Via del Pi a la Codolosa
Els darrers temps no s’ha parat d’equipar nous itineraris a la Codolosa, purs clons, déjà vu constant, aportant poc o res a una paret que està saturada de totes totes. El fenomen és digne d’estudi i motiu de reflexió. La Codolosa és un pany modest, amb unes primeres vies també modestes (L’Avi Trepador, Full Equip, La Tribu…) però ben trobades, que tenien sentit quan es van obrir, però que poc a poc l’han anat perdent diluïdes entre còpies i xapes… A vegades més és menys.
Itineraris de l’espremut sector de la Codolosa
La via del Pi és el penúltim itinerari equipat a la Paret, amb un peu de via que és un batibull de xapes i noms retolats que volen ajudar a entendre el desgavell.
Ressenya de la via
- Via: Del Pi
- Zona: Montserrat – Paret de la Codolosa
- Dificultat: 6a (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 80 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb parabolts
- Material: 10 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: *
Aproximació:
Primer llarg
Anant amb cotxe cap a les coves de Salnitre (Collbató) deixem el vehicle a l’aparcament de la zona d’esbarjo “la Salut”. La paret ens queda just davant, formant un amfiteatre. Hem de prendre el Torrent de La Font Seca i seguir-lo fins que ens desviem per un corriol que ens deixa al peu de via. 10 minuts.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
Segon llarg ♠
La via s’inicia entre la Rampa i la Campions, creuant la primera per anar a buscar (rebuscar) una placa vertical que de seguida ajeu fins a la reunió. 30 metres, 6 parabolts.
L2(6a)
Anem a buscar una placa que creuem diegonalment a l’esquerra (un pas de 6a) per després continuar en tendència a la dreta fins la reunió, a un pa de terra i al costat del pi que dóna nom a la via. 20 metres, 6 parabolts.
L3(6a)
Tercer llarg ♠
Superem una panxa que ens mena sobre una placa de dificultat minvant fins una zona vegetada. Anem a buscar un nou pany que ens queda davant i que es trempa, amb una part central vertical i amb les assegurances una mica a des mà. Acabem passant per un mini diedre i muntem reunió sobre el darrer bony. 30 metres, 9 parabolts i un pont de roca.
Descens:
Nosaltres hem optat per baixar caminant anant a buscar la drecera de Fra Garí. També podem anar a buscar els ràpels de la veïna Indignats o per la mateixa via.
El que més m’ha agradat:
- Per acabar de fer el dia si ho tenim tot fet a la paret.
El que no m’ha agradat tant:
- Oberta amb calçador; una més, igual que la del costat, igual que la del costat, igual que la del costat… ∞
- Segon i primer tram del tercer llargs terrossos degut als pans de terra que tenen per sobre.
- Alguna assegurança a des mà per anar en lliure.
Potser també et pot interessar:
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Enric T.
Joans’s a la Codolosa
Encaixonada entre la Josep Monistrol i la via dels Indignats els incondicionals de la Codolosa encara troben espai per encabir-hi aquesta línia de tres tirades. Un primer llarg amb certa gràcia amb un parell de passos atlètics i una panxeta al segon és el més destacable… El darrer, absolutament prescindible. Per completar la jornada.
Ressenya de la via Joans’s a la Codolosa
- Via: Joans’s
- Zona: Montserrat – Paret de la Codolosa
- Dificultat: V/Ae (D)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Llargària: 80 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb parabolts
- Material: 7 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: **
Aproximació:
Anant amb cotxe cap a les coves de Salnitre (Collbató) deixem el vehicle a l’aparcament de la zona d’esbarjo “la Salut”. La paret ens queda just davant, formant un amfiteatre. Hem de prendre el Torrent de La Font Seca i seguir-lo fins que ens desviem per un corriol que ens deixa al peu de via. 10 minuts.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Inici del L1
L1(V)
Trobem el nom escrit a peu de via. Pugem per la dreta de la Josep Monistrol i a l’alçada del diedre d’aquesta marxem en tendència a la dreta, per terreny prou vertical i amb bona ganda. Són uns pocs metres atlètics i el més destacable de la via. Un cop superat el tram la via marxa cap a la dreta i passa per unes plaques tombades fins atènyer la primera reunió. 7 parabolts, 30 metres.
L2(V)
Segon llarg
Anem a buscar un petit diedre i un cop superat seguim fins una panxeta, que superem amb un bonic moviment i de seguida arribem a la segona reunió. 5 parabolts, 20 metres.
L3(Ae)
Es tracta d’un curt tram d’artificial equipat per superar un mur que extraploma. Fem la reunió a sobre. 10 metres, 4 parabolts.
Descens:
Ràpel fins la R1 i d’aquesta a terra. També es pot baixar a peu anant a buscar la drecera de Fra Garí.
El que més m’ha agradat:
- Bonic tram vertical i de cantell al primer llarg… Llàstima que sigui tan curt.
El que no m’ha agradat tant:
- Darrer llarg sense gaire sentit.
- Com totes les vies d’aquest sector, massa aprop de les veïnes.
Potser també et pot interessar:
Via dels Indignats a la Codolosa
La via dels Indignats aprofita amb avarícia el rocam agraït d’aquest pany per amb tres llargs de corda plantar-s’hi al capdamunt. La via, de dificultat molt moderada resta completament equipada i només haurem de menester un grapat de cintes per repetir-la. Molt ràpida, és recomanable combinar-la amb altres itineraris si no us voleu quedar amb la sensació d’haver escalat poc.
Itineraris de l’espremut sector de la Codolosa
Ressenya de la via
- Via: Del Indignats
- Zona: Montserrat – Paret de la Codolosa
- Dificultat: V+ (D)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 80 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb parabolts, reunions rapelables
- Material: 6 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: **
Aproximació:
Anant amb cotxe cap a les coves de Salnitre (Collbató) deixem el vehicle a l’aparcament de la zona d’esbarjo “la Salut”. La paret ens queda just davant, formant un amfiteatre. Hem de prendre el Torrent de La Font Seca i seguir-lo fins que ens desviem per un corriol que ens deixa al peu de via. 10 minuts.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Primer llarg
L1(IV+)
La via està situada a l’esquerra de La Rampa (nom escrit a la roca). La primera tirada supera uns ressalts fins enfilar na placa tombada que ens mena a la primera reunió. 30 metres, 4 parabolts.
L2(V+)
A la sortida de la reunió trobem el tram més bonic de la via, al tenir que superar un petit mur amb bons forats i molt ben protegit per dos expansions. Un cop superat el pas la paret perd empenta fins la reunió. Alerta no confondre’ns amb la reunió de la via Joan’s; la nostra és a la dreta i haurem d’endinsar-nos a la vegetació. 25 metres, 4 parabolts.
Segon llarg
L3(V+)
Enfilem una placa amb algun passet fi als primers metres, sempre amb l’assegurança aprop. A mitja tirada trobem una reunió que no hem de fer; continuem per una llengua de roca fins arribar a la tercera reunió. 25 metres, 6 parabolts.
Descens:
Rapelem la via. Si anem amb doble corda fins a la R1 i d’aquí al terra. També es pot baixar a peu anant a buscar la drecera de Fra Garí.
El que més m’ha agradat:
- La sortida de la primera reunió, amb uns passos bonics… Llàstima que dura poc.
- Molt ràpida, per combinar amb altres vies de la paret i fer el dia.
El que no m’ha agradat tant:
- Via amb poc suc, una més de la paret.
Potser també et pot interessar:
Integral Cuchi-Cuchi CADE a la Roca de les Vuit i la Miranda de la Portella
La Roca de les Vuit i la Miranda de la Portella, amb una orientació oest i sud ben marcades, tanquen per migjorn la soberga Muralla Oest d’Agulles. La integral ressenyada transita encarada al sud esdevenint un itinerari recomanable per abordar una solejada jornada hivernal. Ràpida i totalment equipada, el major atractiu rau en la superació del marcat balmat del primer llarg i les sempre delicioses tirades finals de la CADE.
El tercer llarg de la CADE: Motiu suficient per repetir la integral
Ressenya de la via
- Via: Integral Cuchi-Cuchi CADE
- Zona: Montserrat - Agulles
- Dificultat: 6a/A2e (MD-)
- Dificultat obligada: V/A2e
- Llargària: 95 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb parabolts
- Material: 14 cintes exprés i els estreps
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Primer llarg
Des del Bruc prenem el camí de Can Salses fins que arribem a un revolt pronunciat a mà dreta on hi ha un trencall; prenem el trencall (nord) i continuem per entre camps d’oliveres deixant enrere l’aparcament del Vermell. Seguim aproximadament un quilòmetre fins que trobem un trencall a mà dreta on deixem el vehicle (camí dels Bruc als Pallers). Continuem a peu per la pista i quan aquesta s’acaba per un bon corriol que ens porta fins al Pla dels Pallers. Des d’aquest punt prenem el trencall que indica “Refugi d’Agulles”; de seguida trobarem unes fites que s’enfilen per la carena i que seguirem fins a peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+/A2e)
Segon llarg
La via s’inicia amb la superació d’un sostre completament equipat que ens demanarà fer equilibris sobre els estreps. Un cop superat el tram balmat continuem uns metres verticals i de bona roca, que es van rendint a mida que ens apropem a la reunió, que es munta en un còmode llavi. 25 metres.
L2(6a/A0)
Iniciem el llarg amb un tram dret i tècnic que gradualment perd verticalitat fins esdevenir una agradable grimpada que mena a un extraplom (possible en lliure) que salvem amb un pas d’A0. Un cop guanyat el balmat de seguida arribem a la reunió cimera. 25 metres.
Tercer llarg
L3(V-/A1e)
Des del cim de la Roca de les Vuit enllacem amb la CADE de la Miranda de la Portella. Per enganxar el tercer llarg d’aquesta, haurem de fer un vistós pas per canviar d’agulla i enfilar la CADE. El tercer llarg de la CADE es pot fer a l’estil clàssic o íntegrament en lliure, essent la superació d’una marcada panxa el pas clau. 25 metres.
