Anasazi a l’Agulla del Corb

De nou el magnetisme de Sant Honorat ens crida , lluny de modes i graus, prometent-nos tranquil·litat i recolliment si estem disposats a escalar amb la discreció de qui esdevé convidat, amb cura de no fer res malbé, gaudint d’un entorn sorprenentment tranquil que convida a la pausa. L’Agulla del Corb s’eleva oferint-nos diferents perfils segons el punt de vista, però sempre es mostra altiva. La via Anasazi guanya el cim de l’esmentada agulla amb una línia prou atractiva, amb un primer llarg on s’imposa l’artificial, degut a la precarietat del rocam, i dos tirades més on progressar en lliure és més factible, sempre que siguem curosos a l’hora d’acariciar cada un dels còdols que anem trobant.

L'Agulla i la Mola del Corb. A la Mola hi ha les runes de la minúscula ermita de Sant Salvador, visible des del cim de l'agulla

Si tenim una mica de temps paga la pena fer una visita a la Casa del Corb, una construcció troglodita que aprofita una gran balma. Al seu interior encara s’hi pot veure les diferents estances, la menjadora per les mules i fins hi tot un forn de pa. A l’exterior, una mica més a l’oest, trobem el que deuria ser un tancat pels animals. La casa fou habitada fins a principis de la segona dècada del segle XX.

Ressenya de la via

• Via: Anasazi
• Zona: Sant Honorat
• Dificultat: V+/Ae (MD-)
• Dificultat obligada: V/Ae
• Llargària: 100 metres
• Grau d’exposició: Baix
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via totalment equipada amb parabolts
• Material: 16 cintes exprés i un estrep
• Orientació: Est
• Valoració: ***

Aproximació:

Darrers metres del primer llarg

Un cop a Peramola seguim l’Avinguda del Roser i ens desviem cap a la dreta (Carretera de Cortiuda). Seguim per la pista, primer asfaltada i després no, però amb molt bon estat. Al cap d’uns quatre quilòmetres, tot just havent passat un revolt prenem un trencall a la dreta que arriba a un mas. Aparquem una mica abans per no molestar i continuem a peu seguint unes marques blaves i grogues. Anirem per un corriol que va a sortir a una pista. Seguim a la dreta i arribarem a la vessant oest de la Mola del Corb. Continuem a mà dreta resseguint el vessant oest, passarem per la casa del Corb i poc després pel vessant oest de l’Agulla del Corb. Voltem l’agulla fins al peu de via (parabolts molt visibles).

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

Bons primers metres del segon llarg

L1(V/Ae)

L’inici de la via es troba tot just al costat del camí, des d’on ja es veuen les expansions. Els primers metres són sobre gresos una mica delicats i de seguida haurem de fer un pas d’A0 per enfilar-nos sobre un llavi. Ens situem sota un marcat desplom i a partir d’aquest punt progressem en artificial la resta del llarg. 30 metres.

L2(V+/A0)

El segon llarg comença vertical i va cercant les parts més dèbils de la paret, zigzaguejant cap a l’esquerra per després tornar a la dreta. La roca en aquesta tirada és menys dolenta que a l’inici de la via i ens permet anar progressant en lliure. El tram més dret el trobem a la darrera part (6a o A0), són uns pocs metres que de seguida es tornen més amables fins entrar a la reunió. 30 metres.

Darrera tirada

L3(V/A0)

A mida que hem anat guanyant metres la roca ha anat millorant. Aquest darrer llarg marxa en diagonal a la dreta per enfilar un darrer mur dret i mantingut, que es soluciona bé en A0 i segur que surt tot en lliure (6a/6a+?). Uns darrers metres de grimpada ens menen al cimall de l’agulla. 40 metres.

Descens:

Baixem uns metres cap al nord on trobarem un arbre amb bagues preparades per rapelar. Fem un ràpel de trenta metres llargs fins al coll nord. Des d’allí baixem cap a l’oest, on trobarem una corda fixa que ens permet despenjar-nos per un ressalt i arribar-nos al camí que hem pres per l’aproximació.

