Alba Oi? al Serrat dels Monjos

Com les altres vies d’aquesta banda del Serrat dels Monjos, l’Alba Oi? és una proposta irregular, amb alguna tirada interessant i una discontinuïtat inevitable. Amb bona roca, i quan no, sanejada a consciència, permet fer metres al sol i gaudir d’un agradable dia d’escalada sempre que no busquem ambient de paret.

Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (D) resta prohibida l’escalada del 1 de març fins el 31 de juliol.
Recorregut de la via

Recorregut de la via

  • Via: Alba Oi?
  • Zona: Montserrat – Serrat dels Monjos
  • Dificultat: 6a/Ae (MD)
  • Dificultat obligada: V+/Ae
  • Llargària: 275 metres
  • Grau d’exposició: Mitjà
  • Grau de compromís: Mitjà
  • Equipament: Via equipada amb parabolts i algun clau
  • Material: 12 cintes, Camalots #0.75, #1 i #2, joc discret de tascons bagues per savines i estreps.
  • Valoració: **
  • Orientació: Sud

Aproximació:

Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre (la barrera està baixada fins les 10 del matí, si arribem abans haurem de deixar el vehicle a la zona de la Salut).

Ressenya de la via

Ressenya de la via

Pugem per les escales que surten de l’aparcament, fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir una estona, vorejant el Serrat de les Garrigoses, un cop passat el Torrent Fondo després de les expansions de l’Estereotip de seguida idetificarem el peu de via mercès al característic sostre de segon llarg.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

La via combina tirades interessants amb altres de tràmit, quelcom inevitable en aquesta banda del Serrat dels Monjos. El primer llarg és mantingut i totalment equipat, amb una escalada a vegades poc evident però bonica. El segon, curt, haurem de superar un extraplom. El quart va per una mena de diedre i tocarà acabar-nos de protegir amb flotants (els tascons hi queden bé).

Un cop a la feixa que talla el Serrat toca caminar per anar a trobar la segona part de la via. Aquesta comença a una mena de columna tombada, amb roca molt bona. La reunió la farem d’un petit boscquet. El setè, és potser el millor llarg de la via, amb una roca de pel·lícula. La reunió la muntarem de dos arbres junts. La vuitena tirada comença trempada però de seguida perd tota l’empenta fins arribar a un pont de roca característic al costat del qual muntarem la reunió.

Descens:

Des de la vuitena reunió, que haurem de muntar, podem continuar fins al cim, amb 120 metres més de grimpades o bé anar a buscar el ràpel de la via Estereotip, descendint per la carena de forma evident i fent una petita i delicada des-grimpada per atènyer la instalació. Amb un ràpel de 60 s’arriba justíssim (haurem de desgrimpar un metre), sinó tocarà dos ràpels. Anem en direcció oest, seguint un corriol molt poc fressat que ens menarà fins al Torrent Fondo. Un cop a la llera del torrent hem de seguir-lo fins al camí principal del Serrat. Aquest torrent està equipat amb cadenes i haurem de fer un ràpel de 8 metres just al final.

Potser també et pot interessar:

Privilegi al Serrat dels Monjos

D’una lògica aclaparadora la Privilegi fou la segona via oberta al Serrat dels Monjos. La seva geometria fissurada demana a crits ser escalada i quan ens hi posem no decepciona. Un cop superat el peatge inicial, les fissures a equipar es succeïxen agraïdes fins el gran sostre que domina barrant el pas. És aleshores quan toca ballar sobre els estreps i penjar-se dels friends que mai queden malament. I tot això sobre un rocam que recorda més al Montroig que a Montserrat.

Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (D) resta prohibida l’escalada del 1 de març fins el 31 de juliol.
Recorregut de la via Privilegi al Serrat dels Monjos (Montserrat)

Recorregut de la via

  • Via: Privilegi
  • Zona: Montserrat – Serrat dels Monjos
  • Dificultat: 6a/A2 (MD/A2)
  • Dificultat obligada: V+/A2
  • Llargària: 120 metres
  • Grau d’exposició: Mitjà
  • Grau de compromís: Mitjà
  • Equipament: Semi-equipada amb 8 espits i 3 claus. Reunions equipades
  • Material: 12 cintes, joc de Camalots del #0.4 al #2 repetint #0.4, #0.75 i #1. Estreps i opcionalment un petit joc de tascons
  • Valoració: ***
  • Orientació: Sud

Aproximació:

Ressenya de la via Privilegi al Serrat dels Monjos (Montserrat)

Ressenya de la via

Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre (la barrera està baixada fins les 10 del matí, si arribem abans haurem de deixar el vehicle a la zona de la Salut). Pugem per les escales que surten de l’aparcament, fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir una estona, primer vorejant el Serrat de les Garrigoses i un cop passat un torrent vorejant el Serrat dels Monjos. Un cop passat el sector central del Serrat dels Monjos localitzem la via des del corriol i des d’allí pugem fins atènyer el peu de via. Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

Via de fissures a equipar. Els primers metres són molt desagradables, sobre roca escamosa, terra i matolls, peatge a pagar per poder gaudir de les fissures centrals. A la meitat del primer llarg hi ha una reunió. La segona i la tercera tirada són dos llargs de fissura sensacionals, mantinguts en V amb algun pas més difícil i absolutament agraïts a l’hora d’equipar. El quart supera un sostre perfectament fissurat en escalada artificial a equipar (un universal emplaçat). No obstant els friends mitjans entren a caldo. Al final de la tirada trobarem un parell d’espits. El darrer llarg és molt indefinit. Toca baixar una mica per anar a buscar una mena de diedres fàcils però trencats; té pinta que es pugui sortir directe amunt des de la reunió quedant una tirada molt més elegant.

Descens:

Marxem cap a la dreta per anar a cercar un corriol poc definit que va a petar a una instal·lació de ràpel. Fem un ràpel de 45 metres que ens deixa al costat del camí.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

NEM a la Pala del Coll

A la banda esquerra de la popular Dama de los Vientos transcorre aquesta petita bona via. Escalada de fissures, hi destaquen els dos primers llargs, atlètics i 100% fotogènics. Bastant equipada haurem d’anar posant alguna peça aquí i allà, sempre en emplaçaments francs.

Recorregut de la via

Recorregut de la via

Ràpida i recomanable esdevé una molt bona opció per combinar-la amb alguna altra de la zona i gaudir d’un gran dia d’escalada al sempre agraït Montroig.

  • Via: NEM
  • Zona: Montroig – Pala del Coll
  • Dificultat: 6b (MD+)
  • Dificultat obligada: 6a
  • Llargària: 80 metres
  • Grau d’exposició: Mitjà
  • Grau de compromís: Baix
  • Equipament: bastant equipada amb espits, parabolts, un clau i ponts de roca.
  • Material: 10 cintes, semàfor d’aliens i Camalots #0.75, #2 i #3.
  • Orientació: Sud
  • Valoració: ***
Ressenya de la via NEM a la Pala del Coll

Ressenya de la via

Aproximació:

Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció Montalegre. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Si anem amb turisme arribarem a un revolt molt tancat on podrem aparcar. A partir d’aquest punt hem de seguir la pista, passant per sota de la Pala Alta fins que arribem al Coll de Porta (possible arribar-hi amb vehicle). Des d’aquest punt seguim caminant per un corriol fressat resseguint el peu de la Pala del Coll fins situar-nos al peu de via.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

Via de fissures, atlètica i mantinguda, els dos primers llargs són els més bonics. L’arribada a la tercera reunió té un tram de roca puzzle, fàcil però a anar amb compte. La tercera tirada s’ha sanejat a consciència, malgrat tot encara pot saltar alguna cosa. El darrer es pot fer per la sortida de la via o bé tirant recte pel darrer llarg de la Smeagol (6b+). Ràpida i quasi equipada.

Descens:

Des del cim prenem un corriol ben fressat cap a l’oest que en tres minuts ens deixa al Coll de Porta.

Potser també et pot interessar:

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Dau al Set al Tossal de Balinyó

Ens trobem davant el que potser és l’itinerari més rodó del Balinyó, on a més a més d’escalar les omnipresents plaques on l’adherència és la tècnica reina, tocarà lidiar amb trams de regletes, fissures i fins i tot un sostre d’allò més atlètic.

