Superferós al Queixal

El Queixal és una discreta roca encarada a l’oest que tanca la Canal Ampla pel capdamunt. A la dècada dels quaranta s’hi enfilaren per primer cop els germans Estorachs pel vessant nord, un muret d’una quinzena de metres, obrint la via Normal.

Recorregut de la via

Recorregut de la via

Per contra, l’interessant vessant sud-oest, es un llaminer mantell conglomerat de bona qualitat. La via Superferós hi troba el pas més lògic, aconseguint una escalada elegant i ben trobada, perfecte per combinar amb alguna ascensió propera i arrodonir la jornada a una de les raconades especials del massís.

  • Via: Superferós
  • Zona: Montserrat – Frares Encantats
  • Dificultat: V+ (MD)
  • Dificultat obligada: V+
  • Llargària: 45 metres
  • Grau d’exposició: Mitjà/baix
  • Grau de compromís: Baix
  • Equipament: Euipada amb parabolts
  • Material: 7 cintes.
  • Orientació: Sud-oest
  • Valoració: ***
Ressenya de la via Superferós al Queixal

Ressenya de la via

Aproximació:

Des de Can Massana en dirigim al refugi Vicenç Barbé. Un cop al refugi prenem la Canal Ampla direcció al Portell Estret. Un cop a l’alçada de la Sensenom ens desviem cap a llevant seguint la ruta d’Alts Frares. Després de passar pel vessant oest de la Mamelluda ens desviem a mà esquerra i en un minut arribem al peu de via.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

 

Itinerari equipat sobre roca de qualitat. El primer llarg ofereix una escalada més aviat tècnica, típica de Montserrat. Per contra la segona tirada arrenca amb una bona panxa i uns metres finets un cop superada aquesta. Les dos tirades es poden empalmar amb una sola sense massa problemes.

Descens:

Curt ràpel vessant nord. Des d’allí baixem per la canal fins trobar el camí d’Alts Frares.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Al·lèrgia Primaveral a l’Agulla d’en Charly

Només recomanable per qui li agradi escalar com els crancs i no li faci fàstics a la roca més aviat discreta,  l’Al·lèrgia Primaveral ens brinda l’oportunitat de guanyar un cim poc petjat, que això sí, és un bon mirador de la regió.

Recorregut de la via

Recorregut de la via

  • Via: Al·lèrgia Primaveral
  • Zona: Montserrat – Frares Encantats
  • Dificultat: V+/A1 (MD)
  • Dificultat obligada: V+/A1
  • Llargària: 55 metres
  • Grau d’exposició: Mitjà
  • Grau de compromís: Mitjà/baix
  • Equipament: Bastant equipada amb claus i burins
  • Material: 14 cintes, joc de tricams, Camalots #0.5, #0.75 i #1. Estreps.
  • Orientació: Est
  • Valoració: **
Ressenya de la via

Ressenya de la via

Aproximació:

Des de Can Masana en dirigim al refugi Vicenç Barbé. Un cop al refugi prenem la Canal Ampla direcció al Portell Estret. Abans d’arribar a la Senesnom trobarem un cartell que indica “Miranda de l’Alba”. Prenem aquest corriol i el seguim fins al peu de l’aresta nord de l’Amagada. Des d’allí baixem cap al sud resseguint primer la paret est de l’Amagada i després continuant fins a peu de via.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

El peu de via és evident. Haurem de grimpar fins al coll on aprofitarem una alzina per muntar la R-0. Arribar al primer clau és el tram més compromès de la via, no és gens evident i la roca és poc fiable. La resta de la tirada és un flanqueig on tocarà anar pujant i baixant segons veiem; en tot el llarg la roca és bastant mediocre. La segona tirada surt recte amunt a anar a buscar la fissura. Es fa tota pràcticament en artificial, tenint que equipar algun pas. La reunió cimera la fem d’una savina.

Descens:

caminem pel cim vers el sud fins trobar una reunió d’on fem un curt ràpel fins al coll on hem muntat la R-0. Des d’aquí fem un altre ràpel aprofitant una alzina.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Aresta Brucs de la Caputxa

La Caputxa desprèn una aura de respecte com poques agulles a Montserrat. La seva via més coneguda és la Normal, on Vicenç Barbé hi perdé la vida intentant la primera.

Recorregut de la via Aresta Brucs de la Caputxa

Recorregut de la via

L’Aresta Brucs no es queda curta, escalada molt poc coneguda, aprofita una marcada cicatriu diagonal que elevant-se per la banda est abasta l’areta sud reseguint-la sinuosament fins al cimall de l’Agulla. Grimpada de categoria on no es pot contemplar cap errada.

  • Via: Aresta Brucs
  • Zona: Montserrat – Frares Encantats
  • Dificultat: V+/A0 (MD+)
  • Dificultat obligada: V+/A0
  • Llargària: 55 metres
  • Grau d’exposició: Alt
  • Grau de compromís: Alt
  • Equipament: Pràcticament equipada amb assegurances distants
  • Material: 6 cintes, 2 tascons mitjans i 2 bagues per merlets
  • Orientació: Sud
  • Valoració: ***
Ressenya de la via

Ressenya de la via

Aproximació:

Des de Can Masana en dirigim al refugi Vicenç Barbé. Un cop al refugi prenem la Canal Ampla direcció al Portell Estret. Abans d’arribar a la Senesnom trobarem un cartell que indica “Miranda de l’Alba”. Prenem aquest corriol, que passa pel peu de la Caputxa. Pugem uns metres per la banda est fins trobar el peu de via.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

L’entrada original demana enfilar-se per una alzina fins que podem passar-nos a la paret i amb uns passos molt fins atènyer una burinada per fer A0 i abastar la fissura. Actualment la burinada es troba en un estat deplorable.

Uns metres més avall del peu de via original trobem una filera de químics d’una via esportiva que podem aprofitar per enfilar la fissura. Un cop atenyem l’escletxa podrem protegir-nos amb algun tascó de mida mitjana. El segon llarg està reequipat amb parabolts del 8 (3); es tracta d’una tirada amb un grau d’exposició alt, on podrem llaçar un merlet bo entre la segona i la tercera expansió.

En general la roca es bona, però al ser una via poc repetida encara van saltant coses.

Descens:

Ràpel pel vessant nord-est.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Aresta Nord de la Nana

Vet aquí un de tants casos de vies que van canviant de tarannà amb el pas de les cordades. Ve a tomb transcriure unes línies del “Roques, Parets i Agulles” dedicat als Frares Encantats:

Era una de les ascensions clàssiques de l’escalada montserratina fins a la utilització desmesurada del burí […] Originàriament es superaven aquests passos en artificial col·locant, en comptes d’unes segures burinades, els clàssics “invents” molt característics del que podem anomenar “tècnica montserratina”: petits reblons,  taquets de fusta o trossets de plom, així com flors de pitonisses i filferros, tot molt insegur, però digne d’experimentar.

Recorregut de l'Aresta Nord de la Nana als Frares Encantats

recorregut de la via

  • Via: Aresta Nord
  • Zona: Montserrat – Frares Encantats
  • Dificultat: 6a+ (MD)
  • Dificultat obligada: V/Ae
  • Llargària: 40 metres
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: Baix
  • Equipament: Totalment equipada amb burins i espits
  • Material: 11 cintes
  • Orientació: Nord
  • Valoració: ***

Aproximació:

Des de Can Massana en dirigim al refugi Vicenç Barbé. Un cop al refugi prenem la Canal Ampla direcció al Portell Estret. Un cop a l’alçada de la Sensenom ens desviem cap a llevant seguint la ruta d’Alts Frares.

Ressenya de l'Aresta Nord de la Nana

Ressenya de la via

Després de passar pel vessant oest de la Mamelluda arribarem a un replà on comença la via amb la Nana a Ponent i el Morro Pla a Llevant.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

Des del peu de via costa veure les burinades, que queden una mica amunt. Encetem l’escalada per la cara oest per un cop guanyat el llavi anar a buscar l’aresta nord. A partir d’aquest punt la via és una tirallonga d’expansions (burins i espits), fet que permet afrontar l’escalada amb esperit esportiu. Trobarem dos panxes on tocarà tibar de dits i una mica més amunt el pas clau, més tècnic on haurem d’encertar el moviment.

Descens:

Ràpel pel vessant nord-oest.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Normal del Morro Pla

Altiu, tancant la Canal del Trago, el Morro Pla esdevé una talaia de primera categoria per gaudir d’una panoràmica de 360 graus sobre Frares i Agulles. Cilindre imponent aparentment no té cap punt dèbil, més quan el monòlit és coronat per un casquet somital que extraploma als quatre vents.

Jaume Vendrell

Jaume Vendrell

Per sort les aparences enganyen i la via Normal guanya aquesta mole pètria pel seu vessant sud, amb un traçat ple d’intel·ligència i audàcia imaginat a la dècada dels 40 per un dels escaladors més destacats de l’època i alhora menys reconeguts: Jaume Vendrell. Membre primer del GEDE i després del GAM fou un dels escaladors més actius als anys 40 i 50, amb primeres sensacionals com l’ascensió al Dauet d’Agulles, l’Aresta Brucs de la Bitlla, la Bessona Inferior o l’Ou de Colom (darrera escalada a Montserrat on s’usà la tècnica del tronc).

Recorregut de la via

Recorregut de la via

Una altra primera destacada fou la GAM del Cavall, via que va per l’altra banda de la Berruga buscant el buit i que catalogaren de VI superior tal i com es pot veure en la ressenya de la primera ascensió. En Vendrell també destacà per repetir els itineraris més prestigiosos del Massís com ara la Navarro de la Cadireta, escalada encara ara temuda per molts escaladors. Valguin aquestes línies per recordar una figura poc coneguda però que és part essencial de la petita història de l’escalada a casa nostra.

Ressenya de la via

Ressenya de la via

  • Via: Normal
  • Zona: Montserrat – Frares Encantats
  • Dificultat: V (MD)
  • Dificultat obligada: V
  • Llargària: 60 metres
  • Grau d’exposició: Alt
  • Grau de compromís: Alt
  • Equipament: Trobarem un cap de burí i dos espits de la via dels González al segon llarg i 2 claus al tercer. La segona reunió és de tres claus.
  • Material: 5 cintes, una plaqueta recuperable, bagues per merlets i un alien gris o similar per reforçar la R-2
  • Orientació: Sud
  • Valoració: ****

Aproximació:

Des de Can Masana en dirigim al refugi Vicenç Barbé. Un cop al refugi prenem la Canal Ampla direcció al Portell Estret. Abans d’arribar a la Senesnom trobarem un cartell que indica “Miranda de l’Alba”. Prenem aquest corriol, que passa pel peu de la Caputxa primer, la Mamelluda i continua cap a l’est passant per davant del Morro Pla.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

la via:

La primera tirada la podem fer desencordats, es tracta de guanyar el coll que forma el Morro Pla amb un petit contrafort. La segona tirada és la més compromesa, haurem de sortir del coll flanquejant a esquerres, pràcticament sense guanyar alçada fins arribar al final d’un llavi característic; pel camí podrem llaçar un bon merlet.

Al final de llavi trobem un cap de burí i un pam més amunt un espit de la Directa dels González, que trepitja la Normal en aquest punt sense cap mania. Quan arribem a l’alçada de la següent expansió haurem de franquejar cap a la dreta fins sota el sostre, on trobarem una reunió de claus que podrem reforçar amb un tricam vermell i un alien gris. El següent llarg és curtet i vertical d’entrada, tot i que de seguida perd empenta i arriba al cim sense més.

Descens:

Ràpel de 40 metres pel vessant oest que ens deixa just al camí dels Alts Frares.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

(ⅈ) Foto d’en Jaume Vendrell i topo de la GAM del Cavall de l’arxiu personal de l’Enric Tomàs
%d bloggers like this: