Per Tutatis al Tossal de Balinyó
Hi ha qui menystindrà aquesta mena de muntanya massissa que és el Tossal de Balinyó, herbada, costeruda i que a primer cop d’ull convida poc a l’escalada. No obstant, si superem els prejudicis, descobrirem un calcari de primera, que farà les delícies del grimpaire més exigent. La via aprofita el primer llarg i mig de la Gran Manitú, per continuar 5 encertades tirades més on l’adherència serà la tècnica reina. Acabem de guanyar el cim aprofitant un parell de llargs de la Dau al Set i la Sal de Frutas. En definitiva, una escalada ràpida, agradable i recomanable pels dies més gèlids de l’hivern.
Horitzons on dominen les Serres d’Odèn i la neu que subtilment ho enfarina
Ressenya de la via
- Via: Per Tutatis
- Zona: Tossal de Balinyó
- Dificultat: 6a (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Mitjà
- Llargària: 525 metres
- Equipament: Via equipada amb expansions, claus i ponts de roca
- Material: 14 cintes exprès
- Orientació: Sud
- Valoració:***
Aproximació:
Primer llarg
Anant per la C-14 en direcció Andorra, un cop passat Coll de Nargó, creuem el Segre pel pont d’Espia agafant la carretera L-401 direcció Alinyà i Sant Llorenç. Seguim per la carretera fins trobar un desviament a mà esquerra direcció Canelles. Continuem per aquesta carretera fins a trobar un aparcament a mà esquerra. Des del parking veiem en primer terme una casa de pagès abandonada i al fons la cara sud de la Narieda. Seguim a peu en direcció a la casa. Un cop arribats a la casa hem de seguir cap a la paret amb certa intuïció. Total 45 minuts.
Segon llarg
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV)
La primera tirada pertany a la via Gran Manitú. Es tracta d’un llarg de poc interès que puja per una mena de canal amb algun ressalt. 50 metres.
L2(V+)
Seguim uns metres per la Gran Manitú fins que sortim de la canal per l’esquerra fent un bonic i aeri flanqueig.
Tercera tirada
Continuem per plaques compactes que de seguida es van ajaient fins atènyer la reunió. 55 metres.
L3(V)
Tirada de placa agradable, amb passos d’adherència i altres sobre agraïdes gandes, rematat tot plegat per una mini-bavaresa al final de la tirada. 50 metres.
L4(III)
Cinquena tirada
Grimpem per una llengua de roca fins que ens endinsem a la feixa. Continuem fins el peu de la gran placa que domina. La nostra via continua per la línia de l’esquerra. 35 metres.
L5(V+)
Preciosa tirada d’adherència sobre una placa superba. Mantinguda en Vè, trobarem algun pas una mica més complicat a la part superior. La reunió es troba sota un arbre característic. 40 metres.
Sisena tirada
L6(6a)
De nou una tirada on l’adherència és la tècnica reina amb un pas més complicat a l’inici i una preciosa travessa per atènyer la sisena reunió. 55 metres.
L7(V)
Aquest llarg ja pertany a la via Dau al Set. Ens enfilem per una placa fissurada que es va trempant, ben equipada a base de ponts de roca i pitons. Un sostret ens barra el pas i el superem per la dreta amb algun pas atlètic. 40 metres.
Setena tirada
L8(II)
Canvi de reunió cap a l’esquerra fins situar-nos sota un llaminer slap. 5 metres.
L9(6a)
La primera part de la tirada transcorre sobre una planxa bastant lliça d’escalada agraïda. Després enfilem un diedre poc definit amb un pas més picantó per la placa; sortim del llarg amb un bonic moviment atlètic. Tot plegat molt estètic. 40 metres.
Vuitè llarg
L10(II)
Canvi de reunió cap a l’esquerra. 15 metres.
L11(IV)
Continuem ràpidament per plaques molt ajagudes. 50 metres.
L12(IV+)
Una altra tirada senzilla, ara bàsicament en diagonal. 35 metres.
L13(V)
Darrera tirada
Per acabar la via ens resta un llarg una mica més interessant, de dificultat moderada i agradable d’escalar. Atenció a la darrera reunió, d’una sola expansió. 55 metres.
Descens:
Des del cim baixem cap a la dreta direcció un coll, un cop passat aquest hi ha un altre, no tant evident; el prenem i baixem per una canal; el descens es troba molt ben equipat amb cordes fixes, totes elles col·locades sense expansionar ni un sol cop.
El que més m’ha agradat:
- Roca de primera.
- Prou mantinguda en el seu grau.
- Per fartar-se de fer metres.
El que no m’ha agradat tant:
- Poc ambient, altrament inevitable degut a la mateixa naturalesa de la paret.
