Nino Nino a Rúbies
En pocs anys aquest tranquil racó de Lo Peladet a vist com si obrien un grapat de vies per tots els gustos. La Nino Nino és de les més reeixides, tant per la bellesa dels seus passatges com per la forma en que s’ha equipat, just al punt. Destaca per bonic el segon llarg, pura delícia vertical, la segona reunió, amb vistes panoràmiques i l’aèria tercera tirada. Sens dubte una de les millors propostes del sector.
Situació de les vies
Ressenya de la via
- Via: Nino Nino
- Dificultat: 6a+ (MD+)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 170 metres
- Equipament: Semi-equipada amb parabolts i pitons
- Material: 10 cintes exprés. Aliens groc i negre, Camalots #0.5, #1 i #2
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Aproximació:
Primer llarg ♠
Des de Vilanova de Meià prenem la carretera cap el Pas Nou. A uns 3 quilòmetres trobarem una pista que es desvia a mà esquerra direcció a Rúbies. La seguim durant uns 14 quilòmetres fins arribar al nucli abandonat de Rúbies. Aparquem a l’esplanada i prenem un corriol que puja cap a la Portella Blanca (GR). Seguim el corriol fins que som a l’alçada de la paret on surt un corriol secundari (fites) que ens mena fins a peu de via, nom gravat i N just a l’inici.
Veure l’aproximació a la via amb Google-maps
Segon llarg ♠
L1(V+)
Ens enfilem per una rampa fins situar-nos sota un sostre que salvem per la dreta. Anem a buscar un marcat diedre amb el pas més complicat a l’entrada. El diedre es pot protegir al gust. A la part alta flanquegem a la dreta per placa i recte fins la reunió. 50 metres, un pitó, un pont de roca i 3 parabolts.
Tercer llarg ♠
L2(6a)
Tirada preciosa. Sortim en tendència a l’esquerra i un cop encitat un clau superem una panxeta. Superem un sostre per la dreta i enfilem una placa molt guapa, vertical i sempre amb bona ganda. A mesura que anem pujant la dificultat afluixa. Fem reunió a un fantàstic balcó amb vistes sota el sostre que domina. 35 metres, 5 parabolts i 2 claus.
L3(6a+)
Tercer llarg
Flanquegem a la dreta cercant el pati, un cop sortim del sostre tirem amunt amb un passet catxondo (ben protefit). Continuem per unes fissures fins situar-nos a un petit relleix que permet agafar aire per la darrera panxa, molt guapa i amb un pas de bavaresa per sortir-ne
L4(V+)
Aquí la via es torna una mica més indefinida i perd l’ambient dels llargs anteriors.
Quart llarg
Tirada de ressalts amb algun una mica més picant. La roca passa a ser calcarenita. A la reunió trobem el pot de registre. 35 metres, 2 pitons i 2 parabolts.
L5(V+)
Només ens queda superar una fissura molt guapa, que ens haurem de protegir convenientment i de seguida sortim de la paret. 20 metres, un clau.
Cinquena tirada ♠
Descens:
Des del cim baixem per un corriol cap a l’est fins trobar el GR que prenem fins retrobar el camí de pujada.
El que més m’ha agradat:
- Tots els llargs són bons, en especial el 2on i el 3er.
- Equipada al punt.
- Bona roca excepte algun petit tram aquí i allà.
Potser també et pot interessar:
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Enric T.
Via de la Marxa al Sòcol del Montroig
Sempre que passem pel Congost de Camarasa la vista marxa cap a l’altiva Paret del Sostres o les agulles de l’altra banda del riu. Els cingles que hi ha arran de carretera sembla com si no existissin, poc atractius, amb la seva geologia fosca i un pèl tètrica, conviden poc o gens a l’escalada.
Malgrat aquesta primera impressió, amb la Via de la Marxa gaudim de valent d’una escalada amb regust 100% clàssic, que va enllaçant fissures i diedres de manera lògica fins guanyar encertadament aquest contrafort sobredimensionat que és el Sòcol del Montroig.
