Hurtado-Carbonell a Diables
L’Hurtado-Carbonell és una bonica via d’escalada combinada que va a buscar l’evident diedre de la banda dreta de la paret. Per fer-ho aprofita estratègicament l’entrada de la CADE i el primer llarg de la Reina-Bellmunt, un preciós diedre que no es pot desaprofitar. El sisè llarg és realment bo, amb un diedre extraordinari que podrem superar en lliure molt difícil o en escalada combinada mercès a la generosa fissura que el ressegueix i que permet encastar punys o col·locar friends segons convingui.
Recorregut de la via
- Via: Hurtado-Carbonell
- Zona: Montserrat – diables
- Dificultat: 6a/A1 (MD)
- Dificultat obligada: V+/A1
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Alt
- Llargària: 225 metres
- Equipament: Via bastant equipada. Fins a la R3 (inclosa) re-equipada amb parabolts. A partir d’aquest punt amb material original, abundant però rovellat.
- Material: 18 cintes exprés, joc de friends fins el #3 de Camalot, joc de fissurers i un estrep.
- Orientació: Est
- Valoració: ****
Topo de la via
Aproximació:
Des del refugi de Santa Cecília anem a buscar el camí de l’Arrel direcció al Monestir. El seguim i quan estem sota la Paret de Diables, en el punt en el que el camí s’eixampla, trobarem un corriol que surt a mà dreta en direcció a la paret; de seguida arribem a una llengua de roca amb una corda fixa. Un cop superada continuem per un corriol molt desdibuixat per la vegetació fins a peu de paret. Grimpem per la placa fins atènyer l’alzina on muntem la R-0.
Via:
Les dues primeres tirades pertanyen a la CADE, mentre que la tercera és de la Reina-Bellmunt. Fins aquest punt trobarem la via equipada amb parabolts i claus. A partir d’aquí en amunt hi ha l’equipament original, bàsicament burins i algun clau (els tacs s’han desintegrat). A l’artificial del llarg 4 hi ha un burí trencat, que es pot escanyar bé. A la sortida de la R-4 tornem a trobar dos burins trencats seguits, que també es poden escanyar sense problemes.
Les reunions són totes de burins (molts).
El darrer llarg sortim per l’Esperó Llucifer i així gaudim d’una preciosa placa de roca perfecta que li posa la cirereta al pastís.
Descens:
Des del final de via haurem de fer una llarga grimpada (170 metres aprox.) de II/III amb un pas de IV poc abans de guanyar el cim. Des del cim del Serrat de les Onze anem en direcció sud i desgrimpem una curta placa que ens deixa al collet entre la Paret de Diables i el Cap de Mort. Baixem per un corriol per la banda dreta i anem a buscar la canal dels Avellaners, que seguirem fins arribar al camí de l’Arrel i d’allà a Santa Cecília.
El que més m’ha agradat:
- Els diedres del tercer i sisè llarg, amb personalitat pròpia.
- La sortida per l’esperó Llucifer per rematar la jugada… Com escalar a Gorros però sense xapes de colors.
- Ambient únic de Diables.
Potser també et pot interessar:
EDER a l’Esperó de les Orenetes
De la magnífica cinglera dels Esplovins l’Esperó de les Orenetes destaca voluminós. Un grapat de vies s’atreveixen a guanyar-lo, essent l’EDER un dels traçats més clàssics. Bona via, cerca les debilitats en tot moment, dibuixant una línia del tot lògica i prou directa. Amb trams atlètics i algun de tràmit, pràcticament des-equipada, hi trobem passatges de gran bellesa, que permeten amortitzar tota la ferralla que siguem capaços de carregar.
Fotogènica tercera tirada
Ressenya de la via
- Via: EDER
- Zona: Esplovins – Esperó de les Orenetes
- Dificultat: V+ (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 540 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Pràcticament des-equipada. Algun clau als llargs
- Material: 14 cintes exprés, joc de tascons i friends fins al #2 de Camalot i bagues savineres
- Orientació: Sud-est
- Valoració: ****
Segon llarg
Aproximació:
Des d’Oliana prenem la carretera C-14 i abans d’entrar al tercer túnel ens desviem a mà dreta per la carretera antiga, on aparquem el vehicle. Des d’allí surt una canal direcció a la paret (fites) que després d’una bona pujada ens deixa just al peu de via, al la part més baixa de l’esperó, uns metres a la dreta de la UES, sageta groga molt tènue. 30 minuts.
Veure l’aproximació amb Google Maps
Tercer llarg
L1(IV+)
La via s’inicia uns metres a la dreta de la UES. Hi trobarem una sageta groga pintada molt tènuement. El primer llarg transcorre per terreny indefinit, salvant ressalts i anant a buscar el peu de l’evident diedre del segon llarg. 50 metres, tirada neta.
L2(V)
Quart llarg
Llarg de diedre, mantingut i amb algun pas atlètic; la roca hi és variable. Trobarem una reunió intermèdia que no cal muntar (burí + clau). Un cop passada la reunió continuem per un sistema de fissures fins que podem flanquejar a la dreta (fàcil) i atènyer la segona reunió, de 4 burins. 55 metres, 3 claus i la reunió intermèdia.
L3(V+)
Cinquena tirada
Sortim de la reunió per terreny dret fins situar-no sota un petit desplom (protegit per dos claus). El superem i enganxem una curta bavaresa. Anem a buscar el diedre diagonal fins que arribem a la feixa. Muntem la reunió d’una savina uns metres a la dreta d’unes expansions (via Manolito Garcia). 55 metres, 2 claus.
L4(V)
Sisena tirada
Prenem com a referència un sostre característic. Escalem per les plaques de la dreta, amb roca excel·lent. Quan arribem a un diedre, ràpidament marxem en diagonal a la dreta per escalar unes plaques de ratlles molt guapes fins la reunió, de dos claus. 35 metres, 3 claus.
L5(V)
Anem a buscar una fissura evident que ens queda a sobre. La part superior és delicada, amb blocs mòbils amb possible caiguda sobre la R. Un cop superat el tram continuem pel diedre fins que podem marxar cap a l’esquerra per placa i ja fàcil fins la reunió d’una savina. Abans trobarem una expansió d’una reunió intermèdia. 50 metres, 2 claus i un burí.
L6(V)
Setena tirada
Tirada un xic indefinida, amb roca que va empitjorant a mida que anem guanyant metres. Arribem a una feixa on muntem reunió de savines. 55 metres, tirada neta.
L7(V)
Enfilem una placa per anar a caçar un petit pi que llacem i continuem per una fissura vertical de bon amanir. Un cop a l’alçada d’un arbre marxem en diagonal a l’esquerra per placa de roca excel·lent fins un savinot on muntem reunió. 40 metres, tirada neta.
L8(V)
Desè llarg
Sortim per un petit diedre i marxem en tendència a l’esquerra per salvar un evident esperó. Grimpem per plaques senzilles i fem reunió a l’ombra d’una gran savina. 45 metres, tirada neta.
L9(IV+)
Obliqüem a la dreta fins enfilar unes rampes que escalem. A l’arribar a la part superior escalem una curta placa que ens mena al peu d’un diedre que domina. 55 metres, tirada neta.
L10(V)
Darrer llarg
Ataquem el diedre amb passos atlètics fins uns blocs que ens barren el pas. Sortim cap a la dreta i ens enfilem amb cura (trencat). Continuem per fissures i plaques al gust fins arribar a una vira, on a la dreta hi ha una savina per muntar la reunió. 60 metres, tirada neta.
L11(V+)
Superem una panxa per entrar a una bona placa amb roca de primera. Escalem pel costat d’un diedre però de seguida marxem per la placa cap a la dreta, aprofitant la bona roca fins guanyar el cim. 40 metres, un clau.
Descens:
Marxem cap al sud i al cap de poc trobem una fita i de seguida un corriol amb marques blaves. El seguim fins l’inici del descens de la via ferrada. 2 hores fins al vehicle.
El que més m’ha agradat:
- Homogènia i mantinguda en cinquè grau.
- Llarga i poc equipada.
- Tots els llargs tenen quelcom bonic.
Potser també et pot interessar:
Via de la Marxa al Sòcol del Montroig
Sempre que passem pel Congost de Camarasa la vista marxa cap a l’altiva Paret del Sostres o les agulles de l’altra banda del riu. Els cingles que hi ha arran de carretera sembla com si no existissin, poc atractius, amb la seva geologia fosca i un pèl tètrica, conviden poc o gens a l’escalada.
Malgrat aquesta primera impressió, amb la Via de la Marxa gaudim de valent d’una escalada amb regust 100% clàssic, que va enllaçant fissures i diedres de manera lògica fins guanyar encertadament aquest contrafort sobredimensionat que és el Sòcol del Montroig.
Quan sortim de la via la Paret dels Sostres pren la seva verdadera dimensió
Ressenya de la via
- Via: De la Marxa
- Zona: Montroig – El Sòcol
- Dificultat: 6a (MD)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 165 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Via pràcticament des-equipada
- Material: 14 cintes exprés, joc de friends fins al #3 de Camalot, joc de tascons i bagues
- Orientació: Sud-est
- Valoració: ***
Aproximació:
Primer llarg
Un cop passat el poble de Camarasa direcció Tremp creuem el Segre i de seguida trobem una esplanada per estacionar; no ho fem en aquesta, continuem uns pocs metres i trobarem una segona, aquesta és la bona. Continuem a peu creuant la carretera i pujant amb certa intuïció fins a peu de via.
Aproximació a la via amb Google Maps
L1(6a)
Segon llarg
Aquesta tirada ha estat oberta recentment i allarga la via cap abaix. Es tracta d’un llarg mantingut íntegrament en diedre, amb un bombo a mitja tirada que esdevé el pas clau. La reunió la fem aprofitant un arbre. 35 metres, 3 claus.
L2(V-)
Creuem la feixa i fem canvi de reunió (ponts de roca visibles). Aquesta tirada és curta i ens serveix per anar a buscar el peu de l’evident diedre vermellós. 15 metres, neta.
Tercer llarg
L3(V+)
Llarg molt guapo, en que escalem el diedre roig que domina. L’escalada esdevé engrescadora, amb trams de diedre, xemeneia i placa segons convingui. La reunió la fem a una mena de collet en un clau i un pont de roca. 45 metres, 3 ponts de roca.
L4(III)
Llarg de transició per anar al peu d’un diedre. 15 metres, neta.
Cinquena tirada
L5(V)
Enfilem un petit diedre amb algun pas atlètic. Un cop superada la part més dreta continuem per una mena de canal bastant bruta fins a una nova feixa. Busquem la reunió, que és d’un clau i uns ponts de roca. 25 metres, un pont de roca.
L6(V)
De nou fem un canvi de reunió per anar a buscar el peu d’una, d’entrada, tètrica xemeneia (clau).
Sisè llarg
A vegades les aparences enganyen i l’escalada és prou plàstica, ben enfora de la xemeneia fins que arribem al peu d’una fissura ampla, la cirereta del pastís: una quinzena de metres d’escalada vertical sobre bona ganda. 35 metres, 2 ponts de roca i un clau.
Descens:
Seguim un corriol cap al sud que al cap de poc marxa cap al nord.
Darrers metres
El seguim fins que pràcticament hem creuat una gran canal. Descendim per la banda esquerra d’aquesta (mirant a la carretera) fins que trobem una instal·lació de ràpel. Fem un ràpel de 60 metres que ens deixa al peu de l’esmentada canal i continuem per tarteres fins al vehicle.
El que més m’ha agradat:
- Primer i tercer llargs sensacionals, pura delícia!
- Bones possibilitats d’auto-protecció.
- Bona roca en general.
Potser també et pot interessar:
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
S’ha de tenir en compte que donada l’orientació i la morfologia de la paret el tercer i el darrer llarg estan de seguida a l’ombra.
Ke Bonica Boira a l’Extrem
Tot just a la dreta de la bonica Oscar Lafotet trobem aquest recent itinerari, ben trobat i equipat, que busca d’entrada l’evident diedre de la banda esquerra del sòcol per a la part superior anar enllaçant plaques de roca exquisida. Una bona proposta per deixar-nos caure per aquest Montroig més recollit.
Cingles del Montroig
Ressenya de la via
- Via: Ke Bonica Boira
- Zona: Montroig – L’Extrem
- Dificultat: 6a/Ae (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 160 metres
- Grau d’exposició: Baix/mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb parabolts i un clau
- Materia: 12 cintes exprés i un estrep
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Primera tirada
Des de Sant Llorenç hem de prendre la pista que surt del aparcament de la Paret de l’Os i de seguida trencar a la dreta direcció al refugi. Continuem per la pista i sempre que trobem un trencall prenem el que indica cap al refu; al cap d’una estona la pista es perd. En aquest punt hem de continuar a peu per un corriol ben fresat direcció al refugi. Al cap d’una estona de tenir la paret a la vista trobarem un trencall que ens mena directament a la base de la paret. En total uns 30 minuts des del vehicle. La via comença tot passant unes runes. B B gravat a peu de via.
Segon llarg
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV+)
La primera tirada és un marcat flanqueig a esquerres ben assegurat i que ens mena al peu d’un evident diedre/xemeneia. La reunió la fem d’un parabolt i un clau. 15 metres, 5 parabolts
L2(6a)
Tercer llarg
A l’inici de la tirada trobem un tram de roca delicada; un cop superat enfilem el diedre/xemeneia, combinant passos de diedre amb algun encastament segons demani la situació. La tirada és prou mantinguda i de nou perfectament assegurada a base d’expansions. 35 metres, 5 parabolts i un clau.
L3(Ae/V)
Quarta tirada
Fem canvi de reunió. Es tracta d’una tirada bàsicament d’artificial equipat. Per entrar a la reunió haurem de fer una bonica sortida en lliure sobre el darrer estrep, però amb bona ganda. 20 metres, 10 parabolts.
L4(V+)
Escalem una bona placa de franges, tipus Roca dels Arcs. Quan aquesta s’acaba marxem en tendència a la dreta per terreny fàcil fins atènyer la reunió. 25 metres. 4 parabolts.
Cinquena tirada
L5(6a)
Continuem escalant en placa, però ara més monolítica, sobre bones regletes i cantells amagats. Un cop superat el tram més complicat hem d’anar a superar un sostret, sobre el qual trobarem un bolt. 30 metres, 5 parabolts, un pont de roca i un tac de fusta.
L6(V+)
Ataquem un mur, primer de preses arrodonides i més amunt amb més bon cantell.
Darrer llarg
Un cop a l’alçada de la savina flanquegem a dretes amb bona ganda per seguir de seguida recte amunt. De seguida la paret es rendeix i sortim al cim. La reunió és d’una expansió i un pont de roca. 35 metres, 6 parabolts
Descens:
Des del cim marxem vers l’oest a atènyer un corriol que baixa per un coll i que ens duu al camí d’ascens.
El que més m’ha agradat:
- Variada, amb plaques, diedres, flanquejos i una mica d’artificial.
- Roca molt bona excepte algun punt aquí i allà.
El que no m’ha agradat tant:
- Un bloc molt tendenciós sobre la primera reunió.
Potser també et pot interessar:
Hèrnia Discal a la Falconera
Engrescador itinerari que permet guanyar la part dreta de la Falconera íntegrament en lliure, a excepció feta dels primers metres, on haurem de fer uns passos d’A1 o bé lliure extremadament difícil per superar una pronunciada panxa. Totalment equipada, amb bona roca i de passatges variats, tenim la diversió assegurada en aquesta reposada raconada, amb el Montcau com a teló de fons.
Recordeu que La Falconera està afectada per l’Acord per a la regulació de l’escalada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Informeu-vos abans de planejar escalar a la zona.
Ombra de tarda i verticalitat al vessant est de la Falconera
Ressenya de la via
- Via: Hèrnia Discal
- Zona: Sant Llorenç del Munt – La Falconera
- Dificultat: 6a/A1 (MD)
- Dificultat obligada: V+/A1
- Llargària: 100 metres
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via totalment equipada amb parabolts, algun espit i claus
- Material: 10 cintes exprés i un estrep
- Orientació: Est
- Valoració: ***
Aproximació:
Primer llarg
Circulem per la carretera BV-1221 direcció Talamanca. Un cop passat el Coll d’Estenalles continuem aproximadament un quilòmetre fins un revolt molt tancat on podem aparcar el vehicle. Des d’aquest punt continuem a peu en direcció nord; passarem una primera formació rocallosa i de seguida trobarem un trencall a mà dreta (fita). El prenem i ràpidament començarem a baixar. Al poc temps trobarem un parell de cordes fixes que ens ajudaran a baixar la canal, que finalment ens menarà al peu de la paret. Només hem de resseguir el peu de la paret fins trobar la nostra via, tot just passada la xemeneia TIM. Nom pintat en groc a l’inici.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V/A1)
Segon llarg
Un cop passada l’escletxa de la TIM hem de continuar una desena de metres abans d’intentar trobar el pas menys embrossat per accedir al peu de paret. Al peu de via hi trobarem el nom pintat. El primer llarg supera d’entrada una pronunciada panxa, per continuar per una fissura de roca molt bona i escalada intrigant, protegida a la part superior per dos claus i que un cop superada ens deixa en un relleix on muntem la primera reunió. 15 metres, 4 expansions i 3 claus.
L2(6a)
Tercer llarg
La segona tirada transcorre per un preciós diedre, on la col·locació sempre serà més important que la força. A mitja tirada hi ha un tram més tècnic (es pot fer A0). Quan quedem situats dempeus un còdol blanc iniciarem un elegant flanqueig a esquerres on de nou les preses de peus seran fonamentals per anar a caçar la reunió. 30 metres, 9 expansions i un clau.
L3(6a)
Darrers metres
Un passet elegant per sortir la reunió i enfilem un tram senzill, que ens mena a un curt mur, d’escalada preciosa sobre petites preses de mans i peus. Un cop superat aquest segueix un tram d’escalada agraïda, sempre amb bona presa, que en un moment donat deriva a la dreta per anar a buscar la reunió, al costat d’una gran savina. 30 metres, 7 parabolts.
L4(IV)
Llarg de tràmit per sortir al cim, on creuem una canalera i tirem amunt, per terreny que ràpidament ajeu. 25 metres, 2 parabolts.
Descens:
Prenem el corriol que marxa cap al sud i en pocs minuts ens mena al vehicle.
El que més m’ha agradat:
- Escalada curta però força rodona, amb dificultats bastant homogènies i bona roca en general.
- Segon llarg molt bo.
Potser també et pot interessar:
Últims comentaris