L4(V+/A0)
La sortida de la reunió va per una fissura un xic balmada. Fem un pas d’Ao i acabem de guanyar el desplom (es pot col·locar un Camalot #1 a la fissura per assegurar la sortida). Un cop superat aquest ens situem en una lleixa i anem cap a l’esquerra a buscar un diedre fàcil que ens mena fins la darrera reunió. 20 metres.
Quarta tirada
Descens:
fem un curt ràpel pel vessant nord-est i anem a buscar el coll entre la Miranda de la Portella i l’Agulla dels Tres. Fem un ràpel aprofitant un arbre que ens deixa a la part baixa de la canal que seguim cap al sud fins sortir a terreny obert i de seguida al peu de via.
El que més m’ha agradat
- Bona roca i orientació a migdia.
- Ràpida, menys la primera tirada, més farragosa.
Potser també et pot interessar:
Aresta Ribas al Puntal de l’Albarda
L’atractiva aresta sud del Puntal de l’Albarda és un perfil massa delerós per passar desapercebut. El 1979 s’hi obrí en solitari l’Aresta Ribas, que recentment ha estat restaurada, val a dir que amb alguna peça més de les que marca la ressenya original; malgrat tot encara permet assaborir una escalada sincera, sense trampes, curulla de lògica.
L’Aresta del Puntal destaca envanida mirant a migdia
El primer llarg, obert en artificial, esdevé una intrigant escalada en lliure sobre conglomerat excel·lent i de gra més aviat petit, que mena a una pintoresca reunió situada en una balma. Des d’aquest punt restaran tres tirades més, no tan difícils en grau però sí en compromís, especialment els primers metres de la segona i la quarta… Res que no es pugui superar amb una dosi extra de concentració.
Ressenya de la via
- Via: Aresta Ribas
- Zona: Montserrat – Tabor
- Dificultat: 6b (MD)
- Dificultat obligada: V/Ae1
- Llargària: 150 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Pràcticament equipada amb parabolts
- Material: 20 cintes exprés, alien vermell, tricam blanc i rosa
- Orientació: Sud
- Valoració: *****
Primer llarg
Aproximació:
L’opció més còmoda és prendre el funicular de Sant Joan, un cop som a l’estació superior agafem el camí cap a Sant Jeroni. Seguim pel camí uns 2 km. Aleshores hem de prendre un corriol que baixa a mà esquerra i que de seguida ens deixa davant la paret. Com a referència el camí neix uns 50 metres després de passar l’agulla del Cigronet.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Segon llarg
L1(6b)
La via comença al costat d’una alzina que ens ajuda a aferrar-nos a la paret. Es tracta d’un llarg extraordinari, obert d’antuvi en artificial que convida, mercès al recent re-equipament, a escalar-lo en lliure. Escalada de finura i mantinguda sobre una roca de primera que demana saber-la llegir i encertar el camí, que no sempre és en línia recta. Quan la paret afluixa trobem una primera reunió que val més no fer i continuar en diagonal a la dreta fins la segona original, molt més còmoda. 45 metres, 16 expansions aprox. i un clau.
Segon llarg ♠
L2(V)
Sortim de la reunió per la dreta per de seguida tornar a l’esquerra i quedar sobre la reunió. És un tram dret i exposat de roca extraordinària. Quan la verticalitat minva marxem a l’esquerra fins atènyer la primera assegurança del llarg. Ara ens toca continuar per terreny més amable, però per on haurem d’encertar el camí. Poc abans d’arribar a la reunió la paret es torna a redreçar afegint una mica de pebre al llarg. 30 metres, 2 parabolts.
L3(V+)
Tercer llarg ♠
Cada llarg és una delícia i aquest no és menys, amb una primera part més fina i amb bon ambient. Poc a poc el llarg va afluixant fins a muntar la tercera reunió a una còmoda balma. 35 metres, 7 parabolts.
L4(V+)
La cirereta del pastís. Flanquegem a dretes sense guanyar alçada fins que trobem el punt més dèbil. Un cop encintat el primer bolt continuem en tendència a la dreta fins una balma, per després derivar a l’esquerra. Ara només ens queda un darrer tram dret, on podrem emplaçar un bon alien. 40 metres, 3 expansions.
Quarta tirada
Descens
Hem d’anar cap al collet que hi ha entre el Puntal i el Contrapuntal i fer un curt ràpel. Des del collet fem una curta grimpada per un ressalt i el desgrimpem. Des d’aquí pugem per la vessant Sud del Contrapuntal (III); hi ha una reunió. Un cop al cim del serrat el creuem i anem a buscar el camí de Sant Jeroni.
El que més m’ha agradat:
- Escalada 100% lògica, pura delícia sobre roca de primera i una lliçó d’audàcia del senyor Ribas.
- Bona restauració, amb parabolts del 8 i placa petita. Llàstima que hi hagi algun de propina, sobretot al tercer llarg.
- Ràpida i solejada.
El que no m’ha agradat tant:
- Atenció no anar-hi en dies ventosos.
Potser també et pot interessar:
(♠)Fotos Marc M.
Últims comentaris