Quan sortim de la via la Paret dels Sostres pren la seva verdadera dimensió
Ressenya de la via
- Via: De la Marxa
- Zona: Montroig – El Sòcol
- Dificultat: 6a (MD)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 165 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Via pràcticament des-equipada
- Material: 14 cintes exprés, joc de friends fins al #3 de Camalot, joc de tascons i bagues
- Orientació: Sud-est
- Valoració: ***
Aproximació:
Primer llarg
Un cop passat el poble de Camarasa direcció Tremp creuem el Segre i de seguida trobem una esplanada per estacionar; no ho fem en aquesta, continuem uns pocs metres i trobarem una segona, aquesta és la bona. Continuem a peu creuant la carretera i pujant amb certa intuïció fins a peu de via.
Aproximació a la via amb Google Maps
L1(6a)
Segon llarg
Aquesta tirada ha estat oberta recentment i allarga la via cap abaix. Es tracta d’un llarg mantingut íntegrament en diedre, amb un bombo a mitja tirada que esdevé el pas clau. La reunió la fem aprofitant un arbre. 35 metres, 3 claus.
L2(V-)
Creuem la feixa i fem canvi de reunió (ponts de roca visibles). Aquesta tirada és curta i ens serveix per anar a buscar el peu de l’evident diedre vermellós. 15 metres, neta.
Tercer llarg
L3(V+)
Llarg molt guapo, en que escalem el diedre roig que domina. L’escalada esdevé engrescadora, amb trams de diedre, xemeneia i placa segons convingui. La reunió la fem a una mena de collet en un clau i un pont de roca. 45 metres, 3 ponts de roca.
L4(III)
Llarg de transició per anar al peu d’un diedre. 15 metres, neta.
Cinquena tirada
L5(V)
Enfilem un petit diedre amb algun pas atlètic. Un cop superada la part més dreta continuem per una mena de canal bastant bruta fins a una nova feixa. Busquem la reunió, que és d’un clau i uns ponts de roca. 25 metres, un pont de roca.
L6(V)
De nou fem un canvi de reunió per anar a buscar el peu d’una, d’entrada, tètrica xemeneia (clau).
Sisè llarg
A vegades les aparences enganyen i l’escalada és prou plàstica, ben enfora de la xemeneia fins que arribem al peu d’una fissura ampla, la cirereta del pastís: una quinzena de metres d’escalada vertical sobre bona ganda. 35 metres, 2 ponts de roca i un clau.
Descens:
Seguim un corriol cap al sud que al cap de poc marxa cap al nord.
Darrers metres
El seguim fins que pràcticament hem creuat una gran canal. Descendim per la banda esquerra d’aquesta (mirant a la carretera) fins que trobem una instal·lació de ràpel. Fem un ràpel de 60 metres que ens deixa al peu de l’esmentada canal i continuem per tarteres fins al vehicle.
El que més m’ha agradat:
- Primer i tercer llargs sensacionals, pura delícia!
- Bones possibilitats d’auto-protecció.
- Bona roca en general.
Potser també et pot interessar:
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
S’ha de tenir en compte que donada l’orientació i la morfologia de la paret el tercer i el darrer llarg estan de seguida a l’ombra.
Ke Bonica Boira a l’Extrem
Tot just a la dreta de la bonica Oscar Lafotet trobem aquest recent itinerari, ben trobat i equipat, que busca d’entrada l’evident diedre de la banda esquerra del sòcol per a la part superior anar enllaçant plaques de roca exquisida. Una bona proposta per deixar-nos caure per aquest Montroig més recollit.
Cingles del Montroig
Ressenya de la via
- Via: Ke Bonica Boira
- Zona: Montroig – L’Extrem
- Dificultat: 6a/Ae (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 160 metres
- Grau d’exposició: Baix/mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb parabolts i un clau
- Materia: 12 cintes exprés i un estrep
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Primera tirada
Des de Sant Llorenç hem de prendre la pista que surt del aparcament de la Paret de l’Os i de seguida trencar a la dreta direcció al refugi. Continuem per la pista i sempre que trobem un trencall prenem el que indica cap al refu; al cap d’una estona la pista es perd. En aquest punt hem de continuar a peu per un corriol ben fresat direcció al refugi. Al cap d’una estona de tenir la paret a la vista trobarem un trencall que ens mena directament a la base de la paret. En total uns 30 minuts des del vehicle. La via comença tot passant unes runes. B B gravat a peu de via.
Segon llarg
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV+)
La primera tirada és un marcat flanqueig a esquerres ben assegurat i que ens mena al peu d’un evident diedre/xemeneia. La reunió la fem d’un parabolt i un clau. 15 metres, 5 parabolts
L2(6a)
Tercer llarg
A l’inici de la tirada trobem un tram de roca delicada; un cop superat enfilem el diedre/xemeneia, combinant passos de diedre amb algun encastament segons demani la situació. La tirada és prou mantinguda i de nou perfectament assegurada a base d’expansions. 35 metres, 5 parabolts i un clau.
L3(Ae/V)
Quarta tirada
Fem canvi de reunió. Es tracta d’una tirada bàsicament d’artificial equipat. Per entrar a la reunió haurem de fer una bonica sortida en lliure sobre el darrer estrep, però amb bona ganda. 20 metres, 10 parabolts.
L4(V+)
Escalem una bona placa de franges, tipus Roca dels Arcs. Quan aquesta s’acaba marxem en tendència a la dreta per terreny fàcil fins atènyer la reunió. 25 metres. 4 parabolts.
Cinquena tirada
L5(6a)
Continuem escalant en placa, però ara més monolítica, sobre bones regletes i cantells amagats. Un cop superat el tram més complicat hem d’anar a superar un sostret, sobre el qual trobarem un bolt. 30 metres, 5 parabolts, un pont de roca i un tac de fusta.
L6(V+)
Ataquem un mur, primer de preses arrodonides i més amunt amb més bon cantell.
Darrer llarg
Un cop a l’alçada de la savina flanquegem a dretes amb bona ganda per seguir de seguida recte amunt. De seguida la paret es rendeix i sortim al cim. La reunió és d’una expansió i un pont de roca. 35 metres, 6 parabolts
Descens:
Des del cim marxem vers l’oest a atènyer un corriol que baixa per un coll i que ens duu al camí d’ascens.
El que més m’ha agradat:
- Variada, amb plaques, diedres, flanquejos i una mica d’artificial.
- Roca molt bona excepte algun punt aquí i allà.
El que no m’ha agradat tant:
- Un bloc molt tendenciós sobre la primera reunió.
Potser també et pot interessar:
Oscar Lafotet a l’Extrem
L’Extrem, el Montroig menys transitat i tosc, terreny d’argelagues, romaní, savines i l’omnipresent voltor, que tot ho fita. Espai perfecte per gaudir d’una escalada que a voltes es torna aspre, de matisos subtils i bellesa íntima. L’Oscar Lafotet és un itinerari poc comercial malgrat el rentat de cara, no obstant esdevé una bona elecció, sempre que acceptem el joc que proposa.
Pany per on transita la via
Ressenya de la via
- Via: Oscar Lafotet
- Zona: Montroig – L’Extrem
- Dificultat: 6a (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 165 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Pràcticament equipada amb parabolts i algun clau
- Material: 10 cintes exprés, semàfor d’aliens, Camalot #2, #3 i alguna baga savinera
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Primera tirada ♠
Aproximació:
Des de Sant Llorenç hem de prendre la pista que surt del aparcament de la Paret de l’Os i de seguida trencar a la dreta direcció al refugi. Continuem per la pista i sempre que trobem un trencall prenem el que indica cap al refu; al cap d’una estona la pista es perd. En aquest punt hem de continuar a peu per un corriol ben fresat direcció al refugi. Al cap d’una estona de tenir la paret a la vista trobarem un trencall que ens mena directament a la base de la paret. En total uns 30 minuts des del vehicle.
Segon llarg
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(6a)
Durant el re-equipament es va obrir una entrada directa, completament equipada i força guapa, on haurem d’escalar per la fissura i amb un darrer tram de mig encastament d’allò més atlètic. Un cop superat aquest tram continuem per un diedre fins que podem sortir a dretes i continuar per terreny més indefinit fins la feixa. Pel camí trobem un parabolt sense placa. Muntem la reunió al costat d’un bloc característic. 45 metres, 5 parabolts i un clau.
Tercer llarg
L2(IV+)
Fem canvi de reunió i ens situem al peu d’un llaminer diedre, amb bona roca. Escalem tota la tirada pel diedre, perfectament assegurat amb parabolts. 25 metres, 4 parabolts.
L3(V+)
Continuem pel diedre, que es va trempant. Quan la cosa és posa tiesa flanquegem a la dreta (clau visible a la placa). Un cop encintat el clau seguim en diagonal i de seguida trobem un segon pitó. L’entrada a la role es fa en lleuger descens. 25 metres, 4 claus i una savina passada.
Quarta tirada
L4(V)
Canviem el xip i ara escalem una bonica placa, de nou ben assegurada amb parabolts. 30 metres, 3 parabolts, un plau, un pont de roca i una savina passada.
L5(V+)
Sortim per terreny fàcil fins situar-nos davant una bona panxa que superem amb un moviment atlètic.
Darrer llarg ♠
Continuem vers una canal, amb una entrada delicada debut a la fragilitat de la roca. Un cop superat el tram seguim escalant en ramonage fins sortir al cim. 40 metres, 3 parabolts.
Descens:
Des del cim marxem vers l’oest a atènyer un corriol que baixa per un coll i que ens duu al camí d’ascens.
El que més m’ha agradat:
- Variada amb diedres, fissures, plaques i xemeneies.
- Ràpida, en un entorn recollit i tranquil.
- Els dos mosquetons i el malló que ens hem trobat… Regal de reis amb retard.
El que no m’ha agradat tant:
- Algun tram puntual de roca trencada, tot i que és part del joc.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Eloi A.
Pastelina a la Roca dels Arcs
Recentment re-equipada, la Pastelina viu una segona joventut. Amb una part inferior reeixida, esquitxada de passatges prou engrescadors, poc a poc va perdent empenta i la paret ambient. Ràpida, de dificultat moderada i bastant equipada, passarem amb un joc de fissurers o de friends fins al #2 de Camalot.
Ressenya de la via
- Via: Pastelina
- Zona: Vilanova de Meià – Roca dels Arcs
- Dificultat: 6a (MD)
- Dificultat obligada: V/A1
- Llargària: 180 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Pràcticament equipada amb parabolts, 2 pitons i un pont de roca
- Material: 10 cintes exprés, joc de friends fins al #2 de Camalot i bagues savineres
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Primer llarg
Aproximació:
Aparquem un cop passat el pont, amb la paret i la via ben visibles. Hem de baixar cap al riu i creuar-lo. Un cop a la vessant contraria prendrem un corriol que va resseguint la Paret de la Roca dels Arcs. Un cop a l’alçada de la via ens desviem en direcció a la paret pel terreny més evident fins a peu de via (Sageta gravada i més a l’esquerra nom guixat a la roca).
Primer llarg ♠
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(6a)
Una rampa ens duu fins un muret lleugerament extraplomat i ben assegurat amb dos parabolts. Continuem en tendència a la dreta amb passos ben aeris fins atènyer la primera reunió. 25 metres, 4 parabolts i un clau.
L2(6a)
Final del segon llarg
Sortim recte amunt amb un pas prou atlètic i esquivem un sostret per l’esquerra. Continuem amb una bavaresa guapa i quan un nou sostre ens barra el pas marxem a la dreta (espectacular però amb bon cantell). Quedem sobre un ressalt i encarem una panxa bastant marcada. Un cop superada flanquegem a esquerres per terreny fàcil fins la reunió. 20 metres, 2 parabolts i un clau.
L3(V)
Tercer llarg
La primera part del llarg és una agradable placa de franges i roca excel·lent que hem de creuar diagonalment a la dreta fins situar-nos al peu d’una fissura. A partir d’aquest punt la roca és trencada i haurem de parar compte. La reunió queda rera uns arbustos i costa de veure. 40 metres. 3 parabolts.
L4(IV+)
Enfilem un diedre i de seguida que podem escalem per la placa de l’esquerra, amb roca molt bona.
Quart llarg ♠
Només tornem al diedre per anar a buscar l’únic bolt del llarg i de seguida arribem per terreny brut a la quarta reunió. 35 metres, un parabolt.
L5(III)
Tirada de transició per anar a buscar la darrera role. 30 metres, net.
L6(IV)
Darrera tirada ♠
Enfilem un darrera placa molt agraïda. Encintem un pont de roca i flanquegem a l’esquerra per continuar amunt al gust fins sortir de la paret. 30 metres, un pont de roca.
Descens:
Seguirem unes fites cap a la dreta (est) que ens menen a un corriol que al cap d’uns minuts ens porta fins la carretera.
El que més m’ha agradat:
- Dos primeres tirades molt boniques, fàcilment enllaçables.
- Inici del tercer llarg per una placa que és un goig.
- Molt ràpida.
Potser també et pot interessar:
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Últims comentaris