colors.
- Ambient únic de Diables.
Potser també et pot interessar:
GEDE a la Prenyada
De totes les vies que guanyen el cim de la Prenyada la GEDE és potser la més senzilla. El primer llarg, obert a cop d’expansió i que actualment es fa bé en lliure, va a buscar una bona balma a l’ombra de la bola que dóna nom a l’agulla. La segona tirada esquiva intel·ligentment l’extraplom i busca el punt més dèbil per enllaçar amb el darrer tram de la popular Gómez-Xamet.
La GEDE de la Prenyada és la via més assequible del monòlit
Ressenya de la via
- Via: GEDE
- Zona: Montserrat – Sant Benet
- Dificultat: V/Ae (D+)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Llargària: 100 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via totalment equipada amb material variat
- Material: 18 cintes exprés i 5 plaquetes recuperables
- Orientació: Sud-oest
- Valoració: ***
Aproximació:
Primer llarg
Sortim del Monestir i enfilem el camí de les Escales dels Pobres fins arribar al Pla de Santa Anna, aquí ens desviem a la dreta direcció al refugi de Sant Benet. Un cop al refu passem per darrera i de seguida ens desviem per un corriol a mà dreta que mena al coll entre la Prenyada i la Roca d’en Barberà; el remuntem i tot just al capdamunt comença la via.
L1(V/Ae)
Segon llarg
Aquesta primera tirada es pot apurar completament en lliure amb una dificultat de 6a+. La via s’inicia amb uns metres absolutament verticals rematats per un llavi, on es troba el pas clau. Un cop superat aquest l’escalada esdevé més relaxada fins a la reunió, que es fa a una balma evident. 40 metres 18 expansions, de les quals alguns burins sense plaqueta.
L2(III)
Tercera tirada
Sortim de la reunió fent un pronunciat flanqueig a l’esquerra. A mitja tirada trobarem una reunió que no muntem. Continuem uns metres i ara sí, fem reunió. 15 metres, les expansions de la reunió intermèdia.
L3(IV)
Des de la mateixa reunió veiem un espit que hem d’ignorar. Marxem cap a l’esquerra fins que trobem el pas més senzill (en aquest punt podem escapar-nos per la canal). Continuem remuntant la bola per terreny senzill fins arribar a la reunió de la Gómez-Xalmet. 30 metres, tirada neta.
Darrer llarg
L4(IV+)
Aquest llarg és comú amb la Gómez-Xalmet. Ascendim uns metres verticals amb roca de primera, per de seguida anar perdent tremp fins al cim. 15 metres, 3 expansions.
Descens:
Ràpel fins a la canal. Continuem cap al sud anant a buscar el coll entre la Prenyada i la Roca d’en Barberà.
El que més m’ha agradat:
- Primer llarg bonic, amb dos versions.
- Potser la via més fàcil per guanyar la Prenyada.
- Bona per combinar-la amb l’Hispano-Suècia de la Roca d’en Barberà.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
Hispano-Suècia a la Roca d’en Barberà
La Roca d’en Barberà, queda empetitida per la contundent presencia de la Prenyada; tot i així es tracta d’una agulla amb entitat pròpia, terreny de joc per excel·lència de l’escalada esportiva i el grau sant-benedictí. No obstant, entre mig de tan setè grau s’enfila una clàssica i super-directa Hispano-Suècia, que sense manies supera l’extraplom característic del vessant sud-est en artificial per enfilar la rampa somital i guanyar el cim de tan singular roca.
Ressenya de la via
- Via: Hispano-Suècia
- Zona: Montserrat – Sant Benet
- Dificultat: V+/Ae (MD)
- Dificultat obligada: V/A1
- Llargària: 85 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts i burins
- Material: 10 cintes exprés, 2 plaquetes recuperable, ganxo i estreps
- Orientació: Sud-est
- Valoració: ***
Aproximació:
Sortim del Monestir i enfilem el camí de les Escales dels Pobres fins arribar al Pla de Santa Anna, aquí ens desviem a la dreta direcció al refugi de Sant Benet. Un cop al refu passem per darrera i de seguida ens desviem per un corriol a mà dreta que mena directament el peu de via.
L1(A1e)
Primer llarg
Enfilem una vira que flanquegem fins atènyer la línia d’expansions i progressem en artificial o lliure segons les ganes. Si es fa en artificial caldrà alguna plaqueta. Fem la reunió sota l’extraplom. 25 metres.
L2(V+/A2e)
Sortim de la reunió a buscar la línia de l’esquerra (no anar recte). Superem el sostret en artificial d’expansió; necessitarem dos plaquetes. Un cop al darrer parabolt podem allargar un altre pas amb un ganxo i així estalviar-nos un bon cop de gas. La reunió es fa a una bonica balma amb vistes. 15 metres.
Segon llarg
L3(V+)
Sortim del nínxol per la dreta i enfilem un tram dret de roca molt bona; poc a poc la verticalitat minva fins que tot plegat es converteix en una agradable grimpada fins al cim de l’agulla. A mig camí trobarem una reunió que no fem. 50 metres.
Descens:
Curt ràpel pel vessant nord cap al coll amb la Prenyada o desgrimpada.
El que més m’ha agradat:
- Bonic inici de la tercera tirada.
- Segona reunió amb vistes.
Potser també et pot interessar:
Integral Temple del Sol Anglada-Guillamon al Faraó
Ubicació magnífica, abocat al sud, amb un teló de fons d’oliveres, el Faraó és un bon destí pel mesos freds. A més l’aproximació feixuga assegura tranquil·litat, sens dubte el millor complement per gaudir d’aquesta preciosa integral, plena de lògica i categoria.
Des del capdamunt de l’Agulla de Can Jorba el Faraó es presenta suggerent
Ressenya de la via
- Via: Integral Temple del Sol Anglada-Guillamon
- Dificultat: V+/A1 (MD-)
- Dificultat obligada: V+/A1
- Llargària: 160 metres
- Equipament: Pràcticament equipada amb material divers
- Material: 12 cintes exprés, 3 plaquetes recuperables, Alien groc, Camalot #2 i una baga savinera
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Aproximació:
Des de Can Jorba continuem per una pista cap a l’oest fins arribar a un camp d’oliveres on podem estacionar el vehicle. Des d’aquest punt anem a buscar el Torrent de la Coma d’en Pastor, marcat (o embrutat) amb un munt de taques grogues i que ens mena, al cap d’un quilòmetre aproximadament a un corriol transversal que ve del Vermell i continua cap a la Canal de Migdia. Prenem el corriol i a l’alçada d’un pi blanc característic ens desviem per una nova fresa que ens deixa a peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+/A0)
Primer llarg
Iniciem la integral amb el primer llarg del Temple del Sol. Després d’uns primers metres de III ens situem al peu d’una marcada fissura. Entrar a la paret és el pas clau, que es resolt bé amb un A0. Després continuem amb una tirada mantinguda i totalment equipada amb espits, amb algun pas més complicat a la part superior. 45 metres, 9 espits.
L2(IV+)
Tercer llarg
Sortim de la reunió en diagonal a l’esquerra sobre roca excel·lent. Al cap d’uns metres trobarem un rebló i una mica més amunt una escarpia. Del ferro hem de flanquejar horitzontalment fins una miserable savina on farem reunió. 15 metres, un espit i un clau. Des d’aquest punt hem de flanquejar cap al coll amb el Faraó i fer una desgrimpada un xic delicada. Un cop al coll continuem fins una placa tombada on comença el següent llarg.
L3(V-)
Aquesta és la primera tirada de l’Anglada-Guillamon. Una rampa agradable que poc a poc es va trempant. Escalem en tendència a la dreta fins trobar la tercera reunió. 15 metres, dos burins junts i un parabolt.
L4(V/A1)
Quarta tirada
De seguida enfilem el tram d’artificial, que comença amb dos burins sense plaqueta. L’artificial el trobem força equipat i amb una mica de traça amb els estreps no haurem de col·locar cap pesa flotant. La sortida en lliure és preciosa (la podem protegir amb un alien groc a la fissura) i amb bon ambient. Podrem encintar una savina i continuar per la placa fins a la reunió a l’ull del Faraó. 30 metres, 6 expansions, un tac i un clau.
L5(IV+)
Flanquegem a la dreta fins al final d’un nínxol on trobarem dos expansions que ens indiquen el punt on hem de tirar amunt, primer per terreny vertical i de seguida més arrampat fins al peu de la bola somital. 40 metres, un cap de burí, 2 reblons junts i un parabolt.
L6(III+)
Senzilla tirada de tràmit per un petit diedre que ens permet guanyar el cim del Faraó. 15 metres, neta.
Descens:
Ràpel de 15 metres per la vessant est i desgrimpem l’aresta nord amb cura fins un coll. Baixem per la canal est fins que sortim al corriol d’ascens.
El que més m’ha agradat:
- Preciosa clàssica en una raconada tranquil·la com poques.
- Interessant primer llarg de la Temple del Sol, complement ideal.
- Roca de primera.
Potser també et pot interessar:
Últims comentaris