Via de la Marxa al Sòcol del Montroig
Sempre que passem pel Congost de Camarasa la vista marxa cap a l’altiva Paret del Sostres o les agulles de l’altra banda del riu. Els cingles que hi ha arran de carretera sembla com si no existissin, poc atractius, amb la seva geologia fosca i un pèl tètrica, conviden poc o gens a l’escalada.
Malgrat aquesta primera impressió, amb la Via de la Marxa gaudim de valent d’una escalada amb regust 100% clàssic, que va enllaçant fissures i diedres de manera lògica fins guanyar encertadament aquest contrafort sobredimensionat que és el Sòcol del Montroig.
Quan sortim de la via la Paret dels Sostres pren la seva verdadera dimensió
Ressenya de la via
- Via: De la Marxa
- Zona: Montroig – El Sòcol
- Dificultat: 6a (MD)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 165 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Via pràcticament des-equipada
- Material: 14 cintes exprés, joc de friends fins al #3 de Camalot, joc de tascons i bagues
- Orientació: Sud-est
- Valoració: ***
Aproximació:
Primer llarg
Un cop passat el poble de Camarasa direcció Tremp creuem el Segre i de seguida trobem una esplanada per estacionar; no ho fem en aquesta, continuem uns pocs metres i trobarem una segona, aquesta és la bona. Continuem a peu creuant la carretera i pujant amb certa intuïció fins a peu de via.
Aproximació a la via amb Google Maps
L1(6a)
Segon llarg
Aquesta tirada ha estat oberta recentment i allarga la via cap abaix. Es tracta d’un llarg mantingut íntegrament en diedre, amb un bombo a mitja tirada que esdevé el pas clau. La reunió la fem aprofitant un arbre. 35 metres, 3 claus.
L2(V-)
Creuem la feixa i fem canvi de reunió (ponts de roca visibles). Aquesta tirada és curta i ens serveix per anar a buscar el peu de l’evident diedre vermellós. 15 metres, neta.
Tercer llarg
L3(V+)
Llarg molt guapo, en que escalem el diedre roig que domina. L’escalada esdevé engrescadora, amb trams de diedre, xemeneia i placa segons convingui. La reunió la fem a una mena de collet en un clau i un pont de roca. 45 metres, 3 ponts de roca.
L4(III)
Llarg de transició per anar al peu d’un diedre. 15 metres, neta.
Cinquena tirada
L5(V)
Enfilem un petit diedre amb algun pas atlètic. Un cop superada la part més dreta continuem per una mena de canal bastant bruta fins a una nova feixa. Busquem la reunió, que és d’un clau i uns ponts de roca. 25 metres, un pont de roca.
L6(V)
De nou fem un canvi de reunió per anar a buscar el peu d’una, d’entrada, tètrica xemeneia (clau).
Sisè llarg
A vegades les aparences enganyen i l’escalada és prou plàstica, ben enfora de la xemeneia fins que arribem al peu d’una fissura ampla, la cirereta del pastís: una quinzena de metres d’escalada vertical sobre bona ganda. 35 metres, 2 ponts de roca i un clau.
Descens:
Seguim un corriol cap al sud que al cap de poc marxa cap al nord.
Darrers metres
El seguim fins que pràcticament hem creuat una gran canal. Descendim per la banda esquerra d’aquesta (mirant a la carretera) fins que trobem una instal·lació de ràpel. Fem un ràpel de 60 metres que ens deixa al peu de l’esmentada canal i continuem per tarteres fins al vehicle.
El que més m’ha agradat:
- Primer i tercer llargs sensacionals, pura delícia!
- Bones possibilitats d’auto-protecció.
- Bona roca en general.
Potser també et pot interessar:
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
S’ha de tenir en compte que donada l’orientació i la morfologia de la paret el tercer i el darrer llarg estan de seguida a l’ombra.
Ke Bonica Boira a l’Extrem
Tot just a la dreta de la bonica Oscar Lafotet trobem aquest recent itinerari, ben trobat i equipat, que busca d’entrada l’evident diedre de la banda esquerra del sòcol per a la part superior anar enllaçant plaques de roca exquisida. Una bona proposta per deixar-nos caure per aquest Montroig més recollit.
Cingles del Montroig
Ressenya de la via
- Via: Ke Bonica Boira
- Zona: Montroig – L’Extrem
- Dificultat: 6a/Ae (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 160 metres
- Grau d’exposició: Baix/mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb parabolts i un clau
- Materia: 12 cintes exprés i un estrep
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Primera tirada
Des de Sant Llorenç hem de prendre la pista que surt del aparcament de la Paret de l’Os i de seguida trencar a la dreta direcció al refugi. Continuem per la pista i sempre que trobem un trencall prenem el que indica cap al refu; al cap d’una estona la pista es perd. En aquest punt hem de continuar a peu per un corriol ben fresat direcció al refugi. Al cap d’una estona de tenir la paret a la vista trobarem un trencall que ens mena directament a la base de la paret. En total uns 30 minuts des del vehicle. La via comença tot passant unes runes. B B gravat a peu de via.
