Nino Nino a Rúbies
En pocs anys aquest tranquil racó de Lo Peladet a vist com si obrien un grapat de vies per tots els gustos. La Nino Nino és de les més reeixides, tant per la bellesa dels seus passatges com per la forma en que s’ha equipat, just al punt. Destaca per bonic el segon llarg, pura delícia vertical, la segona reunió, amb vistes panoràmiques i l’aèria tercera tirada. Sens dubte una de les millors propostes del sector.
Situació de les vies
Ressenya de la via
- Via: Nino Nino
- Dificultat: 6a+ (MD+)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 170 metres
- Equipament: Semi-equipada amb parabolts i pitons
- Material: 10 cintes exprés. Aliens groc i negre, Camalots #0.5, #1 i #2
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Aproximació:
Primer llarg ♠
Des de Vilanova de Meià prenem la carretera cap el Pas Nou. A uns 3 quilòmetres trobarem una pista que es desvia a mà esquerra direcció a Rúbies. La seguim durant uns 14 quilòmetres fins arribar al nucli abandonat de Rúbies. Aparquem a l’esplanada i prenem un corriol que puja cap a la Portella Blanca (GR). Seguim el corriol fins que som a l’alçada de la paret on surt un corriol secundari (fites) que ens mena fins a peu de via, nom gravat i N just a l’inici.
Veure l’aproximació a la via amb Google-maps
Segon llarg ♠
L1(V+)
Ens enfilem per una rampa fins situar-nos sota un sostre que salvem per la dreta. Anem a buscar un marcat diedre amb el pas més complicat a l’entrada. El diedre es pot protegir al gust. A la part alta flanquegem a la dreta per placa i recte fins la reunió. 50 metres, un pitó, un pont de roca i 3 parabolts.
Tercer llarg ♠
L2(6a)
Tirada preciosa. Sortim en tendència a l’esquerra i un cop encitat un clau superem una panxeta. Superem un sostre per la dreta i enfilem una placa molt guapa, vertical i sempre amb bona ganda. A mesura que anem pujant la dificultat afluixa. Fem reunió a un fantàstic balcó amb vistes sota el sostre que domina. 35 metres, 5 parabolts i 2 claus.
L3(6a+)
Tercer llarg
Flanquegem a la dreta cercant el pati, un cop sortim del sostre tirem amunt amb un passet catxondo (ben protefit). Continuem per unes fissures fins situar-nos a un petit relleix que permet agafar aire per la darrera panxa, molt guapa i amb un pas de bavaresa per sortir-ne
L4(V+)
Aquí la via es torna una mica més indefinida i perd l’ambient dels llargs anteriors.
Quart llarg
Tirada de ressalts amb algun una mica més picant. La roca passa a ser calcarenita. A la reunió trobem el pot de registre. 35 metres, 2 pitons i 2 parabolts.
L5(V+)
Només ens queda superar una fissura molt guapa, que ens haurem de protegir convenientment i de seguida sortim de la paret. 20 metres, un clau.
Cinquena tirada ♠
Descens:
Des del cim baixem per un corriol cap a l’est fins trobar el GR que prenem fins retrobar el camí de pujada.
El que més m’ha agradat:
- Tots els llargs són bons, en especial el 2on i el 3er.
- Equipada al punt.
- Bona roca excepte algun petit tram aquí i allà.
Potser també et pot interessar:
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Enric T.
Pastelina a la Roca dels Arcs
Recentment re-equipada, la Pastelina viu una segona joventut. Amb una part inferior reeixida, esquitxada de passatges prou engrescadors, poc a poc va perdent empenta i la paret ambient. Ràpida, de dificultat moderada i bastant equipada, passarem amb un joc de fissurers o de friends fins al #2 de Camalot.
Ressenya de la via
- Via: Pastelina
- Zona: Vilanova de Meià – Roca dels Arcs
- Dificultat: 6a (MD)
- Dificultat obligada: V/A1
- Llargària: 180 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Pràcticament equipada amb parabolts, 2 pitons i un pont de roca
- Material: 10 cintes exprés, joc de friends fins al #2 de Camalot i bagues savineres
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Primer llarg
Aproximació:
Aparquem un cop passat el pont, amb la paret i la via ben visibles. Hem de baixar cap al riu i creuar-lo. Un cop a la vessant contraria prendrem un corriol que va resseguint la Paret de la Roca dels Arcs. Un cop a l’alçada de la via ens desviem en direcció a la paret pel terreny més evident fins a peu de via (Sageta gravada i més a l’esquerra nom guixat a la roca).
Primer llarg ♠
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(6a)
Una rampa ens duu fins un muret lleugerament extraplomat i ben assegurat amb dos parabolts. Continuem en tendència a la dreta amb passos ben aeris fins atènyer la primera reunió. 25 metres, 4 parabolts i un clau.
L2(6a)
Final del segon llarg
Sortim recte amunt amb un pas prou atlètic i esquivem un sostret per l’esquerra. Continuem amb una bavaresa guapa i quan un nou sostre ens barra el pas marxem a la dreta (espectacular però amb bon cantell). Quedem sobre un ressalt i encarem una panxa bastant marcada. Un cop superada flanquegem a esquerres per terreny fàcil fins la reunió. 20 metres, 2 parabolts i un clau.
L3(V)
Tercer llarg
La primera part del llarg és una agradable placa de franges i roca excel·lent que hem de creuar diagonalment a la dreta fins situar-nos al peu d’una fissura. A partir d’aquest punt la roca és trencada i haurem de parar compte. La reunió queda rera uns arbustos i costa de veure. 40 metres. 3 parabolts.
L4(IV+)
Enfilem un diedre i de seguida que podem escalem per la placa de l’esquerra, amb roca molt bona.
Quart llarg ♠
Només tornem al diedre per anar a buscar l’únic bolt del llarg i de seguida arribem per terreny brut a la quarta reunió. 35 metres, un parabolt.
L5(III)
Tirada de transició per anar a buscar la darrera role. 30 metres, net.
L6(IV)
Darrera tirada ♠
Enfilem un darrera placa molt agraïda. Encintem un pont de roca i flanquegem a l’esquerra per continuar amunt al gust fins sortir de la paret. 30 metres, un pont de roca.
Descens:
Seguirem unes fites cap a la dreta (est) que ens menen a un corriol que al cap d’uns minuts ens porta fins la carretera.
El que més m’ha agradat:
- Dos primeres tirades molt boniques, fàcilment enllaçables.
- Inici del tercer llarg per una placa que és un goig.
- Molt ràpida.
Potser també et pot interessar:
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Enric T.
Wild Planet a la Roca dels Arcs
Sens dubte, per l’escalador d’esperit clàssic la Wild Planet és la via de la paret. Central, arrogant i tremendament lògica, serpenteja pel mig de la Roca dels Arcs esquivant estratègicament els extraploms que li van barrant el pas. Tot i tenir un parell de tirades amb passos d’artificial es tracta d’una escalada bàsicament en lliure, atlètic i amb força trams d’autoprotecció. La via va ser restaurada entre els anys 2007 i 2008, substituint les antigues expansions i suprimint totes aquelles que s’havien anat afegint amb el temps, retornant així el caràcter que tenia la via quan fou oberta.
El panoràmic flanqueig del tercer llarg, tirada clau de la via
Ressenya de la via
- Via: Wild Planet
- Zona: Vilanova de Meià – Roca dels Arcs
- Dificultat: 6a/A1 (MD+)
- Dificultat obligada: 6a/A1
- Llargària: 265 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Via semi-equipada amb parabolts, claus i ponts de roca. Reunions de parabolts menys la 6 que es fa en una savina
- Material: 16 cintes exprés, joc d’aliens, Camalots fins el #2, joc de tascons i estreps
- Orientació: Sud
- Valoració: *****
Primer llarg ♠
Aproximació:
Aparquem un cop passat el pont. Hem de baixar cap al riu i creuar-lo. Un cop a la vessant contraria prendrem un corriol força marcat que va avançant per sota la paret. Un cop tinguem la via localitzada prenem un corriol que puja cap a la paret.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV)
Segon llarg
Ens elevem per un curt diedre amb un pas atlètic per atènyer a una rampa que seguim en tendència a l’esquerra fins arribar a la reunió. 20 metres, tirada neta.
L2(6a/Ae)
Recte per terreny vertical fins la primera expansió, on comença l’artificial equipat. Superem un sostre amb una curta sortida en lliure un cop superat aquest. Continuem en artificial uns metres més fins enfilar una vertical placa, que superem amb un cop de gas sobre bones però justes regletes. 30 metres, 13 parabolts.
Tercera tirada ♠
L3(V/A1)
Encetem la tirada amb un llarg i espectacular flanqueig a esquerres que trobarem protegit amb alguna expansió i un pont de roca. Un cop superat el pont de roca iniciem el tram d’artificial, amb dos passos sobre expansions, un pont de roca, un alien verd i una darrera expansió. És pot allargar un pas més amb un tricam negre o alien equivalent (blau?). La sortida en lliure és força fina, en horitzontal fins situar-nos sota la reunió per després tirar recte amunt.
Quarta tirada
Atenció amb qui desmunti el llarg, ja que recuperar l’estrep i continuar no és quelcom banal i el pèndol s’intueix important. 35 metres, 5 parabolts i 2 ponts de roca.
L4(6a)
De la reunió anem a buscar la fissura de la dreta que aprofitem per protegir-nos i continuem en diagonal a l’esquerra navegant per una placa que poc a poc es va redreçant fins posar-se vertical del tot, on trobem el tram clau del llarg, protegit per una expansió i un clau.
Cinquena tirada
Un cop superat el mur, marxem en diagonal a la dreta fins la reunió. 45 metres, 2 claus i un parabolt.
L5(V+)
La sortida de la reunió és un pèl delicada, amb roca trencada i un pas atlètic que ens deixa en una mena de diedret on trobarem un clau. Continuem cap al diedre principal i quan arribem a l’alçada d’un clau sortim cap a la placa, amb millor roca.
Sisena tirada
Continuem per aquesta fins un bolt, per de seguida tornar al diedre, per on continuem fins arribar a l’horitzontal de la reunió, punt en el qual ens tocarà flanquejar a l’esquerra per la placa. Atenció no seguir diedre amunt. 40 metres, 2 claus i 2 parabolts.
L6(IV)
Llarg agradable, que ens tocarà navegar en tendència a l’esquerra per una preciosa placa inclinada la qual haurem d’anar amanint amb traça. La reunió la muntem aprofitant una bona savina. 40 metres, tirada neta.
Setena tirada ♠
L7(V)
Sortim de la reunió per terreny fàcil cap a la dreta i anem a caçar un pont de roca, flanquegem uns metres més a la dreta fins situar-nos sota una preciosa placa que, amb un elegant cop de gas, ens deixa a la reunió. 20 metres, un pont de roca.
L8(V+)
Iniciem el darrer llarg sortint en horitzontal a la dreta fins atènyer un pont de roca. En aquest punt ataquem una compacta placa, vertical i d’escalada franca.
Vuitena tirada
A mitja placa trobarem un parabolt que protegeix el tram clau que nosaltres hem fet anant un pèl a la dreta fins situar-nos sota un extraplom per de seguida esquivar-lo cap a l’esquerra. Un cop superat aquest tram continuem per terreny més senzill fins arribar a la feixa on trobarem la reunió. 35 metres, un pont de roca, un parabolt i un burí.
Descens:
Tot i que la via té un darrer llarg afegit durant la restauració de la mateixa nosaltres som fidels al traçat original i donem per acabada la via a la vuitena reunió. Enfilem doncs la feixa cap a l’est fins que trobem un corriol que ens menarà a la carretera.
El que més m’ha agradat:
- Itinerari espectacular, pel vell mig de la Roca dels Arcs.
- Passatges atlètics, altres de finura, artificial, autoprotecció… Una via variada!
- Restauració exemplar, substituint el que estava envellit i suprimint allò que s’havia afegit de més a més.
El que no m’ha agradat tant:
- A totes les reunions hi hem trobat puntes de cigarreta. Ok que el personal fumi a la paret, però la merda te l’endús a casa!!
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
(♠)Fotos Marc M.
Bernatac a Rúbies
Just a l’Esquerra de la Maduritas Calientes s’enfila la Bernatac, via generosament equipada que aprofita una suculenta placa per guanyar el primer llarg. A la segona tirada trobem el pas clau de la via, una secció tècnica, on l’adherència pren tot el protagonisme fins que cacem una bona fissura on hi podem posar alguna assegurança flotant per restar-li exposició. Els dos darrers llargs, més senzills, ens duen al cim de Lo Peladet sense massa complicacions. Una via ràpida i molt equipada on només caldran cintes i un alien groc o equivalent per la segona tirada.
Ressenya de la via
- Via: Bernatac
- Zona: Rúbies
- Dificultat: 6a+ (MD)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 160 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb espits i algun clau
- Material: 15 cintes exprés i un alien groc
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Primer llarg
Aproximació:
Des de Vilanova de Meià prenem la carretera cap el Pas Nou. A uns 3 quilòmetres trobarem una pista que es desvia a mà esquerra direcció a Rúbies. La seguim durant uns 14 quilòmetres fins arribar al nucli abandonat de Rúbies. Aparquem a l’esplanada i prenem un corriol que puja cap a la Portella Blanca (GR). Seguim el corriol fins que som a l’alçada de la paret on surt un corriol secundari (fites) que ens mena fins a peu de via, just a l’esquerra de la Maduritas Calientes.
Veure l’aproximació a la via amb Google-maps
Segon llarg
L1(V+)
La primera tirada és molt bona, per contínua i elegant. Al principi flirtegem amb una fissura, per al cap d’uns metres marxar a l’esquerra i endinsar-nos a una placa de molt bon escalar. La tirada es troba molt equipada a base d’espits i la reunió és força incòmoda. 45 metres.
L2(6a+)
Tercera tirada
Superem un tram vertical només sortir de la reunió i continuem fins al peu d’una planxa llisa. Tenim uns pocs metres tècnics de peus fins que sortim a caçar la fissura, on hi podrem emplaçar un alien groc i protegir el tram. Un cop a la fissura, la dificultat baixa ràpidament i arribem sense més entrebancs a la reunió. 40 metres.
L3(V)
Continuem per una placa inclinada en una escalada que esdevé plaent. Arribem a situar-nos sota un tram una mica extraplomat i en aquest punt hem de marxar a la dreta per superar-lo (no marxar cap a l’esquerra) amb bona nansa. Després toca marxar a esquerres per esquivar un sostre i tornar cap a la dreta fins trobar la reunió. 45 metres.
Darrera tirada
L4(IV+)
La principal dificultat de la darrera tirada rau en superar un primer pas un xic desplomat però amb molt bona presa, després continuem per terreny més indefinit fins sortir de la paret. 30 metres.
Descens:
Des del cim baixem per un corriol cap a l’est fins trobar el GR que prenem fins retrobar el camí de pujada.
El que més m’ha agradat:
- Primera tirada divertida, contínua i amb bon rocam.
- Ràpida, fàcilment combinable amb altres vies properes.
El que no m’ha agradat tant:
- Primera reunió molt incòmoda.
- Potser amb una mica menys d’expansions guanyaria una mica de caràcter…
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
Lleida a la Roca dels Arcs
La Lleida fou la segona via oberta a la Roca dels Arcs després de la Tàrrega i la primera que s’atreví amb el pany central de la Paret. Escalada de tall clàssic, cerca el traçat més lògic en un ambient vertical, trobant els punts dèbils i oferint-nos trams de gran bellesa, com l’aèria diagonal de la segona tirada o la magnífica, per agraïda, fissura del quart llarg. La via resta semi-equipada i ens aniran molt bé un joc de tascons o friends més aviat mitjans per completar l’equipament.
Ressenya de la via
- Via: Lleida
- Zona: Vilanova de Meià – Roca dels Arcs
- Dificultat: 6b (MD-)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Llargària: 210 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via semi-equipada amb claus i parabolts. Reunions equipades per rapelar
- Material: 10 cintes exprés, joc de tascons i/o friends (números petits/mitjans)
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Primer llarg
Aproximació:
Aparquem un cop passat el pont. Hem de baixar cap al riu i creuar-lo. Un cop a la vessant contraria prendrem un corriol força marcat que va avançant per sota la paret. Un cop tinguem la via localitzada prenem un corriol que puja cap a la paret. Va bé prendre com a referència un sostre triangular que queda a la perpendicular de l’inici de la via.
Aproximació a la via amb Google-Maps
Segon llarg
L1(IV+)
Ens enfilem per un característic diedre que marxa en diagonal; hi trobarem una fissura fàcil d’amanir. Marxem cap a la dreta per la placa (clau visible) i seguim recte amunt fins una vira; trobarem la reunió a la dreta. 20 metres, 3 claus.
L2(V)
Tenim un pas potent només sortir de la reunió per enfilar-nos al mur, que anem travessant en tendència a l’esquerra.
Tercer llarg
A mig llarg trobarem la típica panxeta de Vilanova, atlètica i amb bona ganda. Un cop superada continuem flanquejant sense guanyar alçada fins la reunió, sota una savina. 40 metres, 3 claus i 3 parabolts.
L3(V+)
Sortim de la reunió i ens situem sota un sostret, protegit per un clau. Per superar-lo hem de bloquejar i pujar peus (bona presa si es busca una mica). Continuem per terreny vertical i amb bon ambient, que podrem anar protegint adequadament aprofitant les fissures que ofereix la placa. Fem la reunió a una còmoda lleixa. 30 metres, 4 claus i un parabolt.
Quarta tirada
L4(6b)
Sortim cap a l’esquerra i enfilem una placa lleugerament desplomada. La presa és bona i la progressió atlètica fins la tercera expansió (aquest tram és possible fer-lo en artificial). Continuem cap a l’esquerra fins una savina i encarem el segon tram del llarg, on haurem de guanyar una preciosa fissura molt fàcil d’equipar i divertida d’escalar. Quan un sostre ens barra el pas marxem a l’esquerra on fem la reunió. 40 metres, 3 parabolts i 2 claus.
Cinquena tirada
L5(IV+)
Enfilem una xemeneia que de seguida podem escalar en tècnica de diedre. Continuem recte i superem uns blocs per sortir a una placa tombada que anem escalant en tendència a l’esquerra fins atènyer la reunió. 40 metres, escalada neta.
L6(IV)
Sortim recte amunt per terreny fissurat i continuem per terreny indefinit, cercant sempre el més fàcil i parant compte amb la roca, trencada en algun punt, fins arribar a un replà on podrem fer reunió aprofitant una bona alzina. 40 metres, tirada neta.
Darrer llarg
Descens:
Marxem cap a la dreta i superem uns ressalts per sortir de la paret. Marxem aleshores cap a l’esquerra (fites) a buscar el coll que ens permet arribar al peu de via i desfer el camí.
El que més m’ha agradat:
- Via variada i amb bon ambient.
- Fantàstica fissura del quart llarg, on xalarem posant-hi el que vulguem.
- Lliçó de traçat clàssic, cercant la debilitat d’una paret imponent.
El que no m’ha agradat tant:
- El fet que la creuïn altres vies més modernes la fa perdedora en algun punt si no estem atents al traçat.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
Últims comentaris