Amanita a Canalda
L’Amanita és una via de tall clàssic que ressegueix la lògica que marca el pany de paret per on s’eleva, flirtejant durant tres tirades precioses amb una fissura diagonal fins que aquesta es dilueix, és aleshores quan la via marxa cap a la dreta amb un llarg flaqueig que amaga un pas d’allò més intrigant. Una secció un xic exposada a l’inici del cinquè llarg ens demanarà allò que sempre hem de dur quan escalem a Canalda… Un cop superat el llarg el més difícil ja es història i amb un parell de tirades més ens plantarem al capdamunt de la paret. La via es troba equipada amb material divers havent de menester un joc de friends, imprescindible l’ #1 de Camalot per protegir el pas clau del cinquè llarg. Tot i el grau aparentment baix NO és una via d’iniciació.
Ressenya de la via
- Via: Amanita
- Zona: Canalda
- Dificultat: V+/A1 (MD)
- Dificultat obligada: V+/A1
- Llargària: 230 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Via semi-equipada amb parabolts, espits, burins i claus, es troba restaurada
- Material: 10 cintes exprés, joc de friends (mides petites) fins #1 de Camalot. Els tricams ens han estat útils. Un estrep
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Primera tirada
Aproximació:
Des de Solsona prenem la carretera de Sant Llorenç (LV-4241). Un cop a Coll de Jou prenem el desviament direcció Cambrils (L-401) i continuem per aquesta carretera fins passar sota la paret. Hi ha un aparcament a l’alçada del peu de via, que reconeixerem per una fissura diagonal molt evident. Un cop estacionats només haurem de creuar la carretera i remuntar fins a peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Segona tirada
L1(IV+)
La part més delicada de la primera tirada és atènyer la primera expansió, abans de la qual haurem de fer un flanqueig per sobre un llavi.
Després continuem per terreny fàcil fins superar un parell de panxetes que ens menen a la primera reunió. 30 metres, 3 expansions.
L2(V)
Tercera tirada
Segona tirada preciosa i variada, amb la superació d’algunes panxes i plaques, i amb una bavaresa especialment bonica, que haurem de protegir al gust. El pas clau del llarg es troba abans d’encarar la bavaresa, donat que haurem de superar una panxa força atlètica, això sí, amb bona presa. 40 metres, 4 expansions i un clau.
L3(V)
Iniciem el llarg per una placa de roca molt bona i anem a buscar la fissura que ens queda a l’esquerra a protegir-nos, per després marxar descaradament cap a la dreta fins trobar una panxa.
Quart llarg
Superem el muret i marxem cap a la dreta on trobarem un clau seguim uns metres per un breu diedre i sortim a la dreta a buscar la tercera reunió. 30 metres, 2 expansions i un clau.
L4(V)
Llarg de flanqueig, on trobem el pas clau per superar una fissura vertical, amb passos força “originals” (a la fissura horitzontal hi ha bona presa si es busca).
Cinquena reunió
Un cop superat aquest pas seguim flanquejant per terreny fàcil fins la reunió, que la muntem a una gran savina. 30 metres, 3 expansions.
L5(V)
Llarg clau. Només sortir de la reunió trobem un pont de roca i una sageta que ens indica la direcció. Ens hem d’enfilar per un mur on la roca s’ha d’acaronar fins que quedem sobre un petit llavi, aquí podrem col·locar un camalot #1 a caldo, encarant d’aquesta manera amb més seguretat un curt tram vertical que ens mena a terreny herbós.
L’Emili arribant a la R-6
Continuem en tendència a la dreta cercant la lògica i ens dirigim cap un evident balmat on trobarem la reunió, d’expansions; sembla que abans es feia a una savina seca que queda tot just a la dreta. 30 metres, un pont de roca i 2 expansions.
L6(V+/Ae)
Sortim caminant cap a l’esquerra fins trobar el punt més dèbil, ens hi enfilem quedant sobre un llavi i marxem cap a la dreta per enfilar un bonic mur, ben protegit amb 2 parabolts.