El que més m’ha agradat

• Com sempre a Sant Honorat, el plaer de gaudir d’un lloc màgic, on escalar esdevé una excusa.
• Línia prou atractiva per guanyar l’agulla, amb roca mediocre al primer llarg i acceptable a mida que anem pujant.
• Molt ràpida, bona opció per combinar amb alguna via propera.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Sant Honorat gaudeix d’un conglomerat discret en general, amb trams força acceptables i altres molt trencadissos. Escalar-hi representa acceptar el joc i potser un al·licient més alhora de gaudir d’alguna de les seves precioses línies.

UES a l’Esperó de les Orenetes

El magnífic Congost dels Espluvins, frontera entre el Turp i l’Aubenç, ostenta a la seva banda occidental una extraordinària muralla calcaria difícil de mesurar si no prenem distància. És de l’altra banda del pantà quan ens adonem de la magnitud de tot plegat. La UES, és la via fàcil de la paret i una excusa perfecte per fer metres; completament equipada amb parabolts es pot dividir en dues parts ben diferenciades, una primera més senzilla i discontinua fins al bosc penjat i una segona mantinguda i monolítica, on trobem els llargs més interessants.

Camí de les Anoves gaudim d'una magnífica panoràmica de la cinglera

Ressenya de la via

• Via: UES
• Zona: Espluvins – Esperó de les Orenetes
• Dificultat: V+/Ae (MD)
• Dificultat obligada: V+/Ae
• Llargària: 565 metres
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Alt
• Equipament: Via totalment equipada amb parabolts
• Material: 15 cintes exprés i un estrep
• Orientació: Sud-est
• Valoració: ****

Inici de la via

Aproximació:

Des d’Oliana prenem la carretera C-14 i abans d’entrar al tercer túnel ens desviem a mà dreta per la carretera antiga, on aparquem el vehicle. Des d’allí surt una canal direcció a la paret (fites) que després d’una bona pujada ens deixa just al peu de via, al la part més baixa de l’esperó, nom gravat tènuement a la roca i parabolt vissible. 30 minuts.

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

L1(V-)

Segona tirada

La via s’inicia a la part més baixa de la paret, just a la dreta d’una mena d’amfiteatre que forma aquesta. Trobarem el nom tènuement gravat a la roca i veurem les dues primeres expansions. Els primers metres són drets, per de seguida tombar-se el tema. Anem aleshores en diagonal a l’esquerra en direcció a uns sostrets vermells característics. Trobarem algun passet abans d’entrar a la reunió. 50 metres.

L2(IV)

Recuperant el L3

Sortim flanquejant cap a l’esquerra esquivant els sostres i després en diagonal per terreny cada cop més senzill fins un bon replà on fem la reunió. 35 metres.

L3(IV+)

Iniciem la tirada caminant cap a l’esquerra un bon grapat de metres fins que veiem una expansió que ens marca el canvi de direcció. Escalem una fàcil placa fins arribar a la reunió. 50 metres.

Cinquena tirada

L4(V)

Marxem un xic cap a l’esquerra per de seguida enfilar un passet prou dret. Un cop superat, per terreny poc definit avencem uns metres fins que sortim cap a l’esquerra per trobar la reunió. Des d’aquest punt, flanquejant cap a l’esquerra tenim una escapatòria. 35 metres.

L5(V)

Escalem una placa en diagonal cap a la dreta en direcció a una fissura evident. Abans d’arribar-hi ens desviem per un petit diedre que ens mena a la reunió. 35 metres.

Llarg 6

L6(V)

Iniciem la tirada cap a l’esquerra per situar-nos sobre uns ressalts. Els superem i quedem sobre una placa més bonica del que sembla a primer cop d’ull. Tirem recte amunt cap una alzina i des d’allí a l’esquerra fins la reunió. 50 metres.

L7(V)

De nou cap a l’esquerra a buscar una fissura/diedre.

