Free Light al Gorro Frigi
La Gorra Frígia es troba crivellada de vies per les quatre bandes, la majoria fotocòpies de les seves veïnes, que quan no les creuen les trepitgen directament aportant poc o res, a part d’inflar l’ego dels seus aperturistes capaços d’obrir a tant insigne agulla. D’entre tot aquest desori generalitzat en destaquen algunes vies per clàssiques com la Badalona o ben trobades com ara la Stromberg o la Magic Line… Una altra agradable sorpresa la vam tenir l’altre dia escalant l’oblidada Free Light.
El saturat vessant est del Gorro Frigi
Aquesta fou oberta per dalt, però al contrari que altres itineraris de l’agulla les assegurances prenen una mica de distància, atorgant-li cert caràcter que no trobarem a la majoria de vies de la Gorra. Si a això li sumem uns llargs mantinguts en el seu grau i la bona roca de la zona, tenim un conjunt prou interessant per tornar-nos a atansar a aquesta concorreguda roca.
Ressenya de la via
- Via: Free Light
- Zona: Montserrat – Gorros
- Dificultat: 6a (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 155 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb espits
- Material: 9 cintes exprés i una baga savinera pel darrer llarg
- Orientació: Est
- Valoració: ***
Aproximació:
Primer llarg
Per arribar fins la Gorra Frígia ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni direcció cap a la Gorra. Un cop estiguem a l’alçada de la canal entre la Magdalena Superior i el Gorro Frigi, ens desviem del camí i pugem uns 30 metres, on es troba l’inici de la via, uns metres a l’esquerra de la via Bella Easo.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Inici del L2
L1(V)
Des de peu de via es veu el primer espit, uns cinc metres per sobre del terra. Els primers metres tenen aquell tacte tant típic de les zones ombrívoles de Montserrat; no obstant de la roca millora ràpidament. Les assegurances estan distanciades, cosa gens corrent al Gorro, fet que li dóna cert caràcter a la via. El pas clau del primer llarg el trobem poc abans d’arribar a la reunió, on haurem de superar una panxa de presa petita que demana una mica de traça. 40 metres, 6 espìts.
Tercer llarg
L2(6a)
L’inici del segon llarg és la part més difícil de la via, on haurem d’enfilar-nos sobre un llavi que ens deixa davant uns metres absolutament verticals on haurem de tibar de preses justes per superar-lo. Un cop passat el tram encara ens queda una bonica placa vertical i mantinguda que ens farà anar concentrats fins que comença a afluixar, moment en que la via creua amb la veïna Bella Easo (no marxeu cap a l’esquerra seguint els llaminers parabolts). La reunió la trobarem uns metres més amunt, un xic a la dreta. 40 metres, nou espits.
L3(V+)
Quarta tirada
Sortim en diagonal a la dreta per de seguida seguir flanquejant amb uns passos tècnics i elegants fins cosir el segon espit. Continuem amunt amb algun pas exigent fins que la paret comença a tombar progressivament fins la reunió. 30 metres, 6 espits.
L4(IV+)
Iniciem la tirada amb uns primers metres verticals que de seguida afluixen i continuem amunt per una bonica i fàcil placa inclinada fins a una savina que podem encintar. Ens enfilem a una nova placa superant una fissura horitzontal i arribem al cim sense més contratemps, on muntem la reunió aprofitant la creu. 45 metres, 3 espits.
Descens:
Anem a buscar la via normal (fites) on hi ha instal·lats uns passamans i cadenes que ens porten cap a la canal entre la Magdalena i el Gorro, que ens mena finalment al camí de sant Jeroni.
El que més m’ha agradat:
- Tot i ser una via equipada per dalt les assegurances tenen aire i fan que tinguem que escalar, quelcom difícil a la majoria de vies del Gorro.
- Molt ràpida i mantinguda en el seu grau, combinable amb altres vies veïnes.
- Totes les reunions molt còmodes.
- Bona opció per les tardes d’estiu.
Badalona al Gorro Frigi
La Badalona és sens dubte de les millors vies de Gorros. Amb una lògica clàssica indiscutible, que la fa serpentejar per les magnífiques plaques farcides de cantells somiats, buscant sempre la solució més fàcil, esdevé la via més llarga del Gorro. Cruelment creuada per línies més modernes i directes, la màxima dificultat consisteix en seguir l’itinerari original i provar de repetir-la respectant al màxim el seu esperit.
Ressenya de la via
- Via: Badalona
- Zona: Montserrat – Gorros
- Dificultat: V- (D)
- Dificultat obligada: IV+
- Llargària: 200 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: baix
- Material: 5 cintes exprés i una plaqueta recuperable
- Orientació: Est
- Valoració:*****
Flanqueig del L1
Aproximació:
Per arribar fins la Gorra Frígia ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni direcció cap a la Gorra. Un cop estiguem al peu de la Gorra Frígia hem de localitzar una creu de ferro que hi ha a una desena de metres del terra. La via s’inicia uns metres a l’esquerra de la seva perpendicular.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Sortida de la R1
L1(III+)
Com a referència prenem la via del Carles, pugem recte i xapem la primera expansió (parabolt verd). A partir d’aquest punt iniciem un flanqueig en diagonal a l’esquerra. Al cap de pocs metres trobarem un pont de roca a un llavi. Seguim flanquejant, sempre buscant la lògica i el camí més senzill. Anirem trobant alguna expansió al nostre pas de les vies que creuen la nostra. La reunió es troba a la balma de més a l’esquerra i és força còmoda. 45 metres.
L2(IV+)
Durant el segon llarg és interessant alternar bé les cordes per evitar el fregament excessiu
Sortim de la reunió cap a l’esquerra i xapem una primera expansió, tirem un metre més a l’esquerra i ens enfilem amunt; al cap de pocs metres trobarem un segon espit. A partir d’aquest punt és important fer un xapatge alternat donat que de seguida hem de fer un pronunciat flanqueig en diagonal a la dreta per anar a buscar una balma evident. A la balma hi trobarem uns caps de burí sense plaqueta. Un cop xapat, flanquegem horitzontalment cap a l’esquerra un parell de metres i tirem recte amunt a caçar un espit que tenim uns metres per sobre, l’escalada en aquest tram és molt bonica, amb bona presa i navegació per trobar el pas més senzill. Trobarem una segona expansió. A partir d’aquí hem de prendre com a referència una gran llastra característica, que hem de superar per l’esquerra. Passada la llastra trobarem la reunió uns tres metres més amunt i a la dreta. 40 metres.
L3(V-)
Tercera tirada
Aquesta tirada és compartida amb la Magic Line (tingueu-ho en compte per si hi ha alguna cordada a la Magic). Sortim de la reunió en diagonal a la dreta i després recte en direcció a uns petits desploms. La placa va guanyant verticalitat a mida que ens apropem a aquests. Des de sota sembla més difícil del que realment és. Un cop a sota el desplomet hem de pujar a un llavi, sempre amb bon cantell que ens permet xapar l’espit que protegeix el pas. Un cop xapat pugem una mica més i travessem cap a l’esquerra un metre i mig i ja podrem xapar la següent expansió. De seguida la placa perd verticalitat i arribem a la reunió. 25 metres.
L4(IV+)
Darrers metres de la quarta tirada
Sortim de la reunió recte (que també és compartida amb la Magic Line), superant un curt muret amb presa escandalosa. Un cop passat aquest curt tram iniciem un marcat flanqueig cap a la dreta, creuant la domesticada Via del Carles. Seguim a la dreta una mica més i arribem a la reunió del Water, que no farem. Seguim aleshores recte amunt, per la dreta de la via del Carles (eviteu la temptació d’anar-vos per aquesta). Gaudirem en aquest tram d’un genial camp de patates; trobarem una expansió i al cap d’uns metres un pont de roca. Reunió compartida amb altres vies. 45 metres.
L5(III)
El darrer llarg segueix cercant el camí més senzill per arribar al cim, així doncs vorejarem el nas del Gorro per l’esquerra i pel terreny més fàcil arribarem al cim de l’agulla. 45 metres.
El darrer llarg evita el Nas per l'esquerra
Descens:
Anem a buscar la via normal (fites) on hi ha instal·lats uns passamans i cadenes que ens porten cap a la canal entre la Magdalena i el Gorro, que ens mena finalment al camí de sant Jeroni. També és possible rapelar per la via, donat que totes les reunions estan equipades amb dos argolles.
El que més m’ha agradat:
- Traçat genial, buscant sempre la lògica i el terreny més amable.
- Roca superba, especialment memorable el camp de patates del penúltim llarg
- Via fàcil, amb poques assegurances, molt bona opció per començar a navegar per les plaques montserratines.
El que no m’ha agradat tant:
- Donat el seu traçat sinuós és inevitablement travessada per línies més directes. Hem sembla especialment poc elegant que al penúltim llarg la via del Carles pràcticament se la mengi.
Bella Easo al Gorro Frigi
D’entre totes les vies del Gorro potser la Bella Easo és de les menys senzilles. Sense deixar de ser una via de grau moderat, algunes panxes, els cantells majoritariament no tant generosos com a la resta de Gorros i certa continuïtat a les tirades, fan que sigui una via amb una mica més de caràcter que les seves veïnes. Equipada en la seva justa mesura a base de parabolts, directa i orientada a l’est, és una bona opció per escalar a l’ombra les tardes caloroses.
El saturat vessant est del Gorro Frigi
Ressenya de la via
- Via: La Bella Easo
- Zona: Montserrat – Gorros
- Dificultat: 6a+ (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 130 metres
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts
- Material: 10 cintes exprés
- Orientació: Est
- Valoració:***
Aproximació:
Primers metres de la via
Per arribar fins la Gorra Frígia ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni direcció cap a la Gorra. Un cop estiguem a l’alçada de la canal entre la Magdalena Superior i el Gorro Frigi, ens desviem del camí i pugem uns 30 metres, on es troba l’inici de la via, just a l’esquerra de la via Òpera Prima, fàcilment identificable perquè es troba equipada amb parabolts grocs.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
Primers metres del segon llarg
La via comença uns metres a l’esquerra de l’Òpera Prima, identificable fàcilment pels parabolts grocs. Els primers metres són mantinguts en cinquè grau, on trobarem presa petita i certa alegria entre assegurances, cosa que ens ajudarà a anar més concentrats. A meitat de la tirada la verticalitat minva i les preses es tornen més grosses i cantelludes, convertint-se en una agradable escalada de quart superior fins la primera reunió. 40 metres.
L2(6a)
Sortim de la reunió cap a la dreta i amb equilibri i l’ajut d’una bona bústia ens situem sota la panxa que hem de superar.
Segona tirada
Hem d’anar per la dreta del parabolt, buscant la millor opció que no sempre és evident. A l’arribar a la següent xapa la cosa afluixa de cop. Ens quedarà ara un tram vertical, on el que compte és negociar la millor opció. Un petit tram més vertical (més fàcil per la dreta de les xapes) serà la darrera dificultat abans de que la paret s’ajegui i arribem a la segona reunió. 30 metres.
L3(6a+)
Sortim cap a l’esquerra fins situar-nos sota la línia de parabolts que ens marcarà el camí a seguir durant la tirada.
Tercer llarg
El tram clau són les tres primeres xapes, una secció molt vertical que ens farà apretar de valent si la volem treure a vista. Un cop passada la tercera expansió la cosa afluixa força. Anem cap a la dreta per terreny amable i després amunt fàcil fins la reunió. 20 metres.
L4(6a)
Sortim de nou cap a l’esquerra i encarem una bonica placa, vertical i de presa generosa, que a mesura que anem escalant s’anirà inclinant fins deixar-nos davant la darrera panxa de la via.
Darrera tirada
Aquesta és desagradable si la fem a l’alçada d’un burí (poques preses de mans i quasi cap peu), però més segura que si anem més a la dreta (és veu més senzill, però hi ha galeta assegurada si falles). Un cop superat aquest tram ens quedarà un curt tram fàcil i una mica trencat fins la darrera reunió. 40 metres.
Descens:
Anem a buscar la via normal (fites) on hi ha instal·lats uns passamans i cadenes que ens porten cap a la canal entre la Magdalena i el Gorro, que ens mena finalment al camí de sant Jeroni.
El que més m’ha agradat:
- Mantinguda en V grau, amb trams puntuals més difícils.
- Bona alternativa per una tarda d’estiu.
- Ràpida de fer, fet que permet combinar-la amb altres vies del Gorro.
- Ben equipada, sense passar-se.
El que no m’ha agradat tant:
- El grau que li marquen les ressenyes consultades és del tot irreal. M’he permès la llibertat de re-graduar-la segons la nostra ascensió.
Agrairia si algú em pogués indicar l’any de l’obertura i l’oberturista de la via, donat que m’ha estat impossible trobar informació al respecte. Gràcies!! 
Via del Carles al Gorro Frigi
Popular i senzilla via amb un marcat caire d’escola. Només hi ha un curt tram un xic menys fàcil a la tercera tirada, però això queda contrarestat pel seu generós equipament. La via ha estat re-equipada recentment pel seu aperturista, Agustí Cardona. S’hi ha fet lleugeres modificacions (canviant la situació d’algunes reunions i fent passar el tram clau un xic més a l’esquerra per tal d’aprofitar la millor roca). El resultat és una via molt assequible i ràpida de fer; bona opció per tots aquells que es comencen a aventurar en vies de més d’un llarg o per escaladors que busquen escalades sense compromís.
Ressenya de la via
- Via: Del Carles
- Zona: Montserrat – Gorros
- Dificultat: V+ (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 155 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts de color verd. Re-equipada el 2010
- Material: 10 cintes exprés
- Orientació: Est
- Valoració:***
En Joan al L-1
Aproximació:
Per arribar fins la Gorra Frígia ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni direcció cap a la Gorra. Un cop estiguem al peu de la Gorra Frígia hem de localitzar una creu de ferro que hi ha a una desena de metres del terra. La via s’inicia uns metres a l’esquerra de la seva perpendicular (parabolts verds visibles des del mateix camí de Sant Jeroni)
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Primers metres del L-3
L1(IV+)
La via s’inicia al mateix camí de Sant Jeroni. La primera tirada no té cap més secret que el d’anar seguint el recorregut que ens marquen els parabolts. Es tracta d’una rampa inclinada amb la roca típica de Gorros i amb algun tram puntual lleugerament menys fàcil que la resta. 35 metres.
L2(IV+)
Aquesta segona tirada continua amb la mateixa tònica de la primera, tot i que trobarem un tram lleugerament més vertical, però de seguida es torna a ajeure. Malgrat això, la presa és tant bona i cantelluda que ni ens adonarem. 30 metres.
Darrers metres del L-3
L3(V+)
Als pocs metres d’iniciar la tirada superem un llavi fàcil, escalem uns pocs metres inclinats i ens plantem davant un curt mur vertical. Abans del re-equipament la via anava més a la dreta i es trobava força rentada. Ara, amb el nou traçat trobem la mateixa verticalitat d’abans però amb una roca excel·lent. El tram és curt i vertical, amb presa de primera, cantelluda i evident. Un cop superat aquest curt tram la paret torna a prendre la inclinació dominant per arribar a la reunió relaxadament. 20 metres.
L4(IV)
Pujant al nas del Gorro
Sortim de la reunió en diagonal a la dreta. En aquest llarg la presa és especialment generosa, amb grans còdols de totes les formes i textures. Anirem seguint les assegurances, que com en un conte de Hänsel i Grettel ens menaran fent ziga-zagues fins la següent reunió. 40 metres.
L5(IV+)
Sortim de la reunió per terreny fàcil fins que ens situem al costat del nas de la Gorra. Per pujar-hi tenim un pas molt bonic, aprofitant les preses i els forats que ens regala la roca. Un cop sobre el nas, només restaran uns quants metres de fàcil grimpada per arribar al cim. Muntem la darrera reunió a la mateixa creu. 35 metres.
Descens:
Anem a buscar la via normal (fites) on hi ha instal·lats uns passamans i cadenes que ens porten cap a la canal entre la Magdalena i el Gorro, que ens mena finalment al camí de sant Jeroni. També és possible rapelar per la via, donat que totes les reunions estan equipades amb dos argolles.
El que més m’ha agradat:
- Molt bona roca.
- La modificació del tercer llarg és del tot encertada, mantenint l’esperit de la via però millorant-ne la roca.
- Totes les reunions són força còmodes i estan preparades per rapelar.
- Molt bona opció per iniciar-se en vies de més d’un llarg.
El que no m’ha agradat tant:
- Sobre-equipada es miri com es miri.
- El darrer llarg es tira sobre la clàssica Badalona, desvirtuant a aquesta.
Magic Line al Gorro Frigi
La Magic Line és una agradable escalada de grau moderat, que guanya la vessant est del Gorro Frigi d’una manera prou directa. La roca hi és genial, amb grans còdols cantelluts que formen una mena d’escala invisible que ens mena al cim del Gorro. La màxima dificultat rau en trobar el següent punt d’assegurança, donat que les expansions han pres amb el temps el mateix color que la roca.
Ressenya de la via
- Via: Magic Line
- Zona: Montserrat – Gorros
- Dificultat: V+ (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 150 metres
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb espits. S’ha de tenir en compte però, que aquests són els originals.
- Material: 7 cintes exprés.
- Orientació: Est
- Valoració:***
Na Paula recuperant la primera tirada
Aproximació:
Per arribar fins la Gorra Frígia ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni direcció cap a la Gorra. Un cop passem la canal entre la Magdalena Superior i el Gorro Frigi veurem un forat característic a la paret. La via comença just al forat.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
La via s’inicia al primer forat que trobem a la paret un cop passada la canal entre la Magdalena Superior i el Gorro Frigi. Ens hem d’enfilar al forat.
La segona tirada és la més fàcil de la via
Un cop dins podem xapar la primera expansió. Per sortir-ne hem de bloquejar braços sobre preses una mica polides, pujar peus, atènyer noves preses i tornar a bloquejar per acabar de sortir. El pas és desagradable i la graduació a la baixa (No obstant el pas es pot fer en Ao) Un cop superat el forat ens resta una agradable escalada de quart grau fins la reunió. 35 metres i 6 espits.
L2(IV)
Sortim de la reunió amunt. Aquesta tirada, la més fàcil de la via, va sempre recte, això ens servirà per anar localitzant els punts d’assegurança (4 a tot el llarg) que queden mimetitzats amb el rocam degut al seu estat d’oxidació. La reunió la farem uns metres a la dreta d’una llastra característica que ens serveix de referència. 25 metres i 4 espits.
El tercer llarg és compartit amb la Badalona
L3(V)
Aquesta tirada és compartida amb la via Badalona. Sortirem de la reunió per terreny inclinat en direcció a uns petits desploms. La placa va guanyant verticalitat a mida que ens apropem a aquests. Des de sota sembla més difícil del que realment és. Un cop a sota el desplomet hem de pujar a un llavi, sempre amb bon cantell que ens permet xapar l’espit que protegeix el pas. Un cop xapat pugem una mica més i travessem cap a l’esquerra un metre i mig i ja podrem xapar la següent expansió. De seguida la placa perd verticalitat i arribem a la reunió. 25 metres i 5 espits.
L4(V)
Un cop superades les dificultats del L4
Sortim de la reunió superant una mini panxeta amb les patates característiques de Gorros. Hem d’estar alerta de no anar cap a la dreta, per on marxa la Badalona i la Snoopy. La nostra línia va recte en lleugera tendència a l’esquerra. Passem per la dreta d’uns vauma on al seu extrem dret hi ha una reunió. Seguim recte amunt, ara per terreny vertical però amb cantell. Les assegurances són difícils de veure entre tant còdol fosc, a més no estan a tocar. El pas clau de la tirada es troba quan creuem una franja on els còdols del conglomerat són menys generosos i la verticalitat més accentuada. Veurem però, un gran còdol marró que sobresurt un xic a l’esquerra, si hi arribem haurem superat el tram clau del llarg. Ara només restaran uns quants metres més suaus fins la reunió. 35 metres i 5 espits.
L5(IV+)
Avançant la cordada que estava acabant de restaurar la via del Carles
Sortim de la reunió en lleugera diagonal a la dreta; anirem trobant expansions d’altres vies anem a buscar el nas del Gorro i ens hi enfilem, seguim fins al cim per terreny fàcil i fem la reunió a la creu cimera. 35 metres.
Descens:
Anem a buscar la via normal (fites) on hi ha instal·lats uns passamans i cadenes que ens porten cap a la canal entre la Magdalena i el Gorro, que ens mena finalment al camí de sant Jeroni. També és possible rapelar per la via, donat que totes les reunions estan equipades amb dos argolles.
El que més m’ha agradat:
- Fantàstic conglomerat cantellut característic de Gorros.
- Línia directa i de dificultats molt raonables.
- La quarta tirada és més exigent del que pot semblar sobre el paper. Tres factors: verticalitat, distància entre assegurances i sobretot moooolt òxid.
El que no m’ha agradat tant:
- Primer pas de la via un punt desagradable i que desentona amb la resta de l’itinerari.
Últims comentaris