Iniciant la darrera tirada
El mur és atlètic i amb bona ganda. Un cop superat arribem a un nou balmat, ens enfilem per la paret de la dreta en lliure fins atènyer un pont de roca. Aleshores fem un parell de passos d’artificial i sortim en lliure finet recte amunt, per acabar marxant a la dreta i entrar a la reunió. 6 expansions, un pont de roca i un clau.
L7(V)
Iniciem el llarg amb un bonic flanqueig a dretes sobre un bon pati, amb roca franca i bona presa. Un cop superat el tram continuem cap amunt cercant el terreny més noble. Tot i que la tirada es torna herbosa encara haurem de superar un parell de boniques panxes abans de creuar una boixera i arribar a un bon pi on fem la darrera reunió. 40 metres, 3 expansions.
Descens:
Des del pi marxem en diagonal a la dreta a buscar una alzina característica, continuem amunt uns metres i marxem cap a l’esquerra fins que trobem una fresa i fites que ens guien fins un corriol. Seguim pel corriol que va marxant cap a l’oest i després baixa fins a Ca la Rita i d’allà a la carretera (40 minuts aproximadament).
El que més m’ha agradat:
- Preciós segon llarg, molt variat.
- Via molt variada en general, amb trams sorprenents i que demanen escalar.
- Entorn sempre tranquil, que forma part intrínseca de la mateixa escalada a Canalda.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
ATENCIÓ!!! Graus collats, NO es tracta d’una via d’iniciació.
Potser també et pot interessar:
Maneras de Vivir a Busa
Busa demana a estones escalar de puntetes, amb discreció, quan la consistència de la roca es torna inversament proporcional a la nostra determinació per gaudir d’aquest regne de colors càlids, boscos i espadats. La Maneras de Vivir és la clàssica de Busa, assequible, ben assegurada i amb un traçat eloqüent i variat. Una fantàstica xemeneia de quasi una cinquantena de metres, seguida d’un aeri flanqueig que ens mena al peu d’un bonic diedre i la sorprenent, per preciosa, sortida al pla de Busa, són motius més que suficients… La roca a voltes fràgil només una excusa per qui no està disposat a jugar amb les regles que imposa aquesta exquisida raconada.
Muralla assolellada, el vessant sud de Busa esdevé l’hàbitat perfecte dels voltors i els grimpaires més romàntics
Ressenya de la via
- Via: Maneras de Vivir
- Zona: Serra de Busa
- Dificultat: 6a (MD-)
- Dificultat obligada: V/A0
- Llargària: 150 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb espits, parabolts i algun clau
- Material: 14 cintes exprés, Camalot #0.5 i un joc de tascons
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Aproximació:
Segona tirada
Des de Solsona prenem la carretera cap a Berga (C-26) fins que trobem una desviació cap a Besora. Continuem per pista asfaltada direcció a Busa. Poc abans d’arribar al pla de Busa ens desviem per una pista de terra que marxa cap al sud i passa pel peu de la cinglera. Estacionem en un petit aparcament al costat d’una pista que puja cap a la paret (al costat d’una bassa). Continuem a peu per aquesta pista passant per sota les parets fins arribar al peu de la nostra via (llastra adossada característica).
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(IV+)
Tercer llarg
Ens enfilem una quinzena de metres per la xemeneia fins arribar a un bon replà on muntem la reunió. És possible empalmar aquest llarg amb el següent. 15 metres.
L2(V)
Continuem xemeneia amunt, a voltes més ampla, a voltes un xic més estreta, però fàcil i agradable d’escalar fins sortir al capdamunt de la llastra on trobem la segona reunió. La tirada està ben assegurada amb espits i parabolts. 30 metres
L3(6a)
Quart llarg
Marxem a l’esquerra en flanqueig aeri i ben assegurat per de seguida tirar recte amunt un parell de metres per placa vertical encara més ben assegurada que ens mena a un petit relleix on muntem la tercera reunió. 15 metres.
L4(V)
Ens enfilem per un bonic diedre, sempre amb una bona fissura a mà per si volem augmentar la protecció en algun punt. La tirada és vertical i sobre generosos còdols, que haurem de tractar amb carinyo, que no tots són a prova de bomba.
Cinquena tirada
Poc abans d’arribar a la reunió haurem de marxar per la placa de la dreta per evitar un tram amb roca trencada i després obliquar a l’esquerra fins la role. 40 metres.
L5(V)
Marxem en diagonal a l’esquerra cercant sempre el camí més fàcil i la roca més franca. Trobarem un parell de murets més verticals i bonics d’escalar. A la reunió es troba el pot de registre. 25 metres.
L6(V)
Darrer llarg
Anem a buscar un diedre, de nou bonic però una mica herbat. Quan aquest s’acaba encara ens restaran uns pocs metres amb roca delicada abans de sortir al pla. Un cop a dalt marxem uns metres a la dreta per trobar la instal·lació de ràpel on muntem la darrera reunió. 20 metres.
Descens:
Rapelant per la mateixa via o bé caminant; en aquest cas marxem cap a l’oest fins trobar una pista de terra que va a parar a una altre d’asfaltada. Continuem per la pista asfaltada i quan trobem un trencall que indica “Solsona” nosaltres marxem en l’altre direcció. Al cap d’una estona la pista es torna de terra; i al cap d’una estona més arribem on hem aparcat el vehicle. 45-50 minuts aproximadament.
El que més m’ha agradat:
- Via molt ben trobada, variada i assequible, que ens permet guanyar aquest esvelt espadat totalment en lliure.
- Preciosa xemeneia a l’inici de la via, divertida i gens angoixant.
- Tercer llarg, aeri i amb bon ambient.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
Directa Estel a Canalda
Apropar-se a Canalda esdevé un exercici de gust refinat que ens assegura una impressió profunda. La seva peculiar verticalitat es diferencia d’aquella a que estem acostumats i es torna única; una verticalitat forjada a base de panxes i llavis sobredimensionats que conformen secrets camins on la línia recta no existeix, i sí la intuïció. La Directa Estel és una altre petita joia que ens llegà l’Ignasi Cisa, preciosa escalada, atlètica i lleial a l’estil de l’indret.
Des de Canalda, Sant Llorenç i Montserrat s’intueixen com illes a la deriva
Ressenya de la via
- Via: Directa Estel
- Zona: Canalda
- Dificultat: 6b/Ae (MD)
- Dificultat obligada: 6a/Ae
- Llargària: 180 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via equipada amb burins en bastant bon estat excepte algun. Reunions reforçades
- Material: 6 cintes exprés, un tricam rosa o similar per reforçar el primer burí del segon llarg
- Orientació: Sud
- Valoració: *****
Primera tirada
Aproximació:
Des de Solsona prenem la carretera de Sant Llorenç (LV-4241). Un cop a Coll de Jou prenem el desviament direcció Cambrils (L-401) i continuem per aquesta carretera fins situar-nos a l’inici de la paret. De seguida trobarem una pista que creua la carretera, aparquem allí. Prenem la pista que puja cap a la paret i al cap d’uns metres ens desviem per una fresa a mà esquerra (fita), endinsant-nos al bosc al cap de poc. Un cop a peu de paret continuem cap a l’oest fins al peu de via (espit arran de terra).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Segon llarg ♠
L1(6b)
El peu de via es evident, donat que trobarem un espit arran de camí. Les dificultats de la primera tirada venen concentrades en dues panxes. La primera, molt potent, on haurem de pujar peus mentre bloquegem de preses no tot el grans que voldríem; el pas es troba protegit per dues expansions. Tot seguit haurem d’afrontar una altra panxa, amb millor presa i de moviments elegants. 35 metres, 6 expansions més la de peu de via.
Tercera tirada
L2(V+)
La segona tirada s’inicia amb una altra bonica panxa molt atlètica. No obstant, abans d’atacar-la val la pena reforçar la primera assegurança, molt atrotinada. Nosaltres hem fet servir un tricam rosa quedant a caldo a un forat just sota el burí. Un cop reforçada cop de gas i cap amunt!! 35 metres, 4 expansions.
L3(6a)
Quart llarg ♠
Tirada preciosa i molt ben trobada. Marxem un pèl a la dreta per situar-nos a un magnífic esperó, vertical i amb presa molt bona, sempre seguint la lògica. La tirada és mantinguda però es fa curta per bonica. 30 metres, 5 expansions.
L4(V+)
Ens enfilem a un marcat llavi i marxem cap a l’esquerra, cercant el camí més fàcil i superant ressalts fins situar-nos davant una altra panxa.
Quarta tirada
Per superar-la ho farem un pèl a l’esquerra de l’expansió. Un cop sobre el llavi encarem un nou mur vertical, protegit amb un parell d’expansions, que ens deixa sobre un altre relleix i davant d’una darrera panxa, fàcil però un xic exposada. 30 metres, 4 expansions.
L5(V+)
Hem de marxar molt a l’esquerra per enfilar-nos a la paret i flanquejar llavors cap a la dreta, a caçar el primer burí. Continuem en lleuger flanc fins el segon burí i encara marxem un pèl a la dreta per escalar per l’esperó uns metres fins però amb bona roca. 25 metres, 2 burins.
Cinquena tirada
L6(6a/Ae)
En aquesta reunió trobarem el pot de registre, val la pena seure una estona i gaudir del paisatge. Ens resta un curt mur, amb una entrada dreta i un flanqueig rar. Sobre la segona expansió fem un pas d’artificial per sortir al mur amb equilibri i presa molt petita fins un llavi. Encara ens resta un curt tram de 6a protegit per un parell de burins que ens mena directament al bosc somital. Nosaltres hem travessat la franja de boixos i hem continuat fins un bon pi on muntem la reunió. 15 metres d’escalada més 10 per la boixera, 4 burins.
Darrer llarg ♠
Descens:
marxem en direcció est amb intuïció; poc a poc anirem virant cap al nord fins arribar a una mena de clariana, on trobarem un corriol que segueix cap a l’est i que ens acabarà deixant a una pista que seguim cap al sud i que ens porta fins a la carretera.
El que més m’ha agradat:
- Passos atlètics de gran bellesa.
- Tercer llarg absolutament preciós.
- Entorn genial.
El que no m’ha agradat tant:
- La colla de motoristes fent enduro pel peu de via… Lamentable.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Marc M.
Potser també et pot interessar:
Peus Negres a Busa
No gaire aprop d’enlloc Busa resta en un discret segon terme esperant pacient ser re-descoberta. El magnífic vessant sud de l’altiplà presenta una arrogant muralla, vertiginosament vertical i que poc a poc va desgranant els seus secrets que s’insinuen en engrescadores línies d’escalada. En aquest cas, ens decantem per una de les darreres obertures (i més assequibles del sector), la sorprenent, per ben trobada, Peus Negres. Un divertit diedre a equipar dóna pas a dues saboroses tirades de placa vertical, mantigudes i amb bona roca, que recorda a estones l’excel·lent rocam del migjorn Montserratí… Tota una descoberta.
Amb l’hora baixa tot pren sentit
Ressenya de la via
- Via: Peus Negres
- Zona: Serra de Busa
- Dificultat: 6b (MD-)
- Dificultat obligada: V+/A1
- Llargària: 130 metres
- Grau d’exposició: Alt al primer llarg i baix a la resta
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts excepte el primer llarg, on haurem d’equipar una magnífica fissura.
- Material: 18 cintes exprés, joc de friends fins al #3 de Camalot, joc de tascons i/o excèntrics més aviat grans i l’alien groc.
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Primer llarg
Des de Solsona prenem la carretera cap a Berga (C-26) fins que trobem una desviació cap a Besora. Continuem per pista asfaltada direcció a Busa. Poc abans d’arribar al pla de Busa ens desviem per una pista de terra que marxa cap al sud i passa pel peu de la cinglera. Estacionem en un petit aparcament al costat d’una pista que puja cap a la paret (al costat d’una bassa). Continuem a peu per la pista fins que arribem a una esplanada i des d’allí enfilem cap a la paret (fites). Per trobar el peu de via només cal fixar-nos en el marcat diedre característic rematat per un sostre.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(6b)
Segona tirada
Els primers metres de la via transcorren per un divertit diedre, amb una fissura absolutament generosa que ens permet anar assegurant-nos a discreció. Un cop marxem a l’esquerra tenim uns passos de finura que ens menen a una nova fissura que escup lleugerament. Aquest tram es pot fer en artificial usant primer un camalot #2 per arribar al tercer bolt i un alien groc per atènyer el pont de roca. Des del pont de roca només ens restarà una fàcil grimpada fins la reunió. 30 metres, 3 parabolts, un pitó i un pont de roca.
L2(6a+)
La sortida de la reunió és tècnica i ens demanarà col·locació. Els primers metres són poc evidents, tenint que lluitar amb la dificultat tècnica i la discreció de la roca. De seguida però, sortim a la placa i el panorama canvia radicalment, amb un rocam sòlid i generós en cantells fins a la reunió. 30 metres, 5 parabolts i 4 claus.
L3(6b)
Darrers metres del tercer llarg
Aquesta tercera tirada val per si sola una visita. Ens trobem davant una placa vertical farcida de grans còdols i generosos forats que ens permeten progressar amb solvència. A mitja tirada es troba el pas clau, una panxa marcada que podem superar en A0 sense problemes. La part superior del llarg és menys vertical però es troba esquitxada per clapes de molsa que compliquen l’escalada. 40 metres, 18 parabolts.
L4(IV)
Tirada de tràmit que només val la pena si volem sortir al Pla de Busa. Si no la fem ens estalviarem el primer ràpel. 30 metres, 3 parabolts.
Descens:
Rapelant la via: un ràpel de 20 metres fins la R3, un de 30 fins la R2 i un de 50 fins al terra.
El que més m’ha agradat:
- Via variada tot i la seva curta longitud.
- Roca molt bona en general.
- Ràpida, bona opció per una tarda d’estiu…
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
Fills del Vent a Canalda
Canalda, quasi dos kilòmetres de muralla conglomerada, mirador privilegiat sobre la comarca del Solsonès, paradigma d’escalada sincera, sense concessions. Ens apropem per primera volta a tastar la seva roca i escalada peculiar, amb respecte i humilitat; i ho fem per la ruta més assequible, la preciosa Fills del Vent, on de manera amable se’ns presenten les qualitats de Canalda. L’esperit clàssic predomina, cercant la lògica en tot moment, serpentejant per allà on la paret es deixa. I en acabar la sensació d’haver escalat amb franquesa, tal com raja… Canalda ens ha enamorat, no tardarem a tornar-hi.
Paret de Canalda
Ressenya de la via
- Via: Fills del Vent
- Zona: Canalda
- Dificultat: 6a+ (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 210 metres
- Grau d’exposició: Mitjà/alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via equipada amb espits, burins, parabolts i claus. Al trams fàcils les assegurances són distants
- Material: 8 cintes exprés, els tascons poden ser útils, tot i que demanen una mica de traça
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Primera tirada ♠
Aproximació:
Des de Solsona prenem la carretera de Sant Llorenç (LV-4241). Un cop a Coll de Jou prenem el desviament direcció Cambrils (L-401) i continuem per aquesta carretera fins situar-nos sota la paret. Hi ha un aparcament a l’alçada del peu de via. Un cop estacionats només haurem de creuar la carretera i remuntar amb certa intuïció fins a peu de via (F gravada a l’inici).
Segon llarg
L1(V)
La via s’inicia amb uns primers passos de posar-se bé per encintar la primera assegurança; la següent es veu lluny però entremig en trobarem una altre de mimetitzada a la roca. En aquesta tirada haurem de superar alguna panxeta, marca de la casa de Canalda. Ho farem sempre per on ens dugui la lògica que quasi mai serà la línia recta. 30 metres, 5 expansions, un clau i un pont de roca.
L2(V)
Tercera tirada ♠
La segona tirada segueix la tònica de l’anterior. Recorregut serpentejant amb superació d’alguna panxa, sempre amb moviments molt elegants. Quan la dificultat minva les assegurances desapareixen, però sempre en tindrem una aprop quan tinguem un pas més compromès. 30 metres, quatre expansions.
L3(V)
Aquest llarg és una mica més brut que els anteriors. Sortim de la reunió cap a la dreta per tornar a l’esquerra per allí on és més fàcil.
Quarta tirada
Una mica més amunt trobarem el pas clau del llarg, uns pocs metres pel costat d’una fissura on els peus prenen protagonisme. Després marxem cap a l’esquerra i entrem a un camps de gespa on podrem practicar herbatracció per arribar a la reunió, al peu d’una imponent placa. 40 metres, 3 expansions.
L4(V+)
Aquí la tònica de l’ascensió canvia, ja que ens tocarà escalar en placa i tibar d’alguna regleta a mig llarg.
Cinquena tirada ♠
Atenció els primers metres en no tocar una llastra que tenim a l’esquerra, precària i amb caiguda directa a la reunió. Un cop superada la placa marxem cap a la dreta per una mena de diedre diagonal fins la reunió. 30 metres, 6 expansions i un clau.
L5(V)
Sortim de la reunió amb un fotogènic i senzill flanqueig cap a la dreta. En un moment donat haurem de tirar amunt, més fàcil del que sembla (preses amagades!!), per de seguida continuar flanquejant per terreny més vegetal fins a la reunió, una mena de poltrona pètria des d’on podrem recuperar al company còmodament asseguts. 35 metres, 4 expansions.
Sisena tirada
L6(V+)
Marxem cap a l’esquerra i superem un llavi per després zigzaguejar fins arribar al tram clau del llarg. Ataquem unes panxes que tiren una mica enrere, però sempre amb presa boníssima, és tracta d’anar-se col·locant bé i de seguida arribem a una mena de curt diedre, amb presa de mà més escadussera però bona pels peus. Sortint del diedret arribem a la reunió. 30 metres, 4 expansions i un clau.
L7(6a+)
Darrer llarg ♠
Marxem un pèl a la dreta, enfilem unes panxes que superem fàcilment gràcies a les generoses gandes que amaguen i quedem sota el pas clau del llarg. Es tracta d’una panxa una mica més marcada protegida per dos expansions. Es tracta de bloquejar per poder fer un dinàmic sobre una banya molt evident que un cop fermada ens permetrà atènyer una altra bona presa i així pujar peus. Atenció als segons donat que per fer el pas haurem de des-xapar abans i si es falla el pèndol és important. Un cop superat el pas marxem cap a l’esquerra i superem un darrer tram vertical abans d’arribar a la darrera reunió. 20 metres, 3 expansions.
Descens:
Un cop a la darrera reunió, sortim cap a l’esquerra per superar un darrer ressalt de IV. Després marxem en direcció est amb intuïció i poc a poc anirem virant cap al nord fins arribar a una mena de clariana, on trobarem un corriol que segueix cap a l’est i que ens acabarà deixant a una pista que seguim cap al sud i que ens porta fins a la carretera. Una hora aproximadament.
El que més m’ha agradat:
- Escalada elegant, carregada de lògica.
- Equipada intel·ligentment, amb assegurances distants quan la dificultat minva.
- Excel·lent ressenya de l’Edu, talment com si duguéssim un local a la cordada.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Roger F.
Potser també et pot interessar:
Últims comentaris