L'Enric recuperant el L8

Uns passos verticals ens deixen a la darrera reunió d’aquesta primera part de la via. 20 metres. Ara ens desencordem i sortim caminant un bon grapat de metres cap a la dreta fins que trobem una fresa que va cap a la paret. Un cop a la base de la paret l’anem resseguint, ara cap a l’esquerra, fins que identifiquem la continuació de la via. Una alzina uns metres placa amunt ens pot servir com a referència.

L8(V)

Primers metres del L9

Aquesta tirada s’inicia a la part més dèbil de la paret i va a buscar un diedre. Un cop fets uns metres pel diedre aquest es tanca i ens obliga a marxar cap a l’esquerra, per de seguida continuar recte amunt fins la reunió. 35 metres.

L9(V+/Ae)

Recte amunt, amb uns passos atlètics fins enganxar la fissura ampla. A partir d’aquest punt progressem en tècnica d’artificial fins la darrera expansió. Un cop abandonem l’estrep amb una curiosa sortida en lliure anem en diagonal a l’esquerra fins la reunió. 35 metres.

Superant el sostret del L10

L10(V+/Ae)

Sortim un metre amunt per de seguida iniciar un flanqueig cap a l’esquerra amb molt ambient i passos d’equilibri que cada cop es fan més fins. Quan quedem sota el sostre el superem en artificial fins que quedem sobre una petita lleixa; fem un passet i altra volta continuem uns metres en artificial fins que amb una sortida atlètica fem els darrer metres en lliure que ens deixen a la millor reunió de la via, on una savina monumental ens farà de sofà i para-sol. 20 metres.

recuperant el bon L11

L11(V+/Ae)

Sens dubte el millor llarg de la via, continuu i llarg. Sortim de la reunió amb tres passos d’Ae que ens situen sobre una extraordinària placa de franges horitzontals, mantinguda i amb presa d’escàndol. Continuem després per un parell de sistemes de petits diedres, també molt bons que ens deixen a la onzena reunió. 50 metres.

L12(V)

Dotzena tirada

Anem un pèl a la dreta, pugem uns metres i obliqüem a l’esquerra. Ataquem una sèrie de panxes atlètiques amb bones gandes. Seguim per un senzill diedre que ens mena a una petita lleixa on muntem la reunió. 30 metres.

L13(V+)

Iniciem la tirada anant cap a la dreta. Ens enfilem uns metres verticals fins situar-nos a un bon diedre, a la meitat del qual tenim el pas més complicat (6a en algunes ressenyes). Per superar-lo marxem un pèl a l’esquerra per de seguida tornar cap al diedre. Un cop superat aquest punt, fàcil fins a la reunió. 35 metres.

Tretzena tirada

L14(V+)

Marxem cap a la dreta i enfilem un diedre, que de seguida es redreça. Un passet fi ens deixa sota una savina que aprofitem per sortir. Marxem per la placa de l’esquerra i per terreny fàcil fins la reunió. 40 metres.

L15(IV)

Sortim caminant cap a l’esquerra fins situar-nos a la base d’una placa inclinada farcida de franges horitzontal, molt fàcil però també molt divertida, la cirereta del pastís, 40 metres.

Fi de festa

Descens:

Marxem cap a la dreta fins que trobem unes marques blaves. Les seguim (per moments sembla que ens estiguin prenent el pèl) durant una bona estona fins que trobem una sageta vermella. A partir d’aquest punt seguim les marques vermelles, que ens duran al descens de la Ferrata Regina. 2 hores fins al vehicle.

El que més m’ha agradat:

• Fantàstica onzena tirada, mantinguda, sobre bona roca i amb bon ambient.
• En general la segona meitat de la via és força bona, amb passos sorprenents.
• La ressenya d’Alt Urgell, rigorosa i precisa.