Segon llarg
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV+)
La primera tirada és un marcat flanqueig a esquerres ben assegurat i que ens mena al peu d’un evident diedre/xemeneia. La reunió la fem d’un parabolt i un clau. 15 metres, 5 parabolts
L2(6a)
Tercer llarg
A l’inici de la tirada trobem un tram de roca delicada; un cop superat enfilem el diedre/xemeneia, combinant passos de diedre amb algun encastament segons demani la situació. La tirada és prou mantinguda i de nou perfectament assegurada a base d’expansions. 35 metres, 5 parabolts i un clau.
L3(Ae/V)
Quarta tirada
Fem canvi de reunió. Es tracta d’una tirada bàsicament d’artificial equipat. Per entrar a la reunió haurem de fer una bonica sortida en lliure sobre el darrer estrep, però amb bona ganda. 20 metres, 10 parabolts.
L4(V+)
Escalem una bona placa de franges, tipus Roca dels Arcs. Quan aquesta s’acaba marxem en tendència a la dreta per terreny fàcil fins atènyer la reunió. 25 metres. 4 parabolts.
Cinquena tirada
L5(6a)
Continuem escalant en placa, però ara més monolítica, sobre bones regletes i cantells amagats. Un cop superat el tram més complicat hem d’anar a superar un sostret, sobre el qual trobarem un bolt. 30 metres, 5 parabolts, un pont de roca i un tac de fusta.
L6(V+)
Ataquem un mur, primer de preses arrodonides i més amunt amb més bon cantell.
Darrer llarg
Un cop a l’alçada de la savina flanquegem a dretes amb bona ganda per seguir de seguida recte amunt. De seguida la paret es rendeix i sortim al cim. La reunió és d’una expansió i un pont de roca. 35 metres, 6 parabolts
Descens:
Des del cim marxem vers l’oest a atènyer un corriol que baixa per un coll i que ens duu al camí d’ascens.
El que més m’ha agradat:
- Variada, amb plaques, diedres, flanquejos i una mica d’artificial.
- Roca molt bona excepte algun punt aquí i allà.
El que no m’ha agradat tant:
- Un bloc molt tendenciós sobre la primera reunió.
Potser també et pot interessar:
Ocells de niló a Àger
A l’ombra dels populars itineraris del Cap del Ras resta la sòbria Ocells de Niló; de tall absolutament clàssic, ofereix cinc llargs d’escalada agraïda, on gaudir de l’auto-protecció lluny del rebombori de les seves concorregudes veïnes. Terreny d’aventura, la via conta amb un equipament mínim que li dóna un plus de compromís, obligant-nos a completar la protecció amb les bones possibilitats que ofereix el rocam. Les petites feixes que anem trobant li resten continuïtat, però no per això fan menys interessant l’ascensió.
Fotogènic flanqueig del cinquè llarg
Ressenya de la via
- Via: Ocells de Niló
- Zona: Àger – Serrat Alt
- Dificultat: V (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 195 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Poc equipada amb parabolts i claus. Reunions amb un espit i un bolt menys la tercera que es fa a una savina
- Material: 10 cintes exprés, semàfor d’aliens i friends fins el #2 de Camalot, discret joc de tascons i alguna baga
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Primera tirada
Aproximació:
Entrant a Àger prenem una carretera a mà esquerra que passa pel costat del cementiri (Direcció Colobor). La seguim uns quilòmetres fins que trobem una pista de terra a mà dreta que va al refugi de Colobor. La prenem i al cap de poc trobem un trencall; hem de prendre el que NO va al refugi (esquerra). Seguim la pista, passem el sector central, al cap d’una estona passarem pel costat d’un gran bloc, aproximadament un quilòmetre després trobarem una canal tartera tot just davant de la paret. Aparquem i continuem canal amunt fins a peu de via (fletxa tènue i pont de roca visibles).
Segona tirada ♠
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
Al peu de via hi trobarem una sageta picada i veurem un pont de roca i un parabolt. Aquest primer llarg és potser el més compromès; per abastar el parabolt hi haurem de posar una mica de morro, no és difícil però no s’hi val caure. Després, per terreny més agraït podrem anar-nos protegint correctament fins arribar a la reunió d’un parabolt i un espit, situada a una petita feixa. 40 metres, un pont de roca i un parabolt.
Tercer llarg
L2(V)
Ataquem una primera fissura protegida a la meitat per un clau. Un cop superada tenim uns metres pocs definits i amb pedres soltes. Hem d’anar a buscar la fissura de l’esquerra, que haurem d’escalar amb tacte i podrem protegir correctament. De nou trobem la reunió (un espit, una escarpia i un bolt) a una còmoda vira. 45 metres, 2 claus.
L3(V)
Travessem diagonalment una placa per anar a buscar una fissura on poder emplaçar un friend i seguidament superem un ressalt per atènyer un bolt. Continuem amunt fins que el sostre ens barra el pas; l’evitem per l’esquerra. Continuem més o menys recte fins a la reunió, que la fem aprofitant una savina, mola reforçar-la. 35 metres, un parabolt
L4(V)
Quarta tirada ♠
Ataquem un muret ratllat de franges horitzontals molt bonic. Un cop superat aquest primer tram, enfilem una preciosa placa fissurada de roca excel·lent i escalada agraïda fins que abastem la reunió, d’un espit i un bolt. 35 metres un parabolt.
L5(V)
Flanquegem a dretes per una bonica placa inclinada. Primer podrem encintar una savineta i al final del flanqueig un parabolt.
Cinquena tirada
Un cop a l’alçada del parabolt continuem recte amunt fins arribar a una xemeneia, que de seguida ens mena a dalt de tot de la paret. La reunió la muntem aprofitant uns boixos. 40 metres, 2 parabolts.
Descens:
Des del final de la via anem a buscar el cim de la cinglera i marxem en direcció oest, resseguint els espadats fins que trobem unes fites que ens marquen el camí de descens primer per unes feixes i més endavant per un bosc de pi fins a la pista de terra.
El que més m’ha agradat:
- Bona via per jugar amb la ferralla.
- Tots els llargs són bonics, especialment els tres darrers.
- Tranquil·litat assegurada.
Potser també et pot interessar:
(♠)Fotos Cesc R.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Martell totalment prescindible
Via dels Sostres a la Paret de l’Aeri
Apartada de la part central de la Paret de l’Aeri però no per això menys espectacular, la Via dels Sostres (o Nicolau-Freixas-Benito) és una línia carregada de lògica que ressegueix un sistema de sostres a la part inferior per anar a trobar una evident xemeneia a la part de dalt. Semi-equipada, la via permet completar la protecció al gust a base de flotants mercès a les generoses fissures que anem resseguint durant tot el recorregut. La part superior no es fa tant, i és una llàstima, donat que té un dels trams de xemeneia més singulars de Montserrat.
Les primeres tirades són dominades pels imponents sostres
Ressenya de la via
- Zona: Montserrat – Paret de l’Aeri
- Dificultat: 6a (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 265 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Semi-equipada amb 4 claus i parabolts
- Material: 14 cintes exprés. Joc de friends fins al #3 de Camalot, joc de tascons i bagues
- Orientació: Est
- Valoració: *****
Primer llarg
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament del Refugi de Santa Cecília i prenem el camí de l’Arrel direcció al Monestir fins la canal de l’Aeri. La remuntem fins arribar a uns esgraons que ens menen a unes sirgues que permeten creuar fins a peu de paret. Resseguim la base de la paret fins arribar al peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Segon llarg
L1(V)
La via s’inicia a la base de l’evident sistema de sostres d’aquesta banda de la paret. Ataquem una llastra que superem en bavaresa per anar a buscar un diedre evident que escalem fins que ens toca sortir a la placa. Continuem diagonalment per la placa en una escalada que esdevé força singular per regletera. La reunió la muntem sobre una enorme savina. 45 metres.
L2(V+)
Tercer llarg
Sortim en flanqueig una mica descendent fins poder atènyer el diedre que s’enfila paret amunt; el pas d’entrada a aquest és atlètic. Resseguim la fissura esquivant un sostre per l’esquerra i enfilem un darrer tram de fissura, també atlètic i de presa franca. 35 metres.
L3(6a)
Ens elevem uns pocs metres fins atènyer la fissura horitzontal que forma el sostre i flanquegem escalant en bavaresa invertida.
Quarta tirada ♠
L’escalada és molt plàstica. Trobarem un parell de punts més delicats, un a mig flanc i un altre per sortir amunt, però es troben ben protegits. 30 metres.
L4(6a)
Ens enfilem pel diedre fins que toca fer un parell de passos per la placa que ens permeten esquivar un petit sostre i anar a buscar la continuació de la fissura. A partir d’aquest punt la dificultat minva de la mateixa manera que la qualitat del rocam. Fem la reunió a una bona alzina. 45 metres.
L5(V)
Sisena tirada
El llarg comença per una fissura que es va fent ample fins esdevenir una xemeneia. Tot i el grau aparentment amable es tracta d’una tirada delicada, sobretot a la part superior, on un arítjol a envaït gran part de la xemeneia fent complicada la progressió. 35 metres.
L6(V+)
A l’inici del llarg hem d’escalar en X. Trobem un pont de roca i a l’altre paret un parabolt. Continuem progressant per la xemeneia fins que aquesta es va esvaint per convertir-se en una mena de diedre. En aquesta part i fins a la reunió, les plantes han guanyat terreny fent l’auto-protecció més laboriosa. 35 metres.
L7(V+)
Setè llarg ♠
Des de la reunió anem a buscar la fissura que veiem més a la dreta. Aquesta és vertical i amb bona presa, on haurem d’auto-protegir-nos amb alguna peça gran. Continuem resseguint el sistema de fissures fins que aquestes es van difuminant i aviat arribem a una bona alzina on muntem la reunió. 40 metres.
L8(III)
Evitem el darrer llarg fent un flanqueig a dretes que ens treu de la paret. 30 metres.
Descens:
Un cop acabada la via seguim cap amunt fins arribar a les escales que baixen de l’antena, on trobarem un corriol que baixa dretament cap a la canal de Sant Jeroni.
El que més m’ha agradat:
- Escalada de fissures de totes mides.
- Bona auto-protecció.
- Llargs molt fotogènics, com el tercer o el sisè
El que no m’ha agradat tant:
- Llàstima que la part superior no es repeteixi gaire fet que a permès que la vegetació hagi anat guanyant terreny d’una manera inexorable.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Koki G.
TIM a la Falconera
Enllestim el repoker a la Falconera amb la degana de la paret, l’evident xemeneia TIM. D’una lògica aclaparadora és limita a seguir fil per randa la pregona cicatriu que divideix en dos la paret. Escalada en ramonage còmode amb algun pas més picantó, com la sortida de la segona reunió, on un parabolt molt mal posat ens farà la guitza. De dificultat molt moderada, la via roman equipada amb parabolts, només tenint de menester cinc cintes, alguna baga i el Camalot del #2 si volem suavitzar un xic l’exposició.
Recordeu que La Falconera està afectada per l’Acord per a la regulació de l’escalada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Informeu-vosabans de planejar escalar a la zona.
Ressenya de la via
- Via: TIM
- Zona: Sant Llorenç del Munt – La Falconera
- Dificultat: V (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 85 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via equipada amb parabolts
- Material: 5 cintes exprés, bagues per savines i opcionalment el Camalot #2
- Orientació: Est
- Valoració: ***
Primer llarg
Aproximació:
Circulem per la carretera BV-1221 direcció Talamanca. Un cop passat el Coll d’Estenalles continuem aproximadament un quilòmetre fins un revolt molt tancat on podem aparcar el vehicle. Des d’aquest punt continuem a peu en direcció nord; passarem una primera formació rocallosa i de seguida trobarem un trencall a mà dreta (fita). El prenem i ràpidament començarem a baixar. Al poc temps trobarem un parell de cordes fixes que ens ajudaran a baixar la canal, que finalment ens menarà al peu de la paret. Només hem de resseguir el peu de la paret fins trobar la nostra via, tot just passada La Que Faltava.
Primera reunió ♠
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV+)
La via comença per una canal terrosa i plena de boixos. Un cop travessem el tram vegetal quedem al peu de la bonica xemeneia. L’inici és dret i la roca bona. Als pocs metres podem llaçar una savina que ens protegirà el tram més compromès de la tirada. Progressarem en tècnica de xemeneia sense encastar-nos massa. Poc abans d’atènyer la reunió, trobarem l’única expansió del llarg. 35 metres, un parabolt.
Segon llarg
L2(IV+)
Continuem per la xemeneia, ara na mica més estreta i amb més expansions. Al cap d’uns metres la xemeneia s’eixampla i fem alguns passos atlètic. També podrem encintar algun arbust i col·locar el #2. 20 metres, 4 parabolts.
L3(V)
Trobem el pas clau de la via per sortir de la reunió; es tracta d’un moviment atlètic per superar un lleuger extraplom.
Darrer llarg ♠
Hi ha un parabolt molt mal posat, que és millor no encintar donat que dificulta el moviment. De seguida però, arribem a un gran boix que ens permet assegurar-nos correctament. Continuem uns metres per la xemeneia fins que la situació ens fa sortir per la placa de la dreta. De seguida la paret ajeu i podem tornar cap a la xemeneia, ara més aviat una canal, fins sortir de la paret. 30 metres, 2 parabolts.
Descens:
Prenem el corriol que marxa cap al sud i en pocs minuts ens mena al vehicle.
El que més m’ha agradat:
- Bonica escalada en xemeneia, la més llarga de Sant Llorenç.
- Molt ràpida, perfecte per combinar amb altres vies.
El que no m’ha agradat tant:
- L’expansió que hi ha a la sortida de la segona reunió, molt mal posada, destorba. Endemés si volguéssim trampejar el pas a la fissura hi entra un tascó a caldo.
Potser també et pot interessar:
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Últims comentaris