Potser també et pot interessar:
Ke Bonica Boira a l’Extrem
Tot just a la dreta de la bonica Oscar Lafotet trobem aquest recent itinerari, ben trobat i equipat, que busca d’entrada l’evident diedre de la banda esquerra del sòcol per a la part superior anar enllaçant plaques de roca exquisida. Una bona proposta per deixar-nos caure per aquest Montroig més recollit.
Cingles del Montroig
Ressenya de la via
- Via: Ke Bonica Boira
- Zona: Montroig – L’Extrem
- Dificultat: 6a/Ae (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 160 metres
- Grau d’exposició: Baix/mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb parabolts i un clau
- Materia: 12 cintes exprés i un estrep
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Primera tirada
Des de Sant Llorenç hem de prendre la pista que surt del aparcament de la Paret de l’Os i de seguida trencar a la dreta direcció al refugi. Continuem per la pista i sempre que trobem un trencall prenem el que indica cap al refu; al cap d’una estona la pista es perd. En aquest punt hem de continuar a peu per un corriol ben fresat direcció al refugi. Al cap d’una estona de tenir la paret a la vista trobarem un trencall que ens mena directament a la base de la paret. En total uns 30 minuts des del vehicle. La via comença tot passant unes runes. B B gravat a peu de via.
Segon llarg
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV+)
La primera tirada és un marcat flanqueig a esquerres ben assegurat i que ens mena al peu d’un evident diedre/xemeneia. La reunió la fem d’un parabolt i un clau. 15 metres, 5 parabolts
L2(6a)
Tercer llarg
A l’inici de la tirada trobem un tram de roca delicada; un cop superat enfilem el diedre/xemeneia, combinant passos de diedre amb algun encastament segons demani la situació. La tirada és prou mantinguda i de nou perfectament assegurada a base d’expansions. 35 metres, 5 parabolts i un clau.
L3(Ae/V)
Quarta tirada
Fem canvi de reunió. Es tracta d’una tirada bàsicament d’artificial equipat. Per entrar a la reunió haurem de fer una bonica sortida en lliure sobre el darrer estrep, però amb bona ganda. 20 metres, 10 parabolts.
L4(V+)
Escalem una bona placa de franges, tipus Roca dels Arcs. Quan aquesta s’acaba marxem en tendència a la dreta per terreny fàcil fins atènyer la reunió. 25 metres. 4 parabolts.
Cinquena tirada
L5(6a)
Continuem escalant en placa, però ara més monolítica, sobre bones regletes i cantells amagats. Un cop superat el tram més complicat hem d’anar a superar un sostret, sobre el qual trobarem un bolt. 30 metres, 5 parabolts, un pont de roca i un tac de fusta.
L6(V+)
Ataquem un mur, primer de preses arrodonides i més amunt amb més bon cantell.
Darrer llarg
Un cop a l’alçada de la savina flanquegem a dretes amb bona ganda per seguir de seguida recte amunt. De seguida la paret es rendeix i sortim al cim. La reunió és d’una expansió i un pont de roca. 35 metres, 6 parabolts
Descens:
Des del cim marxem vers l’oest a atènyer un corriol que baixa per un coll i que ens duu al camí d’ascens.
El que més m’ha agradat:
- Variada, amb plaques, diedres, flanquejos i una mica d’artificial.
- Roca molt bona excepte algun punt aquí i allà.
El que no m’ha agradat tant:
- Un bloc molt tendenciós sobre la primera reunió.
Potser també et pot interessar:
Mariola Free al Barranc Fondo
Interessant via de concepció esportiva que amb la seva homònima de la Pala Alta conformen dos maneres d’entendre l’escalada. El primer llarg és un compendi de tècniques, amb un primer tram atlètic, de cantell agraït que ens mena, prèvia superació d’una panxa, a una secció més tècnica, on l’adherència i el gest prenen tot el protagonisme. Aquesta mateixa setmana se li ha fet un lifting, canviant alguns espits per parabolts, deixant la primera reunió rapelable i afegint un bolt a la segona reunió i un altre a la R0.
La via arrenca sense mitges tintes
Ressenya de la via
- Via: Mariola Free
- Zona: Sant Llorenç de Montgai – Barranc Fondo
- Dificultat: 6b (MD+)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 65 metres
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb espits i parabolts
- Material: 8 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Marxem vers la Formiguera i creuem tota la seva base. Continuem avall resseguint els cingles i el camí de la ferrata fins que som a l’alçada de la nostra paret. Ens desviem fins atènyer el peu de via, a una coveta característica.
Aproximació a la via amb Google-Maps
L1(6b)
Primer llarg
Sortim cap a l’esquerra i enfilem un mur vertical i de bona presa rematat per una panxa. Un cop superada la panxa quedem sobre una placa aparentment menys vertical, on la presa cada cop és més escadussera, fins arribar a uns darrers metres vibrants, on encertar serà fonamental. La reunió es fa a un relleix i ha estat re-equipada per rapelar-la. 35 metres, 8 expansions.
L2(V)
Segona tirada
Aquesta segona tirada és l’excusa per sortir per dalt on només és interessant la primera part. Per fer la reunió trobarem un parabolt prop del camí de la ferrata. 30 metres, 4 parabolts i dos savines amb baga.
Descens:
Continuem cap a l’est seguint el camí de descens de la ferrata i les vies de la Paret de la Formiguera.
El que més m’ha agradat:
- Primer llarg molt complert, amb un inici atlètic i una part superior força tècnica.
- Bon exponent de la mentalitat esportiva dels 80… Toca escalar!
El que no m’ha agradat:
- Lamentable el camí de la ferrata, no cal! Només hi manquen uns leds i ja hi podrà aterrar un Boeing 347
Potser també et pot interessar:
Aresta Ribas al Puntal de l’Albarda
L’atractiva aresta sud del Puntal de l’Albarda és un perfil massa delerós per passar desapercebut. El 1979 s’hi obrí en solitari l’Aresta Ribas, que recentment ha estat restaurada, val a dir que amb alguna peça més de les que marca la ressenya original; malgrat tot encara permet assaborir una escalada sincera, sense trampes, curulla de lògica.
L’Aresta del Puntal destaca envanida mirant a migdia
El primer llarg, obert en artificial, esdevé una intrigant escalada en lliure sobre conglomerat excel·lent i de gra més aviat petit, que mena a una pintoresca reunió situada en una balma. Des d’aquest punt restaran tres tirades més, no tan difícils en grau però sí en compromís, especialment els primers metres de la segona i la quarta… Res que no es pugui superar amb una dosi extra de concentració.
Ressenya de la via
- Via: Aresta Ribas
- Zona: Montserrat – Tabor
- Dificultat: 6b (MD)
- Dificultat obligada: V/Ae1
- Llargària: 150 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Pràcticament equipada amb parabolts
- Material: 20 cintes exprés, alien vermell, tricam blanc i rosa
- Orientació: Sud
- Valoració: *****
Primer llarg
Aproximació:
L’opció més còmoda és prendre el funicular de Sant Joan, un cop som a l’estació superior agafem el camí cap a Sant Jeroni. Seguim pel camí uns 2 km. Aleshores hem de prendre un corriol que baixa a mà esquerra i que de seguida ens deixa davant la paret. Com a referència el camí neix uns 50 metres després de passar l’agulla del Cigronet.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Segon llarg
L1(6b)
La via comença al costat d’una alzina que ens ajuda a aferrar-nos a la paret. Es tracta d’un llarg extraordinari, obert d’antuvi en artificial que convida, mercès al recent re-equipament, a escalar-lo en lliure. Escalada de finura i mantinguda sobre una roca de primera que demana saber-la llegir i encertar el camí, que no sempre és en línia recta. Quan la paret afluixa trobem una primera reunió que val més no fer i continuar en diagonal a la dreta fins la segona original, molt més còmoda. 45 metres, 16 expansions aprox. i un clau.
Segon llarg ♠
L2(V)
Sortim de la reunió per la dreta per de seguida tornar a l’esquerra i quedar sobre la reunió. És un tram dret i exposat de roca extraordinària. Quan la verticalitat minva marxem a l’esquerra fins atènyer la primera assegurança del llarg. Ara ens toca continuar per terreny més amable, però per on haurem d’encertar el camí. Poc abans d’arribar a la reunió la paret es torna a redreçar afegint una mica de pebre al llarg. 30 metres, 2 parabolts.
L3(V+)
Tercer llarg ♠
Cada llarg és una delícia i aquest no és menys, amb una primera part més fina i amb bon ambient. Poc a poc el llarg va afluixant fins a muntar la tercera reunió a una còmoda balma. 35 metres, 7 parabolts.
L4(V+)
La cirereta del pastís. Flanquegem a dretes sense guanyar alçada fins que trobem el punt més dèbil. Un cop encintat el primer bolt continuem en tendència a la dreta fins una balma, per després derivar a l’esquerra. Ara només ens queda un darrer tram dret, on podrem emplaçar un bon alien. 40 metres, 3 expansions.
Quarta tirada
Descens
Hem d’anar cap al collet que hi ha entre el Puntal i el Contrapuntal i fer un curt ràpel. Des del collet fem una curta grimpada per un ressalt i el desgrimpem. Des d’aquí pugem per la vessant Sud del Contrapuntal (III); hi ha una reunió. Un cop al cim del serrat el creuem i anem a buscar el camí de Sant Jeroni.
El que més m’ha agradat:
- Escalada 100% lògica, pura delícia sobre roca de primera i una lliçó d’audàcia del senyor Ribas.
- Bona restauració, amb parabolts del 8 i placa petita. Llàstima que hi hagi algun de propina, sobretot al tercer llarg.
- Ràpida i solejada.
El que no m’ha agradat tant:
- Atenció no anar-hi en dies ventosos.
Potser també et pot interessar:
(♠)Fotos Marc M.
Camí de l’Alfons Baró a la Roca dels Collars
A recer de les contundents vies que s’enfilen per la paret principal de la Roca dels Collars discorre l’agraciat Camí de l’Alfons Baró. Itinerari de caire esportiu, ens convida a gaudir l’extraordinària roca d’aquest pany amb una escalada engrescadora, on l’adherència pren tot el protagonisme, obligant a treure-li tot el suc a la goma dels nostres gats.
Adherència i flanquejos és la tònica durant gran part de la via ♠
Ressenya de la via
- Via: Camí de l’Alfons Baró
- Zona: Roca dels Collars
- Dificultat: 6b (MD+)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 220 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada majoritariament amb parabolts, algun clau i pont de roca
- Material: 14 cintes exprés, recomanable l’alien blau per protegir un pèndol del segona al tercer llarg
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Aproximació:
Primer llarg
Anant per la C-14 direcció Andorra, aproximadament 2 quilòmetres després de Coll de Nargó prenem un desviament a mà dreta (pont) direcció Cambrils. Seguim la carretera (L-401) aproximadament 2,5 quilòmetres, fins que trobem un nou desviament a mà esquerra direcció Canelles. Seguim per la pista asfaltada un quilòmetre, més o menys, fins que trobem una nova pista sense asfaltar però en bon estat, que surt a mà esquerra.
segon llarg ♠
La seguim fins que arribem a l’entrada del Mas de Sant Pere (cadena i cartell de Propietat privada) Podem aparcar al costat d’un revolt. Seguim a peu per la pista, passem el mas i un cop creuem un torrent trenquem a l’esquerra. Hem de seguir i passar una furgoneta abandonada; una mica més endavant trobarem un trencall i prenem el camí de l’esquerra (fites). Seguim el camí fins una esplanada. Veurem que surt un corriol direcció a la paret (fites), el seguim. Anirem pujant i trobant fites, seguirem uns metres per una tartera fins que el corriol marxa cap a l’esquerra. Deixarem la paret principal a mà dreta i entrarem a una mena de gran embut, la nostra via es troba a la dreta.
Veure aproximació amb Google-Maps
Segon llarg
L1(V+)
La via s’inicia amb una extraordinària rampa que va guanyant verticalitat paulatinament. La roca és magnífica, compacte i adherent. L’escalada és pura adherència, mantinguda, amb algun pas més picant aquí i allà. 45 metres.
L2(6a)
Continua la tònica del llarg anterior, escalada engrescadora i d’adherència ara amb la paret més redreçada i algun moviment més tècnic. 40 metres.
L3(6b)
Tercera tirada
La verticalitat s’imposa definitivament. El tram clau està en un flanqueig a la primera meitat, obligat i tècnic. Un cop superat quedem sobre un relleix on quan es va obrir la via hi havia un tascó que protegia un llarg pèndul del segon. Ara podem emplaçar un alien blau a caldo. La resta de la tirada és menys exigent però descaradament bonica. 35 metres.
L4(IV+)
Cinquena tirada
Enfilem un diedre agraït que neix a la dreta de la reunió. Continuem fins un petit extraplom que ens barra el pas. Hem de seguir recte malgrat no es vegi cap assegurança i de seguida trobarem la quarta reunió. 30 metres.
L5(V)
Continuem per un diedre diagonal curiós d’escalar. Un cop a la part superior flanquegem a dretes amb passos finets fins atènyer la reunió. 30 metres.
Darrer llarg ♠
L6(V+)
Sortim de la reunió en diagonal a la dreta fins situar-nos al peu d’un bonic mur, vertical i amb bons cantells (que a vegades s’han de buscar). Un cop superat aquest elegant tram arribem a la darrera reunió. 40 metres.
Descens:
Anem a buscar els ràpels de la via del Dioni: 25-50-50.
El que més m’ha agradat:
- Roca sensacional, compacte i abrasiva, sobretot als primers llargs.
- Escalada mantinguda i tècnica.
- Ràpida.
Potser també et pot interessar:
Últims comentaris