Nino Nino a Rúbies
En pocs anys aquest tranquil racó de Lo Peladet a vist com si obrien un grapat de vies per tots els gustos. La Nino Nino és de les més reeixides, tant per la bellesa dels seus passatges com per la forma en que s’ha equipat, just al punt. Destaca per bonic el segon llarg, pura delícia vertical, la segona reunió, amb vistes panoràmiques i l’aèria tercera tirada. Sens dubte una de les millors propostes del sector.
Situació de les vies
Ressenya de la via
- Via: Nino Nino
- Dificultat: 6a+ (MD+)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 170 metres
- Equipament: Semi-equipada amb parabolts i pitons
- Material: 10 cintes exprés. Aliens groc i negre, Camalots #0.5, #1 i #2
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Aproximació:
Primer llarg ♠
Des de Vilanova de Meià prenem la carretera cap el Pas Nou. A uns 3 quilòmetres trobarem una pista que es desvia a mà esquerra direcció a Rúbies. La seguim durant uns 14 quilòmetres fins arribar al nucli abandonat de Rúbies. Aparquem a l’esplanada i prenem un corriol que puja cap a la Portella Blanca (GR). Seguim el corriol fins que som a l’alçada de la paret on surt un corriol secundari (fites) que ens mena fins a peu de via, nom gravat i N just a l’inici.
Veure l’aproximació a la via amb Google-maps
Segon llarg ♠
L1(V+)
Ens enfilem per una rampa fins situar-nos sota un sostre que salvem per la dreta. Anem a buscar un marcat diedre amb el pas més complicat a l’entrada. El diedre es pot protegir al gust. A la part alta flanquegem a la dreta per placa i recte fins la reunió. 50 metres, un pitó, un pont de roca i 3 parabolts.
Tercer llarg ♠
L2(6a)
Tirada preciosa. Sortim en tendència a l’esquerra i un cop encitat un clau superem una panxeta. Superem un sostre per la dreta i enfilem una placa molt guapa, vertical i sempre amb bona ganda. A mesura que anem pujant la dificultat afluixa. Fem reunió a un fantàstic balcó amb vistes sota el sostre que domina. 35 metres, 5 parabolts i 2 claus.
L3(6a+)
Tercer llarg
Flanquegem a la dreta cercant el pati, un cop sortim del sostre tirem amunt amb un passet catxondo (ben protefit). Continuem per unes fissures fins situar-nos a un petit relleix que permet agafar aire per la darrera panxa, molt guapa i amb un pas de bavaresa per sortir-ne
L4(V+)
Aquí la via es torna una mica més indefinida i perd l’ambient dels llargs anteriors.
Quart llarg
Tirada de ressalts amb algun una mica més picant. La roca passa a ser calcarenita. A la reunió trobem el pot de registre. 35 metres, 2 pitons i 2 parabolts.
L5(V+)
Només ens queda superar una fissura molt guapa, que ens haurem de protegir convenientment i de seguida sortim de la paret. 20 metres, un clau.
Cinquena tirada ♠
Descens:
Des del cim baixem per un corriol cap a l’est fins trobar el GR que prenem fins retrobar el camí de pujada.
El que més m’ha agradat:
- Tots els llargs són bons, en especial el 2on i el 3er.
- Equipada al punt.
- Bona roca excepte algun petit tram aquí i allà.
Potser també et pot interessar:
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Enric T.
Bernatac a Rúbies
Just a l’Esquerra de la Maduritas Calientes s’enfila la Bernatac, via generosament equipada que aprofita una suculenta placa per guanyar el primer llarg. A la segona tirada trobem el pas clau de la via, una secció tècnica, on l’adherència pren tot el protagonisme fins que cacem una bona fissura on hi podem posar alguna assegurança flotant per restar-li exposició. Els dos darrers llargs, més senzills, ens duen al cim de Lo Peladet sense massa complicacions. Una via ràpida i molt equipada on només caldran cintes i un alien groc o equivalent per la segona tirada.
Ressenya de la via
- Via: Bernatac
- Zona: Rúbies
- Dificultat: 6a+ (MD)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 160 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb espits i algun clau
- Material: 15 cintes exprés i un alien groc
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Primer llarg
Aproximació:
Des de Vilanova de Meià prenem la carretera cap el Pas Nou. A uns 3 quilòmetres trobarem una pista que es desvia a mà esquerra direcció a Rúbies. La seguim durant uns 14 quilòmetres fins arribar al nucli abandonat de Rúbies. Aparquem a l’esplanada i prenem un corriol que puja cap a la Portella Blanca (GR). Seguim el corriol fins que som a l’alçada de la paret on surt un corriol secundari (fites) que ens mena fins a peu de via, just a l’esquerra de la Maduritas Calientes.
Veure l’aproximació a la via amb Google-maps
Segon llarg
L1(V+)
La primera tirada és molt bona, per contínua i elegant. Al principi flirtegem amb una fissura, per al cap d’uns metres marxar a l’esquerra i endinsar-nos a una placa de molt bon escalar. La tirada es troba molt equipada a base d’espits i la reunió és força incòmoda. 45 metres.
L2(6a+)
Tercera tirada
Superem un tram vertical només sortir de la reunió i continuem fins al peu d’una planxa llisa. Tenim uns pocs metres tècnics de peus fins que sortim a caçar la fissura, on hi podrem emplaçar un alien groc i protegir el tram. Un cop a la fissura, la dificultat baixa ràpidament i arribem sense més entrebancs a la reunió. 40 metres.
L3(V)
Continuem per una placa inclinada en una escalada que esdevé plaent. Arribem a situar-nos sota un tram una mica extraplomat i en aquest punt hem de marxar a la dreta per superar-lo (no marxar cap a l’esquerra) amb bona nansa. Després toca marxar a esquerres per esquivar un sostre i tornar cap a la dreta fins trobar la reunió. 45 metres.
Darrera tirada
L4(IV+)
La principal dificultat de la darrera tirada rau en superar un primer pas un xic desplomat però amb molt bona presa, després continuem per terreny més indefinit fins sortir de la paret. 30 metres.
Descens:
Des del cim baixem per un corriol cap a l’est fins trobar el GR que prenem fins retrobar el camí de pujada.
El que més m’ha agradat:
- Primera tirada divertida, contínua i amb bon rocam.
- Ràpida, fàcilment combinable amb altres vies properes.
El que no m’ha agradat tant:
- Primera reunió molt incòmoda.
- Potser amb una mica menys d’expansions guanyaria una mica de caràcter…
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
Escenas de Matrimonio a Rúbies
En poc temps la tranquil·la zona de Rúbies a vist com l’activitat oberturista s’ha disparat, deixant aquesta part de Lo Peladet atapeït d’itineraris. La via Escenas de Matrimonio aprofita l’espai lliure entre la Maduritas Calientes i la Guineu Lliure, donant com a resultat una via de tall clàssic, semi-equipada i dificultat moderada que esdevé un bon terreny de joc per gaudir col·locant trastos, mentre ens torrem al sol i fruim d’aquest privilegiat balcó del Montsec.
Travessa del tercer llarg amb la Paret de la Font Freda al fons: tot un luxe de paisatge
Ressenya de la via
- Via: Escenas de Matrimonio
- Zona: Rúbies
- Dificultat: V+ (MD-)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 160 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Semi-equipada amb parabolts, un pitó i ponts de roca
- Material: 10 cintes exprés, joc de tascons i friends fins #1 de Camalot. Alguna baga savinera
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Primers metres
Aproximació:
Des de Vilanova de Meià prenem la carretera cap el Pas Nou. A uns 3 quilòmetres trobarem una pista que es desvia a mà esquerra direcció a Rúbies. La seguim durant uns 14 quilòmetres fins arribar al nucli abandonat de Rúbies. Aparquem a l’esplanada i prenem un corriol que puja cap a la Portella Blanca (GR). Seguim el corriol fins que som a l’alçada de la paret on surt un corriol secundari (fites) que ens mena fins a peu de via, situada entre la Guineu Lliure i la Maduritas Calientes.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
Segon llarg
L1(V)
Per localitzar el peu de via ens hem de situar entre les vies Guineu Lliure (G gravada) i la Madurites Calientes (símbol ♀ gravat). El primer parabolt el tenim a uns cinc metres del terra. Iniciem la tirada per un petit diedre divertit i atlètic i continuem durant tota la tirada per terreny fissurat, fàcil de protegir. Abans d’entrar a la reunió trobem un tram amb roca més delicada. 30 metres, 3 parabolts.
L2(V+)
Tercer llarg
Iniciem el segon llarg per una mena de fissura. Quan aquesta s’esvaeix marxem lleugerament a l’esquerra per encintar un clau i ataquem una placa vertical i de presa generosa. Continuem recte i superem un curt tram una mica balmat però amb grans preses. Només ens restarà creuar una placa en diagonal, prou fina tant de peus com de mans i que esdevé el pas clau de la via. 30 metres, 4 parabolts i un clau.
L3(V)
Quarta tirada
Sortim de la reunió recte amunt per terreny vertical que ràpidament s’ajeu alhora que la roca es torna un pèl més delicada. Arribem a una petita feixa i flanquegem a la dreta fins atènyer la tercera reunió. 30 metres, 4 parabolts.
L4(V)
Ens enfilem recte amunt, per terreny cantellut i agraït fins situar-nos al peu d’un diedre. Fem un parell de passos en diedre per de seguida marxar cap a l’esperó de la dreta, amb roca de la bona i nanses de pel·lícula. Continuem per terreny cada cop més fàcil fins la reunió, on trobarem el llibre de registre. 40 metres, 5 parabolts.
Darrers ressalts de la via
L5(IV+)
En aquesta darrera tirada haurem de superar una sèrie de ressalts de poca dificultat que ens menaran a l’última reunió de la via. 30 metres, 2 ponts de roca i un parabolt.
Descens:
Des del cim baixem per un corriol cap a l’est fins trobar el GR que prenem fins retrobar el camí de pujada.
El que més m’ha agradat:
- Primer llarg divertit, vertical i amb molta ganda.
- Segon llarg amb una placa de pel·lícula.
- Ràpida, fet que ens permet combinar-la amb altres vies properes.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
Dos Birres i Unes Braves a Rúbies
Ens enduem una agradable sorpresa amb aquesta via, que a priori ens semblava menys interessant. Llevat de la primera tirada, peatge inevitable per arribar a les plaques superiors, la resta de la via ens regala una sèrie de trams atlètics i agraïts. Un sorprenent segon llarg sobre placa, un aeri flanqueig al tercer i una elegant fissura al darrer, que els més valents segur que poden forçar en lliure, són els al·licients d’aquest itinerari. El rocam és de bona qualitat en general, tot i que encara li manca una mica de freqüentació per acabar de netejar l’itinerari, terrós en algun punt. La via roman pràcticament equipada i només haurem de menester algun friend mitjà, sobretot per si volem passar en artificial el darrer tram.
Ressenya de la via
- Via: Dos birres i unes braves
- Zona: Rúbies
- Dificultat: V+/A1 (MD)
- Dificultat obligada: V+/A1
- Llargària: 175 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via pràcticament equipada amb parabolts, espits i claus
- Material: 10 cintes exprés, joc discret de friends (fins #1 de Camalot) i alguna baga savinera
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Inici de la via
Aproximació:
Des de Vilanova de Meià prenem la carretera cap el Pas Nou. A uns 3 quilòmetres trobarem una pista que es desvia a mà esquerra direcció a Rúbies. La seguim durant uns 14 quilòmetres fins arribar al nucli abandonat de Rúbies. Aparquem a l’esplanada i prenem un corriol que puja cap a la Portella Blanca (GR). Seguim el corriol fins que som a l’alçada de la paret on surt un corriol secundari (fites) que ens mena fins a peu de via.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
Segon llarg
L1(IV+)
El primer llarg és el menys reeixit de la via; ens enfilem per una fissura tombada (expansió visible) i seguim per uns diedres fins arribar a una savina. Flanquegem per una placa cap a l’esquerra fins atènyer la primera reunió. 35 metres.
L2(V+)
Sortim de la reunió en direcció a una expansió visible.
Tercer llarg
Al principi la roca no dóna massa confiança, però de seguida millora. La paret es va posant vertical i l’escalada esdevé divertida i prou sostinguda fins arribar a la segona reunió, que es troba tot just superada una alzina característica a mitja paret. 35 metres.
L3(V+)
Iniciem la tirada fent una diagonal fins la primera expansió; després recte amunt fins trobar dos escarpies juntes a l’inici d’una fissura.
Quarta tirada
Trobem una altra escarpia que protegeix un pas una mica estrany que ens permet arribar a una nova expansió. A partir d’aquest punt obliqüem cap a l’esquerra amb bon ambient fins que quedem a l’esquerra del sostre. El superem per la part més dèbil amb uns moviments atlètics sobre bones nanses i ja quedem col·locats en terreny ,és fàcil, però alhora més trencat. Ens resten uns metres fàcils fins la tercera reunió que queda a la dreta. 40 metres.
L4(V)
Darrers metres de la via
Anem cap a la dreta a buscar un bonic -però curt- diedre ben protegit amb dues expansions. Sortirem a una placa fàcil que ens portarà fins la quarta reunió. 30 metres.
L5(V/A1)
Iniciem la tirada per una bonica placa inclinada que ens mena davant d’una bona fissura. La superem amb tres passos d’artificial equipat, més un altre a equipar (Camalot #1 perfecte) que ens menen a una darrera bona placa que travessem en diagonal fins que sortim de la paret. 35 metres.
Descens:
Des del cim baixem per un corriol cap a l’est fins trobar el GR que prenem fins retrobar el camí de pujada.
El que més m’ha agradat:
- Mantingut segon llarg, millor del que aparenta.
- Tercera tirada amb un flanqueig molt bonic.
- Ben equipada.
- Ràpida, perfecte per combinar amb alguna via veïna.
El que no m’ha agradat tant:
- Primera tirada.
- Algun punt de roca força discreta.
Guineu Lliure a Rúbies
Una bona proposta per apropar-nos a aquest bucòlic racó del Montsec és anar a fer una visita a la “Guineu Lliure”. Oberta en solitari i amb molt bon criteri, aquest encertat itinerari ens regala quasi 200 metres d’allò més variats, sobre bona roca (excepte algun petit tram aquí i allà) i amb passatges de primera categoria, com la fantàstica fissura que enceta la via, la preciosa segona tirada o el deliciós quart llarg.
Lo Peladet vist des de la Pala Alta
Ressenya de la via
- Via: Guineu Lliure
- Zona: Rúbies
- Dificultat: 6a (MD+)
- Dificultat obligada: V+/6a
- Llargària: 190 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via pràcticament equipada amb parabolts i pitons.
- Material: 10 cintes exprés i joc de friends, sobretot el #2 i el #3 per la llastra de la primera tirada.
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Fissura del primer llarg
Aproximació:
Des de Vilanova de Meià prenem la carretera cap el Pas Nou. A uns 3 quilòmetres trobarem una pista que es desvia a mà esquerra direcció a Rúbies. La seguim durant uns 14 quilòmetres fins arribar al nucli abandonat de Rúbies. Aparquem a l’esplanada i prenem un corriol que puja cap a la Portella Blanca (GR). Seguim el corriol fins que som a l’alçada de la paret on surt un corriol secundari (fites) que ens mena fins a peu de via.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L’Emili a la segona tirada
L1(V+)
Trobar el peu de via és fàcil, una llastra característica pocs metres a l’esquerra de la via ‘Cita a Cegues’ ens marca l’inici. Al primer tram del llarg haurem de superar la llastra, en una escalada física, que ens demanarà una mica de diedre i una mica de bavaresa; la secció és espectacular i divertida i hi trobarem un clau abans d’entrar a la fissura i un excèntric a mig camí, puguen acabar de reforçar fàcilment amb friends fins el #3. Un cop passat aquest primer tram més exigent continuarem amb una escalada molt més suau, majoritàriament per plaques amb bona roca fins la primera reunió. 45 metres.
Tercer llarg
L2(6a)
Sortim de la reunió recte amunt a caçar la primera expansió. El tram clau es troba entre aquest primer parabolt i el següent, amb una escalada vertical on haurem de llegir el millor camí, que no sempre és la línia recta. Una mica més amunt trobarem un clau, superem una panxa i una expansió, a partir de la qual obliqüem cap a la dreta per una placa amb bones gandes que ens mena a un nou clau. A partir d’aquí, cop de gas amunt fins una savineta i d’allí fàcil fins la role. 40 metres.
Arribant a la quarta reunió on es troba el pot de registre
L3(6a)
Sortim cap a l’esquerra sense guanyar alçada i trobarem un parell de bones regletes que ens permetran enfilar-nos a una mena de relleix i xapar el primer bolt. La següent expansió no es veu (queda perpendicular sobre una panxa) però no ens ho hem de pensar i tirem recte amunt, amb molt bona presa fins superar la panxa. De seguida la paret tomba i sortim a una feixa; tirem cap a l’esquerra caminant, superem un ressalt i arribem a la reunió. 40 metres.
L4(V)
Darrers metres de la via
Tot i que des de la reunió aquesta tirada sembla una mica rostollera quan ens hi posem podrem gaudir d’una escalada molt agradable, sobre roca bona i amb un curt tram una mica més difícil a mig llarg. Arribarem fins sota un sostre que esquivarem per esquerra i arribarem a la quarta reunió. 50 metres.
L5(IV+)
Curta tirada de tràmit per sortir de la paret. 15 metres.
Descens:
Des del cim baixem per un corriol cap a l’est fins trobar el GR que prenem fins retrobar el camí de pujada.
El que més m’ha agradat:
- Estil de la via, oberta en solitari i molt ben equipada.
- La fissura del primer llarg, per emmarcar.
- Molt variada… Llàstima que s’acabi tant ràpid.
El que no m’ha agradat tant:
- Llàstima de la feixa, que li treu continuïtat, tot i que no desmereix la via.
Últims comentaris