Anglada-Auqué a la Mamelluda

Amb la seva inconfusible silueta la Mamelluda, juntament amb la Mamella i la Mamelleta conformen el trio d’agulles montserratines dedicades al pitram femení.

Recorregut de la via

Recorregut de la via

I com no podia ser d’altre manera l’Aresta Brucs de la Mamelluda passa pel mig de la regatera, buscant tocar sina. Molt bonica escalada encara que curta, amb un tram finíssim en placa per abastar el mamellam que li dóna aquell punt de pebre que tenen aquestes arestes encarades al Bruc.

  • Via: Anglada-Auqué
  • Zona: Montserrat – Frares Encantats
  • Dificultat: V+ (MD)
  • Dificultat obligada: V+
  • Llargària: 70 metres
  • Grau d’exposició: Mitjà
  • Grau de compromís: Mitjà
  • Equipament: Poc equipada amb material antic.
  • Material: 4 cintes, Camalot #2 i una baga llarga per pont de roca.
  • Orientació: Sud
  • Valoració: ***
Ressenya de la via

Ressenya de la via

Aproximació:

Des de Can Massana en dirigim al refugi Vicenç Barbé. Un cop al refugi prenem la Canal Ampla direcció al Portell Estret. Abans d’arribar a la Sensenom trobarem un cartell que indica “Miranda de l’Alba”. Prenem aquest corriol, que passa pel peu de la Caputxa primer, i de seguida arribem a l’aresta sud de la Mamelluda.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

Les dificultats de la via les trobem concentrades en uns pocs metres a la sortida de la primera reunió, on tocarà fer uns passo finets sobre placa per arribar a les mamelles. Un cop allí podem llaçar un bloc encastat a la regatera que ens assegura la jugada.

Descens:

Desgrimpant amb cura pel vessant Nord.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Aresta Nord de l’Amagada

L’Amagada, dissimula entre la Mamelluda, la Miranda de l’Alba i l’Agulla d’en Charly fent honor al seu nom. Malgrat passar desapercebuda és una agulla molt ben delimitada amb parets verticals als quatre vents i una aresta nord estreta i perfectament definida.

Recorregut de la via

Recorregut de la via

Per l’estètic caire nord de l’agulla s’hi enfila una petita gran escalada. Vertical i amb bons agafadors esdevé un itinerari entusiasmant net d’expansions, on toca deixar-se guiar per les sensacions, zigzaguejar per la fina aresta  i cercar la lògica.

  • Via: Aresta Nord
  • Zona: Montserrat – Frares Encantats
  • Dificultat: IV+ (D+)
  • Dificultat obligada: IV+
  • Llargària: 35 metres
  • Grau d’exposició: Alt
  • Grau de compromís: Mitjà
  • Equipament: Pràcticament desequipada.
  • Material: 6 cintes, Camalot #0.75, alien groc i bagues per merlets.
  • Orientació: Nord
  • Valoració: ****
Ressenya de la via

Ressenya de la via

Aproximació:

Des de Can Masana en dirigim al refugi Vicenç Barbé. Un cop al refugi prenem la Canal Ampla direcció al Portell Estret. Abans d’arribar a la Senesnom trobarem un cartell que indica “Miranda de l’Alba”. Prenem aquest corriol, que passa pel peu de la Caputxa primer, la Mamelluda i encarant a aquesta l’Agulla Amagada. La via discorre per la marcada aresta nord.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

Un llarg de corda ens duu al cim d’aquesta bonica agulla. Escalada bastant vertical i amb bons agafadors, toca navegar una mica a dreta i esquerra per trobar el pas més senzill. Podrem llaçar un merlet de marbre força evident i emplaçar algun friend; els tricams també poden anar molt bé.

Descens:

Ràpel pel vessant est.

Descarregar PDF de la pada i la ressenya

Aresta Brucs de la Piràmide

La Canal Ampla és una de les fronteres imaginàries de Montserrat. Separa les Agulles dels Frares interposant-hi un bosc de pura delícia. Les roques de la banda de Llevant, potser per l’espessor de la boscúria passen desapercebudes, malgrat trobar-se a a pocs minuts del Refugi.

Recorregut de la via Aresta Brucs de la Piràmide

Recorregut de la via

La Piràmide és el primer monòlit que trobem; l’imponent escut de roca del vessant oest contrasta amb l’amabilitat de la seva elegant aresta sud, d’una senzillesa abellidora. Equiparable a la bonica Aresta Brucs de la Sensenom, tot i que potser un pèl més difícil, bàsicament per la manca d’assegurances fixes.

Ressenya de la via Aresta Brucs de la Piràmide

Ressenya de la via

  • Via: Aresta Brucs
  • Zona: Montserrat – Frares Encantats
  • Dificultat:IV+ (D+)
  • Dificultat obligada: IV+
  • Llargària: 70 metres
  • Grau d’exposició: Alt
  • Grau de compromís: Mitjà
  • Equipament: Pràcticament desequipada. Reunions muntades.
  • Material: 6 cintes, Camalot #0.75, bagues per savines i algun tricam petit/mitjà (opcional).
  • Orientació: Sud
  • Valoració: ***

Aproximació:

Un cop al refugi Vicenç Barbé continuem cap a l’est fins enfilar la canal Ampla. Remuntem pel corriol uns 100 metres aproximadament i remuntem vers l’est pel bosc fins a la base de la Piràmide. Aproximació amb Google-Maps

La via:

Podem pujar desencordats fins un llavi característic on muntem la R-0 aprofitant uns arbres. Des d’aquest punt guanyem un petit mur vertical on podrem emplaçar alguna peça;al cap de pocs metres perd empenta i una mica més amunt trobarem l’única expansió de progressió de la via. Un cop a l’alçada del sostre característic hi ha una falsa reunió; la deixem a mà dreta resseguint un diedre que mena sobre la berruga, el diedre es pot protegir al gust (savines i Camalot #0.75). Uns metres més amunt podem muntar la reunió a unes savines o bé aprofitar la de la via “Escarbat del Faraó”. El segon llarg marxa per terreny una mica trencat però de seguida perd empenta i es converteix en una senzilla grimpada que mena directament al cim.

Descens:

Desgrimpem uns metres pel vessant nord i anem a buscar una savina des d’on podrem fer un curt ràpel cap a l’est que ens deixa a la canal.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Alba Oi? al Serrat dels Monjos

Com les altres vies d’aquesta banda del Serrat dels Monjos, l’Alba Oi? és una proposta irregular, amb alguna tirada interessant i una discontinuïtat inevitable. Amb bona roca, i quan no, sanejada a consciència, permet fer metres al sol i gaudir d’un agradable dia d’escalada sempre que no busquem ambient de paret.

Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (D) resta prohibida l’escalada del 1 de març fins el 31 de juliol.
Recorregut de la via

Recorregut de la via

  • Via: Alba Oi?
  • Zona: Montserrat – Serrat dels Monjos
  • Dificultat: 6a/Ae (MD)
  • Dificultat obligada: V+/Ae
  • Llargària: 275 metres
  • Grau d’exposició: Mitjà
  • Grau de compromís: Mitjà
  • Equipament: Via equipada amb parabolts i algun clau
  • Material: 12 cintes, Camalots #0.75, #1 i #2, joc discret de tascons bagues per savines i estreps.
  • Valoració: **
  • Orientació: Sud

Aproximació:

Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre (la barrera està baixada fins les 10 del matí, si arribem abans haurem de deixar el vehicle a la zona de la Salut).

Ressenya de la via

Ressenya de la via

Pugem per les escales que surten de l’aparcament, fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir una estona, vorejant el Serrat de les Garrigoses, un cop passat el Torrent Fondo després de les expansions de l’Estereotip de seguida idetificarem el peu de via mercès al característic sostre de segon llarg.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

La via combina tirades interessants amb altres de tràmit, quelcom inevitable en aquesta banda del Serrat dels Monjos. El primer llarg és mantingut i totalment equipat, amb una escalada a vegades poc evident però bonica. El segon, curt, haurem de superar un extraplom. El quart va per una mena de diedre i tocarà acabar-nos de protegir amb flotants (els tascons hi queden bé).

Un cop a la feixa que talla el Serrat toca caminar per anar a trobar la segona part de la via. Aquesta comença a una mena de columna tombada, amb roca molt bona. La reunió la farem d’un petit boscquet. El setè, és potser el millor llarg de la via, amb una roca de pel·lícula. La reunió la muntarem de dos arbres junts. La vuitena tirada comença trempada però de seguida perd tota l’empenta fins arribar a un pont de roca característic al costat del qual muntarem la reunió.

Descens:

Des de la vuitena reunió, que haurem de muntar, podem continuar fins al cim, amb 120 metres més de grimpades o bé anar a buscar el ràpel de la via Estereotip, descendint per la carena de forma evident i fent una petita i delicada des-grimpada per atènyer la instalació. Amb un ràpel de 60 s’arriba justíssim (haurem de desgrimpar un metre), sinó tocarà dos ràpels. Anem en direcció oest, seguint un corriol molt poc fressat que ens menarà fins al Torrent Fondo. Un cop a la llera del torrent hem de seguir-lo fins al camí principal del Serrat. Aquest torrent està equipat amb cadenes i haurem de fer un ràpel de 8 metres just al final.

Potser també et pot interessar:

Privilegi al Serrat dels Monjos

D’una lògica aclaparadora la Privilegi fou la segona via oberta al Serrat dels Monjos. La seva geometria fissurada demana a crits ser escalada i quan ens hi posem no decepciona. Un cop superat el peatge inicial, les fissures a equipar es succeïxen agraïdes fins el gran sostre que domina barrant el pas. És aleshores quan toca ballar sobre els estreps i penjar-se dels friends que mai queden malament. I tot això sobre un rocam que recorda més al Montroig que a Montserrat.

Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (D) resta prohibida l’escalada del 1 de març fins el 31 de juliol.
Recorregut de la via Privilegi al Serrat dels Monjos (Montserrat)

Recorregut de la via

  • Via: Privilegi
  • Zona: Montserrat – Serrat dels Monjos
  • Dificultat: 6a/A2 (MD/A2)
  • Dificultat obligada: V+/A2
  • Llargària: 120 metres
  • Grau d’exposició: Mitjà
  • Grau de compromís: Mitjà
  • Equipament: Semi-equipada amb 8 espits i 3 claus. Reunions equipades
  • Material: 12 cintes, joc de Camalots del #0.4 al #2 repetint #0.4, #0.75 i #1. Estreps i opcionalment un petit joc de tascons
  • Valoració: ***
  • Orientació: Sud

Aproximació:

Ressenya de la via Privilegi al Serrat dels Monjos (Montserrat)

Ressenya de la via

Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre (la barrera està baixada fins les 10 del matí, si arribem abans haurem de deixar el vehicle a la zona de la Salut). Pugem per les escales que surten de l’aparcament, fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir una estona, primer vorejant el Serrat de les Garrigoses i un cop passat un torrent vorejant el Serrat dels Monjos. Un cop passat el sector central del Serrat dels Monjos localitzem la via des del corriol i des d’allí pugem fins atènyer el peu de via. Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

Via de fissures a equipar. Els primers metres són molt desagradables, sobre roca escamosa, terra i matolls, peatge a pagar per poder gaudir de les fissures centrals. A la meitat del primer llarg hi ha una reunió. La segona i la tercera tirada són dos llargs de fissura sensacionals, mantinguts en V amb algun pas més difícil i absolutament agraïts a l’hora d’equipar. El quart supera un sostre perfectament fissurat en escalada artificial a equipar (un universal emplaçat). No obstant els friends mitjans entren a caldo. Al final de la tirada trobarem un parell d’espits. El darrer llarg és molt indefinit. Toca baixar una mica per anar a buscar una mena de diedres fàcils però trencats; té pinta que es pugui sortir directe amunt des de la reunió quedant una tirada molt més elegant.

Descens:

Marxem cap a la dreta per anar a cercar un corriol poc definit que va a petar a una instal·lació de ràpel. Fem un ràpel de 45 metres que ens deixa al costat del camí.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

%d bloggers like this: