Savina Wall a la Paret de la Formiguera
A l’esquerra de la Via Normal s’han equipat un parell d’itineraris indicats per iniciar-se en vies de més d’un llarg. El de més a l’esquerra, la via Savina Wall, és una ruta d’escassa dificultat, generosament equipada amb parabolts que esdevé un terreny de joc ideal per a la iniciació. Per repetir-la només ens caldran 8 cintes.
Ressenya de la via
- Via: Savina Wall
- Zona: Sant Llorenç de Montgai – paret de la Formiguera
- Dificultat: IV+ (D-)
- Dificultat obligada: IV
- Llargària: 70 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: baix
- Equipament: Equipada amb parabolts. reunions rapelables.
- Material: 8 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: **
Segon llarg
Aproximació:
Des de Balaguer hem de prendre la carretera direcció Tremp (C-13). Abans d’arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047). Hem de seguir per aquesta carretera direcció Sant Llorenç; primer passarem pel costat de la Paret de l’Os i al 2,5 km del desviament estarem davant la Paret del Cilindre. Es pot aparcar a mà esquerra.
Segon llarg
Des d’aquest punt veiem la paret Formiguera i el terraplè de la via del tren. Hem de dirigir-nos en direcció al terraplè i remuntar-lo per la banda dreta. Un cop som a dalt només hem de creuar la via i situar-nos al peu de la paret. (10 minuts des del cotxe).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(III)
Tirada rampada sense cap dificultat que ens mena a un relleix on muntem la primera reunió. 25 metres.
L2(IV)
Darrer llarg
La paret es redreça lleugerament i l’escalada esdevé un xic més engrescadora, sempre al voltant del IV grau. Bona presa en tot moment i expansions ben juntetes. 20 metres.
L3(IV+)
La tercera tirada continua amb la tònica de l’anterior, tot i que a mig llarg, més o menys a alçada d’una savina característica tenim un tram més dret, però que amaga unes gandes molt generoses que fan que l’escalada esdevingui plaent i divertida. 25 metres.
Descens:
Podem rapelar des de la darrera reunió de la via o bé baixar caminant pel vessant nord de la paret.
El que més m’ha agradat:
- Bona via per iniciar-se o portar a algú que no hagi escalat mai.
Campions a la Codolosa
A l’amortitzada paret de la Codolosa encara hi ha lloc per encabir-hi noves vies; la dels Campions va encaixada entre la Rampa i la Full Equip, aprofitant una mica d’espai que quedava lliure. Molt semblant a la resta de vies del sector, consta d’una primera tirada de ressalts que ens mena al peu d’un bonic mur, on trobarem el pas clau, i més interessant de la via, sobre roca molt bona. El darrer aprofita un esperó desdibuixat per arribar fins a la part superior de la paret. Només haurem de menester 8 cintes per repetir-la.
Panoràmica dels itineraris de la Paret de la Codolosa
Ressenya de la via
- Via: Campions
- Zona: Montserrat – Paret de la Codolosa
- Dificultat: 6a (D)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 70 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts
- Material: 8 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: **
Aproximació:
Primera tirada
Anant amb cotxe cap a les coves de Salnitre (Collbató) deixem el vehicle a l’aparcament de la zona d’esbarjo “la Salut”. La paret ens queda just davant, formant un amfiteatre. Hem de prendre el Torrent de La Font Seca i seguir-lo fins que ens desviem per un corriol que ens deixa al peu de via. 10 minuts.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV+)
Segona tirada
Per localitzar el peu de via, que es troba entre les vies de la Rampa i la Full Equip ens haurem de fixar en un pont de roca equipat que és la segona assegurança de la via. El primer llarg va superant ressalts, a mitja tirada trobarem la primera reunió de la Rampa, hem de seguir recte i no marxar cap a l’esquerra fins atènyer la primera reunió, al peu d’un bonic muret 35 metres.
L2(6a)
Darrera tirada
El llarg més bonic de la via. El pas clau el trobem per arrencar del terra; hem de sortir rectes de la reunió amb bona mà dreta que ens permet agafar una bona presa per l’esquerra i pujar peus, estirar-nos i arribar a una mà dreta molt bona. A partir d’aquí la dificultat disminueix i continuem amb una escalada molt agradable. Un cop arribem a un pont de roca hem d’anar cap a l’esquerra (no marxar cap als parabolts de la dreta que pertanyen a la Full Equip) i per terreny fàcil fins la reunió. 15 metres.
L3(IV)
Anem a buscar una llastra que ens permet enfilar-nos a un esperonet amb roca sanejada i molt ben assegurat i anem seguint les xapes fins la reunió. 20 metres.
Descens:
Dos ràpels, un primer fins la segona reunió i un segon de llarg fins a peu de via.
El que més m’ha agradat:
- Segon llarg, amb una mica de pebre i bona roca.
- Les ubicacions de les reunions, molt ben pensades per rapelar.
El que no m’ha agradat tant:
- Via poc interessant en general, només per acabar d’arrodonir el dia amb altres vies de la paret.
Francesc Suñol a Malanyeu
Novament Malanyeu ens rep càlid i acollidor, aquest cop per repetir la discreta Francesc Suñol; via generosament equipada, que serpenteja entre boscos penjats, boixeres i savines cercant certa continuïtat. El rocam excel·lent, amb els forats i cantells tant característics d’aquesta paret, farà que passem una bona estona, gaudint de la tranquil·litat tant característica d’aquest raconada, només pertorbada pel so monòton dels esquellots.
L'entorn és un al·licient més quan escalem a Malanyeu
Ressenya de la via
- Via: Francesc Suñol
- Zona: Malanyeu
- Dificultat: 6a (D)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 85 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb espits
- Material: 9 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: **
Primer llarg
Aproximació:
Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església i continuem fins que arribem a un mas. Just abans surt un corriol que s’endinsa al bosc; el seguim. Creuem una riera i un filat elèctric. Al cap de 5 metres comença un altre corriol poc definit a l’esquerra que, sense pujar al peu de la paret, va resseguint-la per sota fins a trobar el peu de via.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
Segon llarg
L1(V)
La primera tirada és una bonica placa esquitxada de bons forats i preses agraïdes. L’escalada esdevé mantinguda en IV+, amb algun pas puntual un xic més complicat. El llarg, de la mateixa manera que la resta de la via, es troba generosament equipat. La reunió es fa a la mateixa placa, però podem muntar-ne una de més còmoda sense problemes tot just a l’esquerra, aprofitant un petit replà i la primera expansió del segon llarg. 30 metres, 9 espits.
Tercer llarg
L2(IV+)
Ens enfilem a la placa i escalem en diagonal fins abastar una nova placa amb roca de primera. Arribem a una petita feixa i continuem per un mur, altra cop amb roca de la bona; un cop superat el muret arribem a un replà on muntem la segona reunió. 30 metres, 8 espits.
L3(6a)
Sortim de la reunió per terreny fàcil per anar a abastar la primera expansió.
Tercer llarg
Un cop encintada flanquegem un pèl més i baixem un xic, per situar-nos al peu d’un curt diedre. El pas clau de la via es troba en aquest tram, que superem sense massa dificultat buscant bones preses a la banda esquerra (tot i que la ressenya marca 6a, en cap cas passa de V+). Un cop superat aquest tram creuem una franja de vegetació i escalem una darrera placa de nou amb molt bona roca. 30 metres, 9 espits.
Descens:
Feliç 2012
Rapelant per la via (totes les reunions estan equipades amb cadena i anella) o bé carenejant cap a l’est fins arribar a la pista.
El que més m’ha agradat:
- Bonica primera tirada, mantinguda i agradable.
- Molt bona roca tota la via.
- Molt ràpida, podem combinar-la amb altres vies properes per aprofitar la visita.
El que no m’ha agradat tant:
- Com tots els itineraris d’aquesta part de la paret, la via no té gens d’ambient.
Francesc Sardans Fàbregas al Timbaler del Bruc
Discreta via de la factoria Masó que aprofita l’espai a l’esquerra de l’exigent Ivan, on hi destaca el divertit tercer llarg, molt estètic si es fa en lliure; els primers una excusa per arribar a aquest i el quart per sortir per dalt. Ràpida, aproximació curta i molt equipada són reclams d’aquest itinerari, bona opció per quan tinguem que estar a casa per dinar.
Enfilant cap a peu de via
Ressenya de la via
- Via: Francesc Sardans Fàbregas
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: 6a+ (D)
- Dificultat obligada: IV+/Ae
- Llargària: 85 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Material: Via totalment equipada amb parabolts i claus
- Material: 10 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: **
Aproximació:
Primera tirada
Des del Bruc prenem el camí de Can Salses fins que arribem a un revolt pronunciat a mà dreta on hi ha un trencall; prenem el trencall (nord) i continuem per entre camps d’oliveres fins que a mà dreta trobem un eixamplament on podem aparcar (parking del Vermell). Des d’allí continuem a peu cap al nord; de seguida trobem un trencall a la dreta (marques blaves) que no prenem, seguim cap al nord en pujada suau fins que veiem la paret. Continuem fins a peu de via (6Q gravat a l’inici).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Inici del L2
L1(V)
La via s’inicia amb un parell de passos de diedre fins atènyer el primer clau; un cop encintat marxem cap a la placa de presa petita, que ens demanarà un bon treball de peus. Els metres més fins estan molt equipats i no són gens obligats. Poc a poc la dificultat minva i les expansions desapareixen fins a la primera reunió. 25 metres, un clau i 5 parabolts.
L2(V)
Interessant L3
Sortim de la reunió fent un curt flanqueig a la dreta per atènyer un muret vertical, de nou molt ben protegit. Aquí la presa és més generosa, per contra no és 100% fiable i haurem de tractar els còdols delicadament. De seguida arribem a un replà on trobarem la segona reunió. 15 metres, 4 parabolts.
L3(6a+)
Aquesta tirada és el que dóna interès a la via. S’inicia per un diedre poc marcat, sempre ben protegit, on haurem de treballar amb els peus i tenir intuïció per trobar les bones preses, que hi són. Superat el primer tram marxem per terreny fàcil un pèl a la dreta.
Darrera tirada
Quan encintem la següent expansió continuem per la dreta d’aquesta, per terreny un xic desplomat fins xapar la següent, aleshores tenim un pas llarg cap a l’esquerra (anirem trobant bons forats). Un cop encintada la tercera xapa marxem en tendència a la dreta (forats) i de seguida la paret ajeu. Només ens caldrà superar un darrer llavi per arribar a la tercera reunió. 35 metres, 6 parabolts, dos claus i un pont de roca.
L4(IV+)
La darrera tirada enllaça amb l’Aresta Brucs, es tracta d’un llarg curt i des-equipat amb roca exquisida. 10 metres, tirada neta.
Descens:
Des del cim marxem cap a l’oest i baixem per la canal del Gerro. Des d’allí anem a buscar el camí d’aproximació.
El que més m’ha agradat:
- Interessant tercera tirada.
- Via per quan no es té gaire temps o per dies insegurs.
Roca Viva a la Tuca de la Solana de Llauset
A vegades les vies són una simple excusa per poder gaudir d’entorns extraordinaris. La Tuca de la Solana de LLauset esdevé una exel·lent atalaia des d’on adelitar-se amb la visió del Estanys d’Anglos i retallant l’horitzó la insinuant silueta dels Bessiberris. Per accedir-hi o fem a través de la via Roca Viva, ruta senzilla, que intenta enllaçar diferents plaques de la manera més digna per guanyar aquesta privilegiada balconada. L’ambient d’alta muntanya i la tranquil·litat estan assegurades en aquesta via, equipada amb parabolts, que tot i quedar distants no es troben a faltar ja que les dificultats són molt raonables.
Amplies vistes des del cim de la Tuca de la Solana de Llauset
Ressenya de la via
- Via: Roca viva
- Zona: Llauset
- Dificultat: V (D+)
- Dificultat obligada: IV+
- Llargària: 310 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Via pràcticament equipada amb parabolts (pintats de blanc els dos primers llargs). Les reunions són de dos parabolts
- Material: 8 cintes exprés i els Camalots #0.5, #0.75 i #1
- Orientació: Nord
- Valoració: **
Primer llarg
Aproximació:
Circulem per la N-230 i ens desviem a l’alçada del poble d’Aneto. Prenem una pista que puja fins l’embassament de Llauset, abans d’arribar-hi creuarem un túnel de muntanya que ens deixa just al costat de la pressa. Seguim a peu creuant un altre túnel i enfilem el GR-11 que puja fins la Collada d’Anglos. un cop al coll flanquegem cap a l’esquerra per una tartera (fites) que ens deixa a una feixa que hi ha a mitja paret. Creuem la feixa i descendim uns metres de per una altre tartera que ens deixa a la base de la paret. Continuem cap a la dreta fins trobar el peu de via.
Segona tirada
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV)
La via s’inicia a la part més baixa d’un esperó poc definit (veurem alguna expansió des del peu de via). Ataquem uns ressalts fàcils que ens porten a una placa amb molta molsa. Enllacem aquesta amb una altra, també molsosa fins atènyer la primera reunió. 55 metres, 4 parabolts pintats de color blanc.
L2(III)
Darrers metres del L3
Llarg de tràmit. Seguim per una placa molt inclinada que ens mena a uns ressalts als quals ens hem d’enfilar per després des-grimpar-los per l’altre vessant i arribar a la reunió, que es troba al peu d’una evident placa. 50 metres, un parabolt (blanc).
L3(IV+)
Ataquem la placa tombada pel vell mig amb senzills passos d’adherència,a mitja placa trobarem una expansió.
Quarta tirada
A partir del parabolt marxem en lleugera tendència cap a la dreta per anar a buscar una canal/diedre. Continuem pel diedre fins que trobem un parabolt a l’esquerra que ens marca el camí i protegeix el pas més complicat del llarg. Ens enfilem amb un pas atlètic cap a l’esquerra i arribem a la reunió. 50 metres, dos parabolts.
L4(V)
Aquesta tirada va enllaçant diferents plaques cercant certa continuïtat.
Cinquena tirada
A les plaques haurem de fer passos d’adherència principalment. La part més complicada es troba al final del llarg, tot i que està molt protegida amb dos expansions i no és gens obligada. A les plaques continua havent-hi molsa tot i que menys que al primer llarg. 50 metres, 4 parabolts.
L5(IV-)
Sens dubte el llarg més lleig de la via. Sortim de la reunió recte amunt pel fil d’una mena d’esperonet.
Darrers ressalts
Quan trobem una expansió haurem de creuar una canal herbosa i continuar amunt per la banda dreta. Anirem trobant parabolts fins la reunió. 50 metres, 4 parabolts.
L6(IV-)
Anem a buscar el fil de l’esperó i el seguim fins arribar a l’aresta. Continuem en tendència a la dreta, superant alguns blocs fins a la reunió. 55 metres, tirada neta.
Descens:
Des de la darrera reunió des-grimpem fins arribar a una canal herbosa. Seguim amb cura cap avall fins arribar a una vira on trobarem una instal·lació de ràpel (25 metres). Seguim per la tartera fins que trobem unes fites que ens marquen el camí cap a la feixa que creua la paret. Des d’aquest punt desfem el camí d’aproximació. Si tenim ganes i no hi ha pressa, podem seguir baixent per la tartera fins als estanys d’Anglos, on podem prendre un bon bany. Per tornar des dels estanys prenem el GR-11 que ens porta fins a la collada d’Anglos.
L'Estany de l'Obaga amb el vessant est de la Solana de Llauset en segon terme
El que més m’ha agradat:
- Ambient d’alta muntanya.
- Tranquil·litat assegurada.
- Molt ràpida, fet que permet fer-ne més d’una en la jornada o bé aprofitar per fer una capbussada als estanys d’Anglos.
El que no m’ha agradat tant:
- Via molt discontinua i herbosa.
- Trams amb molsa.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Like this:
Últims comentaris