Abierto hasta el atardecer al Serrat d’en Muntaner
El vessant oest del Serrat d’en Muntaner no té un aspecte gaire engrescador, no obstant la majoria de vies que hi trobem bé valen una visita, gràcies sobretot, al bon rocam i el savoir faire dels seus aperturistes, que han sabut aprofitar al màxim les possibilitats que ofereix la paret. Abierto hasta el atardecer, posseix dos tirades prou recomanables, la primera que demana finura i col·locació i la segona amb un bonic desplom on la intuïció serà fonamental per treure’n l’entrellat. La via és molt ràpida i fàcil de combinar amb les rutes veïnes.
Ressenya de la via
- Via: Abierto hasta el atardecer
- Zona: Montserrat – Clot de la Mònica
- Dificultat: 6a (MD-)
- Dificultat obligada: V+
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts i algun clau
- Material: 10 cintes exprés
- Orientació: Oest
- Valoració: ***
Aproximació:
Darrers metres de la primera tirada
Entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda esquerra. Just davant nostre puja un camí de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que som a l’alçada del Serrat d’en Muntaner. Trobarem un nou corriol que surt a mà esquerra que ens menarà fins al peu del Serrat. Resseguim el Serrat i l’Agulla del Frare de Baix fins que canviem de vessant. Seguim fins al peu de via.
Segon llarg un cop superat el tram de 6a
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
Iniciem la via pujant a un ressalt que ens deixa directament davant un bonic mur. L’escalada és fina, de presa petita i bona col·locació, esdevenint un tram elegant i engrescador. Un cop superada aquesta secció, molt ben assegurada, el terreny tomba fins arribar a una petita panxa que es supera fàcilment i ens situa a una mena de llom que es va ajaient fins la reunió. 35 metres.
L2(6a)
Prescindible darrer llarg
Sortim de la reunió en diagonal cap a la dreta, seguint una fissura desdibuixada que ens situa sota un petit desplom. Per superar-lo haurem d’anar cap a l’esquerra fins atènyer uns bons forats a la placa de sobre que ens permetran superar-nos i situar-nos en aquesta. Un cop allí, l’escalada esdevé divertida, vertical i amb roca de la bona de la cara sud. A mida que anem guanyant metres la dificultat va minvant fins arribar a la reunió. 40 metres.
L3(IV)
Aquesta darrera tirada és perfectament prescindible. Iniciem el llarg per terreny rampós fins situar-nos davant una placa fàcil que en quatre moviments ens deixa a la darrera reunió. 20 metres.
Descens:
Rapelant per la mateixa via o bé arribant al cim del Serrat d’en Muntaner i des d’allí anant a buscar la instal·lació de “Los lunes al sol” (vessant oest) o del “Petit Guifré” (vessant est).
El que més m’ha agradat:
- Molt bona roca, excepte algun punt sobretot als trams fàcils.
- Tot i ser curta l’escalada hi és variada i divertida.
- Ràpida ideal per combinar amb alguna via veïna.
El que no m’ha agradat tant:
- Darrer llarg prescindible.
Los lunes al sol al Serrat d’en Muntaner
La vessant oest del Serrat d’en Muntaner ens ofereix la possibilitat de gaudir de curtes escalades solejades, fet que permet repetir-ne més d’una per jornada. Los Lunes al Sol és una molt bona introducció a aquest vessant. Curta però intensa, amb un segon llarg mantingut i una xemeneia de sortida que li dóna un regust clàssic. Completament equipada, només ens caldran un bon grapat de cintes per repetir aquest recomanable itinerari.
La cloenda del jorn
Ressenya de la via
- Via: Los lunes al sol
- Zona: Montserrat – Clot de la Mònica
- Dificultat: 6b (MD+)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 90 metres
- Compromís: Baix
- Exposició: Baixa
- Equipament: Via completament equipada amb parabolts i algun clau
- Material: 12 cintes exprés
- Orientació: Oest
- Valoració:****
Aproximació:
Primera tirada
Entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda esquerra. Just davant nostre puja un camí de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que som a l’alçada del Serrat d’en Muntaner. Trobarem un nou corriol que surt a mà esquerra que ens menarà fins al peu del Serrat. Resseguim el Serrat i l’Agulla del Frare de Baix fins que canviem de vessant. Seguim fins al peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(6b)
Segona tirada, mantinguda i divertida
Per trobar el peu de via hem de cercar un diedre bastant evident, al costat d’un gran pi caigut. Ens enfilem pel diedre i de seguida trobem un clau, seguim uns pocs metres fins que puguem xapar el següent bolt. Ara hem de saltar a la placa de la dreta. La via segueix en diagonal a la dreta, bastant vertical i sobre bona roca (V+/6a). Arribem sota un llavi. Superar-lo és el pas clau del llarg: hi ha bon cantell i la màxima dificultat radica en trobar una bona presa pel peu dret un cop tibem de les preses de mans. Un cop superat, resta un curt tram on la dificultat afluixa de cop fins arribar a la reunió. S’ha d’anar al tanto el darrers metres de no fer baixar alguna pedra solta. 30 metres.
L2(6b)
La xemeneia del tercer llarg dóna un toc clàssic a la via
La sortida de la reunió és força potent. Per la dreta hi ha unes bones preses per la mà dreta que ens permetran elevar-nos el suficient per anar a caçar un petit còdol taronja amb l’esquerra i acabar d’elevar-nos. Un cop xapat el segon bolt la dificultat afluixa. Ara només resta una llarga tirada de 30 metres mantinguda en V+/6a, vertical i divertida. 35 metres.
L3(V-)
Sortim de la reunió cap a l’esquerra i enfilem una placa inclinada. Anem en tendència a la dreta per anar a buscar l’evident xemeneia. Abans d’entrar a la xemeneia hi ha un curt tram amb roca força sospitosa (vam fer baixar algun bloc força gros). Un cop dins la seguretat de la xemeneia només ens restaran uns poc metres per arribar a la reunió. 25 metres.
Descens:
En Marc als darrers metres de la via
Un ràpel de 45 metres fins la primera reunió i un altre de més curt fins al terra.
El que més m’ha agradat:
- Via curta però intensa.
- Només pel segon llarg ja val la pena apropar-se a fer la via.
- La xemeneia de sortida li dóna un toc romàntic que és la cirereta del pastís.
El que no m’ha agradat tant:
- Algun tram molt puntual del segon llarg on la roca no és excel·lent i el tram just abans d’entrar a la xemeneia, on la roca és una mica cutre.
Divorci Imminent al Serrat de’n Muntaner
A recer dels vents, la banda est del Serrat d’en Muntaner compta amb un microclima ideal pels freds matins d’hivern. Divorci Imminent juntament amb Orgull Mapuche conformen les dues vies més “llargues” d’aquesta banda del Serrat de’n Muntaner. Molt equipada amb espits, ens ofereix quatre llargs amb passatges prou interessants (excepte el darrer) per passar una estona entretinguda.
Vies de la cara est del Serrat
Ressenya de la via
- Via: Divorci imminent
- Zona: Montserrat – Clot de la Mònica
- Dificultat: 6b (MD+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 100 metres
- Compromís: Baix
- Exposició: Baixa
- Equipament: Via equipada
- Material: 12 cintes exprés
- Orientació: Est
- Valoració:***
2a meitat de la primera tirada
Aproximació:
Entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda esquerra. Just davant nostre puja un camí de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que som a l’alçada del Serrat d’en Muntaner. Trobarem un nou corriol que surt a mà esquerra que ens menarà fins al peu de via.
Veure aproximació amb Google-Maps
Segon llarg
L1(V+)
La via s’inicia uns metres a la dreta de la Petit Nil. El primer punt d’ancoratge es troba a uns cinc metres al costat esquerra d’una savina. Escalem una primera placa senzilla fins arribar a un ressalt amb roca una mica trencada. Un cop superat arribem a un relleix que ens permet encarar una nova placa. Tot i que la roca no té gaire bon aspecte és prou noble. Un cop xapat el primer espit anem un xic cap a la dreta per després tornar a l’esquerra i seguir recte amunt fins la feixa. Fem la reunió a una savina. 25 metres.
L2(6b)
Tercera tirada
Fem un canvi de reunió anant uns metres a la dreta, just on comença la línia d’espits del segon llarg. El tram de 6b es troba just al principi del llarg, el grau bé donat per la continuïtat que necessitem sobre presa petita i placa vertical. Un cop xapada la tercera expansió la cosa afluixa i és aleshores quan hem d’anar en tendència a la dreta seguint l’evident fissura diagonal. No ens hem de confondre quan passem per sota del diedre de l’Orgull Mapuche; hem de seguir flanquejant fins que trobem la reunió, sobre dos espits. 20 metres.
L3(6a)
Llarg 3
Sortim en diagonal a la dreta per anar a buscar la fissura evident. La verticalitat va augmentant a mesura que ens atansem a la fissura. El tram més delicat del llarg es troba just al passar pel costat d’una savina, on la roca està una mica descomposta i haurem de parar atenció de la presa que tibem. Un cop al diedre ens resten uns metres bonics fins la reunió. 20 metres.
L4(IV+)
Sortim de la reunió i superem un petit llavi que ens deixa sobre una placa inclinada. Quan la placa s’acaba hem de seguir en tendència a l’esquerra per terreny trencat i terrós fins arribar a la reunió que es fa a una savina. 35 metres.
Descens:
Des de la darrera reunió baixem una mica cap a l’esquerra i anem a trobar la darrera reunió d’Orgull Mapuche, que es troba equipada per rapelar. Amb un sol ràpel de 45 metres ens plantem a la feixa.
El que més m’ha agradat:
- El tercer llarg, tot i tenir algun tram amb roca no del tot òptima és el més bonic de la via.
- Ràpida de fer, ens permet combinar-la amb altres vies de la zona.
- El micloclima de la vessant est del Serrat ens permet escalar en dies molt freds.
El que no m’ha agradat tant:
- La sortida del darrer llarg es força bruta i trencada. Podem estalviar-nos-ho rapelant directament de la R-3.
Orgull Mapuche al Serrat de’n Muntaner
Orgull Mapuche es una curta però intensa escalada a la banda est del Serrat de’n Muntaner. Molt assegurada, conta amb un segon llarg de primera categoria, amb una entrada força tècnica, un diedre vertical i una sortida d’aquest a una placa de nyapetes t’allò més montserratina. A la banda i banda d’aquesta via hi ha tot de vies esportives entre el V+ i el 6c que ens serviran per completar la jornada.
Si pugem fins al cim gaudirem d'una bona vista de la Palleta i el Pollegó Est
Ressenya de la via
- Via: Orgull Mapuche
- Zona: Montserrat – Clot de la Mònica
- Dificultat: 6b (MD+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 110 metres
- Compromís: Baix
- Exposició: Baixa
- Equipament: Via equipada totalment amb espits i pitons
- Material: 14 cintes exprés i dos mosquetons petits o cordinos per dos claus amb forat petit.
- Orientació: Est
- Valoració:***
Aproximació:
Inici del L-1
Entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda esquerra. Just davant nostre puja un camí de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que som a l’alçada del Serrat d’en Muntaner. Trobarem un nou corriol que surt a mà esquerra que ens menarà fins al peu de via.
Veure aproximació amb Google-Maps
L'Alan solucionant el 6b
L1(V)
La primera tirada transcorre per unes plaques discontinues, brutes i amb mal aspecte. No s’adiu gaire amb la resta de la via i no val la pena fer-la. Podem arribar a l’inici del segon llarg per la feixa. Si decidim posar-nos-hi trobarem un primer espit a uns quatre metres del terra, que protegeix el pas més ‘difícil’ de la tirada, la resta pràcticament, es fa caminant. 35 metres.
L2(6b)
Bonic diedre de la segona tirada
Aquesta segona tirada per contra, és molt bona. S’inicia a una fissura cega, on en haurem d’avançar en tècnica de diedre fins superar una petita panxa; l’escalada és tècnica i ens obliga a afinar els sentits. Un cop superada la panxeta queda un curt tram força fi que ens mena a una curta placa més fàcil on ja trobem més presa petita. Arribem al peu del diedre on podem fer un descans abans d’atacar-lo. El diedre és molt franc i malgrat la verticalitat no és difícil. És a l’inici del diedre on trobem els dos claus amb l’ull petit que per cert es mouen bastant. Quan s’acaba el diedre sortim cap a la dreta per escalar una bonica placa de presa petita que va afluixant fins la reunió. 30 metres.
L'Ester solucionant el 6a
L3(6a)
Només sortir de la reunió ens trobem amb una bona panxa, aquí la roca és més cantelluda. Anem cap a l’esquerra per trobar un bon forat per la mà esquerra que ens permetrà pujar peus i d’aquesta manera superar el pas. Arribem a un relleix i una nova panxa, molt més fàcil que l’anterior. Un cop superada, un parell de metres més i reunió. Aquest llarg també és força bonic. 20 metres.
L4(II)
Si no volem pujar fins al cim podem fer un ràpel des de la tercera reunió.
Invents del TBO per poder xapar el clau
Per contra si volem continuar, sortirem caminant amb molta cura per no fer baixar pedres uns 15 metres. Podem assegurar al company a cos des del cim. Després ‘crestegem’ cap al sud, superem un ressalt i trobarem una corda fixa que ens deixa a la darrera reunió de la via Petit Guifré. Des d’aquí fem un ràpel de 45 metres fins a la feixa.
Descens:
Si descendim des de la R-3 un ràpel de 45 metres fins a la feixa. Si ho fem des de la darrera reunió del Petit Guifré un ràpel de 45 metres fins la feixa.
El que més m’ha agradat:
- Segona tirada, exigent, variada i assegurada per forçar al màxim.
- Tercer llarg bonic, amb molt bon rocam
El que no m’ha agradat tant:
- Primer llarg del tot prescindible.
Integral Sigiriya-Petit Guifré al Serrat d’en Muntaner
El Serrat d’en Muntaner es caracteritza, entre d’altres coses, per gaudir d’una bona insolació, estar bastant arrecerat del vent i un rocam de qualitat. Si a això li afegim una aproximació relativament curta, tenim com a resultat un lloc ideal per escalar a l’hivern. L’escalada que proposem és la combinació de dos vies: la Sigiriya, situada a l’Agulla del Frare de Baix del Clot de la Mònica i la Petit Guifré, a l’aresta sud del Serrat d’en Muntaner. El resultat és una escalada variada, ràpida, amb poc compromís i assequible.
Des del cim del Serrat d'en Muntaner intuïm les agulles de la Plantació i tenim una excel·lent panoràmica del Serrat de la Pastereta
Ressenya de la via
- Via: Combinació de les vies Sigiriya i Petit Guifré
- Zona: Montserrat – Clot de la Mònica
- Dificultat: V+/Ae (MD-)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Llargària: 135 metres
- Grau d’exposició: Baix (excepte un tram fàcil de la Sirigiya)
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via Sirigiya equipada amb espits, claus i ponts de roca; petit Guifré equipada amb parabolts
- Material: 15 cintes exprés
- Orientació: Sud-est
- Valoració:***
Aproximació:
El Sr.Doria els primers metres del L1
Entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda esquerra. Just davant nostre puja un camí de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que som a l’alçada del Serrat d’en Muntaner. Trobarem un nou corriol que surt a mà esquerra que ens menarà fins al peu de via.
Veure aproximació amb Google-Maps
L1(A1 i V)
2a tirada
La via s’inicia just a l’esquerra d’un evident diedre vermell. El primer espit està una mica alt i pot suposar un problema arribar-hi per algú de menys de metre setanta (sempre es podrà fer un pas d’esqueneta). Un cop xapat ens enfilem a l’estrep i comencem la progressió de l’artificial, primer sobre un segon espit, després sobre un clau i més tard sobre un pont de roca. Passat el pont de roca queden un parell de passos més sobre expansions i ja podem sortir en lliure. La sortida és fàcil. Hem de seguir més o menys recte i anar a buscar un diedre poc definit (no anar a l’esquerra seguint unes expansions).
El fantàstic L3
Escalem recte amb certa cura -la roca no dona tota la confiança que caldria- per després anar a la dreta i un altre cop a la l’esquerra per entrar a la reunió. Compte a l’hora d’arrossegar la corda per la lleixa donat que és molt fàcil fer anar rocs avall. 25 metres.
L2(Ae i V)
Sortim per l’esquerra de la reunió per anar a atènyer el primer d’una corrua d’espits que s’enfilen recte amunt. La progressió en artificial no té cap mena de dificultat i mai ens haurem d’estirar massa, ja que les expansions són prou aprop.
El Sr.Doria a la meitat del L3
Un cop s’acaben els espits la sortida en lliure és prou fàcil. Escalem una mica cap a l’esquerra per seguir recte amunt a trobar una reunió que no farem. Des del darrer espit de l’artificial fins la reunió és exposat i no hi ha possibilitat d’augmentar la protecció, tot i així es tracta d’un tram fàcil (6-7 metres).
Continuem amunt, just passar la reunió trobem una panxa que superarem aprofitant les bones possibilitats que ens dona la roca en aquest punt, Un cop passada la panxa la dificultat minva fins arribar al cim. Fem la reunió en una bona savina. Val la pena no fer la reunió intermitja donat que la corda corre perfectament. 45 metres. A la dreta de l’agulla hi ha una instal·lació de ràpel que ens deixarà just a l’inici de la via Petit Guifré.
L3(V+)
El Sr.Doria muntant el darrer llarg
Un cop fet el ràpel veurem unes línies de parabolts que s’enfilen recte amunt, la nostra és la primera. Aquest primer llarg es desenvolupa per una preciosa placa compacta amb foradets i petits còdols cantelluts. L’escalda és mantinguda i generosament equipada. Arribarem a una primera reunió que no farem. Un cop passada trobarem un llavi que es supera en A0 (factible en lliure 6a+/6b) Un cop superat aquest curt tram seguim amunt per la placa i a la dreta d’una fissura poc definida que ens pot ajudar a fer algun pas. La dificultat va minvant fins arribar a la reunió. En aquest cas també val la pena saltar la reunió intermitja, donat que la corda corre bé i ens queda un tram preciós i prou sostingut. 45 metres.
L4(IV+)
Últims metres de la via
Sortim recte de la reunió per terreny fàcil i una mica trencat en direcció a una fissura ampla que tenim tot just davant. Escalem la placa de l’esquerra de la fissura (ben protegida) amb uns passos verticals però senzills que ens deixen a la darrera reunió. 20 metres. Des de la reunió hi ha una corda fixa que ens permet pujar fins al cim del Serrat, però haurem de tornar a la reunió donat que el ràpel es fa des d’aquesta.
Descens:
Un ràpel de 45 metres.
El que més m’ha agradat:
- Bona combinació per fer un dia que no es té gaire temps.
- Variada i assequible.
- El tercer llarg transcorre per una placa genial.
El que no m’ha agradat tant:
- Abans d’entrar a la primera reunió i al cim de l’Agulla del Frare de Baix hi ha un tram amb roca trencada i solta que és molt fàcil que vagi avall amb el simple moviment de les cordes. Haurem d’extremar les precaucions, més tenint en conte que és una zona prou freqüentada.
Últims comentaris