Recorregut de la via Dau al Set al Tosal de Balinyó

Recorregut de la via

La via, completament equipada sobre un calcari de primera qualitat, és ràpida d’escalar i del tot recomanable per torrar-nos al sol a raser d’aquesta recollida contrada que és la Vall de Canelles.

  • Via: Dau al Set
  • Zona: Tossal de Balinyó
  • Dificultat: 6b+ (ED-)
  • Dificultat obligada: 6b
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: Mitjà
  • Llargària: 510 metres
  • Equipament: Via equipada amb expansions, ponts de roca i algun clau
  • Material: 16 cintes exprès
  • Orientació: Sud
  • Valoració:****
Ressenya de la via Dau al Set al Tossal de Balinyó

Ressenya de la via

Aproximació:

Anant per la C-14 en direcció Andorra, un cop passat Coll de Nargó, creuem el Segre pel pont d’Espia agafant la carretera L-401 direcció Alinyà i Sant Llorenç. Seguim per la carretera fins trobar un desviament a mà esquerra direcció Canelles. Continuem per aquesta carretera fins a trobar un aparcament a mà esquerra. Des del parking veiem en primer terme una casa de pagès abandonada i al fons la cara sud de la Narieda. Seguim a peu en direcció a la casa. Un cop arribats a la casa hem de seguir cap a la paret amb certa intuïció. Total 45 minuts.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

La via es troba perfectament equipada de cap a peus, no obstant les dificultats són obligades. Tots els llargs són bons, destacant-hi especialment el segon, una placa vertical on haurem de tibar de regletes, el quart on tocarà superar un sostre, el cinquè, 60 metres d’adherència i el novè on escalarem un tram de diedre prou curiós.

Malgrat la morfologia de la paret només trobem dos llargs de tràmit i tres canvis de reunió, resultant una de les vies més continues i directes de la zona.

Descens:

Des del cim baixem cap a la dreta direcció un coll, un cop passat aquest hi ha un altre, no tant evident; el prenem i baixem per una canal; el descens es troba molt ben equipat amb cordes fixes als punts més compromesos.

Potser també et pot interessar:

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

El Somni de Quimfer a la Roca dels Arcs

Via equipada perquè el personal gaudeixi del millor calcari de la Roca dels Arcs. A voltes esdevé il·lògica per no tenir més espai, fins i tot arribant a trepitjar en un parell de trams a la clàssica Montse Pueyo. Malgrat tot posseeix trams realment bonics on només ens haurem de preocupar d’encintar la següent xapa, mai massa lluny.

Recorregut de la via El Somni de Quimfer - Vilanova de Meià

Recorregut de la via

  • Via: El Somni de Quimfer
  • Zona: Vilanova de Meià – Roca dels Arcs
  • Dificultat: 6b+ (ED-)
  • Dificultat obligada: 6a
  • Llargària: 165 metres
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: Baix
  • Equipament: Totalment equipada amb parabolts
  • Material: 16 cintes exprés
  • Orientació: Sud
  • Valoració: ***

Aproximació:

Aparquem un cop passat el pont. Hem de baixar cap al riu i creuar-lo.

Ressenya de la via El Somni de Quimfer a la Roca dels Arcs

Ressenya de la via

Un cop a la vessant contraria prendrem un corriol força marcat que va avançant per sota la paret. Un cop tinguem la via localitzada prenem un corriol que puja cap a la paret. Parabolts visibles.

Aproximació a la via amb Google-Maps

La via:

Via de caire esportiu la trobarem completament equipada amb parabolts. El primer llarg té el tram clau als primers metres, per superar una curta fissura. El segon llarg comença per la Montse Pueyo, però un cop xapem la primera assegurança marxa a dretes, buscant la placa; llarg de continuïtat.

El tercer comença amb una pronunciada panxa que ens mena a una placa amb bon cantell. A mitja tirada trobem un tram més tècnic i per entrar a la reunió una nova panxa amb un pas de bloc curiós. El darrer llarg avança per una preciosa placa de franges amb un parell de bombets per posar-hi una mica de pebre.

Descens:

Des del cim marxem en direcció oest seguint un corriol fitat a buscar el coll, descendim i a poc a poc anem girant cap a l’est fins que arribem al corriol que hem seguit per l’aproximació.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

%d bloggers like this: