Wild Planet a la Roca dels Arcs
Sens dubte, per l’escalador d’esperit clàssic la Wild Planet és la via de la paret. Central, arrogant i tremendament lògica, serpenteja pel mig de la Roca dels Arcs esquivant estratègicament els extraploms que li van barrant el pas. Tot i tenir un parell de tirades amb passos d’artificial es tracta d’una escalada bàsicament en lliure, atlètic i amb força trams d’autoprotecció. La via va ser restaurada entre els anys 2007 i 2008, substituint les antigues expansions i suprimint totes aquelles que s’havien anat afegint amb el temps, retornant així el caràcter que tenia la via quan fou oberta.
El panoràmic flanqueig del tercer llarg, tirada clau de la via
Ressenya de la via
- Via: Wild Planet
- Zona: Vilanova de Meià – Roca dels Arcs
- Dificultat: 6a/A1 (MD+)
- Dificultat obligada: 6a/A1
- Llargària: 265 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Via semi-equipada amb parabolts, claus i ponts de roca. Reunions de parabolts menys la 6 que es fa en una savina
- Material: 16 cintes exprés, joc d’aliens, Camalots fins el #2, joc de tascons i estreps
- Orientació: Sud
- Valoració: *****
Primer llarg ♠
Aproximació:
Aparquem un cop passat el pont. Hem de baixar cap al riu i creuar-lo. Un cop a la vessant contraria prendrem un corriol força marcat que va avançant per sota la paret. Un cop tinguem la via localitzada prenem un corriol que puja cap a la paret.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV)
Segon llarg
Ens elevem per un curt diedre amb un pas atlètic per atènyer a una rampa que seguim en tendència a l’esquerra fins arribar a la reunió. 20 metres, tirada neta.
L2(6a/Ae)
Recte per terreny vertical fins la primera expansió, on comença l’artificial equipat. Superem un sostre amb una curta sortida en lliure un cop superat aquest. Continuem en artificial uns metres més fins enfilar una vertical placa, que superem amb un cop de gas sobre bones però justes regletes. 30 metres, 13 parabolts.
Tercera tirada ♠
L3(V/A1)
Encetem la tirada amb un llarg i espectacular flanqueig a esquerres que trobarem protegit amb alguna expansió i un pont de roca. Un cop superat el pont de roca iniciem el tram d’artificial, amb dos passos sobre expansions, un pont de roca, un alien verd i una darrera expansió. És pot allargar un pas més amb un tricam negre o alien equivalent (blau?). La sortida en lliure és força fina, en horitzontal fins situar-nos sota la reunió per després tirar recte amunt.
Quarta tirada
Atenció amb qui desmunti el llarg, ja que recuperar l’estrep i continuar no és quelcom banal i el pèndol s’intueix important. 35 metres, 5 parabolts i 2 ponts de roca.
L4(6a)
De la reunió anem a buscar la fissura de la dreta que aprofitem per protegir-nos i continuem en diagonal a l’esquerra navegant per una placa que poc a poc es va redreçant fins posar-se vertical del tot, on trobem el tram clau del llarg, protegit per una expansió i un clau.
Cinquena tirada
Un cop superat el mur, marxem en diagonal a la dreta fins la reunió. 45 metres, 2 claus i un parabolt.
L5(V+)
La sortida de la reunió és un pèl delicada, amb roca trencada i un pas atlètic que ens deixa en una mena de diedret on trobarem un clau. Continuem cap al diedre principal i quan arribem a l’alçada d’un clau sortim cap a la placa, amb millor roca.
Sisena tirada
Continuem per aquesta fins un bolt, per de seguida tornar al diedre, per on continuem fins arribar a l’horitzontal de la reunió, punt en el qual ens tocarà flanquejar a l’esquerra per la placa. Atenció no seguir diedre amunt. 40 metres, 2 claus i 2 parabolts.
L6(IV)
Llarg agradable, que ens tocarà navegar en tendència a l’esquerra per una preciosa placa inclinada la qual haurem d’anar amanint amb traça. La reunió la muntem aprofitant una bona savina. 40 metres, tirada neta.
Setena tirada ♠
L7(V)
Sortim de la reunió per terreny fàcil cap a la dreta i anem a caçar un pont de roca, flanquegem uns metres més a la dreta fins situar-nos sota una preciosa placa que, amb un elegant cop de gas, ens deixa a la reunió. 20 metres, un pont de roca.
L8(V+)
Iniciem el darrer llarg sortint en horitzontal a la dreta fins atènyer un pont de roca. En aquest punt ataquem una compacta placa, vertical i d’escalada franca.
Vuitena tirada
A mitja placa trobarem un parabolt que protegeix el tram clau que nosaltres hem fet anant un pèl a la dreta fins situar-nos sota un extraplom per de seguida esquivar-lo cap a l’esquerra. Un cop superat aquest tram continuem per terreny més senzill fins arribar a la feixa on trobarem la reunió. 35 metres, un pont de roca, un parabolt i un burí.
Descens:
Tot i que la via té un darrer llarg afegit durant la restauració de la mateixa nosaltres som fidels al traçat original i donem per acabada la via a la vuitena reunió. Enfilem doncs la feixa cap a l’est fins que trobem un corriol que ens menarà a la carretera.
El que més m’ha agradat:
- Itinerari espectacular, pel vell mig de la Roca dels Arcs.
- Passatges atlètics, altres de finura, artificial, autoprotecció… Una via variada!
- Restauració exemplar, substituint el que estava envellit i suprimint allò que s’havia afegit de més a més.
El que no m’ha agradat tant:
- A totes les reunions hi hem trobat puntes de cigarreta. Ok que el personal fumi a la paret, però la merda te l’endús a casa!!
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Marc M.
Lleida a la Roca dels Arcs
La Lleida fou la segona via oberta a la Roca dels Arcs després de la Tàrrega i la primera que s’atreví amb el pany central de la Paret. Escalada de tall clàssic, cerca el traçat més lògic en un ambient vertical, trobant els punts dèbils i oferint-nos trams de gran bellesa, com l’aèria diagonal de la segona tirada o la magnífica, per agraïda, fissura del quart llarg. La via resta semi-equipada i ens aniran molt bé un joc de tascons o friends més aviat mitjans per completar l’equipament.
Ressenya de la via
- Via: Lleida
- Zona: Vilanova de Meià – Roca dels Arcs
- Dificultat: 6b (MD-)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Llargària: 210 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via semi-equipada amb claus i parabolts. Reunions equipades per rapelar
- Material: 10 cintes exprés, joc de tascons i/o friends (números petits/mitjans)
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Primer llarg
Aproximació:
Aparquem un cop passat el pont. Hem de baixar cap al riu i creuar-lo. Un cop a la vessant contraria prendrem un corriol força marcat que va avançant per sota la paret. Un cop tinguem la via localitzada prenem un corriol que puja cap a la paret. Va bé prendre com a referència un sostre triangular que queda a la perpendicular de l’inici de la via.
Aproximació a la via amb Google-Maps
Segon llarg
L1(IV+)
Ens enfilem per un característic diedre que marxa en diagonal; hi trobarem una fissura fàcil d’amanir. Marxem cap a la dreta per la placa (clau visible) i seguim recte amunt fins una vira; trobarem la reunió a la dreta. 20 metres, 3 claus.
L2(V)
Tenim un pas potent només sortir de la reunió per enfilar-nos al mur, que anem travessant en tendència a l’esquerra.
Tercer llarg
A mig llarg trobarem la típica panxeta de Vilanova, atlètica i amb bona ganda. Un cop superada continuem flanquejant sense guanyar alçada fins la reunió, sota una savina. 40 metres, 3 claus i 3 parabolts.
L3(V+)
Sortim de la reunió i ens situem sota un sostret, protegit per un clau. Per superar-lo hem de bloquejar i pujar peus (bona presa si es busca una mica). Continuem per terreny vertical i amb bon ambient, que podrem anar protegint adequadament aprofitant les fissures que ofereix la placa. Fem la reunió a una còmoda lleixa. 30 metres, 4 claus i un parabolt.
Quarta tirada
L4(6b)
Sortim cap a l’esquerra i enfilem una placa lleugerament desplomada. La presa és bona i la progressió atlètica fins la tercera expansió (aquest tram és possible fer-lo en artificial). Continuem cap a l’esquerra fins una savina i encarem el segon tram del llarg, on haurem de guanyar una preciosa fissura molt fàcil d’equipar i divertida d’escalar. Quan un sostre ens barra el pas marxem a l’esquerra on fem la reunió. 40 metres, 3 parabolts i 2 claus.
Cinquena tirada
L5(IV+)
Enfilem una xemeneia que de seguida podem escalar en tècnica de diedre. Continuem recte i superem uns blocs per sortir a una placa tombada que anem escalant en tendència a l’esquerra fins atènyer la reunió. 40 metres, escalada neta.
L6(IV)
Sortim recte amunt per terreny fissurat i continuem per terreny indefinit, cercant sempre el més fàcil i parant compte amb la roca, trencada en algun punt, fins arribar a un replà on podrem fer reunió aprofitant una bona alzina. 40 metres, tirada neta.
Darrer llarg
Descens:
Marxem cap a la dreta i superem uns ressalts per sortir de la paret. Marxem aleshores cap a l’esquerra (fites) a buscar el coll que ens permet arribar al peu de via i desfer el camí.
El que més m’ha agradat:
- Via variada i amb bon ambient.
- Fantàstica fissura del quart llarg, on xalarem posant-hi el que vulguem.
- Lliçó de traçat clàssic, cercant la debilitat d’una paret imponent.
El que no m’ha agradat tant:
- El fet que la creuïn altres vies més modernes la fa perdedora en algun punt si no estem atents al traçat.
Camel a la Roca dels Arcs
La Camel és la clàssica del sector i la més repetida juntament amb la popular Necronomicon. Poca aproximació, dificultats molt assequibles i passatges engrescadors sobre bona roca generosa en preses de totes mides són motiu suficient per atreure al personal. La via es troba equipada amb parabolts, tot i que un petit joc de tascons ens pot servir per treure aire entre assegurances.
Ressenya de la via
- Via: Camel
- Zona: Vilanova de Meià – Roca dels Arcs
- Dificultat: V+ (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 160 metres
- Grau d’exposició: Mitjà/alt
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts
- Material: 8 cintes exprés i opcionalment un joc de tascons
- Orientació: Est
- Valoració: ***
Primer llarg
Aproximació:
Aparquem un cop passat el pont, amb la paret i la via ben vissibles. Hem de baixar cap al riu i creuar-lo. Un cop a la vessant contraria prendrem un corriol que puja força costerut directe fins al peu de via. 10 minuts des del vehicle.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(IV+)
Segon llarg
La via s’inicia perpendicular a la banda esquerra de la llastra característica d’aquest sector de la paret. Veurem la primera assegurança un xic amunt; atènyer-la és fàcil, gràcies a la bona presa (que trobarem durant tota la via). Aquest primer llarg fa lleugeres ziga-zagues fins situar-se sota un petit sostre, que superem amb un pas atlètic i molt bona presa, deixant-nos a una petita lleixa on muntem la primera reunió. 30 metres.
L2(IV+)
Tercera tirada
Sortim de la reunió en tendència a l’esquerra, de nou amb molt cantell, per un cop haver encintat la primera expansió anar cap al diedre/fissura que ens queda a la dreta. El resseguim fins una reunió opcional que no cal fer. Seguim ara un pèl a l’esquerra per anar a buscar el fil d’una bonica llastra que ens permetrà escalar en bavaresa un bon grapat de metres, fins que arribem a una nova lleixa on muntem la segona reunió. 45 metres.
L3(V)
Iniciem el llarg flanquejant per la lleixa fins una primera expansió (no seguir flanquejant cap a una reunió) per a partir d’aquest punt enfilar-nos per la placa, vertical i amb molt cantell. Passem una reunió i seguim uns metres més en escalada molt divertida fins que podem flanquejar cap a l’esquerra (molt cantell) i fem la reunió a una petita vira, tot just sobre la reunió anterior. 25 metres.
L4(V+)
Quarta tirada
Sortim de la reunió recte amunt per una placa preciosa, vertical i que demana una mica de col·locació. Un cop superat el tram més dret derivem lleugerament cap a l’esquerra, fins arribar a una petita vira des d’on flanquegem uns pocs metres a l’esquerra per arribar a la reunió. 20 metres.
L5(IV)
Llarg de sortida poc definit, les assegurances ens aniran indicant el camí, per on haurem de superar alguns ressalts fàcils abans d’arribar a la darrera reunió i sortir de la paret. 40 metres.
Descens:
Seguim una fresa més o menys definida cap a la dreta (nord) que en pocs minuts ens deixa a la carretera.
El que més m’ha agradat:
- Tot i la baixa dificultat l’escalada esdevé mantinguda en el seu grau.
- Bona roca, extremadament generosa en preses de totes mides.
- Variada, amb bavaresa, flanquejos, plaques verticals…
- Ombra a partir de les tres de la tarda.
Tàrrega a la Roca dels Arcs
La Tàrrega és la via degana de la Roca del Arcs. De tall 100% clàssic, va guanyant metres buscant el terreny més accessible de la forma més elegant possible. La via resta des-equipada i és un bon terreny de joc per practicar l’auto-protecció, sempre amb unes dificultats molt raonables. Per tal de repetir-la caldrà dur un joc de friends fins al nº 2 de Camelot, alguns tascons i varies bagues per llaçar savines.
Ressenya de la via
- Via: Tàrrega
- Zona: Vilanova de Meià – Roca dels Arcs
- Dificultat: V (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 180 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via des-equipada, farem les reunions en bones savines
- Material: 8 cintes exprés, joc de friends fins el nº 2 de Camalot i/o tascons i bagues savineres
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Primers metres
Aproximació:
Aparquem un cop passat el pont, amb la paret i la via ben visibles. Hem de baixar cap al riu i creuar-lo. Un cop a la vessant contraria prendrem un corriol que va resseguint la Paret de la Roca dels Arcs. Un cop a l’alçada de la via ens desviem (fites) en direcció a la paret pel terreny més evident fins a peu de via.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(IV+)
Final del L1
La via s’inicia a una mena de promontori arbrat característic, al qual haurem d’enfilar-nos amb una senzilla grimpada per poder començar la via. Des de l’alzina on muntem la R-0 sortim un pèl a l’esquerra d’aquesta per enfilar una bona placa bastant vertical (no anar cap el diedre que hi ha més a l’esquerra). Escalem més o menys recte fins abastar una primera petita savina. Després d’encintar-la tirem recte amunt fins arribar a un petit diedre que un cop superat ens deixa a una altra savina (amb bagues). Des de la savina flanquegem a la dreta (II) fins arribar a una altra savina on muntem la primera reunió. 40 metres.
Darrers metres de la segona tirada
L2(V)
Des de la reunió anem a buscar l’esperó de la dreta (No anar per la placa de l’esquerra on es veu un clau!!). L’escalem amb passos de IV/IV+ fins trobar un clau. Seguim amunt cercant la lògica i llaçant algunes savines que ens surten al pas. Abans d’entrar a la reunió tenim uns metres de placa (V) que un cop superats ens deixen a un relleix on hi ha una gran savina que ens servirà per muntar la segona reunió. 40 metres.
L3(IV+)
Inici del L3
Escalem un parell de metres per una vertical placa amb bones franges horitzontals fins atènyer una fissura que podrem equipar fàcilment amb algun friend gran. Col·locar-nos sobre la llastra és el més complicat de la tirada, però les bones preses faciliten molt l’operació. Un cop a sobre seguim en diagonal cap a la dreta, superant un parell de plaques tombades fins arribar a una savina en la qual muntarem la tercera reunió. 45 metres.
L4(IV)
Últims metres de la via
Des de la reunió veiem en diagonal a la dreta una alzina característica a la part alta de la paret. Hem d’anar cap allà traçant una gran diagonal per terreny fàcil. Just sota de l’alzina tindrem un pas una mica més dret, però gens complicat. Un cop a l’alzina podem muntar la reunió o seguir una mica més fins sortir de la paret. 55 metres.
Descens:
Seguirem unes fites cap a la dreta (est) que ens menen a un corriol que al cap d’uns minuts ens porta fins la carretera.
El que més m’ha agradat:
- La via ofereix moltes possibilitats per l’auto-protecció, que juntament amb el grau moderat, la fan una molt bona opció per practicar la col·locació d’assegurances mòbils.
- Bona roca en general.
- Ràpida.
Necronomicon a la Roca dels Arcs
Quan per la seva banda dreta la Roca dels Arcs canvia d’orientació, quedant encarada a l’est, trobem el que potser són les vies més accessibles de la paret. Juntament amb la Camel, la Necronomicon és la clàssica del sector. Via de dificultat mitja, vertical i amb bona roca, ens reserva moments de qualitat, com la perfecta placa de la tercera tirada que sembla que hagi estat dissenyada expressament per ser escalada. La via es troba equipada, però anirà bé dur alguna baga savinera i algun friend per completar la protecció del darrer llarg.
La gorja del Pas Nou separa la Roca Alta del Pilar del Segre
Ressenya de la via
- Via: Necronomicon
- Zona: Vilanova de Meià – Roca dels Arcs
- Dificultat: V+ (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 140 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada
- Material: 8 cintes exprés, al darrer llarg podem augmentar la protecció amb un parell de bagues per savines i algun friend mitjà
- Orientació: Est
- valoracio: ****
L'Ester al L1
Aproximació:
Aparquem un cop passat el pont, amb la paret i la via ben vissibles. Hem de baixar cap al riu i creuar-lo. Un cop a la vessant contraria prendrem un corriol que puja força costerut directe fins al peu de via. 10 minuts des del vehicle.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(V)
Primera tirada
La via s’inicia a la dreta d’un petit però característic sostre fàcil d’identificar. Ens enfilem a la placa, ja d’entrada vertical, però sempre amb bones preses, tant de mans com de peus. El pas clau de la tirada el trobarem entre la segona i la tercera expansió, on haurem de superar un petit llavi abans d’arribar a la tercera xapa (si volem podem col·locar un Camalot #1 a una franja horitzontal just abans del pas). Un cop superat seguim recte fins la següent expansió per de seguida decantar-nos cap a l’esquerra i enfilar-nos a un petit relleix.
Na Paula al L2
A partir d’aquest punt hem de seguir en lleugera tendència cap a la dreta per terreny fàcil fins a la reunió, que la muntarem d’un parabolt i una savina molt ferma. 40 metres.
L2(IV+)
Sortim de la reunió cap a l’esquerra resseguint una llastra característica per la seva dreta. Tenim uns metres senzills de placa, que es redreça una mica abans d’arribar a la segona expansió.
Iniciant la placa del L3
A partir d’aquest punt fem un parell de passos en diedre i sortim fàcil cap a la segona reunió, que es fa sobre la llastra característica i és força còmoda. 25 metres.
L3(V+)
Iniciem la tirada sortint uns metres en flanqueig fàcil cap a la dreta, fins que podem enfilar la impressionant placa que ens queda davant. Les assegurances no són aprop, però els cantells són increïbles (bústies de mitja mà!!!).
L'Ester a mitja placa
Així doncs, el millor és no pensar-s’ho i tirar recte amunt… Les preses de mans i peus van apareixent a mida que anem guanyant metres!!
La secció més fina la trobarem al final de la part vertical, on les preses de peus són escadusseres i haurem de tibar de regletes per pujar peus en adherència i tornar a enganxar bones bústies. Un cop superat aquest tram hem de seguir per terreny més fàcil en diagonal a l’esquerra (no anar a la dreta on es veu una expansió).
Na Paula al darrer llarg
Aquest darrer tram resta sense protegir, però si volem podem col·locar algun friend al gust en alguna de les moltes franges horitzontals que anem trobant . 40 metres.
L4(IV+)
Sortim de la reunió en tendència a la dreta per, un cop xapat un parabolt seguir més o menys recte amunt. Trobarem un petit diedre i de seguida el terreny ens obliga a flanquejar cap a l’esquerra. Pel camí trobarem un pont de roca.
Final de festa!!
Seguim uns pocs metres més cap a l’esquerra i pugem recte cercant el terreny més fàcil, fent alguna giragonsa fins que arribem a una fissura amb un clau. La superem i arribem a la darrera reunió. 40 metres.
Descens:
Seguim una fresa més o menys definida cap a la dreta (nord) que en pocs minuts ens deixa a la carretera.
El que més m’ha agradat:
- Extraordinari tercer llarg, vertical amb mooooolta bústia i mantingut.
- Primera meitat de la primera tirada força elegant.
- Equipada per mantenir la tensió.
El que no m’ha agradat tant:
- Sentir dir massa cops que la via està rentada… Rentat està el primer llarg de la Gomez-Xalmet per dir alguna cosa!!
Últims comentaris