Viatge Apatxe a La Pastereta
En Joan Vidal encerta amb aquesta divertida línia de caire esportiu que busca l’espai lliure a la banda esquerra de la via El Kraken. Molt assegura, en l’única cosa que ens haurem de concentrar és en gaudir d’aquest bon pany de paret, deixant, això sí, l’exposició i el compromís a peu de via. L’orientació oest de la paret la converteixen en un bon objectiu pels matins més calorosos.
Ressenya de la via
- Via: Viatge Apatxe
- Zona: Montserrat – Clot de la Mònica
- Dificultat: 6b (MD+)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 100 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via totalment equipada amb parabolts
- Material: 11 cintes exprés
- Orientació: Oest
- Valoració: ****
Aproximació:
Primer llarg
Entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda dreta. Deixem el cotxe al costat de la pista i seguim el camí de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que trobem una desviació a mà dreta que ens porta a la cara oest de La Pastereta. Flanquegem cap a l’esquerra per sota de la via Diedre Bonington. Seguim fins que trobem un trencall que puja fins al peu de via amb alguna corda fixa al tram final.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Segon llarg
L0(IV-)
Abans d’iniciar la via pròpiament dita haurem de grimpar una placa inclinada per atènyer la primera reunió. A meitat de camí trobarem un parabolt. 40 metres.
L1(V+)
La primera tirada és una bonica diagonal cap a l’esquerra (no sortir recte per la via El Kraken), molt ben assegurada -com tota la via- on anirem trobant tota mena de forats i relleus que fan de l’acció d’escalar una experiència del tot satisfactòria.
Tercer llarg
Potser trobem un parell de punts on la dificultat és una mica més alta, però res que no es superi amb una mica de col·locació. 30 metres i 11 parabolts.
L2(6a)
El segon llarg, tot i que curt, és preciós. Avancem per una bona placa vertical, esquitxada de foradets, on haurem de moure’ns fent ziga-zagues cercant la millor opció i on un bon treball de peus ens ajudarà força. 18 metres i 8 parabolts.
L3(V+)
El tercer llarg s’inicia amb un pas potent que ens situa sobre una bonica placa de roca genial on gaudirem d’uns metres d’escalada prou vertical abans que la paret es vagi ajaient per arribar a la reunió amb una agradable grimpada. 30 metres i 9 parabolts.
L4(6b)
Quarta tirada
Sens dubte el llarg estrella. Sortim cap a l’esquerra (no anar a la dreta pel Kraken) per encarar un fantàstic mur, a trams lleugerament desplomat. Avancem uns metres recte fins que ens decantem cap a la dreta per després tornar cap a l’esquerra, sempre anant de forat a forat en escalada atlètica més que tècnica. A l’expansió de més a la dreta val la pena posar-hi una cinta ben llarga, per estalviar-nos el fregament de les cordes. Abans d’arribar a la reunió haurem de superar una marcada panxa que esdevé el pas clau del llarg. 25 metres i 11 parabolts.
Descens:
La via és rapelable, però també podem baixar a peu, seguint la carena de la Petereta fins que anem a trobar el camí que baixa de Sant Joan. El prenem en direcció al Clot de la Mònica.
El que més m’ha agradat:
- Molt variada en passos; tots els llargs són bons.
- Mantinguda i amb un darrer llarg que et deixa els braços calents.
- Roca molt bona.
El que no m’ha agradat tant:
- Segona reunió molt incòmoda.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
Josep Nieto a La Pastereta
El vessant oest de La Pastereta ha estat explotat de manera sistemàtica no deixant ni una línia possible per escalar. En aquest pany de paret hi conviuen diferents concepcions d’escalada, des de vies esportives passant per itineraris sobre-equipats com l’arxi-recorreguda Funció Clorofíl·lica o petites joies de l’escalada amb un sabor més autèntic com la magnífica Sac de Paciència, escalada obligatòria si ens apropem a aquest vessant. La Josep Nieto queda en un terme mig, amb una dificultat molt assequible i un equipament amb bon criteri, va cercant la lògica entre la Vilmanbar i la Funció Clorofíl·lica, aconseguint un itinerari, que si som capaços de seguir (resistint-nos a les llamineres expansions de la seva popular veïna) segur ens deixa un bon regust de boca.
Ressenya de la via
- Via: Josep Nieto
- Zona: Montserrat – Clot de la Mònica
- Dificultat: V+ (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 130 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts i algun clau
- Material: 7 cintes exprés, opcionalment podem dur un joc discret de tascons, preferentment mides petites i un parell de bagues per savines.
- Orientació: Oest
- Valoració: ***
Aproximació:
Primera tirada
Entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda dreta. Deixem el cotxe al costat de la pista i seguim el camí de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que trobem una desviació a mà dreta que ens porta a la cara oest de La Pastereta.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
Senzill i agradable segon llarg
La via es situa entre la Vilmanbar i la Funció Clorofíl·lica; veurem un parabolt platejat a uns cinc metres del terra. La part més complicada d’aquesta tirada es concentra als primers metres, on haurem d’escalar amb tranquil·litat i col·locar-nos bé per anar guanyant metres. Poc a poc la dificultat va decreixent i aviat haurem d’anar en tendència a l’esquerra; pel camí trobarem un clau difícil de veure. Abans d’arribar a la reunió el terreny es redreça i haurem de fer uns passos ‘disfrutons’ sobre bons forats. La role està just a l’esquerra de la R1 de la Funció Clorofíl·lica. 50 metres, 6 parabolts, un espit i un clau.
L2(IV+)
La Paula recuperant el tercer llarg
Sortim de la reunió un xic cap a la dreta fins atènyer el primer parabolt. Aquesta segona tirada corre paralela a la segona tirada de la Funció Clorofíl·lica navegant per una agradable placa inclinada d’aspres còdols i generosos forats. Els darrers metres els podem fer anant a buscar la Funció Clorofíl·lica o bé com hem fet nosaltres, la Vilmanbar. La reunió és comú per les tres vies. 50 metres i 5 parabolts.
L3(V)
De la reunió sortim recte en direcció una expansió que ens queda amunt sobre la reunió (no anar cap a la dreta seguint les expansions vermelles de la Funció Clorofíl·lica) Pel camí podrem llaçar una savina. Un cop arribem a una petita cova marxem un xic cap a l’esquerra i enfilem una placa preciosa, vertical i farcida de petites preses i forats que ens faran xalar de valent i que de ben segur se’ns farà curta. 30 metres i 4 parabolts.
Descens:
Tres ràpels per la mateixa via.
El que més m’ha agradat:
- Via lògica que va cercant les millors plaques.
- Equipada amb criteri, segura sense estar cosida.
- Darrera tirada amb una placa final senzillament deliciosa.
- Ràpida, permet combinar-la amb altres vies properes.
El que no m’ha agradat tant:
- Per moments la via cau sobre la Funció Clorofíl·lica o al revés.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
Sac de Paciència al Serrat de la Pastereta
Navegar per aquest magnífic pany de conglomerat, que és la cara oest de la Pastereta, cercant la millor opció, esdevé tot un repte difícil de rebutjar i la “Sac de Paciència” un bon desafiament per posar-nos a prova; dues tirades de bona continuïtat sobre aquests forats tant característics del sud montserratí i un equipament encertadíssim, fan que l’escalada esdevingui mantinguda i no permeti baixar la guàrdia en cap moment. Tot i ser només dos llargs i els dos en placa, l’escalada és prou variada, amb un primer llarg on els petits forats i la tècnica de peus seran fonamentals i una segona tirada on l’exel·lent roca cantelluda de la Pastereta pren tot el protagonisme i ens ajuda a progressar amb pas ferm. Imprescindible.
Ressenya de la via
- Via: Sac de Paciència
- Zona: Montserrat – Clot de la Mònica
- Dificultat: 6a (MD+)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 80 metres
- Equipament: Via equipada amb parabolts i algun clau
- Material: 10 cintes exprés i un Camalot #0.5
- Orientació: Oest
- Valoració: ****
Aproximació:
Entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda dreta. Deixem el cotxe al costat de la pista i seguim el camí de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que trobem una desviació a mà dreta que ens porta a la cara oest de La Pastereta.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Primera tirada
L1(6a)
La via s’inicia uns metres a l’esquerra de la Vilmanbar. El primer llarg, mantingut des de l’inici i de dificultats obligades ens fa navegar a dreta i esquerra buscant la millor opció. En aquest primer llarg una bona col·locació de peus serà fonamental per progressar. A mitja tirada trobem un tram on les assegurances allunyen, però un Camalot #0.5 a un bon forat fa que els nervis no vagin a més. Als darrers metres agafem una mena de fissura que ens permet entrar relaxàdament a la reunió. 40 metres.
L2(6a)
Fantàstica segona tirada
El misteriós segon llarg és senzillament una meravella. Veiem la primera assegurança força amunt i en diagonal a l’esquerra i cap allí hem d’anar. Abans però, podrem col·locar de nou el Camalot #0.5 a un forat que sembla fet expressament per aquesta peça. Poc abans d’arribar al parabolt que veiem des de la reunió trobarem un clau mig amagat difícil d’encintar. Ataquem un tram un xic extraplomat amb bons cantells i en tendència cap a la dreta ens endinsem a una mar de conglomerat generós en cantell però escadusser en assegurances, que ens obliguen a una escalada mantinguda i vertical. Poc a poc la placa va prenent una inclinació més amable fins la segona reunió. 40 metres.
Descens:
Amb corda doble de 60 un sol ràpel fins a peu de via, sinó dos de 30. Es pot continuar amunt anant a buscar els llargs superiors de la Vilmanbar o la Funció Clorofil·la.
El que més m’ha agradat:
- Roca de la bona de la cara sud.
- Mantinguda i amb trams preciosos.
- La distància entre assegurances ens fa escalar concentrats.
Pacho-Hidalgo al Serrat de la Pastereta
Ràpida i divertida escalada al vessant est del Serrat de la Pastereta que serveix de complement ideal d’un dia d’escalada a la zona o per aquells dies que no tenim gaire temps però les ganes d’escalar ens guanyen.
Ressenya de la via
- Via: Pacho-Hidalgo
- Zona: Montserrat – Clot de la Mònica
- Dificultat: 6a+ (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 95 metres.
- Grau d’exposició: Mitjà/baix menys al darrer llarg que és exposat
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada
- Material: 6 cintes exprés; tascons i vagues per merlets si fem el darrer llarg
- Valoració:***
- Orientació: Est
Aproximació:
Primera tirada sobre roca excel·lent
Entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda dreta. Deixem el cotxe al costat de la pista i seguim el camí de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que trobem una desviació a mà dreta que ens porta a la cara oest de La Pastereta. Resseguim el Serrat cap al sud i canviem de vessant. Pugem per una corda fixa i acabem d’arribar al peu de via. Xapes visibles.
Veure aproximació amb Google-Maps
L1(IV+)
Iniciant el flanqueig per entrar a la segona reunió
La primera tirada s’inicia uns metres a l’esquerra de la via Barcelonets. Es tracta d’un bonic mur vertical amb molt bona roca. Al principi les assegurances es troben força aprop (massa). Quan la paret começa a perdre verticalitat anem un xic a la dreta per de seguida tornar a l’esquerra i arribar a la reunió. 25 metres.
L2(6a+)
Sortim de la reunió fent un llarg flanqueig cap a l’esquerra en direcció a una savina, fàcil però una mica exposat. Un cop estiguem a l’alçada de la savina ataquem una panxa amb bona presa. La paret escup bastant però la presa és de primera i les assegurances es troben molt aprop.
L'Alan jugant amb els tascons al darrer llarg
Un cop superada la panxa quedem sobre una rebava que ens permet reposar. Ara només resta un flanqueig a esquerres per arribar a la reunió (pas clau de la via). La presa és més escadussera, però els cantells que anem trobant són bons. Aquest flanqueig pot resultar exposat per al segon; si volem podem posar un Camalot nº 3 a un bon forat per protegir al segon de corda. 40 metres.
L3(IV)
La darrera tirada l’hem feta al gust. Sortim de la reunió recte amunt i anem navegant en lleugera tendència a la dreta, buscant els millors cantells. Hi ha moltes possibilitats de llaçar merlets i de col·locar friends o tascons. Un cop al fil de l’aresta ja per terreny més ajagut arribem a la reunió compartida amb l’Aresta Est. He llegit algunes ressenyes que indiquen de sortir de la reunió en lleugera tendència a la dreta per anar a trobar un parell d’expansions, però el nostre llarg, tot i que una mica expo és força agradable de fer. 30 metres.
Descens:
Un sol ràpel de 50 metres per la vessant est fins al peu de via.
El que més m’ha agradat:
- Roca de primera al llarg de tota la via.
- Potent segon llarg, amb el desplom i l’entrada a la R.
- Tercera tirada al gust força ‘clàssica’
El que no m’ha agradat tant:
- Equipament irregular, amb un primer llarg sobre-equipat i un darrer llarg pràcticament net.
Barcelonets al Serrat de la Pastereta
La via Barcelonets va a buscar d’una forma descarada el petit sostre somital de la cara est del Serrat de la Pastereta. Per aconseguir-ho aprofita una deliciosa placa al costat de la via Pacho-Hidalgo per després anar flanquejant cap a la dreta i col·locar-se sota el sostre. La via es troba molt equipada i només ens caldran una dotzena de cintes exprés i els estreps per gaudir d’aquesta agradable aventura.
Vies del vessant sud-est del Serrat de la Pastereta
Ressenya de la via
- Via: Barcelonets
- Zona: Montserrat – Clot de la Mònica
- Dificultat: 6a/Ae (MD-)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Llargària: 100 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts
- Material: 12 cintes exprés i els estreps
- Valoració:***
- Orientació: Est
Aproximació:
Primers metres de la via sobre roca excel·lent
Entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda dreta. Deixem el cotxe al costat de la pista i seguim el camí de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que trobem una desviació a mà dreta que ens porta a la cara oest de La Pastereta. Resseguim el Serrat cap al sud i canviem de vessant. Pugem per una corda fixa i acabem d’arribar al peu de via. Xapes visibles.
Veure aproximació amb Google-Maps
Estetic pas de 6a del L2
L1(V)
La primera tirada s’inicia uns metres a la dreta de la via Pacho-Hidalgo. Ens enfilem a la paret per una exel·lent placa farcida de bona presa i amb les assegurances properes. Després d’uns metres en línia recta la via va derivant cap a la dreta fins començar una llarga travessa per terreny fàcil que ens mena a la primera reunió. Aquesta es fa en un bon replà i es força còmoda. 45 metres.
L2(6a)
Tram d'artificial de la tercera tirada
Sortim de la reunió en diagonal a la dreta per terreny una mica trencat fins situar-nos sota un petit desplom. El superem amb molt bones preses i quedem situats sobre una placa vertical amb molt cantell. Escalem uns metres més fins que la placa s’inclina i ja per terreny molt fàcil arribem a la segona reunió, també molt còmoda. 30 metres.
L3(Ae i V)
Sortim de la reunió per una rampa inclinada directes al sostret. Aquest es supera en tècnica d’artificial i no té cap complicació, donat que les expansions són molt properes. Un cop superat el sostre la sortida en lliure també és força senzilla (més IV que el V que marca la ressenya). Arribem a la reunió, que com totes les de la via és força còmoda. 25 metres.
Descens:
Repassant el llibre de registre
Fem un primer ràpel fins la primera reunió i un segon fins al peu de via.
El que més m’ha agradat:
- Via força variada per l’escassa longitud que té.
- Els primers metres de la primera tirada, amb molt bona roca i la part de 6a de la segona.
- Ideal per començar a practicar amb estreps donat que els passos són força curts.
- Bonic ràpel volat.
- Bona via per dies ventosos.
Últims comentaris