Des del camí de descens gaudim d'unes magnífiques panoràmiques vers l'Alt Urgell i el Solsonès, amb Sant Honorat a un extrem i el Port del Comte a l'altre

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Sioux Connection al Roc del Rumbau

Bastió imponent i  talaia privilegiada sobre l’Horta d’Oliana, el Roc del Rumbau o com la coneix la gent de la comarca, la Roca del Moro, llença el guant als escaladors que s’hi atansen. El seu discret rocam però, ha fet que hagi estat marginada i menystinguda i no més de mitja dotzena de vies s’atreveixen a guanyar l’imponent muralla, entre elles, la degana, una Anglada de finals dels 60. La Sioux Connection és la darrera proposta que guanya aquest formidable mur de roca delicada. Proposta on l’aventura queda a peu de via, però per contra, gràcies a la feina de sanejament i a les repeticions sofertes, ens ofereix una escalada de caire esportiu, atractiva, divertida i molt segura, fent-nos xalar de valent.

El Rumbau: solemne paret de discret conglomerat

Ressenya de la via

• Via: Sioux Connection
• Zona: Oliana – Roc del Rumbau
• Dificultat: 6a+/Ae (MD)
• Dificultat obligada: V/Ae
• Llargària: 265 metres
• Grau d’exposició: Baix
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via equipada
• Material: 18 cintes exprés i un estrep
• Orientació: Sud-est
• Valoració:***

Aproximació:

Primers metres de la via

Hem d’anar fins a Oliana per la C-14. Un cop passem Oliana la carretera creua el Segre, tot just creuar ens desviem a l’esquerra per la LV-5118 i seguim fins que trobem un trencall a mà dreta direcció a  ‘Hostal del Boix’. Quan ens trobem tot just a l’entrada de l’hotel hem de prendre una pista cap a la dreta, que discorre per la base de la paret del Rumbau. Seguim aproximadament un parell de quilòmetres fins que trobem un petit aparcament a un revolt que queda a l’alçada de la via. Remuntem per un corriol (fites) i en deu minuts som a peu de via.

Mantingut L2

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(V)

La via s’inicia per una placa vertical, amb forats, còdols i regletes, que permeten progressar amb fluïdesa fins que el terreny es va ajaient. Avançarem en tendència a l’esquerra per arribar a la molt còmoda primera reunió que està instal·lada a una balma. 45 metres.

L2(6a+)

Senzill tercer llarg

La segona tirada l’encetem sortint per l’esquerra de la reunió. Pugem una mica en tendència a l’esquerra per després flanquejar cap a la dreta. Aquest és el pas clau de la tirada, on haurem de jugar amb l’equilibri i petites preses. Un cop superat seguim recte amunt, per un tram vertical i mantingut en l’escalada, però amb molt bones preses quan siguin menester i amb un rocam del tot acceptable. Passat el tram només ens restarà arribar a la reunió, per fer-ho haurem d’anar cap a la dreta gaudint d’un flanqueig prou aeri i amb ambient. 35 metres.

Inici del llarg 4

L3(V)

Sortim de la reunió amunt i en lleugera tendència a la dreta per terreny inclinat. Abans d’arribar a uns desploms que ens barren el pas flanquegem a l’esquerra per arribar a la reunió. 25 metres.

L4(6a)

Potser aquesta és la tirada més bonica de la via. Sortim de la reunió flanquejant un xic a l’esquerra per de seguida tirar recte amunt.

Desplegant l'estrep a la cinquena tirada

La tirada és molt mantinguda i obliga a anar zigzaguejant a dreta i esquerra per trobar les millors posicions i preses. La roca continua essent força acceptable i no condiciona l’escalada. 35 metres.

L5(6a/Ae)

Com a la tirada anterior tornem a sortir de la reunió per l’esquerra, primer fàcil i de seguida molt vertical, fet que imposa progressar en artificial; en aquest tram haurem de fer algun pas a últims. La sortida en lliure és fina i vertical, però trobarem bona presa fins a la reunió. 35 metres.

Darrers metres de la cinquena tirada

L6 i L7 (IV+)

Aquestes dues tirades són una excusa per arribar al cim del Rumbau, si la nostra intenció és rapelar la via no val la pena fer-les ja que d’aquesta manera ens estalviem dos ràpels.

Descens:

Per al descens tenim dues opcions: baixar caminant o rapelar.

Per baixar caminant haurem d’arribar fins al cim principal i des d’allí trobar el camí que baixa (nord) fins a l’ermita de Castell Llebre i d’allí seguir la pista fins al cotxe (una hora aproximadament).

Sisena tirada

Si baixem rapelant (corda doble de 60) ho fem de la reunió 7 a la 6, de la 6 a la 5, de la 5 a la 4, de la 4 a la 2 i de la 2 al terra. Com hem comentat abans, si aquesta és la nostra opció, paga la pena estalviar-se les dos darreres tirades, de tràmit per sortir al cim, donat que d’aquesta manera ens estalviem dos ràpels.

El que més m’ha agradat:

• Via molt sanejada, que juntament amb el generós equipament permet gaudir de l’escalada sense estar massa pendents de rocam.
• Boniques segona i quarta tirades, verticals i mantingudes.
• Reunions molt còmodes, excepte la segona.
• Via ràpida, amb ombra a partir de les tres de la tarda.

El que no m’ha agradat tant:

• Dos darreres tirades de tràmit per sortir al cim.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Núria a la Mola de Sant Honorat

Venint del nord les Moles de Sant Honorat ens mostren la seva cara més arrogant. En destaca especialment l’esperó per on transcorre la Núria, que com la proa d’un antic vaixell petrificat ens observa altiu i ens repta a que l’escalem. L’empresa resulta menys exigent del que pugui semblar a priori i només demana que entenguem la roca i la mimem, peculiar i ombrívola, però més noble del que pugui semblar a primer cop d’ull. Un cop superats els dos primers llargs, clarament més exigents, l’escalada esdevé una autèntica excursió vertical, que ens permet gaudir d’un horitzó de geologies capricioses, conreus, boscos i l’aigua de l’embassament. El premi final és arribar a l’altiplà de Sant Honorat, on les vistes s’obren 360 graus i l’ànima resta satisfeta.

Vessant nord de Sant Honorat amb la llaminera Aresta dels Joncars

Ressenya de la via

• Via: Núria
• Zona: Sant Honorat
• Dificultat: V+/Ao (MD-)
• Dificultat obligada: V/Ao
• Llargària: 215 metres
• Grau d’exposició: Baix
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Completament equipada amb espits
• Material: 14 cintes exprés
• Orientació: Nord
• Valoració:***

Aproximació:

Primers metres de la via

Hem d’anar fins a Oliana per la C-14. Un cop passem Oliana la carretera creua el Segre, tot just creuar ens desviem a l’esquerra per la LV-5118 i seguim fins que trobem un trencall a mà esquerra direcció a  ‘Hostal del Boix’. Quan ens trobem tot just a l’entrada de l’hotel hem de prendre una pista cap a la dreta, que discorre per la base de la paret del Rumbau. Hem de seguir la pista fins a l’ermita de Castell Llebre. Just sota l’ermita hi ha una esplanada per aparcar el cotxe. Seguim a peu per la pista i després d’una forta pujada ens trobarem una cadena. Seguim la pista (baixada) que NO té la cadena fins que en un revolt tancat trobem una fita i un corriol. Seguim el corriol fins que trobem una nova fita a mà esquerra. Seguim aquest nou corriol, molt poc definit i en tendència a la dreta anem trobant el camí més lògic fins arribar alpeu de l’esperó on comença la via.

Primera tirada

Veure l’aproximació de la via amb Google-Maps

L1(V+/Ao)

La via s’inicia al peu del marcat esperó. Aquesta comença amb un desplom que es supera en Ao. Un cop sobre la placa continuen uns metres no tant verticals, però poc evidents. Potser es nota que la via va ser equipada per dalt i alguna assegurança queda a contramà. Passats uns metres la via es torna a redreçar i les assegurances apareixen més juntes permetent passar en Ao si no ens hi veiem amb cor. La reunió es fa en una petita lleixa i és força còmoda, com totes les de la via. 45 metres.

Inici del L2

L2(V/Ao)

Comencem la segona tirada amb uns metres poc clars fins la segona assegurança, que queda una mica amunt, donat que podem sortir per l’esquerra o bé tirar recte. Passat aquest primer tram la via ens fa anar una mica cap a la dreta per després tornar a l’esquerra, anant a buscar un tram força vertical i que es passa bé en Ao. Un cop superat aquest tram arribem a la segona reunió. 35 metres.

L3(IV)

Inici del L3

A partir d’aquest punt la via canvia radicalment de tònica. Després de superar un curt muret vertical avancem per una sèrie de grades esglaonades que ens menen a la tercera reunió. 30 metres.

L4(III)

Aquesta tirada segueix la tònica de l’anterior, però és més fàcil si cap. Superarem uns quants ressalts i farem reunió. Tot i ser tirades molt fàcils són agradables de fer i ens permeten guanyar metres  i gaudir de l’ambient tant especial d’aquest bonic racó de l’Alt Urgell. 30 metres.

Cinquena tirada

L5(III)

Com les dos tirades anteriors, seguim progressant per l’ajagut esperó fins arribar a un bon replà, just sota el mur somital, on muntarem la reunió. 35 metres.

L6(V)

Sortim de la reunió descaradament cap a la dreta per anar a buscar el fil de l’esperó. El resseguim uns metres i progressem de nou cap a la dreta, per sota d’una llastra amb roca descomposta, però que no tocarem.

Encarant la darrera tirada

Aquest metres tenen les assegurances força juntes i es pot passar en Ao, però la roca és prou franca i la dificultat no passa de V. Un cop superat aquest tram arribem a un petit replà on hi ha una reunió que ens saltarem. Superem un darrer ressalt i arribem al cim de l’altiplà, on trobarem la darrera reunió. 40 metres.

Descens:

Des de la darrera reunió seguim un corriol cap a l’est que ens portarà fins una pista que haurem de seguir fins Castell Llebre. 2,5 kms aproximadament.

El que més m’ha agradat:

• Dos primeres tirades verticals i mantingudes.
• Millor roca del que podríem pensar a priori.
• Totes les reunions són molt còmodes.
• Ombra a partir de migdia.
• Tot i no ser una via 5 estrelles té el valor afegit de permetre’ns gaudir d’un lloc poc conegut i d’una bellesa tètrica i contundent.

El que no m’ha agradat tant:

• Alguna assegurança a contramà.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Tot i que la roca en general és força acceptable i permet una progressió fluida, cal parar especial atenció a l’estat de les preses, donat que NO totes són de tot fiables.

Arreplegant els estris al cim de l'altiplà de Sant Honorat

Bàlsam de Tigre a la Paret Bucòlica

Des que van adreçar la carretera d’Andorra la Paret Bucòlica fa honor al seu nom: amb un calcari generalment de primera qualitat, curta aproximació i bones vistes sobre l’embassament. La Bàlsam de Tigre és la clàssica de la paret. Situada a l’esquerra de la Terra de Dinosaures, són especialment memorables les dos primeres tirades, de continuïtat sobre plaques d’excel·lent calcari i preses somiades. La via es troba equipada amb bon criteri i només haurem de menester una dotzena de cintes exprés per gaudir d’aquesta aventura tant recomanable.

Des del cim, cap al nord, podem veure la Serra de Sant Joan, Coll de Nargó, la Narieda...

Ressenya de la via

• Via: Bàlsam de Tigre
• Zona: Oliana – Paret Bucòlica
• Dificultat: 6a+ (MD+)
• Dificultat obligada: V+
• Llargària: 190 metres
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Mitjà/baix
• Equipament: Via equipada
• Material: 12 cintes exprés
• Orientació: Sud-est
• Valoració:****

Aproximació:

Circulem per la C-14 direcció Andorra, al sortir del tercer túnel un cop passat el pantà d’Oliana ens hem de desviar per l’antiga carretera. Circulem uns 300 metres i aparquem el vehicle a un replà a mà dreta. Des de l’aparcament ja es veu la via. Reculem caminant uns metres fins que trobem un corriol poc definit que ens porta fins al peu de la via (trajecte evident). “Bàlsam” tènuement escrit al peu de via.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

Bona primera tirada

L1(V+)

La via s’inicia amb un tram tombat que va guanyant verticalitat progressivament. Arribarem a una primera lleixa des d’on haurem d’atacar un tram extraplomat, que es fa molt bé gràcies a unes tremendes preses. Un cop superat el llarg continua vertical i amb bon cantell fins la reunió, que es fa a una còmoda lleixa. 40 metres.

L2(6a)

La dificultat de la segona tirada es concentra a la sortida de la reunió. Haurem de superar un sostre amb aspecte monolític.

Segon llarg... Brutal!!

El més complicat és arribar a atènyer la bústia d’escàndol que queda per sobre d’aquest. Per fer-ho anem a cercar una bona rebava que hi ha a la dreta del bolt i que ens permetrà arribar a les esmentades bústies. Un cop ben agafats només haurem de tibar fort, pujar peus i treure cul fins quedar sobre el sostre. Un cop superat resta una placa de somni: vertical, aèria i amb uns cantells que mai hauríem imaginat. Tornem a fer la reunió sobre una còmoda lleixa. 30 metres.

L3(V+)

Tercer llarg

Anem cap a l’esquerra superant una serie de ressalts sobre roca amb aspecte no gaire engrescador. Abans d’entrar a la placa trobarem un pas una mica desplomat, on haurem d’aprofitar una nansa que surt de la dreta per xapar el parabolt (queda un xic a contramà). Un cop superat el pas, entrem a una nova placa amb bona roca, que anem escalant amb lleugera tendència a l’esquerra per després anar tornant a la dreta. Sortim per una mena de fissura i entrem a una feixa. Anem cap a la dreta i fem la reunió còmodament. 40 metres.

L4(V+)

Sortida del L4

Sortim per l’esquerra de la R. Tenim un parell de passets sobre presa petita i equilibri per xapar la primera assegurança. Un cop xapada enganxem la fissura de l’esquerra i fem una mica de bavaresa. Quan s’acaba tenim uns pocs metres de placa fins enganxar una nova fissura que tornem a superar en bavaresa. Només resta un darrer tram fàcil però on haurem de parar atenció amb la roca. 20 metres.

L5(6a+)

Sortim de la reunió per anar a buscar una mena de diedre poc definit. Al diedre la presa és més petita.

Llarg 5

Hem d’anar pujant amb calma, mirant bé on posem els peus en direcció a una evident fissura horitzontal que travessa el desplom per la seva base. La fissura ens permet fer presa invertida i d’aquesta manera podem xapar el bolt. Ara haurem de tibar de petites regletes per poder pujar peus que ens han de permetre enganxar una molt bona presa una mica més amunt. Després seguim uns pocs metres i fem reunió sobre bon terreny. 30 metres.

L6(IV)

El darrer llarg de la via és un rostoll per sortir de la paret, però haurem de parar compte amb la roca, que no sempre és bona. Farem la darrera reunió a l’arbre que millor ens vagi. 40 metres.

Descens:

Darrera reunió

Quan sortim de la via seguim unes fites a mà esquerra que ens menen cap un corriol. Seguirem per la feixa (fites). Aquesta va perdent alçada i trobem un nou corriol/tartera que ens porta fins a la carretera. 1 km.

El que més m’ha agradat:

• Els dos primers llargs són molt bons. Menció especial per la placa del segon llarg, només per fer-la val la pena repetir la via.
• Variada, vertical i contínua.
• Roca de primera excepte trams puntuals.
• Totes les reunions són molt còmodes.
• Molt ben equipada.

El que no m’ha agradat tant:

• Algun curt tram amb roca discreta.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya