Roca Viva a la Tuca de la Solana de Llauset

A vegades  les vies són una simple excusa per poder gaudir d’entorns extraordinaris. La Tuca de la Solana de LLauset esdevé una exel·lent atalaia des d’on adelitar-se amb la visió del Estanys d’Anglos i retallant l’horitzó la insinuant silueta dels Bessiberris. Per accedir-hi o fem a través de la via Roca Viva, ruta senzilla, que intenta enllaçar diferents plaques de la manera més digna per guanyar aquesta privilegiada balconada. L’ambient d’alta muntanya i la tranquil·litat estan assegurades en aquesta via, equipada amb parabolts, que tot i quedar distants no es troben a faltar ja que les dificultats són molt raonables.

Amplies vistes des del cim de la Tuca de la Solana de Llauset

Ressenya de la via

• Via: Roca viva
• Zona: Llauset
• Dificultat: V (D+)
• Dificultat obligada: IV+
• Llargària: 310 metres
• Grau d’exposició: Alt
• Grau de compromís: Alt
• Equipament: Via pràcticament equipada amb parabolts (pintats de blanc els dos primers llargs). Les reunions són de dos parabolts
• Material: 8 cintes exprés i els Camalots #0.5, #0.75 i #1
• Orientació: Nord
• Valoració: **

Primer llarg

Aproximació:

Circulem per la N-230 i ens desviem a l’alçada del poble d’Aneto. Prenem una pista que puja fins l’embassament de Llauset, abans d’arribar-hi creuarem un túnel de muntanya que ens deixa just al costat de la pressa. Seguim a peu creuant un altre túnel i enfilem el GR-11 que puja fins la Collada d’Anglos. un cop al coll flanquegem cap a l’esquerra per una tartera (fites) que ens deixa a una feixa que hi ha a mitja paret. Creuem la feixa i descendim uns metres de per una altre tartera que ens deixa a la base de la paret. Continuem cap a la dreta fins trobar el peu de via.

Segona tirada

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(IV)

La via s’inicia a la part més baixa d’un esperó poc definit (veurem alguna expansió des del peu de via). Ataquem uns ressalts fàcils que ens porten a una placa amb molta molsa. Enllacem aquesta amb una altra, també molsosa fins atènyer la primera reunió. 55 metres, 4 parabolts pintats de color blanc.

L2(III)

Darrers metres del L3

Llarg de tràmit. Seguim per una placa molt inclinada que ens mena a uns ressalts als quals ens hem d’enfilar per després des-grimpar-los per l’altre vessant i arribar a la reunió, que es troba al peu d’una evident placa. 50 metres, un parabolt (blanc).

L3(IV+)

Ataquem la placa tombada pel vell mig amb senzills passos d’adherència,a mitja placa trobarem una expansió.

Quarta tirada

A partir del parabolt marxem en lleugera tendència cap a la dreta per anar a buscar una canal/diedre. Continuem pel diedre fins que trobem un parabolt a l’esquerra que ens marca el camí i protegeix el pas més complicat del llarg. Ens enfilem amb un pas atlètic cap a l’esquerra i arribem a la reunió. 50 metres, dos parabolts.

L4(V)

Aquesta tirada va enllaçant diferents plaques cercant certa continuïtat.

Cinquena tirada

A les plaques haurem de fer passos d’adherència principalment. La part més complicada es troba al final del llarg, tot i que està molt protegida amb dos expansions i no és gens obligada. A les plaques continua havent-hi molsa tot i que menys que al primer llarg. 50 metres, 4 parabolts.

L5(IV-)

Sens dubte el llarg més lleig de la via. Sortim de la reunió recte amunt pel fil d’una mena d’esperonet.

Darrers ressalts

Quan trobem una expansió haurem de creuar una canal herbosa i continuar amunt per la banda dreta. Anirem trobant parabolts fins la reunió. 50 metres, 4 parabolts.

L6(IV-)

Anem a buscar el fil de l’esperó i el seguim fins arribar a l’aresta. Continuem en tendència a la dreta, superant alguns blocs fins a la reunió. 55 metres, tirada neta.

Descens:

Des de la darrera reunió des-grimpem fins arribar a una canal herbosa. Seguim amb cura cap avall fins arribar a una vira on trobarem una instal·lació de ràpel (25  metres). Seguim per la tartera fins que trobem unes fites que ens marquen el camí cap a la feixa que creua la paret. Des d’aquest punt desfem el camí d’aproximació. Si tenim ganes i no hi ha pressa, podem seguir baixent per la tartera fins als estanys d’Anglos, on podem prendre un bon bany. Per tornar des dels estanys prenem el GR-11 que ens porta fins a la collada d’Anglos.

L'Estany de l'Obaga amb el vessant est de la Solana de Llauset en segon terme

El que més m’ha agradat:

• Ambient d’alta muntanya.
• Tranquil·litat assegurada.
• Molt ràpida, fet que permet fer-ne més d’una en la jornada o bé aprofitar per fer una capbussada als estanys d’Anglos.

El que no m’ha agradat tant:

• Via molt discontinua i herbosa.
• Trams amb molsa.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Mireia a la Colomina

La zona de la Colomina ofereix forces alternatives per poder degustar el bon granit que amaga. Vies per tots els gustos i estils, totes elles amb el denominador comú d’un paisatge d’alta muntanya, tranquil·litat assegurada i aproximacions no massa llargues si establim la nostra base al refugi. La Mireia aprofita un estimulant esperó situat davant el refugi per traçar un itinerari curt però prou intens. En la nostra ressenya proposem entrar per la via de la dreta (Ozú que caló), aprofitant d’aquesta manera una placa inclinada força llaminera. Tot i que la via es troba equipada un petit joc de friends pot anar bé per protegir trams on les assegurances allunyen.

Refugi de la Colomina

Ressenya de la via

• Via: Mireia
• Zona: Pic de la Colomina – Sector Can Sat
• Dificultat: 6a (MD)
• Dificultat obligada: V+
• Llargària: 85 metres
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via equipada amb espits i un clau
• Material: 7 cintes exprés i opcionalment un petit joc de friends
• Orientació: Sud-est
• Valoració:***

Divertida placa del L1

Aproximació:

Des de la Pobla de Segur prenem la carretera direcció Pont de Suert. Quan arribem a Senterada ens desviem a la dreta cap a la Vall Fosca. Seguim la carretera fins que arribem a l’embassament de Sallent. Durant els mesos de juliol, agost i setembre, podem prendre el telefèric (9 del matí) que ens deixa a l’estació superior, en cas contrari pujarem a peu per un camí indicat en forta pendent (45 minuts). Des d’allí prenem un corriol (indicat) que es dirigeix al refugi de La Colomina (45 minuts).

Na Paula al L1

Des del refugi l’esperó és ben visible. Prenem un GR fins que siguem a l’alçada de l’esperó, en aquest punt deixem el camí i pugem per entre el caos de blocs fins al peu de via (30 minuts des del refugi).

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(V)

Com hem comentat, la primera tirada la comencem des de la via ‘Ozú que caló’, situada a la dreta de l’inici de la ‘Mireia’ quasi al punt més baix de la placa.

Segona tirada un cop superat el tram del sostre

Són uns primers metres força divertits, sobre una placa inclinada on haurem de jugar amb l’adherència i unes extraordinàries protuberàncies que afloren del granit com bolets. Un cop arribem al fil de l’esperó flanquegem cap a l’esquerra per anar a buscar la via ‘Mireia’. El flanqueig és senzill i ens deixa aprop de l’extrem esquerra de la paret. A partir d’aquest punt hem de tirar recte amunt, confiant en trobar el següent espit. Són uns metres prou verticals i divertits, amb presa generosa. La reunió la fem en una petita lleixa i és prou còmoda. 45 metres.

L2(6a)

Na Paula desmuntant el segon llarg

Sortim de la reunió un pèl a l’esquerra per de seguida tirar recte amunt fins situar-nos sota un sostre. El superem per la banda esquerra, amb un pas bastant bèstia de braços. Un cop a sobre quedem a una petita vira, flanquegem un metre a la dreta i superem un ressalt bastant atlètic, que tot i no ser difícil no podem errar, donat que la caiguda seria llarga i lletja. Un cop superat aquest pas, que és el tram psicològic de la via, seguim amunt, zigzaguejant i trobant sempre el cantell més bo. A la darrera part anem cap a la dreta per entrar a la reunió. 40 metres.

Descens:

Fem un ràpel a la primera reunió de ‘Ozú que caló’ i d’allí un altre fins a peu de via.

El que més m’ha agradat:

• Bona roca.
• Variada pels poc metres que té.
• Bona opció per combinar-la amb altres vies de la zona.

El que no m’ha agradat tant:

• Assegurances castigades pel clima… I són espits.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Tapa Sans Dalle a la Dent d’Orlu

Tapa Sans Dalle és la manera perfecta de prendre contacte amb la Dent d’Orlu. Un itinerari de 300 metres, ben assegurat i amb un grau molt assequible.

Ressenya de la via

• Via: Tapa Sans Dalle
• Zona: Dent d’Orlu
• Dificultat : V+ (D)
• Dificultat obligada: V
• Grau d’exposició: Baix
• Compromís: Mitjà
• Llargària: 300 metres
• equipament: Equipada amb parabolts
• Material: 9 cintes i reunions
• Orientació: Est
• Valoració:***

Aproximació:

Des de Puigcerdà hem d’anar fins a Ax-Les-Thermes. Un cop a Ax hem de prendre la carretera D613 en direcció Ascou. Un cop passem Ascou arribem a Golours i el seu estany. Just al final de l’estany a ma dreta hi ha un càmping, girem cap el càmping per una pista forestal, primer asfaltada i després en més mal estat. La seguim fins al final on hi ha un aparcament. Deixem el cotxe a l’aparcament i seguim un camí evident amb marques vermelles que ens porta fins al Coll d’Euges. Des d’aquí baixem per un corriol cap a la cara est fins al peu de via (nom escrit a l’inici). Des del cotxe una hora i quart.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L-1(IV-)

Cinqué llarg

Pugem per placa capa l’esquerra fins la primera reunió. Llarg de 40 metres.

L-2(IV+)

Superem un petit sostret i en adherència fins a la reunió. 35 metres.

L-3(III+)

Tirada fàcil. Hem d’anar cap a la dreta a buscar la tercera reunió. 35 metres.

L-4(V-)

Placa llisa amb petits bonyets per anar-se agafant. Llarg d’adherència. 40 metres.

L-5(IV)

Petit sostre de la sisena tirada

Placa amb un petit ressalt a mig llarg. 40 metres.

L-6(V)

Una mica després de sortir de la reunió trobem un sostre. És el pas més complicat de la via juntament amb el llarg següent. Es pot fer en A0. 40 metres.

L-7(V+)

Trobem un altre sostre Després de superar-lo hi ha una placa llisa on s’ha de confiar amb els peus. Podem evitar aquest pas (que és el més dur de la via) desviant-nos cap a l’esquerra just abans del sostre.

Un cop sortim de la placa hem d’anar en diagonal cap a la dreta fins trobar la reunió. 45 metres.

L-8(IV)

Sortim de la reunió recte amunt. Una mica herbós. 40 metres.

L-9(IV)

La Pilar arribant a la novena reunió

Travessem dos diedres i continuem per plaques. 35 metres.

L-10(III+)

Placa fàcil i discontinua. Algun tram herbós. 40 metres.

L-11(III+)

Sortim de la reunió cap a la dreta. fins trobar-nos amb una placa. Fàcil fins al cim. 35 metres.

Descens:

Des del cim baixem per la via normal fins al coll. Des d’aquí desfem el camí de pujada.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Balma d’Arcalís

Dos coses fan interessants aquesta escalada: l’entorn de muntanya (2.520 m) i el tipus de roca, una pissarra de prou bona qualitat.

Ressenya de la via

• Via: Esperó Doppelmayer
• Zona: Andorra – Arcalís
• Dificultat: V (D+)
• Dificultat obligada: V
• Grau d’exposició: Mitjà/baix
• Compromís: Baix
• Llargària: 90 metres
• Equipament: Semi-equipada amb parabolts i claus. Reunions rapelables
• Material: 8 cintes exprés i friends o fissurers
• Orientació: Sud-est
• Valoració:***

Aproximació:

Hem d’arribar fins a l’estació d’esquí d’Arcalís. Seguim la carretera que més endavant es converteix en una pista que arriba fins a les obres del túnel del Port del Rat. Deixarem el cotxe i enfilarem cap a la Portella d’Arcalís (12 min.) Un cop a la Portella hem de baixar per una tartera fins al peu de la via (parabolt a l’inici)

veure l’aproximació amb Google-Maps

L-1(IV+)

Sortint de la primera reunió

El primer llarg es desenvolupa per una placa vertical fins un petit replà on fem la primera reunió. Hi ha quatre parabolts en tota la tirada.

L-2(V)

Sortim de la reunió cap a la dreta per anar a buscar una placa força vertical. Aquí trobem primer un clau i després un parabolt. Sortim de la placa cap a l’aresta. Ara més fàcil fins a la segona reunió. Tres parabolts i un clau en aquest llarg.

L-3(V)

Al tercer llarg tenim dos opcions: una variant directa que surt per sobre la reunió o bé la via original. Per fer la via original sortim de la reunió cap a l’esquerra per anar a buscar un gran sostre. Passem per sota el sostre fins a la fissura i enfilem directa cap amunt. Aquesta és la part més maca de la via. Un cop superem la fissura el terreny es va tornant

La Paula a la segona reunió

més fàcil fins al cim. L’última reunió la muntem amb un parabolt i un sergent. En aquest llarg trobem dos claus i un parabolt. Nosaltres hem posat dos friends i un tascó.

Descens:

Anem cap a l’esquerra fins trobar unes escales metàl·liques que ens deixen a la Portella d’Arcalís.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya